< ପ୍ରେରିତାଃ 27 >

1 ଜଲପଥେନାସ୍ମାକମ୍ ଇତୋଲିଯାଦେଶଂ ପ୍ରତି ଯାତ୍ରାଯାଂ ନିଶ୍ଚିତାଯାଂ ସତ୍ୟାଂ ତେ ଯୂଲିଯନାମ୍ନୋ ମହାରାଜସ୍ୟ ସଂଘାତାନ୍ତର୍ଗତସ୍ୟ ସେନାପତେଃ ସମୀପେ ପୌଲଂ ତଦନ୍ୟାନ୍ କତିନଯଜନାଂଶ୍ଚ ସମାର୍ପଯନ୍|
Cuando se decidió que navegáramos hacia Italia, entregaron a Pablo y a otros presos a un centurión llamado Julio, de un batallón imperial.
2 ୱଯମ୍ ଆଦ୍ରାମୁତ୍ତୀଯଂ ପୋତମେକମ୍ ଆରୁହ୍ୟ ଆଶିଯାଦେଶସ୍ୟ ତଟସମୀପେନ ଯାତୁଂ ମତିଂ କୃତ୍ୱା ଲଙ୍ଗରମ୍ ଉତ୍ଥାପ୍ୟ ପୋତମ୍ ଅମୋଚଯାମ; ମାକିଦନିଯାଦେଶସ୍ଥଥିଷଲନୀକୀନିୱାସ୍ୟାରିସ୍ତାର୍ଖନାମା କଶ୍ଚିଦ୍ ଜନୋଽସ୍ମାଭିଃ ସାର୍ଦ୍ଧମ୍ ଆସୀତ୍|
Embarcamos en una nave de Adramitia que iba a zarpar hacia los puertos de Asia. Salimos al mar. Aristarco, un macedonio de Tesalónica, nos acompañaba.
3 ପରସ୍ମିନ୍ ଦିୱସେ ଽସ୍ମାଭିଃ ସୀଦୋନ୍ନଗରେ ପୋତେ ଲାଗିତେ ତତ୍ର ଯୂଲିଯଃ ସେନାପତିଃ ପୌଲଂ ପ୍ରତି ସୌଜନ୍ୟଂ ପ୍ରଦର୍ଥ୍ୟ ସାନ୍ତ୍ୱନାର୍ଥଂ ବନ୍ଧୁବାନ୍ଧୱାନ୍ ଉପଯାତୁମ୍ ଅନୁଜଜ୍ଞୌ|
Al día siguiente atracamos en Sidón. Julio, quien trataba a Pablo con benevolencia, permitió que fuera a sus amigos y recibiera atención.
4 ତସ୍ମାତ୍ ପୋତେ ମୋଚିତେ ସତି ସମ୍ମୁଖୱାଯୋଃ ସମ୍ଭୱାଦ୍ ୱଯଂ କୁପ୍ରୋପଦ୍ୱୀପସ୍ୟ ତୀରସମୀପେନ ଗତୱନ୍ତଃ|
Zarpamos de allí y navegamos al abrigo de Chipre, a causa de que los vientos eran contrarios.
5 କିଲିକିଯାଯାଃ ପାମ୍ଫୂଲିଯାଯାଶ୍ଚ ସମୁଦ୍ରସ୍ୟ ପାରଂ ଗତ୍ୱା ଲୂକିଯାଦେଶାନ୍ତର୍ଗତଂ ମୁରାନଗରମ୍ ଉପାତିଷ୍ଠାମ|
Navegamos a través del mar de Cilicia y Panfilia y arribamos a Mira de Licia.
6 ତତ୍ସ୍ଥାନାଦ୍ ଇତାଲିଯାଦେଶଂ ଗଚ୍ଛତି ଯଃ ସିକନ୍ଦରିଯାନଗରସ୍ୟ ପୋତସ୍ତଂ ତତ୍ର ପ୍ରାପ୍ୟ ଶତସେନାପତିସ୍ତଂ ପୋତମ୍ ଅସ୍ମାନ୍ ଆରୋହଯତ୍|
El centurión halló allí una nave alejandrina que navegaba hacia Italia y nos embarcó en ella.
