< 2 Samuel 2 >

1 Algún tiempo después de esto, David le preguntó al Señor: “¿Debo ir a una de las ciudades de Judá?”. “Sí, hazlo”, respondió el Señor. “¿A cuál debo ir?” preguntó David. “Ve a Hebrón”, dijo el Señor.
Kalpasan daytoy, nagsalusod ni David kenni Yahweh ket kinunana, “Rumbeng kadi a sumang-atak iti maysa kadagiti siudad ti Juda?” Simmungbat ni Yahweh kenkuana, “Sumang-atka.” Kinuna ni David, “Ania a siudad ti rumbeng a papanak?” Simmungbat ni Yahweh, “Idiay Hebron.”
2 Así que David se trasladó allí con sus dos esposas, Ahinoam, de Jezreel, y Abigail, la viuda de Nabal, de Carmel.
Simmang-at ngarud ni David a kaduana dagiti dua nga assawana, ni Ahinoam manipud iti Jezreel ken ni Abigail a balo ni Nabal manipud iti Carmel.
3 También trajo a los hombres que estaban con él, junto con sus familias, y se instalaron en las aldeas cercanas a Hebrón.
Inkuyog pay ni David dagiti lallaki a kakaduana, agraman dagiti pamiliada, kadagiti siudad ti Hebron, a nangrugianda a nagnaedan.
4 Entonces los hombres de Judá llegaron a Hebrón, y allí ungieron a David como rey del pueblo de Judá. Cuando David se enteró de que eran los hombres de Jabes de Galaad los que habían enterrado a Saúl,
Kalpasanna, simmangpet dagiti tattao manipud iti Juda ket pinulotanda ni David a kas ari iti entero a balay ti Juda. Imbagada kenni David nga, “Intabon dagiti tattao iti Jabes Galaad ni Saul.”
5 les envió mensajeros, diciendo: “Que el Señor los bendiga, porque demostraron su amor leal a Saúl, su amo, y lo enterraron debidamente.
Isu a nangibaon ni David kadagiti mensahero a mapan kadagiti lallaki iti Jabes Galaad ket imbagada kadakuada, “Bendissionankayo ni Yahweh, gapu ta impakitayo daytoy a kinapudnoyo iti apoyo a ni Saul ken intabonyo isuna.
6 Que el Señor les demuestre amor leal y confianza, y yo también seré bueno con ustedes por lo que hicieron por Saúl.
Ita ipakita koma ni Yahweh kadakayo ti kinapudnona iti tulagna ken ti kinaimbagna kadakayo. Ipakitak met kadakayo daytoy a kinaimabag gapu ta inaramidyo daytoy a banag.
7 Así que sé fuerte y valiente, porque aunque Saúl, tu amo, ha muerto, el pueblo de Judá me ha ungido como su rey”.
Ket ita, papigsaenyo koma dagiti im-imayo; ken tumuredkayo ta natayen ti apoyo a ni Saul, ken pinulotannak ti balay ti Juda a kas arida.”
8 Sin embargo, Abner, hijo de Ner, comandante del ejército de Saúl, había tomado a Isboset, hijo de Saúl, a Mahanaim.
Ngem ni Abner a putot ni Ner, a pangulo ti armada ni Saul ket innalana ni Isboset a putot ni Saul ken impanna idiay Mahanaim;
9 Allí puso a Isboset como rey sobre Galaad, Aser, Jezreel, Efraín y Benjamín, de hecho sobre todo Israel.
insaadna ni Isboset nga ari iti Galaad, iti Aser, iti Jezreel, iti Efraim, iti Benjamin, ken iti entero nga Israel.
10 Isboset, hijo de Saúl, tenía cuarenta años cuando se convirtió en rey de Israel, y reinó durante dos años. Sin embargo, el pueblo de Judá estaba del lado de David.
Ni Isboset a putot ni Saul, ket uppat a pulo ti tawenna idi rinugianna ti agari iti entero nga Israel, ken dua a tawen a nagturay isuna. Ngem simmurot kenni David ti balay ti Juda.
