< Jueces 6 >

1 Pero los israelitas hicieron lo que era malo a los ojos del Señor. Así que el Señor los entregó a los madianitas durante siete años.
Inaramid dagiti tattao ti Israel ti dakes iti imatang ni Yahweh, ket inkabilna ida iti turay ti Midian iti pito a tawen.
2 La opresión madianita era tan grande que, a causa de ellos, los israelitas se hicieron de escondites en montañas, cuevas y fortificaciones.
Pinarigat ti pannakabalin ti Midian ti Israel. Gapu iti Midian, nagaramid dagiti tattao ti Israel iti pagkamanganda kadagiti gukayab iti turturod, kadagiti rukib, ken kadagiti sarikedked.
3 Cada vez que los israelitas sembraban sus cosechas, los madianitas, amalecitas y otros pueblos del este venían a atacarlos.
Napasamak a tunggal agmula dagiti Israelita, rauten ida dagiti Midianita ken Amalekita ken dagiti tattao manipud iti daya.
4 Instalaban sus campamentos y destruían las cosechas del país hasta Gaza. No dejaban nada para comer en todo Israel, y tomaban para sí todas las ovejas, el ganado y los asnos.
Agkampo ti armadada iti daga ket dadaelenda dagiti mulada, agingga idiay Gaza. Awan ti ibatida a taraon iti Israel, ken awan ti karnero, baka man wenno dagiti asno.
5 Llegaron en gran número con su ganado y sus tiendas como enjambres de langostas, con tantos camellos que no se podían contar. Invadieron la tierra para devastarla por completo.
Tunggal sumang-atda ken dagiti tarakenda ken dagiti toldada, umayda a kasla pangen dagiti dudon, ket saan a mabilang dagiti tattao man wenno dagiti kamelioda. Sinakupda ti daga tapno dadaelenda daytoy.
6 Los israelitas se vieron desesperadamente empobrecidos por los madianitas y pidieron ayuda al Señor.
Nakaro iti panangpapanglaw ti Midian kadagiti Israelita isu nga immawag dagiti tattao ti Israel kenni Yahweh.
7 Cuando los israelitas clamaron al Señor por ayuda a causa de los madianitas,
Idi immawag dagiti tattao ti israel kenni Yahweh gapu iti Midian,
8 el Señor envió a los israelitas un profeta. Éste les dijo: “Esto es lo que dice el Señor, el Dios de Israel: ‘Yo os saqué de Egipto; yo os saqué del lugar donde erais esclavos.
nangibaon ni Yahweh iti profeta kadagiti tattao ti Israel. Kinuna ti profeta kadakuada, “Kastoy ti ibagbaga ni Yahweh a Dios ti Israel: 'Inruarkayo manipud Egipto; inruarkayo manipud iti balay ti pannakatagabu.
9 Lossalvé del poder de los egipcios y de todos los que os oprimían. Los expulsé delante de ustedes y les di su tierra.
Inispalkayo manipud iti pannakabalin dagiti Egiptio, ken manipud iti pannakabalin dagiti amin a nangparparigat kadakayo. Pinapanawko ida iti sangoananyo, ket intedko kadakayo ti dagada.
10 Yo te advertí: Yo soy el Señor, tu Dios. No debes adorar a los dioses de los amorreos, en cuya tierra vives ahora’. Pero no me escuchaste”.
Kinunak kadakayo, “Siak ni Yahweh a Diosyo; Binilinkayo a saankayo nga agrukbab kadagiti dios dagiti Amorreo, a makindaga iti pagnanaedanyo.” Ngem saankayo a nagtulnog iti timekko.'”
11 El ángel del Señor vino y se sentó bajo la encina de Ofra que pertenecía a Joás el abiezerita. Su hijo Gedeón estaba trillando allí el trigo en un lagar para ocultarlo de los madianitas.
Ita, immay ti anghel ni Yahweh ket nagtugaw iti sirok ti kayo a lugo idiay Ofra, a kukua ni Joas (nga Abiezerita), kabayatan a ni Gideon a putot a lalaki ni Joas ket agir-irik babaen iti panangibaotna iti daytoy iti daga, idiay pagpespesan ti arak—tapno ilemmeng daytoy kadagiti Midianita.
