< Marcos 4 >

1 Novamente ele começou a ensinar à beira-mar. Uma grande multidão foi reunida a ele, de modo que ele entrou em um barco no mar e se sentou. Toda a multidão estava em terra, à beira-mar.
Junmul chik ri Jesús xuchapleꞌj uyaꞌik kꞌutuꞌn chuchiꞌ ri plo. Sibꞌalaj e kꞌi winaq xkimulij kibꞌ chutayik ri kꞌutuꞌn rumal riꞌ xaqꞌan ri Jesús pa jun jukubꞌ bꞌinibꞌal puꞌwiꞌ ri jaꞌ. Konojel ri winaq xekꞌojiꞌ chuchiꞌ ri plo.
2 Ele lhes ensinou muitas coisas em parábolas, e lhes disse em seu ensinamento,
Xuchapleꞌj ukꞌutik sibꞌalaj kꞌi jastaq rukꞌ kꞌambꞌejabꞌal taq noꞌj jewaꞌ xubꞌij:
3 “Escutem! Eis que o fazendeiro saiu para semear.
¡Chitampeꞌ! Jun ajtikolobꞌ xeꞌ pa tikoꞌnijik.
4 Enquanto semeava, alguma semente caiu na estrada, e os pássaros vieram e a devoraram.
Are xuchikoj ri ijaꞌ, nikꞌaj xqaj chuchiꞌ ri bꞌe, xoꞌpan ri chochiꞌ xkitijo.
5 Outras caíram no solo rochoso, onde tinha pouca terra, e imediatamente brotou, porque não tinha profundidade de solo.
Nikꞌaj ijaꞌ chik xqaj chuxoꞌl ri abꞌaj, jawjeꞌ man nim taj ulew kꞌolik. Aninaq xkꞌiy loq ri tikoꞌn rumal man naj taj qajinaq ri ulew.
6 Quando o sol nasceu, ele foi queimado; e porque não tinha raiz, ele murchou.
Are xel loq ri qꞌij, xechaqiꞌjar ri tikoꞌn rumal man naj taj qajinaq ri ukꞌaꞌmal pa ri ulew.
7 Outros caíram entre os espinhos, e os espinhos cresceram e a sufocaram, e ela não produziu frutos.
Nikꞌaj ijaꞌ chik xqaj chuxoꞌl ri kꞌix, are xekꞌiy loq xejiqꞌ chuxoꞌl ri kꞌix, man xewachin taj.
8 Outros caíram no bom terreno e deram frutos, crescendo e aumentando. Alguns produziram trinta vezes, uns sessenta vezes, e outros cem vezes mais”.
Ri nikꞌaj ijaꞌ chik xeqaj pa ri utz ulew. Are xkꞌiy loq, xenimaꞌqirik, xewachinik e jujun xkiya juwinaq lajuj, e nikꞌaj oxkꞌal e nikꞌaj chik jun ciento.
9 Ele disse: “Quem tem ouvidos para ouvir, que ouça”.
Kꞌa te riꞌ xubꞌij ri Jesús: Ri kꞌo uxikin chutatabꞌexik, chutatabꞌej.
10 Quando ele estava sozinho, aqueles que estavam ao seu redor com os doze lhe perguntaram sobre as parábolas.
Are xebꞌe konojel ri winaq, xeqet ri kabꞌlajuj utijoxelabꞌ rukꞌ ri Jesús, xkita che jas ubꞌanik ri kꞌambꞌejabꞌal noꞌj.
11 Ele lhes disse: “A vocês é dado o mistério do Reino de Deus, mas àqueles que estão fora, todas as coisas são feitas em parábolas,
Ri Jesús xubꞌij: Yaꞌtal chiꞌwe ix kiwetaꞌmaj ri ajawarem rech ri Dios; are kꞌu ri man e qachiꞌl taj rukꞌ kꞌambꞌejabꞌal noꞌj kinbꞌij chike.
12 que 'vendo eles podem ver e não perceber, e ouvindo eles podem ouvir e não entender, para que talvez eles se voltem novamente, e seus pecados sejam perdoados'”.
Jeriꞌ rumal cher pune kekaꞌyik man kakichꞌobꞌ taj ri kakilo, pune kakito man kakichꞌobꞌ taj ri kakitatabꞌej. Rech man kakikꞌex taj kikꞌuꞌx xuqujeꞌ man kekuyutaj taj.
13 Ele disse a eles: “Você não entende esta parábola? Como vocês entenderão todas as parábolas?
¿Man kichomaj taj we jun kꞌambꞌejabꞌal noꞌj riꞌ? Man kixkwin ta bꞌa ri kichomaj ronojel ri nikꞌaj chik.
14 O fazendeiro semeia a palavra.
Ri ajtikolobꞌ kutik ri utzij ri Dios.
15 Os que estão na estrada são aqueles onde a palavra é semeada; e quando eles ouviram, imediatamente Satanás vem e tira a palavra que foi semeada neles.