11 David gobernó en Hebrón como rey del pueblo de Judá durante siete años y seis meses.
Nagari ni David idiay Hebron iti entero a balay ti Juda iti pito a tawen ken innem a bulan.
12 Un día, Abner y los hombres de Isboset salieron de Mahanaim y fueron a la ciudad de Gabaón.
Ni Abner a putot ni Ner ken dagiti adipen ni Isboset a putot ni Saul ket rimmuar manipud Mahanaim a nagturong idiay Gabaon.
13 Joab, hijo de Sarvia, y los hombres de David partieron y se encontraron con ellos en el estanque de Gabaón, donde todos se sentaron, uno frente al otro, al otro lado del estanque.
Rimmuar ni Joab a putot ni Zeruyas ken dagiti adipen ni David ket nagsasarakda iti abay iti pagurnongan ti danum idiay Gabaon. Nagtutugawda sadiay, maysa a bunggoy iti maysa a bangir iti pagurnongan ti danum ken maysa a bunggoy iti bangirna.
14 Abner le dijo a Joab: “¿Por qué no hacemos que algunos de los hombres luchen en combate cuerpo a cuerpo delante de nosotros?” “Bien”, aceptó Joab.
Kinuna ni Abner kenni Joab, “Patakderenta dagiti agtutubo ket pagrangetenta ida iti sangoanantayo.” Ket kinuna ni Joab, “Patakderenta ida.”
15 Así que se presentaron doce hombres de cada bando: doce por Benjamín e Isboset, y doce por David.
Ket, timmakder dagiti agtutubo ken naguummongda, sangapulo ket dua para iti Benjamin ken Isboset a putot ni Saul, ken sangapulo ket dua manipud kadagiti adipen ni David.
16 Cada uno agarró la cabeza de su adversario y le clavó la espada en el costado, de modo que todos cayeron muertos juntos. Por eso este lugar de Gabaón se llama el Campo de las Espadas.
Nagiinniggem ti tunggal maysa iti ulo ti karangetna sada induyok ti kampilanda iti bakrang ti karangetda, ket napasagda amin. Naawagan ngarud dayta a lugar iti Hebrew a, “Helcat Assurim,” wenno “Tay-ak dagiti Kampilan” nga adda idiay Gabaon.
17 La batalla que siguió fue muy reñida, pero finalmente Abner y sus hombres fueron derrotados por los de David.
Nakaro unay ti gubat iti dayta nga aldaw, naparmek da Abner ken dagiti lallaki iti Israel iti sangoanan dagiti adipen ni David.
18 Los tres hijos de Sarvia estaban allí: Joab, Abisai y Asael. Asael era un corredor rápido, como una gacela que corre por el campo.
Adda sadiay dagiti tallo a putot ni Zeruyas: Ni Joab, Abisai ken Asael. Napardas nga agtaray ni Asael a kas iti atap nga ugsa.
19 Persiguió a Abner con una determinación absoluta.
Kinamat ni Asael ni Abner ket saanna a sininsinaan.
20 Abner miró hacia atrás y preguntó: “¿Eres tú, Asahel?” “Sí, soy yo”, respondió Asahel.
Timmaliaw ni Abner iti likodanna ket kinunana, “Sika kadi dayta Asael?” Simmungbat isuna, “Siak daytoy.”
21 Abner le dijo: “¡Déjame en paz! Ve a pelear con otro y toma sus armas para ti”. Pero Asahel se negó a dejar de perseguirlo.
Kinuna ni Abner kenkuana, “Agpakannawan wenno agpakannigidka, ket tiliwem ti maysa kadagiti agtutubo ket alaem ti igamna.” Ngem saan a simmiasi ni Asael.
22 Abner volvió a advertir a Asahel. “¡Deja de perseguirme!”, le gritó. “¿Por qué quieres que te mate? ¿Cómo podría enfrentarme a tu hermano Joab?”
Isu a kinuna manen ni Abner kenni Asael, “Sardengannakon a kamkamaten. Apay koma a patayenka? Kasanokto nga iparang ti rupak kenni Joab, a kabsatmo?”
