< Padixaⱨlar 2 15 >

1 Israilning padixaⱨi Yǝroboamning sǝltǝnitining yigirmǝ yǝttinqi yilida Amaziyaning oƣli Azariya Yǝⱨudaning padixaⱨi boldi.
El año veintisiete de Jeroboam, rey de Israel, comenzó a reinar Azarías, hijo de Amasías, rey de Judá.
2 On altǝ yaxⱪa kirgǝndǝ padixaⱨ bolup Yerusalemda ǝllik ikki yil sǝltǝnǝt ⱪildi. Uning anisining ismi Yǝkoliya bolup, u Yerusalemliⱪ idi.
Tenía diez y seis años cuando comenzó a reinar, y reinó cincuenta y dos años en Jerusalén. Su madre se llamaba Jecolía, de Jerusalén.
3 U atisi Amaziyaning barliⱪ ⱪilƣanliridǝk Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ durus bolƣanni ⱪilatti.
Hizo lo que era recto a los ojos de Yahvé, siguiendo en todo el proceder de su padre Amasías.
4 Pǝⱪǝt «yuⱪiri jaylar»la yoⱪitilmidi; hǝlⱪ yǝnila «yuⱪiri jaylar»ƣa qiⱪip ⱪurbanliⱪ ⱪilip huxbuy yaⱪatti.
Pero no dejaron de existir los lugares altos; el pueblo siguió ofreciendo sacrificios y quemando incienso en los lugares altos.
5 Əmma Pǝrwǝrdigar padixaⱨni urup, uning ɵlümigiqǝ uni mahaw kesiligǝ muptila ⱪilƣaq, u ayrim ɵydǝ turatti wǝ padixaⱨning oƣli Yotam ordini baxⱪurup yurtning hǝlⱪining üstigǝ ⱨɵküm sürǝtti.
Y Yahvé hirió al rey, que estuvo leproso hasta el día de su muerte, y habitaba en una casa aislada. Entretanto Joatam, hijo del rey, gobernaba el palacio y juzgaba al pueblo del país.
6 Azariyaning baxⱪa ǝmǝlliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi «Yǝⱨuda padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝn ǝmǝsmidi?
Las demás cosas de Azarías, y todo lo que hizo, ¿no está esto escrito en el libro de los anales de los reyes de Judá?
7 Azariya ata-bowilirining arisida uhlidi; kixilǝr uni «Dawutning xǝⱨiri»dǝ ata-bowilirining arisida dǝpnǝ ⱪildi. Oƣli Yotam uning ornida padixaⱨ boldi.
Azarías se durmió con sus padres, en la ciudad de David, y reinó en su lugar su hijo Joatam.
8 Yǝⱨuda padixaⱨi Azariyaning sǝltǝnitining ottuz sǝkkizinqi yilida, Yǝroboamning oƣli Zǝkǝriya Samariyǝdǝ Israilƣa padixaⱨ bolup, altǝ ay sǝltǝnǝt ⱪildi.
El año treinta y ocho de Azarías, rey de Judá, Zacarías, hijo de Jeroboam, comenzó a reinar sobre Israel en Samaria. (Reinó) seis meses,
9 U ata-bowiliri ⱪilƣandǝk Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ rǝzil bolƣanni ⱪilatti; u Israilni gunaⱨⱪa putlaxturƣan Nibatning oƣli Yǝroboamning gunaⱨliridin qiⱪmidi.
e hizo lo que era malo a los ojos de Yahvé, así como lo habían hecho sus padres. No se apartó de los pecados de Jeroboam, hijo de Nabat, que indujo a pecar a Israel.
10 Yabǝxning oƣli Xallum uningƣa ⱪǝst ⱪilip, uni hǝlⱪning aldida urup ɵltürdi wǝ uning ornida padixaⱨ boldi.
Conspiró contra él Sellum, hijo de Jabés, que lo hirió en Jibleam. Lo mató, y reinó en su lugar.
11 Zǝkǝriyaning baxⱪa ixliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝn ǝmǝsmidi?
Las demás cosas de Zacarías, he aquí que están escritas en el libro de los anales de los reyes de Israel.