7 ତତଃ ପରଂ ବହୂନି ଦିନାନି ଶନୈଃ ଶନୈଃ ର୍ଗତ୍ୱା କ୍ନୀଦପାର୍ଶ୍ୱୋପସ୍ଥ୍ତିଃ ପୂର୍ୱ୍ୱଂ ପ୍ରତିକୂଲେନ ପୱନେନ ୱଯଂ ସଲ୍ମୋନ୍ୟାଃ ସମ୍ମୁଖମ୍ ଉପସ୍ଥାଯ କ୍ରୀତ୍ୟୁପଦ୍ୱୀପସ୍ୟ ତୀରସମୀପେନ ଗତୱନ୍ତଃ|
Navegamos lentamente muchos días. Logramos arribar con dificultad frente a Gnido. El viento no nos permitía avanzar y navegamos al abrigo de Creta hacia Salmón.
8 କଷ୍ଟେନ ତମୁତ୍ତୀର୍ୟ୍ୟ ଲାସେଯାନଗରସ୍ୟାଧଃ ସୁନ୍ଦରନାମକଂ ଖାତମ୍ ଉପାତିଷ୍ଠାମ|
La costeamos con dificultad y arribamos a Buenos Puertos, cerca de la ciudad de Lasea.
9 ଇତ୍ଥଂ ବହୁତିଥଃ କାଲୋ ଯାପିତ ଉପୱାସଦିନଞ୍ଚାତୀତଂ, ତତ୍କାରଣାତ୍ ନୌୱର୍ତ୍ମନି ଭଯଙ୍କରେ ସତି ପୌଲୋ ୱିନଯେନ କଥିତୱାନ୍,
Transcurrió mucho tiempo y era peligrosa la navegación. Cuando pasó el ayuno, Pablo aconsejaba:
10 ହେ ମହେଚ୍ଛା ଅହଂ ନିଶ୍ଚଯଂ ଜାନାମି ଯାତ୍ରାଯାମସ୍ୟାମ୍ ଅସ୍ମାକଂ କ୍ଲେଶା ବହୂନାମପଚଯାଶ୍ଚ ଭୱିଷ୍ୟନ୍ତି, ତେ କେୱଲଂ ପୋତସାମଗ୍ର୍ୟୋରିତି ନହି, କିନ୍ତ୍ୱସ୍ମାକଂ ପ୍ରାଣାନାମପି|
Varones, percibo que la navegación será con perjuicio y mucha pérdida, no solo de la carga y de la nave, sino también de nuestras vidas.
11 ତଦା ଶତସେନାପତିଃ ପୌଲୋକ୍ତୱାକ୍ୟତୋପି କର୍ଣଧାରସ୍ୟ ପୋତୱଣିଜଶ୍ଚ ୱାକ୍ୟଂ ବହୁମଂସ୍ତ|
Pero el centurión ponía más atención al piloto y al propietario de la nave que a lo que Pablo decía.
12 ତତ୍ ଖାତଂ ଶୀତକାଲେ ୱାସାର୍ହସ୍ଥାନଂ ନ ତସ୍ମାଦ୍ ଅୱାଚୀପ୍ରତୀଚୋର୍ଦିଶୋଃ କ୍ରୀତ୍ୟାଃ ଫୈନୀକିଯଖାତଂ ଯାତୁଂ ଯଦି ଶକ୍ନୁୱନ୍ତସ୍ତର୍ହି ତତ୍ର ଶୀତକାଲଂ ଯାପଯିତୁଂ ପ୍ରାଯେଣ ସର୍ୱ୍ୱେ ମନ୍ତ୍ରଯାମାସୁଃ|
Como el puerto no era adecuado para pasar el invierno, la mayoría decidió zarpar de allí, para ver si podían arribar a Fenice, puerto de Creta que mira hacia el suroeste y el noroeste, y pasar allí el invierno.
