< Salmenes 147 >

1 Halleluja! For det er godt å lovsyngja vår Gud, for yndelegt er det, og lovsong høver vel.
¡Aleluya! Porque es bueno cantar salmos a nuestro ʼElohim, Porque agradable, hermosa es la alabanza.
2 Herren byggjer upp Jerusalem, han samlar dei burtdrivne israelitar.
Yavé edifica a Jerusalén. Él reúne a los desterrados de Israel.
3 Han lækjer deim som hev sundbrote hjarta, og bind um deira verkjande sår.
Él sana a los quebrantados de corazón Y venda sus heridas.
4 Han set tal på stjernorne, han nemner deim alle med namn.
Él cuenta el número de las estrellas. Él da nombres a todas ellas.
5 Stor er vår Herre og veldug i magt, på hans vit er det ikkje mål.
Grande es nuestro ʼAdonay Y prominente en fortaleza. Su entendimiento es infinito.
6 Herren held dei spaklyndte uppe, dei ugudlege bøygjer han ned til jordi.
Yavé sostiene a los afligidos. Él abate a los perversos hasta la tierra.
7 Syng for Herren med takkesong, syng lov for vår Gud med cither!
Canten a Yavé con acción de gracias. Canten salmos a nuestro ʼElohim con el arpa,
8 han som tekkjer himmelen med skyer, han som lagar regn for jordi, han som let det veksa gras på fjelli.
Quien cubre de nubes el cielo, Quien provee lluvia para la tierra, Quien desarrolla la hierba en las montañas.
9 Han gjev feet for, ramn-ungarne som ropar.
Él da a la bestia su alimento, A las crías de los cuervos que claman.
10 Han hev ikkje hug til hestens styrke, han hev ikkje hugnad i mannsens leggjer.
No se deleita con la fuerza del caballo, No se complace en las piernas de un hombre.
11 Herren hev hugnad i deim som ottast han, deim som ventar på hans miskunn.
Yavé favorece a los que le temen, Los que esperan su misericordia.
12 Jerusalem, prisa Herren, Sion, lova din Gud!
¡Alaba a Yavé, oh Jerusalén! ¡Alaba a tu ʼElohim, oh Sion!
13 For stengerne på dine portar hev han gjort faste, han hev velsigna dine born i deg.
Porque Él refuerza los cerrojos de tus puertas, Él bendice a tus hijos dentro de ti.
14 Han gjev dine grensor fred, han mettar deg med den feitaste kveite.
Él establece paz en tus fronteras, Él te sacia con lo mejor del trigo.
15 Han sender sin tale til jordi, fort spring hans ord.
Él envía su mandato a la tierra, Su Palabra corre velozmente.
16 Han som gjev snø som ull, han strår ut rim som oska.
Él da nieve como lana, Él esparce la escarcha como ceniza.
17 Han kastar sin is som småe stykke; kven kann standa for hans kulde?
Él lanza su nieve como migas. ¿Quién puede resistir su helada?
18 Han sender sitt ord og smeltar deim, han let vinden sin blåsa, då renn vatn.
Envía su Palabra, Y la derrite, Impulsa su viento para que sople, Y fluyan las aguas.
19 Han hev kunngjort sitt ord for Jakob, sine fyresegner og rettar for Israel.
Él declara sus Palabras a Jacob, Sus Estatutos y Ordenanzas a Israel.
20 Soleis hev han ikkje gjort med noko folk, og hans rettar - deim kjenner dei ikkje. Halleluja!
No trató así con ninguna nación. Ninguna otra conoció sus ordenanzas. ¡Aleluya! ¡Aleluya!

< Salmenes 147 >