< San Lucas 3 >
1 Y EN el año quince del imperio de Tiberio César, siendo gobernador de Judéa Poncio Pilato, y Heródes tetrarca de Galiléa, y su hermano Felipe tetrarca de Ituréa y de la provincia de Traconite, y Lisanias tetrarca de Abilinia,
Louma hina bagade dunu Daibiliase ea ouligisu ode15 amoga, amola Bodiese Bailade da amo esoga Yudia soge ouligisu, Helode da Ga: lili sogega ouligisu hina esalu, amola eaola Filibe da Idiulia soge amola Dala: gounaidisi soge amoga hina esalu, Laisa: iniase da A: biline sogega ouligisu esalu,
2 Siendo sumos sacerdotes Anás y Caifás, vino palabra del Señor sobre Juan, hijo de Zacarías, en el desierto.
A: nase amola Ga: iafa: se ela da gobele salasu hina hou ouligisu. Amo esoga, Gode da Segalaia ea mano Yone, amo Ea sia: Isala: ili dunuma olelema: ne, asunasi.
3 Y él vino por toda la tierra alrededor del Jordan, predicando el bautismo de arrepentimiento para la remision de pecados;
Amaiba: le, Yone da Yodane Hano sogega lalu. E da Gode Ea Sia: amane olelei, “Dilia! Wadela: i hou fisili, hanoga fane salasu hamoma! Amasea, Gode da dilia wadela: i hou gogolema: ne olofomu.”
4 Como está escrito en el libro de las palabras del profeta Isaías que dice: Voz del que clama en el desierto: Aparejad el camino del Señor, haced derechas sus sendas.
Amo hou, ba: la: lusu dunu Aisaia, da hemonega Gode Sia: Dedei Buga ganodini dedei agoane, “Dunu afae da hafoga: i wadela: i soge amo ganodini wele sia: sa, ‘Hina Gode Ea misa: ne logo momagema! E misa: ne, logo molole fodoma!
5 Todo valle se henchirá, y bajaráse todo monte y collado; y los [caminos] torcidos serán enderezados, y los caminos ásperos allanados;
Fago huluane da osoboga fa: i dagoi ba: mu. Goumi amola gafulu huluane da agele, umiwane hamoi dagoi ba: mu. Guga: loi logo da bu moloi dagoi ba: mu. Fofagoi logo da bu umi hamoi ba: mu.
6 Y verá toda carne la salvacion de Dios.
Amasea, dunu fi huluane ilia da Gode Ea gaga: su hou ba: mu.’”
7 Y decia á las gentes que salian para ser bautizados de él: Oh generacion de víboras, ¿quién os enseñó á huir de la ira que vendrá?
Dunu bagohame da ba: bodaise hamomusa: , Yonema doaga: i. E da ilima amane sia: i, “Dilia! Sania dunu fi! Gode Ea ougi hou amoga hobea: ma: ne, nowa da dilima olelebela: ?
8 Haced, pues, frutos dignos de arrepentimiento, y no comenceis á decir en vosotros mismos: Tenemos á Abraham por padre: porque os digo que puede Dios, aun de estas piedras, levantar hijos á Abraham.
Dilia da wadela: i hou dafawane yolei dagoi galea, hou ida: iwane fage agoane legema. ‘Ninia da A: ibalaha: me ea mano,’ agoane mae dawa: ma. Na da dilima amane sia: sa. Gode da amo igi afadenene, bu A: ibalaha: me ea mano agoane hamomusa: dawa:
9 Y ya tambien el hacha está puesta á la raiz de los árboles: todo árbol pues que no hace buen fruto, es cortado, y echado en el fuego.
Wahadafa, goahei da ifa baiga abasalimusa: momagei diala. Amaiba: le, Gode da ifa huluane fage ida: iwane hame legebe ba: sea, amo ifa E da abimu amola laluga nema: ne ha: digimu.”
10 Y las gentes le preguntaban, diciendo: ¿Pues qué haremos?
Amo sia: nabaloba, dunu huluane ilia amane sia: i, “Amai galea, ninia da adi hamoma: bela?”