23 Pero Asahel no dejaba de perseguirlo, así que Abner le clavó el mango de su lanza en el vientre. Salió por la espalda, y cayó muerto allí mismo. Todos los que pasaban se detenían en el lugar donde Asahel había caído muerto.
Ngem saan a simminsina ni Asael, isu a dinuyok ni Abner ti bagi ni Asael babaen iti murdong ti putan ti gayangna, isu a simmalput ti gayang iti bangir a paset ti bagina. Napasag ni Asael ket natay sadiay. Isu a napasamak a nagsardeng ken nagtakder ti siasianoman a nakadanon iti disso a nakapasagan ken nakatayan ni Asael.
24 Pero Joab y Abisá se pusieron a perseguir a Abner. Cuando se puso el sol, llegaron hasta la colina de Amma, cerca de Giah, en el camino hacia el desierto de Gabaón.
Ngem kinamat da Joab ken Abisai ni Abner. Idi lumlumneken ti init, dimmanundan iti turod ti Amma, nga adda iti asideg ti Gia nga igid ti dalan nga agturong iti let-ang idiay Gabaon.
25 Los hombres de Abner, de la tribu de Benjamín, se unieron a él y formaron un grupo compacto a su alrededor, de pie en la cima de la colina.
Naguummong dagiti lallaki ti Benjamin iti likodan ni Abner ket nagtakderda iti tapaw ti turod.
26 Abner le gritó a Joab “¿Tenemos que seguir matándonos para siempre? ¿No te das cuenta de que si seguimos así sólo será peor? ¿Cuánto tiempo vas a esperar antes de ordenar a tus hombres que dejen de perseguir a sus hermanos?”
Pinukkawan ni Abner ni Joab ket kinunana, “Agnanayon kadi a mangalun-on ti kampilan? Saanmo kadi nga ammo a nasasaemto iti kamaudiananna? Kasano kadi ti kabayagna daytoy sakbay nga ibagam kadagiti tattaom nga isardengda ti panangkamatda kadagiti kakabsatda?”
27 “Vive Dios”, respondió Joab, “si no hubieras dicho nada, mis hombres habrían seguido persiguiendo a sus hermanos hasta la mañana”.
Simmungbat ni Joab, “Iti nagan ti Dios nga adda iti agnanayon, no saanmo nga imbaga dayta, kamaten koma dagiti soldadok dagiti kakabsatda agingga iti agsapa!”
28 Joab tocó el cuerno y todos los hombres se detuvieron; no siguieron persiguiendo ni luchando contra los israelitas.
Isu a pinuyotan ni Joab ti trumpeta, ket nagsardeng amin dagiti tattaona ket saandan a kinamat ti Israel, wenno saadan a kinaranget.
29 Durante toda la noche Abner y sus hombres marcharon por el valle del Jordán. Cruzaron el río Jordán y continuaron toda la mañana hasta llegar de nuevo a Mahanaim.
Nagdaliasat ni Abner ken dagiti tattaona iti dayta a nagpatnag iti Araba. Binallasiwda ti Karayan Jordan, nagnagnada iti sumaruno a bigat ket kalpasanna nakadanunda idiay Mahanaim.
30 Cuando Joab regresó de perseguir a Abner, reunió a todos los hombres. Faltaban diecinueve de los hombres de David, además de Asahel.
Nagsubli da Joab manipud iti panangkamatda kenni Abner. Inummongna dagiti amin a tattaona, a nakatakkuatanna a mapukpukaw ni Asael ken sangapulo ket siam a soldado ni David.
31 Sin embargo, habían matado a trescientos sesenta hombres de Abner de la tribu de Benjamín.
Ngem nakapatay dagiti tattao ni David iti 360 a tattao ti Benjamin a kadua ni Abner.
32 Tomaron el cuerpo de Asael y lo enterraron en la tumba de su padre en Belén. Luego marcharon durante toda la noche y llegaron a Hebrón al amanecer.
Ket innalada ni Asael ken intabonda isuna idiay tanem ti amana, nga adda idiay Betlehem. Nagpatpatnag a nagdaliasat da Joab ken dagiti tattaona, ket nalawagandan idiay Hebron.

< 2 Samuel 2 >