E kꞌo winaq kejunumataj rukꞌ ri ulew ri kꞌo chuchiꞌ ri bꞌe. Are katatabꞌetaj ri tzij kumal kape ri itzel karesaj pa kanimaꞌ.
16 Estes, da mesma forma, são aqueles que são semeados nos lugares rochosos, que, quando ouviram a palavra, imediatamente a recebem com alegria.
E jujun chik kejunumataj rukꞌ ri abꞌaj ulew. Sibꞌalaj kekiꞌkotik are kakitatabꞌej ri tzij.
17 Eles não têm raiz em si mesmos, mas são de curta duração. Quando a opressão ou perseguição surge por causa da palavra, imediatamente tropeçam.
Man katikiꞌ ta kꞌu ri tzij pa kanimaꞌ, man naj taj kuqꞌiꞌo. Are kape kꞌaxkꞌolal, o kabꞌan kꞌax chike xa rumal ri utz laj tzij, kakijelechꞌuj kanoq kibꞌe.
18 Outros são aqueles que são semeados entre os espinhos. Estes são aqueles que ouviram a palavra,
E nikꞌaj chik kejunumataj rukꞌ ri kꞌix ulew: kakitatabꞌej ri tzij.
19 e os cuidados desta época, e o engano das riquezas, e a luxúria de outras coisas que entram em sufocar a palavra, e esta se torna infrutífera. (aiōn g165)
Are kꞌu ri kirajawaxik rech we kꞌaslemal rech uwachulew, ri subꞌunik, xuqujeꞌ ri qꞌinomal, itzel taq rayinik, kakijiqꞌisaj ri utz laj tzij, man kawachin taj. (aiōn g165)
20 Aqueles que foram semeados no bom terreno são aqueles que ouvem a palavra, a aceitam e dão fruto, umas trinta vezes, umas sessenta vezes, e umas cem vezes”.
Nikꞌaj chik kejunumataj rukꞌ ri utz ulew. Kakitatabꞌej ri tzij, kakikꞌamawaꞌj pa kanimaꞌ, kewachinik kakiya juwinaq lajuj, kakiya oxkꞌal, kakiya jun ciento kiwach.
21 Ele lhes disse: “Uma lâmpada é trazida para ser colocada debaixo de uma cesta ou debaixo de uma cama? Não é colocada em um suporte?
Xubꞌij xuqujeꞌ ri Jesús chike: ¿La katzij jun lámpara kꞌa te riꞌ kaya chuxeꞌ jun chꞌat o chuxeꞌ jun cajon? ¿La man xa kaya pa jun kꞌolibꞌal chikaj rech katunanik?
22 Pois não há nada escondido, a não ser que deveria ser dado a conhecer, nem nada foi tornado secreto, a não ser que deveria vir à tona.
Maj jun jastaq awatalik ri mat kariqitaj na, xuqujeꞌ maj jun jastaq ri xaq pa awal bꞌiꞌtalik ri mat ketaꞌmataj na.
23 Se algum homem tem ouvidos para ouvir, que o ouça”.
Ri kꞌo uxikin chutatabꞌexik, chutatabꞌej.
24 Ele disse a eles: “Prestem atenção ao que ouvem”. Com qualquer medida que vocês medirem, ela será medida para vocês; e mais será dada a vocês que ouvirem.
Ri Jesús xuqujeꞌ xubꞌij: Chichajij iwibꞌ che ri kito. Rukꞌ ri pajbꞌal ri kixpajanik, rukꞌ riꞌ kapaj na ri jastaq iwe, kayaꞌtaj ne na uwiꞌ.
25 Pois quem tiver, a ele será dado mais; e quem não tiver, até mesmo o que tiver, lhe será tirado”.
Ri kꞌo rukꞌ kayaꞌtaj nim che, are kꞌu ri maj kꞌo rukꞌ kamaj na che ri nitzꞌ ri kꞌo rukꞌ.
26 Ele disse: “O Reino de Deus é como se um homem devesse lançar sementes na terra,
Ri Jesús xubꞌij: Ri ajawarem rech ri Dios kajunumataj rukꞌ ri ajtikolobꞌ ri kuchikoj ri ijaꞌ pa ri ulew.
27 e deveria dormir e levantar-se noite e dia, e a semente deveria brotar e crescer, embora ele não saiba como.
Ri ajtikolobꞌ pune kawarik o man kawar taj, ri ijaꞌ chi paqꞌij chi chaqꞌabꞌ tajin kakꞌiyik. Pune jeriꞌ man retaꞌm ta kꞌut jas kubꞌan ri ijaꞌ che ukꞌiyem.
28 Pois a terra dá frutos por si só: primeiro a lâmina, depois a espiga, depois o grão cheio na espiga.
Ri ijaꞌ kawachinik pa utukel: nabꞌe katuxar loq, kꞌa te riꞌ kakꞌiy loq ri ujolom, kꞌisbꞌal rech kakꞌiy loq ri uwach.