13 ତତଃ ପରଂ ଦକ୍ଷିଣୱାଯୁ ର୍ମନ୍ଦଂ ୱହତୀତି ୱିଲୋକ୍ୟ ନିଜାଭିପ୍ରାଯସ୍ୟ ସିଦ୍ଧେଃ ସୁଯୋଗୋ ଭୱତୀତି ବୁଦ୍ଧ୍ୱା ପୋତଂ ମୋଚଯିତ୍ୱା କ୍ରୀତ୍ୟୁପଦ୍ୱୀପସ୍ୟ ତୀରସମୀପେନ ଚଲିତୱନ୍ତଃ|
Cuando comenzó un suave viento del sur, consideraron que habían logrado el propósito, levantaron anclas y costeaban Creta.
14 କିନ୍ତ୍ୱଲ୍ପକ୍ଷଣାତ୍ ପରମେୱ ଉରକ୍ଲୁଦୋନ୍ନାମା ପ୍ରତିକୂଲଃ ପ୍ରଚଣ୍ଡୋ ୱାଯୁ ର୍ୱହନ୍ ପୋତେଽଲଗୀତ୍
Pero poco después el viento huracanado llamado Euraquilón azotó la nave.
15 ତସ୍ୟାଭିମୁଖଂ ଗନ୍ତୁମ୍ ପୋତସ୍ୟାଶକ୍ତତ୍ୱାଦ୍ ୱଯଂ ୱାଯୁନା ସ୍ୱଯଂ ନୀତାଃ|
Fue violentamente arrebatada, y no se pudo colocar la proa al viento. Cedimos a la [tempestad] y éramos llevados a la deriva.
16 ଅନନ୍ତରଂ କ୍ଲୌଦୀନାମ୍ନ ଉପଦ୍ୱୀପସ୍ୟ କୂଲସମୀପେନ ପୋତଂ ଗମଯିତ୍ୱା ବହୁନା କଷ୍ଟେନ କ୍ଷୁଦ୍ରନାୱମ୍ ଅରକ୍ଷାମ|
Navegamos al abrigo de una islita llamada Cauda y difícilmente logramos controlar el bote salvavidas.
17 ତେ ତାମାରୁହ୍ୟ ରଜ୍ଜ୍ଚା ପୋତସ୍ୟାଧୋଭାଗମ୍ ଅବଧ୍ନନ୍ ତଦନନ୍ତରଂ ଚେତ୍ ପୋତୋ ସୈକତେ ଲଗତୀତି ଭଯାଦ୍ ୱାତୱସନାନ୍ୟମୋଚଯନ୍ ତତଃ ପୋତୋ ୱାଯୁନା ଚାଲିତଃ|
Lo levantaron con cuerdas para atarlo a la nave. Temían que encallaran en la Sirte. Echaron el ancla flotante y se abandonaron a la deriva.
18 କିନ୍ତୁ କ୍ରମଶୋ ୱାଯୋଃ ପ୍ରବଲତ୍ୱାତ୍ ପୋତୋ ଦୋଲାଯମାନୋଽଭୱତ୍ ପରସ୍ମିନ୍ ଦିୱସେ ପୋତସ୍ଥାନି କତିପଯାନି ଦ୍ରୱ୍ୟାଣି ତୋଯେ ନିକ୍ଷିପ୍ତାନି|
El día siguiente, como fuimos sacudidos furiosamente por la tempestad, echaron parte de la carga.
19 ତୃତୀଯଦିୱସେ ୱଯଂ ସ୍ୱହସ୍ତୈଃ ପୋତସଜ୍ଜନଦ୍ରୱ୍ୟାଣି ନିକ୍ଷିପ୍ତୱନ୍ତଃ|
Al tercer [día], echaron los equipos de la nave con sus propias manos.
