< Ayuub 38 >
1 Markaasaa Rabbigu Ayuub uga jawaabay dabaysha cirwareenta ah, oo wuxuu ku yidhi,
Alors l'Éternel répondit à Job du sein de la tempête, et dit:
2 Waa kuma kan talada ku madoobeeya Erayada aan aqoonta lahayn?
Qui est celui-ci qui obscurcit mes plans par des discours sans science?
3 Haddaba sida nin rag ah dhexda u gunto, Waayo, wax baan ku weyddiinayaa, oo adna waa inaad ii sheegtaa.
Ceins donc tes reins comme un vaillant homme, je t'interrogerai, et tu m'instruiras.
4 Markaan dunida aasaaskeeda dhigay xaggee baad joogtay? Haddaad waxgarad tahay, taas ii sheeg.
Où étais-tu quand je jetais les fondations de la terre? Dis-le, si tu as de l'intelligence.
5 Haddaadse taqaanid yaa qiyaasteeda amray? Amase yaa xadhiggii lagu qiyaasay ku kor fidiyey?
Qui en a réglé les mesures, si tu le sais, ou qui a étendu le niveau sur elle?
6 Aasaaskeedase bal xaggee baa lagu dejiyey? Amase yaa dhigay dhagaxa geeska ah
Sur quoi en a-t-on fait plonger les bases, ou qui en a posé la pierre angulaire,
7 Markay xiddigaha aroorya isla wada heeseen, Oo ay carruurta Ilaah oo dhammu farxad la qayliyeen?
Quand les étoiles du matin poussaient ensemble des cris de joie, et les fils de Dieu, des acclamations?
8 Amase yaa badda albaabbo ku xidhay markay u soo faruurantay Sidii wax maxal ka soo baxay,
Et qui renferma la mer dans des portes, quand elle sortit en s'élançant du sein de la terre;
9 Iyo markaan daruurta dharka uga dhigay, Oo aan gudcurka maro lagu duudduubo uga dhigay,
Quand je lui donnai la nuée pour vêtement, et l'obscurité pour langes;
10 Oo aan hareeraheeda xad u amray, Oo aan u yeelay qataarro iyo albaabbo,
Quand j'établis ma loi sur elle, quand je lui mis des verrous et des portes,
11 Oo aan ku idhi, Ilaa halkan soo gaadh, laakiinse innaba ha soo dhaafin, Oo hirarkaaga kibirka lahu waa inay halkan ku joogsadaan?
Et que je lui dis: Tu viendras jusqu'ici, et tu n'iras pas plus loin; ici s'arrêtera l'orgueil de tes flots?
12 Tan iyo waagii aad dhalatay marna subaxda ma amartay? Waaberigase ma meeshiisaad ogeysiisay,
Depuis que tu es au monde, as-tu commandé au matin, as-tu marqué à l'aurore sa place,
13 Si uu u qabsado dhulka darfihiisa, Oo sharrowyada looga hurgufo?
Pour qu'elle saisisse les extrémités de la terre, et que les méchants soient chassés?
14 Waa loo beddelaa sidii dhoobo shaabad ka hoosaysa, Oo wax kastaaba waxay kor uga muuqdaan sidii dhar oo kale,
La terre change de forme comme l'argile sous le cachet, et toutes choses se lèvent comme pour la vêtir.
15 Oo sharrowyadana iftiinkooda waa loo diiday, Oo gacantii sarraysayna waa la jebiyey.
La lumière des méchants leur est ôtée, et le bras des menaçants est rompu.
16 Adigu miyaad badda ilaheeda dhex gashay? Miyaadse moolka salkiisa martay?
As-tu pénétré jusqu'aux sources de la mer, et t'es-tu promené au fond de l'abîme?
17 Geerida irdaheeda miyaa laguu muujiyey? Miyaadse aragtay irdaha hooska dhimashada?
Les portes de la mort se sont-elles découvertes à toi? Et as-tu vu les portes de l'ombre de la mort?
18 Miyaad garanaysaa dhulka ballaadhkiisa? Haddaad waxaas wada taqaanid ii sheeg.
As-tu compris l'étendue de la terre? Si tu sais tout cela, dis-le!
19 Rugta iftiinka jidka loo maraa waa xaggee? Gudcurkase meeshiisu waa xaggee,
Où est le chemin du séjour de la lumière? Et les ténèbres, où est leur demeure?
20 Si aad soohdintiisa u martid, Oo aad u garatid wadiiqooyinka gurigiisa loo maro?
Car tu peux les ramener à leur domaine, et tu connais les sentiers de leur maison!
