< Rae-fafo' Mata Feu' 17 >

1 Basa ma esa mia ate kahituꞌ mana toꞌu bokor rouꞌ ra, nema olaꞌ no au nae, “Uma ia dei! Au ae utudꞌu nggo Lamatualain huku-dokin neu ina dalaꞌ deꞌuhakat naa. Eni, naeni kota monaeꞌ fo ara rafefela deka no oe naeꞌ a.
Puis l’un des sept anges qui portaient les sept coupes vint me parler en ces termes: « Viens, je te montrerai le jugement de la grande prostituée qui est assise sur les grandes eaux,
2 Maꞌahulun a maneꞌ mia bee-bꞌee rema hohongge ro kota naa atahori nara. Atahori laen ra o rema rinu mafu, ma tungga-tunggaꞌ kota naa hohonggen.”
avec laquelle les rois de la terre se sont souillés, et qui a enivré les habitants de la terre du vin de son impudicité. »
3 Basa naa ma, Lamatualain Dula-Dalen dai au, ma ate mia sorga a oꞌo nendi au isiꞌ mamana rouꞌ sa. Sia naa au ita inaꞌ sa endoꞌ sia banda deꞌulakaꞌ sa ata dulan mbilas kara-kara. Banda naa langgan hitu ma suran sanahulu. Sia aon nenesuraꞌ dedꞌea neꞌemutis neu Lamatualain.
Et il me transporta en esprit dans un désert. Et je vis une femme assise sur une bête écarlate, pleine de noms de blasphème, et ayant sept têtes et dix cornes.
4 Inaꞌ naa pake bua mafelit dula mbilas ma mbilas-maranggeoꞌ. Ana heti aon nendiꞌ lilo, fatu makahadoꞌ mafelit, ma mutiara. Ana toꞌu sanggi liloꞌ esa sofe no oe anggor sia lima onan. Oe anggor naa, naeni hohonggen ma basa deꞌulakaꞌ no manggenggeoꞌ fo ana taoꞌ ra.
Cette femme était vêtue de pourpre et d’écarlate; et richement parée d’or, de pierres précieuses et de perles; elle tenait à la main une coupe d’or, remplie d’abominations et des souillures de sa prostitution.
5 Sia reen nenesuraꞌ naraꞌ esa, sosoan feꞌe maꞌafuniꞌ. Susura naa liin taꞌo ia: Au ia, Babel! Naeni, kota manaseliꞌ! Basa deꞌulakaꞌ sia raefafoꞌ, laoꞌ mia au. Basa mana hohonggeꞌ sia raefafoꞌ, naꞌoka sia au.
Sur son front était un nom, nom mystérieux: « Babylone la grande, la mère des impudiques et des abominations de la terre. »
6 Basa ma au mete, te inaꞌ naa manamafu kale-kaleꞌ ena, huu ana ninu Lamatualain atahori nara raa nara ena. Naeni, ana nisa Lamatualain atahori nara, huu ara nda raloeꞌ dui-bꞌengga atahori soꞌal Yesus sa. Ita taꞌo naa, ma au titindindi mbo-mbooꞌ a ma heran ala seli.
Je vis cette femme ivre du sang des saints et du sang des martyrs de Jésus; et, en la voyant, je fus saisi d’un grand étonnement.
7 Te ate a natane au nae, “Taꞌo bee de titindindi onaꞌ naa? Uma, fo au ufadꞌe ina manendit naa no banda deꞌulakaꞌ fo ana saeꞌ a sosoan nara. Naeni mana naꞌena langgaꞌ hitu, ma suraꞌ sanahulu.
Et l’ange me dit: « Pourquoi t’étonner? Moi je vais te dire le mystère de la femme et de la bête qui la porte, et qui a les sept têtes et les dix cornes.
8 Lele uluꞌ a banda mbilas naa sia raefafoꞌ, te aleꞌ ia nese ena. Akaꞌ na nda dooꞌ sa te, ana nema mia ndola doidꞌosoꞌ fo nda ma ikoꞌ a sa. Leleꞌ naa, hambu atahori masodꞌaꞌ sia raefafoꞌ, nara nara nda nenesuraꞌ sia Lombo Anaꞌ susuran sa fo Lamatualain suraꞌ eniꞌ a leleꞌ Ana nda feꞌe tao raefafoꞌ ia sa. Dei fo atahori titindindi rita banda mbilas naa, huu ana baliꞌ ena. Te mete ma nema ena, dei fo Lamatualain mbia e nisiꞌ tasi ai baleran mana mbilaꞌ nda naloeꞌ sa. (Abyssos g12)
La bête que tu as vue était et n’est plus; elle doit remonter de l’abîme, puis s’en aller à la perdition. Et les habitants de la terre, dont le nom n’est pas écrit dès la fondation du monde dans le livre de la vie, seront étonnés en voyant la bête, parce qu’elle était, qu’elle n’est plus, et qu’elle reparaîtra. (Abyssos g12)
9 Atahori mahineꞌ dei fo nahine dalaꞌ ia. Banda deꞌulakaꞌ langgaꞌ hitu naa, sosoan, leteꞌ hitu. Ina dalaꞌ a, endoꞌ sia leteꞌ naa ra ata. Ma langgaꞌ hitu naa ra sosoan, maneꞌ hitu.