11 Y respondiendo, les dijo: El que tiene dos túnicas, dé al que no tiene; y el que tiene qué comer, haga lo mismo.
Yone da bu adole i, “Nowa da abula aduna galea, e da hame gagui dunu ema afae imunu da defea. Ha: i manu galea, ha: i manu hamedei dunu ema imunu da defea.”
12 Y vinieron tambien publicanos para ser bautizados, y le dijeron: ¿Maestro, qué harémos?
Su lidisu dunu amola, ilia Yonema ba: bodaise hamomusa: doaga: i. Ilia amane sia: i. “Olelesu! Ninia da adi hamoma: bela: ?”
13 Y él les dijo: No exijais mas de lo que os está ordenado.
E da ilima amane sia: i, “Dilia su muni amo da ouligisu dunu da dilia lama: ne ilegei, amo mae baligima!”
14 Y le preguntaron tambien los soldados, diciendo: Y nosotros, ¿qué harémos? Y les dice: No hagais extorsion á nadie, ni calumnieis; y contentáos con vuestras pagas.
Dadi gagui dunu da misini, Yonema amane adole ba: i, “Ninia amola, ninia da adi hamoma: bela: ?” E da ilima amane sia: i, “Dilia gasa fili muni lamusa: mae logema! Eno dunuma ogogolewane diwaneya mae udidima! Dilia hawa: hamoi amo defele bidi lai, amoga hahawane dawa: ma! Eno lamusa: mae dawa: ma!”
15 Y estando el pueblo esperando, y pensando todos de Juan en sus corazones, si él fuese el Cristo,
Dunu huluane da hanaiwane Mesaia Ea misunu hogosu. Ilia da Yone ea hou ba: beba: le, fofogadigili, ilia dogo ganodini, “Amo dunu da Gelesula: ?” amane dawa: i.
16 Respondió Juan, diciendo á todos: Yo, á la verdad, os bautizo en agua; mas viene quien es más poderoso que yo, de quien no soy digno de desatar la corréa de sus zapatos: el os bautizará en Espíritu Santo y fuego;
Be Yone da amane sia: i, “Na da hanoga fane salasu dunu fawane. Be fa: no, na hou baligisu Dunu da misunu. Na da Ea emo salasu efe amo fadegamu defele hame gala. E da Gode Ea A: silibu Hadigidafa amola lalu, amoga dilima ba: bodaise hamomu galebe.
17 Cuyo bieldo [está] en su mano, y limpiará su era y juntará el trigo en su alfolí, y la paja quemará en fuego que nunca se apagará.
E da Ea widi daba gaguli misini, widi huluane dabasalimu. Widi ha: i manu ida: iwane E da Ea diasu ganodini salimu. Be gisi amo E da ha: digili, lalu ha: ba: domu hamedei, amoga gobele salimu.”
18 Y amonestando, otras muchas cosas tambien anunciaba al pueblo.
Yone e da hou hisu hisu amoga Gode Sia: ida: iwane olelei. E da dunu huluanema ilia da sinidigima: ne, Gode Ea hou lalegaguma: ne sia: i.
19 Entónces Heródes el tetrarca, siendo reprendido por él á causa de Herodías, mujer de Felipe su hermano, y de todas las maldades que habia hecho Heródes,
Be Helode, Ga: lili soge ouligisu dunu, e da eaola idua (Heloudiase) wamolale amola eno wadela: i hou bagade hamoi. Amaiba: le, Yone da ema gagabole sia: i.
20 Añadió tambien esto sobre todo, que encerró á Juan en la cárcel:
Be Helode, amo sia: mae nabawane, bu eno baligili wadela: le hamoi. E da Yone se iasu diasu ganodini sali.
21 Y aconteció que, como todo él pueblo se bautizaba, tambien Jesus fuese bautizado; y orando, el cielo se abrió,
Dunu huluane misi da hanoga fane salasu hamonanoba, Yesu amola da ba: bodaise hamoi dagoi. Amalu, Yesu da sia: ne gadolaloba, Hebene logo doasibi ba: i.
22 Y descendió el Espíritu Santo sobre él en forma corporal, como paloma, y fué hecha una voz del cielo que decia: Tú eres mi Hijo amado, en tí me he complacido.
Amalalu, Gode ea A: silibu Hadigidafa, dafe sio agoai, Yesuma fila dalebe ba: i. Amola sia: bagade muagado misini, amane sia: i, “Di da Na dogolegei Manodafa! Na da Dima hahawane gala!”