21 Shakila'aan waad taqaan, waayo, adigu wakhtigaas waad dhalanayd Oo cimrigaaguna wuu dheer yahay!
Tu le sais; car alors tu étais né, et le nombre de tes jours est grand!
22 Adigu miyaad dhex gashay meesha barafka cad lagu kaydiyo? Miyaadse aragtay meesha roobdhagaxyaalaha la dhigo,
As-tu pénétré jusqu'aux trésors de neige? Et as-tu vu les trésors de grêle,
23 Kuwaasoo aan u kaydsaday wakhtiga dhibaatada, Iyo maalinta dirirta iyo dagaalka?
Que je réserve pour les temps de détresse, pour le jour de la bataille et du combat?
24 Iftiinka jidkee baa lagu kala qaybiyaa? Dabaysha barise sidee baa dhulka loogu kor firdhiyaa?
Par quels chemins se partage la lumière, et le vent d'orient se répand-il sur la terre?
25 Bal yaa jid u sameeyey biyaha daadka ah, Amase hillaaca onkodka,
Qui a donné à l'averse ses canaux, et sa voie à l'éclair des tonnerres,
26 Si roob ugu da'o dhul aan binu-aadmina joogin, Iyo cidlada aan ninna degganayn,
Pour faire pleuvoir sur une terre sans habitants, sur un désert sans hommes,
27 Si uu u dherjiyo dhulka cidlo iyo baabba' ah, Oo uu doog jilicsan uga soo bixiyo?
Pour abreuver des lieux déserts et désolés, et faire germer et sortir l'herbe?
28 Roobku ma aabbuu leeyahay? Yaase dhalay dhibicyaha sayaxa?
La pluie a-t-elle un père? Ou, qui enfante les gouttes de rosée?
29 Barafkuse bal yuu maxalkiisa ka soo baxay? Yaase dhalay sayaxa barafoobay ee cirka ka yimaada?
De quel sein est sortie la glace? Et qui enfante le givre du ciel?
30 Biyihii waxay u adkaadeen sidii dhagax oo kale, Oo moolka korkiisiina wuu barafoobay.
Les eaux se dissimulent, changées en pierre, et la surface de l'abîme se prend.
31 Adigu miyaad xidhi kartaa ururka xiddigaha ee Toddobaadyada la yidhaahdo? Miyaadse furi kartaa ururka Oriyon la yidhaahdo?
Peux-tu resserrer les liens des Pléiades, ou détacher les chaînes d'Orion?
32 Miyaad kartaa inaad xiddigaha Masarood la yidhaahdo xilligooda soo saarto? Miyaadse ururka xiddigaha ee Orsada la yidhaahdo carruurtiisa la kaxayn kartaa?
Fais-tu sortir en leur temps les signes du zodiaque? Et conduis-tu la grande Ourse avec ses petits?
33 Miyaad taqaan amarrada samooyinka? Dowladnimadoodana ma dhulkaad ku dhisi kartaa?
Connais-tu les lois du ciel? Ou disposes-tu de son pouvoir sur la terre?
34 Codkaaga miyaad daruuraha kor ugu qaadi kartaa, Si biyo badanu ay kuu daboolaan daraaddeed?
Élèves-tu ta voix vers la nuée, pour que des eaux abondantes te couvrent?
35 Miyaad hillaaca diri kartaa, si ay u tagaan, Oo ay kuugu yidhaahdaan, Waa na kan?
Envoies-tu les éclairs? Partent-ils, et te disent-ils: Nous voici?
36 Bal yaa qalbiga xigmadda geliyey? Yaase maanka waxgarashada siiyey?
Qui a mis la sagesse dans les nues, qui a donné au météore l'intelligence?
37 Bal yaa daruuraha xigmad ku tirin kara? Yaase qarbeddada samada biyo ka shubi kara,
Qui compte les nuages avec sagesse, qui incline les outres des cieux,
38 Markii boodhku taallooyin noqdo, Oo ciidduna ay isku dhegto?
Quand la poussière se délaie et se met en fusion, et que les mottes s'agglomèrent?
39 Miyaad karaysaa inaad gool libaax u ugaadhid? Miyaadse dhal libaax dherjin kartaa,
Chasses-tu pour le lion sa proie, et assouvis-tu la faim des lionceaux,
40 Markay boholahooda ku dhex dhuuntaan, Oo ay hogga u joogaan inay wax gaadaan?
Quand ils se tapissent dans leurs repaires, quand ils sont aux aguets dans les fourrés?
41 Bal yaa tukaha cunto ku quudiya, Markii dhashiisu Ilaah u qayshadaan, Oo ay cuntola'aan daraaddeed u warwareegaan?
Qui apprête la nourriture au corbeau, quand ses petits crient vers Dieu et volent çà et là, n'ayant rien à manger?