20 ତତୋ ବହୁଦିନାନି ଯାୱତ୍ ସୂର୍ୟ୍ୟନକ୍ଷତ୍ରାଦୀନି ସମାଚ୍ଛନ୍ନାନି ତତୋ ଽତୀୱ ୱାତ୍ୟାଗମାଦ୍ ଅସ୍ମାକଂ ପ୍ରାଣରକ୍ଷାଯାଃ କାପି ପ୍ରତ୍ୟାଶା ନାତିଷ୍ଠତ୍|
Durante muchos días no apareció el sol ni estrellas. Una gran tempestad cayó sobre nosotros. Perdimos toda esperanza de salvarnos.
21 ବହୁଦିନେଷୁ ଲୋକୈରନାହାରେଣ ଯାପିତେଷୁ ସର୍ୱ୍ୱେଷାଂ ସାକ୍ଷତ୍ ପୌଲସ୍ତିଷ୍ଠନ୍ ଅକଥଯତ୍, ହେ ମହେଚ୍ଛାଃ କ୍ରୀତ୍ୟୁପଦ୍ୱୀପାତ୍ ପୋତଂ ନ ମୋଚଯିତୁମ୍ ଅହଂ ପୂର୍ୱ୍ୱଂ ଯଦ୍ ଅୱଦଂ ତଦ୍ଗ୍ରହଣଂ ଯୁଷ୍ମାକମ୍ ଉଚିତମ୍ ଆସୀତ୍ ତଥା କୃତେ ଯୁଷ୍ମାକମ୍ ଏଷା ୱିପଦ୍ ଏଷୋଽପଚଯଶ୍ଚ ନାଘଟିଷ୍ୟେତାମ୍|
Había mucha abstinencia. Pablo se puso en pie y dijo: ¡Varones! Era necesario obedecer mi consejo y no zarpar de Creta para evitar este daño y esta pérdida.
22 କିନ୍ତୁ ସାମ୍ପ୍ରତଂ ଯୁଷ୍ମାନ୍ ୱିନୀଯ ବ୍ରୱୀମ୍ୟହଂ, ଯୂଯଂ ନ କ୍ଷୁଭ୍ୟତ ଯୁଷ୍ମାକମ୍ ଏକସ୍ୟାପି ପ୍ରାଣିନୋ ହାନି ର୍ନ ଭୱିଷ୍ୟତି, କେୱଲସ୍ୟ ପୋତସ୍ୟ ହାନି ର୍ଭୱିଷ୍ୟତି|
Pero ahora les aconsejo que tengan buen ánimo, pues ninguno perderá la vida. Solo se perderá la nave.
23 ଯତୋ ଯସ୍ୟେଶ୍ୱରସ୍ୟ ଲୋକୋଽହଂ ଯଞ୍ଚାହଂ ପରିଚରାମି ତଦୀଯ ଏକୋ ଦୂତୋ ହ୍ୟୋ ରାତ୍ରୌ ମମାନ୍ତିକେ ତିଷ୍ଠନ୍ କଥିତୱାନ୍,
Porque anoche me vino un ángel de Dios, a Quien sirvo y pertenezco,
24 ହେ ପୌଲ ମା ଭୈଷୀଃ କୈସରସ୍ୟ ସମ୍ମୁଖେ ତ୍ୱଯୋପସ୍ଥାତୱ୍ୟଂ; ତୱୈତାନ୍ ସଙ୍ଗିନୋ ଲୋକାନ୍ ଈଶ୍ୱରସ୍ତୁଭ୍ୟଂ ଦତ୍ତୱାନ୍|
quien me dijo: No temas, Pablo. Tienes que comparecer ante César, y mira, Dios te concedió [la vida] de todos los que navegan contigo.
