< Josué 18 >

1 La tierra había sido sometida y estaba ante ellos. Los israelitas se reunieron en Silo e instalaron el Tabernáculo de Reunión.
Kalpasanna, nagsasarak ti entero a taripnong dagiti tattao ti Israel idiay Silo. Impatakderda sadiay ti tabernakulo ken sinakupda ti daga iti sangoananda.
2 Sin embargo, siete de las tribus israelitas no habían recibido sus asignaciones de tierras.
Adda pay pito a tribu dagiti tattao ti Israel a saan pay a naibingayan iti tawid.
3 Entonces Josué les preguntó a los israelitas: “¿Hasta cuándo seguirán siendo reacios a ir a tomar posesión de la tierra que el Señor le dio a sus antepasados?
Kinuna ni Josue kadagiti tattao ti Israel, “Kasano kabayag ti panangitantanyo ti ipapanyo iti daga nga inted kadakayo ni Yahweh, a Dios dagiti kapuonanyo?
4 Elijan a tres hombres de cada tribu y los enviaré a explorar la tierra. Luego podrán escribir una descripción sobre la distribución de la tierra y traérmela.
Mangdutokkayo iti tallo a lallaki manipud iti tunggal tribu, ket ibaonko ida. Mapanda ket kitaenda ti daga. Mangaramiddanto iti mapa a pakakitaan kadagiti tawidenda, ket kalpasanna, agsublidanto kaniak.
5 Deben dividir la tierra en siete partes, hasta el límite de la tierra de Judá en el sur y la de José en el norte.
Bingayendanto daytoy iti pito a paset. Agtalinaedto ni Juda iti masakupanda idiay abagatan, ken agtalinaedto ti balay ni Jose iti masakupanda idiay amianan.
6 Una vez que hayas escrito la descripción de la tierra, dividiéndola en siete partes, me la traerás aquí y yo te echaré suertes en presencia del Señor, nuestro Dios.
Mapaenyonton ti daga iti pito a paset ket iyegyo kaniak ditoy ti mapana. Bunotekto iti sangoanan ni Yahweh a Diostayo no ania a paset ti maited iti tunggal maysa.
7 “Pero los levitas no reciben una parte, pues su función como sacerdotes del Señor es su asignación. Además, Gad, Rubén y la media tribu de Manasés ya han recibido su asignación que Moisés, el siervo del Señor, les dio en el lado oriental del Jordán”.
Awan ti paset dagiti Levita kadakayo, ta ti kinapadida kenni Yahweh ti tawidda. Naawat ti Gad, Ruben ken ti kagudua a tribu ti Manases ti tawidda, iti ballasiw ti Jordan. Daytoy ti tawid nga inted kadakuada ni Moises nga adipen ni Yahweh.”
8 Cuando los hombres se pusieron en camino para explorar la tierra Josué les dijo: “Recorran la tierra y escriban una descripción de lo que encuentren. Luego vuelvan a mí y yo les echaré suertes en presencia del Señor, aquí en Silo”.
Isu a nagrubuat dagiti lallaki ket napanda. Binilin ni Josue dagiti napan a mangmapa iti daga, a kunana, “Sursorenyo ti daga ket iyaramidanyo daytoy iti mapa ket agsublikayo kaniak. Bunotekto iti sangoanan ni Yahweh idiay Silo no ania a paset ti maited iti tunggal maysa.”
9 Así que los hombres fueron y exploraron la tierra y escribieron en un pergamino una descripción de las siete partes, registrando los pueblos de cada parte. Luego regresaron con Josué al campamento de Silo
Pimmanaw dagiti lallaki ket sinursorda ti daga sada inyaramidan daytoy iti mapa iti nalukot a pagsuratan babaen kadagiti siudadna iti pito a paset, inlislistada dagiti siudad iti tunggal paset. Ket nagsublida kenni Josue iti kampo idiay Silo.
10 w donde Josué les echó suertes en presencia del Señor. Allí Josué dividió la tierra y asignó las diferentes partes a las tribus israelitas que quedaban.
Kalpasanna, nangbunot ni Josue iti sangoanan ni Yahweh idiay Silo no ania a paset ti maited iti tungga maysa. Ket biningay ni Josue ti daga kadagiti tattao ti Israel-naikkan ti tunggal maysa iti pasetna iti daga.
11 La primera suerte echada fue para la tribu de Benjamín, por familias. La tierra asignada estaba entre la de la tribu de Judá y la de la tribu de José.
Ti bingay a daga para iti tribu ti Benjamin ket naited iti tunggal pulida. Ti masakupan ti daga a bingayda ket masarakan iti nagbaetan dagiti kaputotan ni Juda ken dagiti kaputotan ni Jose.
12 Su límite comenzaba en el Jordán, iba al norte de la ladera de Jericó, al oeste a través de la región montañosa, y salía al desierto de Bet-aven.
Iti amianan, nangrugi ti beddengda idiay Jordan. Nagpasang-at ti beddeng iti amianan a paset ti Jerico, ket kalpasanna agpalaud a lumasat iti katurturodan a pagilian. Dimmanon daytoy idiay let-ang iti Bet Aven.