12 El ángel del Señor se le apareció y le dijo: “¡El Señor está contigo, gran hombre valiente!”
Nagparang ti anghel ni Yahweh kenkuana ket kinunana, “Adda ni Yahweh kenka, sika a nabileg a mannakigubat!”
13 “Perdona, mi señor, pero si el Señor está con nosotros, ¿por qué nos ha pasado todo esto?” respondió Gedeón. “¿Dónde están todos sus maravillosos milagros que nos recordaban nuestros antepasados cuando decían: ‘¿No fue el Señor quien nos sacó de Egipto?’. Pero ahora el Señor nos ha abandonado y nos ha entregado a los madianitas”.
Kinuna ni Gideon kenkuana, “O, apok, no adda ni Yahweh kadakami, apay ngarud a napasamak amin daytoy kadakami? Sadino ti ayan dagiti amin a nakakaskasdaaw nga aramidna nga imbaga dagiti ammami kadakami, idi kinunada, 'Saan kadi nga inruarnatayo ni Yahweh manipud Egipto?' Ngem ita, binaybay-annakami ni Yahweh ken inyawatnakami iti pannakabalin ti Midian.”
14 El Señor se dirigió a él y le dijo: “Ve con la fuerza que tienes y salva a Israel de los madianitas. ¿No soy yo quien te envía?”
Kimmita ni Yahweh kenkuana ket kinunana, “Mapanka iti daytoy a pigsa nga adda kenka. Ispalem ti Israel manipud iti pannakabalin dagiti Midianita. Saanka kadi nga imbaon?”
15 “Perdona, mi señor, pero ¿cómo puedo salvar a Israel?” respondió Gedeón. “¡Mi familia es la menos importante de la tribu de Manasés, y yo soy la persona menos importante de esa familia!”.
Kinuna ni Gideon kenkuana, “Pangaasim, Apo, kasano a maispalko ti Israel? Kitaem, ti pamiliak ti kakapuyan iti Manases, ket siak ti kanunumoan iti balay ti amak.”
16 “Yo estaré contigo”, le dijo el Señor. “Derrotarás a los madianitas como si fueran un solo hombre”.
Kinuna ni Yahweh kenkuana, “Addaakto kenka, ket parmekemto ti entero nga armada dagiti Midianita.”
17 “Por favor, Señor, si piensas bien de mí, dame una señal de que realmente eres tú quien me dice esto”, pidió Gedeón.
Kinuna ni Gideon kenkuana, “No maay-ayoka kaniak, ikkannak ngarud iti pagilasinan a sika iti makisarsarita kaniak.
18 “No te vayas hasta que regrese y te presente mi ofrenda”. “Me quedaré aquí hasta que vuelvas”, respondió.
Pangaasim, saanka a pumanaw ditoy agingga nga agsubliak kenka ken iyegko ti sagutko ket idatagko iti sangoanam.” Kinuna ni Yahweh, “Agurayak agingga nga agsublika.”
19 Gedeón fue y cocinó un cabrito y coció panes sin levadura con un efa de harina. Puso la carne en una cesta y el caldo en una olla. Los sacó y se los presentó al ángel bajo la encina.
Napan ni Gideon ket nagparti iti urbon a kalding ken nagluto iti tinapay nga awan lebadurana manipud iti maysa nga efa ti arina. Inkabilna ti karne iti basket, ken inkabilna ti digo iti banga ket indatagna dagitoy kenkuana iti sirok ti kayo a lugo.
20 El ángel de Dios le dijo: “Coloca la carne y los panes sin levadura sobre esta roca y vierte el caldo sobre ellos”. Así lo hizo Gedeón.
Kinuna ti anghel ti Dios kenkuana, “Alaem ti karne ken ti tinapay nga awan lebadurana ket iparabawmo dagitoy iti daytoy a bato, ken ibukbokmo ti digo kadagitoy.” Ket inaramid ngarud ni Gideon dayta.
21 El ángel del Señor extendió el báculo que tenía en la mano y tocó la carne y los panes ácimos con la punta. De la roca salió fuego y quemó la carne y los panes sin levadura. Luego el ángel desapareció.
Ket inggaw-at ti anghel ni Yahweh ti murdong ti sarukod nga iggemna. Babaen iti daytoy, sinagidna ti lasag ken ti tinapay nga awan lebadurana; rimmuar ti apuy manipud iti bato ket pinuoranna ti karne ken ti tinapay nga awan lebadurana. Kalpasanna, pimmanaw ti anghel ni Yahweh ket saanen a makita ni Gideon isuna.