25 ଅତଏୱ ହେ ମହେଚ୍ଛା ଯୂଯଂ ସ୍ଥିରମନସୋ ଭୱତ ମହ୍ୟଂ ଯା କଥାକଥି ସାୱଶ୍ୟଂ ଘଟିଷ୍ୟତେ ମମୈତାଦୃଶୀ ୱିଶ୍ୱାସ ଈଶ୍ୱରେ ୱିଦ୍ୟତେ,
Por tanto, oh varones, tengan buen ánimo, porque creo a Dios que será así como me habló.
26 କିନ୍ତୁ କସ୍ୟଚିଦ୍ ଉପଦ୍ୱୀପସ୍ୟୋପରି ପତିତୱ୍ୟମ୍ ଅସ୍ମାଭିଃ|
Tendremos que encallar en alguna isla.
27 ତତଃ ପରମ୍ ଆଦ୍ରିଯାସମୁଦ୍ରେ ପୋତସ୍ତଥୈୱ ଦୋଲାଯମାନଃ ସନ୍ ଇତସ୍ତତୋ ଗଚ୍ଛନ୍ ଚତୁର୍ଦଶଦିୱସସ୍ୟ ରାତ୍ରେ ର୍ଦ୍ୱିତୀଯପ୍ରହରସମଯେ କସ୍ୟଚିତ୍ ସ୍ଥଲସ୍ୟ ସମୀପମୁପତିଷ୍ଠତୀତି ପୋତୀଯଲୋକା ଅନ୍ୱମନ୍ୟନ୍ତ|
Cuando llegó la décimacuarta noche, al ser llevados nosotros a la deriva en el Adriático, a la media noche, los marineros sospechaban que estaban cerca de una tierra.
28 ତତସ୍ତେ ଜଲଂ ପରିମାଯ ତତ୍ର ୱିଂଶତି ର୍ୱ୍ୟାମା ଜଲାନୀତି ଜ୍ଞାତୱନ୍ତଃ| କିଞ୍ଚିଦ୍ଦୂରଂ ଗତ୍ୱା ପୁନରପି ଜଲଂ ପରିମିତୱନ୍ତଃ| ତତ୍ର ପଞ୍ଚଦଶ ୱ୍ୟାମା ଜଲାନି ଦୃଷ୍ଟ୍ୱା
Echaron una sonda y hallaron 36,6 metros. Después navegaron un poco más adelante y echaron otra vez la sonda. Hallaron 27,45 metros.
29 ଚେତ୍ ପାଷାଣେ ଲଗତୀତି ଭଯାତ୍ ପୋତସ୍ୟ ପଶ୍ଚାଦ୍ଭାଗତଶ୍ଚତୁରୋ ଲଙ୍ଗରାନ୍ ନିକ୍ଷିପ୍ୟ ଦିୱାକରମ୍ ଅପେକ୍ଷ୍ୟ ସର୍ୱ୍ୱେ ସ୍ଥିତୱନ୍ତଃ|
Teníamos el temor de encallar en algún lugar rocoso. Lanzaron cuatro anclas desde [la] popa y ansiaban que amaneciera.
30 କିନ୍ତୁ ପୋତୀଯଲୋକାଃ ପୋତାଗ୍ରଭାଗେ ଲଙ୍ଗରନିକ୍ଷେପଂ ଛଲଂ କୃତ୍ୱା ଜଲଧୌ କ୍ଷୁଦ୍ରନାୱମ୍ ଅୱରୋହ୍ୟ ପଲାଯିତୁମ୍ ଅଚେଷ୍ଟନ୍ତ|
Los marineros trataron de huir de la nave. Habían bajado el bote salvavidas al mar con el pretexto de soltar anclas desde [la] proa.
31 ତତଃ ପୌଲଃ ସେନାପତଯେ ସୈନ୍ୟଗଣାଯ ଚ କଥିତୱାନ୍, ଏତେ ଯଦି ପୋତମଧ୍ୟେ ନ ତିଷ୍ଠନ୍ତି ତର୍ହି ଯୁଷ୍ମାକଂ ରକ୍ଷଣଂ ନ ଶକ୍ୟଂ|
Pablo advirtió al centurión y a los soldados: Si los marineros no permanecen en la nave, ustedes no se salvarán.