— C’est ici qu’il faut un esprit doué de sagesse. — Les sept têtes sont sept montagnes, sur lesquelles la femme est assise. Ce sont aussi sept rois:
10 Mia mane kahituꞌ naa ra, mate lima ena. Ia naa esa endoꞌ parenda. Esa nda feꞌe nema sa. Te mete ma nema, ana toꞌu parendaꞌ losaꞌ a.
Les cinq premiers sont tombés, l’un subsiste, l’autre n’est pas encore venu, et quand il sera venu, il doit demeurer peu de temps.
11 Ia naa au ufadꞌe soꞌal banda mbilas fo feꞌesaꞌan nasodꞌa, te ia naa mate ena. Feꞌesaꞌan eni o esa mia mane kahituꞌ naa ra boe, te dei fo ana baliꞌ nema toꞌu parendaꞌ dadꞌi maneꞌ kafalun. Mateꞌen te ana o nambalutu boe.
Et la bête qui était et qui n’est plus, en est elle-même un huitième et elle est des sept, et elle s’en va à la perdition.
12 Suraꞌ kasanahuluꞌ naa ra sosoa nara, naeni maneꞌ sanahulu. Ara nda feꞌe toꞌu parendaꞌ sa. Dei fo ara simbo koasa fo toꞌu parendaꞌ ro banda mbilas a, te ara parenda losaꞌ a.
Et les dix cornes que tu as vues sont dix rois qui n’ont pas encore reçu la royauté, mais qui recevront un pouvoir de roi pour une heure avec la bête.
13 Huu basa se maꞌiraꞌ fo fee koasa nara neu banda mbilas a.
Ceux-ci ont un seul et même dessein, et ils mettent au service de la bête leur puissance et leur autorité.
14 Dei fo maneꞌ ra ratati labꞌan Lombo Anaꞌ a. Te dei fo Lombo Anaꞌ a no atahori nara rasenggiꞌ basa se. Atahori mana tungga Lombo Anaꞌ naa, naeni atahori fo Ana tengga ma noꞌe nalaꞌ ra, mana raꞌatataaꞌ tungga E. Dei fo ara manang, huu Lombo Anaꞌ naa manaseliꞌ. Akaꞌ Eni mesaꞌ ne maneꞌ, soaꞌ neu basa maneꞌ ra, ma malangga soaꞌ neu basa malangga ra.
Ils feront la guerre à l’Agneau, mais l’Agneau les vaincra, parce qu’il est Seigneur des seigneurs et Roi des rois, et ceux qui l’accompagnent sont les appelés, les élus et les fidèles. »
15 Oe naeꞌ mana deka no ina dalaꞌ a, naeni atahori mia basa leo, dedꞌeat, ma nusaꞌ sia raefafoꞌ.
Et il me dit: « Les eaux que tu as vues, au lieu où la prostituée est assise, ce sont des peuples, des foules, des nations et des langues.
16 Mane kasanahuluꞌ ma banda deꞌulakaꞌ naa dei fo nda hii inaꞌ fo nda mana naꞌena mamaet na sa. Dei fo ara rambas rala basa bua-baꞌun ma sudꞌiꞌ a saa nara, ma lao hela e no maꞌaholan sia naa. Ara o raa ao-sisin boe. Boe ma hela ao-sisin bee na, ara mbia hendiꞌ ai rala neu.
Et les dix cornes que tu as vues sur la bête haïront elles-mêmes la prostituée; elles la rendront désolée et nue; elles mangeront ses chairs et la consumeront par le feu.
17 Lamatualain tataon de mane kasanahuluꞌ ra maꞌiraꞌ, fo fee koasa nara reu banda mbilas a, losa ana nalutu inaꞌ a. No taꞌo naa, Lamatualain dudꞌuꞌan basa se dei fo dadꞌi.
Car Dieu leur a mis au cœur d’exécuter son dessein, et de donner leur royauté à la bête, jusqu’à ce que les paroles de Dieu soient accomplies.
18 Dadꞌi! Ina dalaꞌ fo mitaꞌ a, naeni kota manaseliꞌ fo mana parenda basa maneꞌ sia raefafoꞌ.
Et la femme que tu as vue, c’est la grande cité qui a la royauté sur les rois de la terre. »

< Rae-fafo' Mata Feu' 17 >