13 Luego el límite iba hacia el sur hasta Luz (o Betel) y bajaba hasta Atarot-adar en la montaña al sur de la parte baja de Bet-horón.
Manipud sadiay, naglayon ti beddeng nga agpa-abagatan iti Luz (isu met laeng ti lugar a Betel). Kalpasanna, agpababa ti beddeng iti Atarot Adar, iti bantay nga adda iti abagatan ti Bet Horon.
14 Aquí el límite giraba hacia el sur a lo largo del lado occidental de la montaña frente a Bet-horón, terminando en Quiriat-baal (o Quiriat-Yearín), una ciudad de la tribu de Judá. Este era el límite occidental.
Agturong ti beddeng iti sabali a pagturongan, agkurba iti akin-laud a paset, nga agpa-abagatan iti bantay, iti kasumbangir ti Bet Horon. Nagpatingga daytoy idiay Kiriat Baal (wenno Kiriat Jearim), ti siudad a kukua iti tribu ti Juda. Daytoy ti pakabuklan ti akinlaud a paset.
15 El límite sur comenzaba en el límite de Quiriat-Yearín. Corría hasta el manantial de Neftoa,
Nangrugi ti akin abagatan a paset iti asideg ti Kiriat Jearim. Nangrugi sadiay ti beddeng agingga iti Epron, agingga kadagiti ubbog iti Neftoa.
16 y luego bajaba hasta el pie de la montaña que da al valle de Ben-hinom, en el extremo norte del valle de Refayín. Luego bajaba por el valle de Hinom, por la ladera cercana a la ciudad jebusea, al sur, hacia En-rogel.
Nagpababa ngarud ti nagbeddengan agingga iti beddeng ti bantay a tumannawag iti tanap ti Ben Hinnom, nga adda iti akin-amianan a pungto iti tanap ti Refaim. Nagpababa daytoy agingga iti tanap ti Hinnom, iti abagatan iti bakras dagiti Jebuseo, ken nagpababa agingga iti En Rogel.
17 Desde allí se dirigía hacia el norte, hacia En-semes y hacia Gelilot, frente a las alturas de Adumín, y luego bajó hasta la Piedra de Bohán (hijo de Rubén).
Nagkurba daytoy nga agpa amianan, nga agturong iti Ensemes, ken manipud sadiay rimmuar daytoy iti Gelilot, a kasumbangir ti sang-atan ti Adummim. Kalpasanna, simmalog daytoy iti Bato ni Bohan (ni Bohan ket anak a lalaki ni Ruben).
18 Luego recorría la cordillera frente al valle del Jordán, hacia el norte, y después bajaban al mismo valle del Jordán.
Naglayon daytoy iti amianan a paset ti Bet Araba ket nagpababa agingga iti Araba.
19 Desde allí corría a lo largo de la ladera norte de Bet-hogá, terminando en la bahía norte del Mar Salado, el extremo sur del Jordán. Este era el límite sur.
Naglayon ti beddeng iti amianan a paset ti Bet Hogla. Nagpatingga ti beddeng idiay amianan a sabangan ti Natay a Baybay, iti akin abagatan a pungto ti Jordan. Daytoy ti nagbeddengan iti abagatan.
20 El límite oriental era el Jordán. Estos eran los límites alrededor de la tierra de la tribu de Benjamín, por familias.
Nangrugi ti beddeng ti Jordan iti akindaya a paset. Daytoy ti tawid iti tribu ti Benjamin, ken naited daytoy iti tunggal pulida, nagbebeddengan iti amin nga aglawlaw.
21 Estas eran las ciudades de la tribu de Benjamín, por familias: Jericó, Bet-hogá, Emec-casis,
Ita, dagiti siudad iti tribu ti Benjamin segun kadagiti pulida ket Jerico, Bet Hogla, Emek Kesis,
22 Bet-arabá, Zemaryin, Betel,
Bet Araba, Sumaraim, Betel,
23 Avīn, Pará, Ofra,
Avim, Para, Opra,
24 Quefar-amoní, Ofni y Gueba. En total, doce ciudades con sus correspondientes aldeas.
Kepar Ammoni, Opni, ken Gaba. Adda sangapulo ket dua a siudad, saan a naibilang dagiti barioda.
25 Además: Gabaón, Ramá, Beerot,
Adda pay dagiti siudad iti Gabaon, Rama, Beerot,
26 Mizpa, Kefira, Moza,
Mizpa, Kepira, Moza,
27 Rekem, Irpeel, Taralá,
Rekem, Irpeel, Tarala,
28 Zela, Haelef, Jebús (o Jerusalén), Guibeá y Quiriat-Yearín, es decir, catorce ciudades con sus aldeas correspondientes. Esta fue la tierra asignada a la tribu de Benjamín, por familias.
Sela, Haclef, Jebus(nga isu met laeng ti Jerusalem), Gibea ken Kiriat. Adda sangapulo ket uppat a siudad, saan a naibilang dagiti barioda. Daytoy ti tawid ti Benjamin para kadagiti pulina.

< Josué 18 >