23 Y el mismo Jesus comenzaba á ser como de treinta años hijo de José, como se creia, que fué hijo de Elí,
Yesu da E lalelegei ode30amoga doaga: loba, Ea hawa: muni hemosu. E da Yousefe ea manoyale, eno dunu ilia da dawa: i galu. Yousefe da Hilai ea mano esalu.
24 Que fué de Matat, que fué de Leví, que fué de Melqui, que fué de Janne, que fué de José,
Hilai da Ma: da: de ea mano amalu aowalalia asili Ma: da: de ea eda da Lifai amo ea eda da Melagai amo ea eda da Ya: nai amo ea eda da Yousefe.
25 Que fué de Matatías, que fué de Amós, que fué de Nahum, que fué de Eslai, que fué de Naggai,
Yousefe eda da Ma: dadaia: se. Amo ea eda da A: imose amalu Na: ihame amalu Esalai amalu Na: gai.
26 Que fué de Maat, que fué de Matatías, que fué de Semei, que fue de José, que fué de Júdas,
Nagai ea eda da Ma: ia: de. Amo ea eda da Ma: dadaia: se amalu Semiaini amalu Yousege amalu Youda.
27 Que fué de Joana, que fué de Resa, que fué de Zorobabel, que fué de Salathiel, que fué de Neri,
Youda ea eda da Youna: ne, amalu Lisa amalu Selababele amalu Sia: ladiele amalu Nilai.
28 Que fué de Melqui, que fué de Addi, que fué de Cosam, que fué de Elmodam, que fué de Er,
Nilai ea eda da Melagai, amalu A: dai amalu Gousa: me amalu Elemada: me amalu E.
29 Que fué de Josue, que fué de Elieser, que fué de Jorim, que fué de Matat, que fué de Leví,
E ea eda da Yosiua, amalu Elaisa amalu Youlimi amalu Ma: da: de amalu Lifai.
30 Que fué de Simeon, que fué de Judá, que fué de José, que fué de Jonan, que fué de Eliaquim,
Lifai ea eda da Simiane, amalu Yuda amalu Yousefe amalu Youna: me amalu Ilaiagime.
31 Que fué de Meléas, que fué de Menan, que fué de Matata, que fué de Nathan, que fué de David,
Ilaiagime ea eda da Milia amalu Mina: ne amalu Ma: dada amalu Na: ida: ne amalu Da: ibidi.
32 Que fué de Jessé, que fab de Obed, que fué de Booz, que fué de Salmon, que fué de Naason,
Da: ibidi ea eda da Yesi, amalu Oubede amalu Boua: se amalu Sa: lamone amalu Nasione.
33 Que fué de Aminadab, que fué de Aram, que fué de Esrom, que fué de Pháres, que fué de Judá,
Nasione ea eda da Aminada: be, amalu Adamine amalu Ani amalu Heselone amalu Bilese amalu Yuda.
34 Que fué de Jacob, que fué de Isaac, que fué de Abraham, que fué de Tara, que fué de Nacor,
Yuda ea eda da Ya: igobe, amalu Aisage amalu A: ibalaha: me amalu Dila amalu Na: iho.
35 Que fué de Saruch, que fué de Ragau, que fué de Falec, que fué de Heber, que fué de Sala,
Na: iho ea eda da Silage amalu Liu amalu Bilege amalu Ibe amalu Sila.
36 Que fué de Cainan, que fué de Arfaxad, que fué de Sem, que fué de Noé, que fué de Lamech,
Sila ea eda da Gina: ne, amalu Afa: gasa: de amalu Sieme amalu Nowa amalu La: imege.
37 Que fué de Matusalá, que fué de Enoc, que fué de Jared, que fué de Malaleel, que fué de Cainan,
La: imege ea eda da Midiusela, amalu Inage amalu Ya: ilede amalu Maha: ilaliele amalu Gina: ne.
38 Que fué de Enós, que fué de Seth, que fué de Adam, que fué de Dios.
Gina: ne ea eda da Inosie, Sede ea mano. Sede ea eda da A: da: me amola A: da: me ea Eda da Gode. Yesu Ea aowalali ilia dio da amane dedei diala.