22 Cuando Gedeón se dio cuenta de que era el ángel del Señor, gritó: “¡Oh, no, Señor Dios! He visto al ángel del Señor cara a cara”
Naamiris ni Gideon a daytoy ti anghel ni Yahweh. Kinuna ni Gideon, “O, Yahweh nga Apo! Ta nakitak ti anghel ni Yahweh iti rupanrupa!”
23 Pero el Señor le dijo: “¡Paz! No te preocupes, no vas a morir”.
Kinuna ni Yahweh kenkuana, “Kappia kenka! Saanka nga agbuteng, saanka a matay.”
24 Así que Gedeón construyó allí un altar al Señor y lo llamó “El Señor es la Paz”. Todavía hoy está allí, en Ofra de los abiezritas.
Nangipatakder ngarud ni Gideon iti altar sadiay para kenni Yahweh. Inawaganna daytoy iti, ni Yahweh ket Talna. Agingga kadagitoy nga aldaw, nakatakder pay laeng daytoy idiay Ofra iti puli ti Abi Ezer.
25 Esa noche, el Señor le dijo a Gedeón: “Toma el toro de tu padre y un segundo toro de siete años, y derriba el altar de Baal de tu padre, y corta el poste de Asera que está al lado.
Iti dayta a rabii, kinuna ni Yahweh kenkuana, “Alaem ti bulog a baka ti amam, ken ti maikadua a bulog a baka nga agtawen iti pito, ket rebbaem ti altar ni Baal a kukua ti amam, ken putdem ti Asera nga adda iti abayna daytoy.
26 Luego construye un altar al Señor, tu Dios, en la forma debida, en la cima de la colina. Con la madera del poste de Asera que cortaste como leña, toma el segundo toro y preséntalo como holocausto”.
Mangipatakderka iti altar ni Yahweh a Diosmo iti tuktok daytoy a lugar a pagkamangan, ken aramidem daytoy iti umno a wagas. Idatonmo ti maikadua a bulog a baka kas daton a maipuor amin, usarem ti kayo manipud iti Asera a pinutedmo.”
27 Gedeón, acompañado por diez de sus siervos, hizo lo que el Señor le había dicho. Sin embargo, como tenía miedo de su familia y de el pueblo del pueblo, lo hizo durante la noche y no de día.
Nangayab ngarud ni Gideon iti sangapulo kadagiti adipenna ket inaramidna kas imbaga ni Yahweh kenkuana. Ngem inaramidna daytoy iti rabii saan nga iti aldaw gapu ta mabuteng unay isuna iti sangkabalayan ti amana ken kadagiti tattao iti ili.
28 Por la mañana, cuando el pueblo del pueblo se levantó, vio que el altar de Baal había sido derribado y el poste de Asera que estaba a su lado había sido cortado, y que el segundo toro había sido sacrificado en el altar que acababa de ser construido.
Kabigatanna, idi bimmangon dagiti tattao iti ili, narebban ti altar ni Baal, ken naputeden ti Asera nga adda iti abayna daytoy ket naidatonen ti maikadua a bulog a baka iti altar a naipatakder.
29 Se preguntaron unos a otros: “¿Quién ha hecho esto?”. Enetoncesindagaron hasta que les dijeron: “Lo hizo Gedeón, hijo de Joás”.
Kinuna dagiti tattao iti siudad iti tunggal maysa, “Siasino ti nangaramid iti daytoy?” Idi nakisaritada kadagiti dadduma ken nangsapulda iti sungbat, kinunada, “Ni Gideon a putot a lalaki ni Joas ti nangaramid iti daytoy a banag.”
30 “Entrega a tu hijo”, le ordenó el pueblo del pueblo a Joás. “Debe morir, porque ha derribado el altar de Baal y ha cortado el poste de Asera que estaba junto a él”.
Ket kinuna dagiti tattao ti ili kenni Joas, “Iruarmo ti putotmo tapno mapapatay isuna, gapu ta rinebbana ti altar ni Baal, ken gapu ta pinutedna ti Asera nga adda iti abayna daytoy.”