29 Mas quando o fruto está maduro, imediatamente ele coloca a foice, porque a colheita chegou”.
Are kutzir ri tikoꞌn, kaqꞌatik, rumal cher xopan ri qꞌij rech yakoj.
30 Ele disse: “Como vamos comparar o Reino de Deus? Ou com que parábola vamos ilustrá-lo?
Xubꞌij xuqujeꞌ ri Jesús: ¿Jas rukꞌ kaqajunamaj wi ri ajawarem rech ri Dios? ¿Jas kꞌambꞌejabꞌal noꞌj kaqakoj chutzijoxik rij?
31 É como um grão de mostarda, que, quando é semeado na terra, embora seja menor que todas as sementes que estão sobre a terra,
Kajunumataj rukꞌ jun uwach moxtansia. Nitzꞌ chikiwach konojel ri ijaꞌ are katikik.
32 ainda quando é semeado, cresce e se torna maior que todas as ervas, e coloca grandes ramos, para que as aves do céu possam se alojar sob sua sombra”.
Are kakꞌiy loq sibꞌalaj nim keꞌek, kux jun nimalaj cheꞌ chikiwach ri nikꞌaj e tikoꞌn chik. Nimaꞌq kebꞌe ri uqꞌabꞌ, chilaꞌ kakibꞌan wi kisok ri aꞌwaj ri kerapinik.
33 Com muitas dessas parábolas ele disse a palavra a eles, pois eles puderam ouvi-la.
Rukꞌ jaljoj kꞌambꞌejabꞌal taq noꞌj xuya uchꞌobꞌik ri Jesús ri kꞌutuꞌn chike ri winaq. Jas na kꞌu ri xkwin ri kichomabꞌal chuchꞌobꞌik.
34 Sem uma parábola ele não falou com eles; mas em particular aos seus próprios discípulos, ele explicou tudo.
Rukꞌ kꞌambꞌejabꞌal taq noꞌj xubꞌij chike ri winaq ronojel ri jastaq. Are xaq xwi ri utijoxelabꞌ e kꞌo rukꞌ, xubꞌij chike jas jeꞌ kel kubꞌij ri kꞌambꞌejabꞌal taq noꞌj.
35 Naquele dia, quando chegou a noite, ele lhes disse: “Vamos para o outro lado”.
Chaqꞌabꞌ che ri qꞌij riꞌ xubꞌij ri Jesús chike ri utijoxelabꞌ: Chujqꞌax chꞌaqaꞌp.
36 Deixando a multidão, eles o levaram com eles, mesmo quando ele estava, no barco. Outros pequenos barcos também estavam com ele.
Ri tijoxelabꞌ xeꞌl bꞌik kukꞌ ri winaq, xebꞌek rukꞌ ri Jesús pa ri jukubꞌ bꞌinibꞌal puꞌwiꞌ ri jaꞌ, e kꞌo chi nikꞌaj winaq xaqꞌan bꞌik pa nikꞌaj taq jukubꞌ chik, xebꞌe kukꞌ.
37 Uma grande tempestade de vento surgiu, e as ondas bateram no barco, tanto que o barco já estava cheio.
Are e kꞌo chi puꞌwiꞌ ri plo, xwaꞌjil aqꞌanoq jun nimalaj kyaqiqꞌal jabꞌ, ri jaꞌ xuchapleꞌj okem pa ri jukubꞌ bꞌinibꞌal karaj kasach kanoq chuxeꞌ ri plo.
38 Ele mesmo estava na popa, dormindo na almofada; e o acordaram e lhe perguntaram: “Professor, você não se importa que estejamos morrendo?
Ri Jesús tajin kawarik pa ri kꞌisbꞌal tꞌuyulibꞌal ri kꞌo pa ri jukubꞌ bꞌinibꞌal, ri e tijoxelabꞌ aninaq xkikꞌasuj xkibꞌij che: ¡Ajtij! ¿la man kil la chi raj kujkamik?
39 Ele acordou e repreendeu o vento, e disse para o mar: “Paz! Fique quieto”! O vento cessou e houve uma grande calma.
Xwaꞌjilik ri Jesús, xuyaj ri kyaqiqꞌ, kꞌa te riꞌ xubꞌij che ri plo: Chatuxlanoq. Ri plo xjoriꞌk xuta chꞌabꞌexik.
40 Ele disse a eles: “Por que vocês têm tanto medo? Como é que vocês não têm fé?”
Ri Jesús xuta chike ri utijoxelabꞌ: ¿Jas che sibꞌalaj kixiꞌj iwibꞌ? ¿Maj ikojobꞌal?
41 Eles tinham muito medo e disseram um para o outro: “Quem é este, que até o vento e o mar lhe obedecem?
Ri tijoxelabꞌ sibꞌalaj xkixiꞌj kibꞌ kakibꞌij chibꞌil taq kibꞌ: ¿Jachin we achi riꞌ, ri plo rachiꞌl ri kyaqiqꞌ keniman che?

< Marcos 4 >