12 [Uning ɵltürülüxi] Pǝrwǝrdigarning Yǝⱨuƣa: — Sening oƣulliring tɵtinqi nǝsligiqǝ Israilning tǝhtidǝ olturidu, degǝn sɵzini ǝmǝlgǝ axurdi. Dǝrwǝⱪǝ xundaⱪ boldi.
Así se cumplió la palabra que Yahvé había dicho a Jehú: “Tus hijos se sentarán en tu lugar sobre el trono de Israel hasta la cuarta generación.”
13 Yabǝxning oƣli Xallum Yǝⱨuda padixaⱨi Azariyaning sǝltǝnitining ottuz toⱪⱪuzinqi yilida padixaⱨ bolup, Samariyǝdǝ toluⱪ bir ay sǝltǝnǝt ⱪildi.
Sellum, hijo de Jabés, comenzó a reinar el año treinta y nueve de Ocías, rey de Judá, y reinó durante un mes en Samaria.
14 Gadining oƣli Mǝnaⱨǝm Tirzaⱨdin qiⱪip, Samariyǝgǝ kelip, Yabǝxning oƣli Xallumni xu yǝrdǝ urup ɵltürdi wǝ uning ornida padixaⱨ boldi.
Pues subió Manahén, hijo de Gadí, desde Tirsá, y llegado a Samaria, hirió a Sellum, hijo de Jabés, en Samaria. Lo mató y reinó en su lugar.
15 Xallumning baxⱪa ixliri, jümlidin uning ⱪǝst ⱪilixliri, mana «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝndur.
Las demás cosas de Sellum, y la conspiración que tramó, he aquí que esto está escrito en el libro de los anales de los reyes de Israel.
16 Xu qaƣda Mǝnaⱨǝm Tipsaⱨ xǝⱨirigǝ ⱨujum ⱪilip, u yǝrdǝ turuwatⱪanlarning ⱨǝmmisini ɵltürdi; u yǝnǝ Tirzaⱨdin tartip uningƣa tǝwǝ barliⱪ zeminlirini wǝyran ⱪildi. Ular tǝn berip dǝrwazini aqmiƣini üqün xǝⱨǝrgǝ xundaⱪ ⱨujum ⱪildiki, ⱨǝtta uningdiki jimi ⱨamilidar ayallarning ⱪarnini yirtip ɵltürdi.
Manahén devastó a Tapsá, y cuanto había en ella, y todo su territorio desde Tirsá. La devastó porque no le habían abierto (las puertas) e hizo rajar el vientre de todas las mujeres encintas.
17 Yǝⱨuda padixaⱨi Azariya sǝltǝnitining ottuz toⱪⱪuzinqi yilida, Gadining oƣli Mǝnaⱨǝm Israilƣa padixaⱨ bolup, Samariyǝdǝ on yil sǝltǝnǝt ⱪildi.
El año treinta y nueve de Azarías, rey de Judá, comenzó a reinar Manahén, hijo de Gadí, sobre Israel. (Reinó) diez años en Samaria,
18 U Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ rǝzil bolƣanni ⱪilip, pütün ɵmridǝ Israilni gunaⱨⱪa putlaxturƣan Nibatning oƣli Yǝroboamning gunaⱨliridin qiⱪmidi.
e hizo lo que era malo a los ojos de Yahvé. En toda su vida no se apartó de ninguno de los pecados de Jeroboam, hijo de Nabat, que había hecho pecar a Israel.
19 Asuriyǝning padixaⱨi Pul Israil zeminiƣa tajawuz ⱪildi; u waⱪitta Mǝnaⱨǝm: «Padixaⱨliⱪimning mustǝⱨkǝmliki üqün manga yardǝm ⱪilƣayla» dǝp uningƣa ming talant kümüx bǝrdi.
Cuando Ful, rey de Asiria, vino al país, le dio Manahén mil talentos de plata para que le ayudase en afianzar el reino en su mano.