31 Joás respondió a todos los que se enfrentaban a él: “¿Acaso están peleando a favor de Baal? ¿Tienen que salvarlo? Cualquiera que pelee a favor de él será condenado a muerte por la mañana. Si es un dios, que luche por sí mismo contra los que derribaron su altar”.
Kinuna ni Joas kadagiti amin a mangtubtubngar kenkuana, “Ipakaasiyo kadi ti napasamak kenni Baal? Isalakanyo kadi isuna? Siasinoman a mangipakaasi iti napasamak kenkuana, mapapatay koma kabayatan a nasapa pay. No maysa a dios ni Baal, ikanawana koma ti bagina no adda mangrebba iti altarna.”
32 Aquel día llamaron a Gedeón Jerub-baal, que significa “Que Baal luche con él”, porque había derribado su altar.
Iti dayta nga aldaw, napanaganan ngarud ni Gideon iti “Jerub Baal,” gapu ta kinunana, “Ikanawa koma ni Baal ti bagina maibusor kenkuana,” gapu ta rinebba ni Gideon ti altarna.
33 Todos los madianitas, amalecitas y otros pueblos del Oriente se reunieron y cruzaron el Jordán. Acamparon en el valle de Jezreel.
Ita, nagmaymaysa a nagu-ummong dagiti Midianita, Amalekita, ken dagiti tattao iti daya. Binallasiwda ti Jordan ket nagkampoda idiay tanap ti Jezreel.
34 El Espíritu del Señor vino sobre Gedeón, y tocó la trompeta, llamando a los del clan de Abiezerpara que se les unieran.
Ngem kinaluban ti Espiritu ni Yahweh ni Gideon tapno tulunganna isuna. Pinaguni ni Gideon ti trumpeta, ay-ayabanna ti tribu ti Abi Ezer, tapno mabalin a sumurotda kenkuana.
35 Envió mensajeros por todo el territorio de Manasés, llamándolos para que se unieran a él, y también a Aser, Zabulón y Neftalí, para que también vinieran y se unieran a los demás.
Nangibaon isuna kadagiti mensahero a mapan iti entero a Manases, ket naayabanda met a sumurot kenkuana. Nangibaon met isuna kadagiti mensahero iti Aser, Zabulon, ken Neftali, ket simmang-atda a sumabat kenkuana.
36 Gedeón dijo a Dios: “Si salvas a Israel por medio de mí, como lo prometiste,
Kinuna ni Gideon iti Dios, “No gandatmo iti mangusar kaniak a mangisalakan iti Israel a kas iti kinunam—
37 entonces mira: pondré un vellón de lana en la era. Si el vellón está mojado por el rocío pero la tierra está seca, entonces sabré que vas a salvar a Israel a través de mí como lo prometiste”.
Kitaem, mangikabilak iti dutdot iti pagir-irikan. No addanto laeng linnaaw iti dutdot ket namaga ti amin a daga, ket maammoakto nga usarennak a mangisalakan iti Israel a kas iti kinunam.”
38 Eso fue lo que ocurrió. Cuando Gedeón se levantó temprano a la mañana siguiente, presionó el vellón y exprimió el rocío, suficiente agua para llenar un tazón.
Daytoy ti napasamak— nasapa a bimmangon ni Gideon iti simmaruno a bigat, inummongna ti dutdot ket pinepesna ti linnaaw manipud iti dutdot, umanay a nangpunno iti maysa a mallukong.
39 Entonces Gedeón le dijo a Dios: “Por favor, no te enfades conmigo. Sólo déjame hacer una petición más. Déjame hacer una prueba más con el vellón. Esta vez deja que el vellón esté seco y que toda la tierra se cubra de rocío”.
Kalpasanna, kinuna ni Gideon iti Dios, “Saanka a makaunget kaniak, agsao-ak pay iti maminsan. Pangaasim ta palubosam iti maysa pay a pammaneknek kaniak babaen iti dutdot. Iti daytoy a tiempo, pagbalinem a namaga ti dutdot, ken maadda koma ti linnaaw iti amin a daga iti aglawlawna daytoy.”
40 Esa noche Dios hizo exactamente eso. Sólo el vellón se secó y toda la tierra se cubrió de rocío.
Inaramid ti Dios ti dinawatna iti dayta a rabii. Namaga ti dutdot, ken adda linnaaw iti amin a daga iti aglawlawna.

< Jueces 6 >