< Zebur 82 >

1 Asaf yazghan küy: — Xuda Öz ilahiy mejliside turup riyasetchilik qilidu, U ilahlar arisida höküm chiqiridu;
Deus está na congregação dos poderosos; julga no meio dos deuses.
2 — Qachan’ghiche siler naheq höküm chiqirisiler, Qachan’ghiche rezillerge yüz-xatire qilisiler? (Sélah)
Até quando julgareis injustamente, e aceitareis as pessoas dos ímpios? (Selah)
3 Gadaylar we yétim-yésirlarning dewasini soranglar, Ézilgenler hem hajetmenlerge adaletni körsitinglar;
Fazei justiça ao pobre e ao órfão: justificai o aflito e necessitado.
4 Miskinler hem namratlarni qutquzunglar, Ularni rezillerning changgilidin azad qilinglar!
Livrai o pobre e o necessitado; tirai-os das mãos dos ímpios.
5 Ular bularni bilmey we chüshenmey zulmette kézip yürmekte, Shunga yerning ulliri tewrenmekte.
Eles não conhecem, nem entendem; andam em trevas; todos os fundamentos da terra vacilam.
6 Men éyttim: — «Siler ilahlarsiler, Hemminglar Hemmidin Aliy Bolghuchining oghulliri siler;
Eu disse: Vós sois deuses, e todos vós filhos do altíssimo.
7 Shundaq bolsimu siler insan’gha oxshash ölisiler, Herqandaq emir-begke oxshashla yiqilisiler».
Todavia morrereis como homens, e caireis como qualquer dos príncipes.
8 — Turghin, i Xuda, yer-yüzini soraq qilghaysen! Chünki Sen barliq ellerge waris bolghuchisen!
Levanta-te, ó Deus, julga a terra, pois tu possuis todas as nações.

< Zebur 82 >