20 Mǝnaⱨǝm Asuriyǝning padixaⱨiƣa beridiƣan xu pulni Israilning ⱨǝmmǝ bay adǝmlirigǝ baj selix bilǝn aldi; u ⱨǝrbiridin ǝllik xǝkǝl kümüx aldi. Xuning bilǝn Asuriyǝning padixaⱨi ⱪaytip kǝtti wǝ bu zeminda turup ⱪalmidi.
Para dar (este dinero) al rey de Asiria, exigió Manahén la cantidad respectiva a todos los que en Israel poseían grandes bienes: cincuenta siclos de plata a cada uno. Entonces el rey de Asiria se volvió, y no se detuvo allí en el país.
21 Mǝnaⱨǝmning baxⱪa ixliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝn ǝmǝsmidi?
Las demás cosas de Manahén, y todo lo que hizo, ¿no está esto escrito en el libro de los anales de los reyes de Israel?
22 Mǝnaⱨǝm ata-bowilirining arisida uhlidi wǝ oƣli Pǝkaⱨiya ornida padixaⱨ boldi.
Manahén se durmió con sus padres, y reinó en su lugar su hijo Faceia.
23 Yǝⱨuda padixaⱨi Azariyaning sǝltǝnitining ǝllikinqi yilida, Mǝnaⱨǝmning oƣli Pǝkaⱨiya Samariyǝdǝ Israilƣa padixaⱨ bolup, ikki yil sǝltǝnǝt ⱪildi.
El año cincuenta de Azarías, rey de Judá, Faceia, hijo de Manahén, comenzó a reinar sobre Israel, en Samaria. (Reinó) dos años,
24 U Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ rǝzil bolƣanni ⱪilip, Israilni gunaⱨⱪa putlaxturƣan Nibatning oƣli Yǝroboamning gunaⱨliridin qiⱪmidi.
e hizo lo que era malo a los ojos de Yahvé. No se apartó de los pecados de Jeroboam, hijo de Nabat, que había hecho pecar a Israel.
25 Wǝ uning sǝrdari Rǝmaliyaning oƣli Pikaⱨ uningƣa ⱪǝst ⱪilip uni Samariyǝdǝ, padixaⱨ ordisidiki ⱪǝl’ǝdǝ ɵltürdi; xu ixta Argob bilǝn Ariyǝ wǝ ǝllik Gileadliⱪ kixi Pikaⱨ tǝrǝptǝ turdi; u Pǝkaⱨiyani ɵltürüp uning ornida padixaⱨ boldi.
Conspiró contra él Facee, hijo de Romelías, uno de sus capitanes, que lo hirió en Samaria, juntamente con Argob y Aryé, en la fortaleza de la casa del rey, teniendo consigo cincuenta hombres de los hijos de Galaad. Le dio muerte y reinó en su lugar.
26 Pǝkaⱨiyaning baxⱪa ixliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi bolsa, mana «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝndur.
Las demás cosas de Faceia, y todo lo que hizo, he aquí que esto está escrito en el libro de los anales de los reyes de Israel.
27 Yǝⱨudaning padixaⱨi Azariyaning sǝltǝnitining ǝllik ikkinqi yilida, Rǝmaliyaning oƣli Pikaⱨ Samariyǝdǝ Israilƣa padixaⱨ bolup, yigirmǝ yil sǝltǝnǝt ⱪildi.
El año cincuenta y dos de Amasías, rey de Judá, Facee, hijo de Romelías, comenzó a reinar sobre Israel, en Samaria. (Reinó) veinte años.
28 U Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ rǝzil bolƣanni ⱪilip Israilni gunaⱨⱪa putlaxturƣan Nibatning oƣli Yǝroboamning gunaⱨliridin qiⱪmidi.
Hizo lo que era malo a los ojos de Yahvé, y no se apartó de los pecados de Jeroboam, hijo de Nabat, que hizo pecar a Israel.
29 Israilning padixaⱨi Pikaⱨning künliridǝ Asuriyǝning padixaⱨi Tiglat-Pilǝsǝr kelip Iyon, Abǝl-Bǝyt-Maakaⱨ, Yanoaⱨ, Kǝdǝx, Ⱨazor, Gilead, Galiliyǝ, jümlidin Naftalining pütkül zeminini ixƣal ⱪilip, xu yǝrdiki hǝlⱪni tutⱪun ⱪilip, Asuriyǝgǝ elip bardi.