32 ତଦା ସେନାଗଣୋ ରଜ୍ଜୂନ୍ ଛିତ୍ୱା ନାୱଂ ଜଲେ ପତିତୁମ୍ ଅଦଦାତ୍|
Entonces los soldados cortaron las cuerdas del bote salvavidas y dejaron que se perdiera.
33 ପ୍ରଭାତସମଯେ ପୌଲଃ ସର୍ୱ୍ୱାନ୍ ଜନାନ୍ ଭୋଜନାର୍ଥଂ ପ୍ରାର୍ଥ୍ୟ ୱ୍ୟାହରତ୍, ଅଦ୍ୟ ଚତୁର୍ଦଶଦିନାନି ଯାୱଦ୍ ଯୂଯମ୍ ଅପେକ୍ଷମାନା ଅନାହାରାଃ କାଲମ୍ ଅଯାପଯତ କିମପି ନାଭୁଂଗ୍ଧଂ|
Y mientras llegaba el día, Pablo exhortaba a todos a recibir alimento: Hoy cumplimos 14 días de estar expectantes continuamente sin comer algo.
34 ଅତୋ ୱିନଯେଽହଂ ଭକ୍ଷ୍ୟଂ ଭୁଜ୍ୟତାଂ ତତୋ ଯୁଷ୍ମାକଂ ମଙ୍ଗଲଂ ଭୱିଷ୍ୟତି, ଯୁଷ୍ମାକଂ କସ୍ୟଚିଜ୍ଜନସ୍ୟ ଶିରସଃ କେଶୈକୋପି ନ ନଂକ୍ଷ୍ୟତି|
Por tanto, les ruego que coman algo, pues es bueno para su preservación, porque ni un cabello de su cabeza se perderá.
35 ଇତି ୱ୍ୟାହୃତ୍ୟ ପୌଲଂ ପୂପଂ ଗୃହୀତ୍ୱେଶ୍ୱରଂ ଧନ୍ୟଂ ଭାଷମାଣସ୍ତଂ ଭଂକ୍ତ୍ୱା ଭୋକ୍ତୁମ୍ ଆରବ୍ଧୱାନ୍|
Cuando dijo esto, partió pan, dio gracias a Dios en presencia de todos, y comenzó a comer.
36 ଅନନ୍ତରଂ ସର୍ୱ୍ୱେ ଚ ସୁସ୍ଥିରାଃ ସନ୍ତଃ ଖାଦ୍ୟାନି ପର୍ପ୍ୟଗୃହ୍ଲନ୍|
Entonces todos se animaron y comieron.
37 ଅସ୍ମାକଂ ପୋତେ ଷଟ୍ସପ୍ତତ୍ୟଧିକଶତଦ୍ୱଯଲୋକା ଆସନ୍|
Había un total de 276 personas en la nave.
38 ସର୍ୱ୍ୱେଷୁ ଲୋକେଷୁ ଯଥେଷ୍ଟଂ ଭୁକ୍ତୱତ୍ସୁ ପୋତସ୍ଥନ୍ ଗୋଧୂମାନ୍ ଜଲଧୌ ନିକ୍ଷିପ୍ୟ ତୈଃ ପୋତସ୍ୟ ଭାରୋ ଲଘୂକୃତଃ|
Cuando comimos, echaron el trigo al mar para aligerar la nave.
