< Job 11 >

1 Y respondió Sofar Naamatita, y dijo:
Zoofaari Naaʼimaatichi akkana jedhee deebise:
2 ¿Las muchas palabras, no han de tener respuesta? ¿Y el hombre parlero será justificado?
“Dubbiiwwan kunneen hundi deebii argachuu hin qabanii? Dubbii baayʼisuun qajeelaa nama godhaa?
3 ¿Tus mentiras harán callar los hombres? ¿y harás escarnio, y no habrá quien te avergüence?
Of jajuun kee afaan nama qabachiisaa? Yommuu ati qoostu namni si ifatu hin jiruu?
4 Tú dices: Mi manera de vivir es pura, y yo soy limpio delante de tus ojos.
Ati Waaqaan, ‘Barsiisni koo qulqulluu dha; ani fuula kee duratti hirʼina hin qabu’ jetta.
5 Mas, ¡oh quién diera que Dios hablara, y abriera sus labios contigo!
Maaloo utuu Waaqni sitti dubbatee, utuu afaan isaas sitti saaqqatee
6 Y que te declarara los secretos de la sabiduría: porque dos tantos mereces según la ley; y sabe que Dios te ha olvidado por tu iniquidad.
icciitii ogummaa siif ibsee ani akkamin hawwa! Ogummaan dhugaan bifa lama qabaatii. Kanaafuu Waaqni cubbuu kee muraasa akka siif irraanfate beeki.
7 ¿Alcanzarás tú el rastro de Dios? ¿llegarás tú a la perfección del Todopoderoso?
“Icciitii Waaqaa qorattee bira gaʼuu yookaan yaada Waaqa Waan Hunda Dandaʼuu qorattee bira gaʼuu dandeessaa?
8 Es más alto que los cielos, ¿qué harás? es más profundo que el infierno, ¿cómo le conocerás? (Sheol h7585)
Isaan samiiwwan caalaa ol fagaatu; ati maal gochuu dandeessa? Qilee awwaalaa caalaas gad fagaatu; ati maal beekuu dandeessa? (Sheol h7585)
9 Su medida es más larga que la tierra, y más ancha que la mar.
Safarri isaa lafa caalaa dheerata; galaana caalaa balʼata.
10 Si cortare, o encerrare, o juntare, ¿quién le responderá?
“Yoo inni dhufee mana hidhaatti si galche, yoo waldaa murtiis walitti qabe eenyutu isa dhowwuu dandaʼa?
11 Porque el conoce a los hombres vanos: y ve la iniquidad, ¿y no entenderá?
Dhugumaan inni sobdoota ni beeka; inni yommuu jalʼina argutti hin qalbeeffatuu?
12 El hombre vano se hará entendido, aunque nazca como el pollino del asno montés.
Yoo harreen diidaa nama taʼee dhalate malee gowwaan ogeessa taʼuu hin dandaʼu.
13 Si tú preparares tu corazón, y extendieres a él tus manos:
“Taʼus yoo ati yaada kee gara isaatti deebiftee harka kees gara isaatti diriirsite,
14 Si alguna iniquidad está en tu mano, y la echares de ti, y no consintieres que en tus habitaciones more maldad:
cubbuu harka kee keessa jiru yoo of irraa fageessite, akka wanni hamaanis dunkaana kee keessa hin jiraanne yoo goote,
15 Entonces levantarás tu rostro de mancha, y serás fuerte, y no temerás;
ati qaanii tokko malee fuula kee ol qabachuu dandeessa; sodaa tokko malees jabaattee dhaabatta.
16 Y olvidarás tu trabajo, y te acordarás de él, como de aguas que pasaron.
Ati dhugumaan rakkina kee ni irraanfatta; akkuma lolaa darbeettis ni lakkoofta.
17 Y en mitad de la siesta se levantará bonanza: resplandecerás, y serás como la mañana.
Jireenyi kee aduu saafaa caalaa ifa; dukkanni isaas akkuma barii ganamaa taʼa.
18 Y confiarás, que habrá esperanza; y cabarás, y dormirás seguro.
Waan abdiin jiruuf ati hin sodaattu; naannoo kee ni ilaalta; nagaadhaanis ni boqotta.
19 Y acostarte has, y no habrá quien te espante; y muchos te rogarán.
Ati ni rafta; namni tokko iyyuu si hin sodaachisu; namoonni baayʼeenis fuula kee barbaadu.
20 Mas los ojos de los malos se consumirán, y no tendrán refugio; y su esperanza será dolor de alma.
Iji hamootaa ni dadhaba; karaan ittiin baqatanis isaan jalaa bada; abdiin isaaniis duʼa qofa.”

< Job 11 >