En los días de Facee, rey de Israel, vino Teglatfalasar, rey de Asiria, que tomó a Iyón, Abel-Betmaacá, Janoé, Cades, Hasor, Galaad, y la Galilea, toda la tierra de Neftalí, y llevó los (habitantes) a Asiria.
30 Əlaⱨning oƣli Ⱨoxiya Rǝmaliyaning oƣli Pikaⱨƣa ⱪǝst ⱪilip uni ɵltürdi. Uzziyaning oƣli Yotamning sǝltǝnitining yigirminqi yilida, u Pikaⱨning ornida padixaⱨ boldi.
Oseas, hijo de Elá, tramó una conspiración contra Facee, hijo de Romelías, lo hirió y lo mató. Después reinó en su lugar, en el año veinte de Joatam, hijo de Ocías.
31 Pikaⱨning baxⱪa ixliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi bolsa, mana «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝndur.
Las demás cosas de Facee, y todo lo que hizo, he aquí que esto está escrito en el libro de los anales de los reyes de Israel.
32 Israilning padixaⱨi Rǝmaliyaning oƣli Pikaⱨning sǝltǝnitining ikkinqi yilida, Uzziyaning oƣli Yotam Yǝⱨudaƣa padixaⱨ boldi.
El año segundo de Facee, hijo de Romelías, rey de Israel, comenzó a reinar Joatam, hijo de Ocías, rey de Judá.
33 U padixaⱨ bolƣanda yigirmǝ bǝx yaxⱪa kirgǝn bolup, Yerusalemda on altǝ yil sǝltǝnǝt ⱪildi. Uning anisining ismi Yǝruxa idi; u Zadokning ⱪizi idi.
Tenía veinticinco años cuando empezó a reinar, y reinó diez y seis años en Jerusalén. Su madre se llamaba Jerusá, hija de Sadoc.
34 Yotam atisi Uzziyaning barliⱪ ⱪilƣanliridǝk Pǝrwǝrdigarning nǝziridǝ durus bolƣanni ⱪilatti.
Hizo lo que era recto a los ojos de Yahvé, obrando en todo según el proceder de su padre Ocías.
35 Pǝⱪǝt «yuⱪiri jaylar»la yoⱪitilmidi; hǝlⱪ yǝnila «yuⱪiri jaylar»ƣa qiⱪip ⱪurbanliⱪ ⱪilip huxbuy yaⱪatti. Pǝrwǝrdigarning ɵyining «Yuⱪiriⱪi dǝrwaza»sini yasiƣuqi xu idi.
Pero no dejaron de existir los lugares altos; el pueblo siguió ofreciendo sacrificios y quemando incienso en los lugares altos. Fue él quien edificó la puerta superior de la Casa de Yahvé.
36 Yotamning baxⱪa ixliri ⱨǝm ⱪilƣanlirining ⱨǝmmisi «Israil padixaⱨlirining tarih-tǝzkiriliri» degǝn kitabta pütülgǝn ǝmǝsmidi?
Las demás cosas de Joatam, y todo lo que hizo, ¿no está esto escrito en el libro de los anales de los reyes de Judá?
37 Xu qaƣlarda Pǝrwǝrdigar Suriyǝning padixaⱨi Rǝzin bilǝn Rǝmaliyaning oƣli Pikaⱨni Yǝⱨudaƣa ⱨujum ⱪilixⱪa ⱪozƣidi.
En ese tiempo comenzó Yahvé a enviar contra Judá a Rasín, rey de Siria, y a Facee, hijo de Romelías.
38 Yotam ata-bowiliri arisida uhlidi wǝ ata-bowilirining arisida atisi Dawutning xǝⱨiridǝ dǝpnǝ ⱪilindi. Oƣli Aⱨaz ornida padixaⱨ boldi.
Joatam se durmió con sus padres, y fue sepultado con sus padres en la ciudad de David, su padre. En su lugar reinó su hijo Acaz.

< Padixaⱨlar 2 15 >