39 ଦିନେ ଜାତେଽପି ସ କୋ ଦେଶ ଇତି ତଦା ନ ପର୍ୟ୍ୟଚୀଯତ; କିନ୍ତୁ ତତ୍ର ସମତଟମ୍ ଏକଂ ଖାତଂ ଦୃଷ୍ଟ୍ୱା ଯଦି ଶକ୍ନୁମସ୍ତର୍ହି ୱଯଂ ତସ୍ୟାଭ୍ୟନ୍ତରଂ ପୋତଂ ଗମଯାମ ଇତି ମତିଂ କୃତ୍ୱା ତେ ଲଙ୍ଗରାନ୍ ଛିତ୍ତ୍ୱା ଜଲଧୌ ତ୍ୟକ୍ତୱନ୍ତଃ|
Cuando amaneció, no conocían la tierra. Veían una bahía que tenía playa. Decidieron, si les era posible, sacar allí la nave.
40 ତଥା କର୍ଣବନ୍ଧନଂ ମୋଚଯିତ୍ୱା ପ୍ରଧାନଂ ୱାତୱସନମ୍ ଉତ୍ତୋଲ୍ୟ ତୀରସମୀପଂ ଗତୱନ୍ତଃ|
Al cortar [las] anclas, las dejaron en el mar. Soltaron al mismo tiempo las cuerdas de los timones. Cuando izaron la vela de proa al viento, enfilaron hacia la playa.
41 କିନ୍ତୁ ଦ୍ୱଯୋଃ ସମୁଦ୍ରଯୋଃ ସଙ୍ଗମସ୍ଥାନେ ସୈକତୋପରି ପୋତେ ନିକ୍ଷିପ୍ତେ ଽଗ୍ରଭାଗେ ବାଧିତେ ପଶ୍ଚାଦ୍ଭାଗେ ପ୍ରବଲତରଙ୍ଗୋଽଲଗତ୍ ତେନ ପୋତୋ ଭଗ୍ନଃ|
Pero al caer en un lugar de corrientes cruzadas, encallaron la nave. Mientras la proa se clavó y quedó inmóvil, la popa era azotada por la violencia [de las olas].
42 ତସ୍ମାଦ୍ ବନ୍ଦଯଶ୍ଚେଦ୍ ବାହୁଭିସ୍ତରନ୍ତଃ ପଲାଯନ୍ତେ ଇତ୍ୟାଶଙ୍କଯା ସେନାଗଣସ୍ତାନ୍ ହନ୍ତୁମ୍ ଅମନ୍ତ୍ରଯତ୍;
Un plan de los soldados era matar a los presos para que ninguno se escapara nadando.
43 କିନ୍ତୁ ଶତସେନାପତିଃ ପୌଲଂ ରକ୍ଷିତୁଂ ପ୍ରଯତ୍ନଂ କୃତ୍ୱା ତାନ୍ ତଚ୍ଚେଷ୍ଟାଯା ନିୱର୍ତ୍ୟ ଇତ୍ୟାଦିଷ୍ଟୱାନ୍, ଯେ ବାହୁତରଣଂ ଜାନନ୍ତି ତେଽଗ୍ରେ ପ୍ରୋଲ୍ଲମ୍ପ୍ୟ ସମୁଦ୍ରେ ପତିତ୍ୱା ବାହୁଭିସ୍ତୀର୍ତ୍ତ୍ୱା କୂଲଂ ଯାନ୍ତୁ|
Pero el centurión, quien se propuso salvar a Pablo, impidió el plan. Mandó que los que podían nadar, se lanzaran primero por la borda y salieran a la tierra,
44 ଅପରମ୍ ଅୱଶିଷ୍ଟା ଜନାଃ କାଷ୍ଠଂ ପୋତୀଯଂ ଦ୍ରୱ୍ୟଂ ୱା ଯେନ ଯତ୍ ପ୍ରାପ୍ୟତେ ତଦୱଲମ୍ବ୍ୟ ଯାନ୍ତୁ; ଇତ୍ଥଂ ସର୍ୱ୍ୱେ ଭୂମିଂ ପ୍ରାପ୍ୟ ପ୍ରାଣୈ ର୍ଜୀୱିତାଃ|
y los demás, unos en tablones, y otros en algunos de los objetos de la nave. Así todos llegamos salvos a tierra.

< ପ୍ରେରିତାଃ 27 >