< 2 Samuel 12 >

1 E o SENHOR enviou Natã a Davi, o qual vindo a ele, disse-lhe: Havia dois homens em uma cidade, um rico, e o outro pobre.
Pǝrwǝrdigar Natanni Dawutning ⱪexiƣa mangdurdi. U Dawutning ⱪexiƣa kelip uningƣa mundaⱪ dedi: «Bir xǝⱨǝrdǝ ikki adǝm bar bolup, birsi bay, yǝnǝ birsi kǝmbǝƣǝl idi.
2 O rico tinha numerosas ovelhas e vacas:
Bayning intayin tola ⱪoy wǝ kala padiliri bar idi.
3 Mas o pobre não tinha mais que uma só cordeira, que ele havia comprado e criado, e que havia crescido com ele e com seus filhos juntamente, comendo de seu bocado, e bebendo de seu vaso, e dormindo em seu fundo: e tinha-a como de uma vez filha.
Lekin kǝmbǝƣǝlning ɵzi setiwelip baⱪⱪan kiqik bir saƣliⱪ ⱪozidin baxⱪa bir nǝrsisi yoⱪ idi. Ⱪoza kǝmbǝƣǝlning ɵyidǝ baliliri bilǝn tǝng ɵsüp qong boldi. Ⱪoza uning yeginidin yǝp, uning iqkinidin iqip, uning ⱪuqiⱪida uhlidi; uning nǝziridǝ u ɵz ⱪizidǝk idi.
4 E veio um de caminho ao homem rico; e ele não quis tomar de suas ovelhas e de suas vacas, para guisar ao caminhante que lhe havia vindo, mas sim que tomou a ovelha daquele homem pobre, e preparou-a para aquele que lhe havia vindo.
Bir küni bir yoluqi bayningkigǝ kǝldi. Əmma u ɵzigǝ kǝlgǝn meⱨman üqün ɵzining ⱪoy yaki kala padiliridin birini yegüzüxkǝ tǝyyarlaxⱪa kɵzi ⱪiymay, bǝlki kǝmbǝƣǝlning ⱪozisini tartiwelip soyup, kǝlgǝn meⱨman üqün tǝyyarlidi».
5 Então se acendeu o furor de Davi em grande maneira contra aquele homem, e disse a Natã: Vive o SENHOR, que o que tal fez é digno de morte.
Dawut buni anglap u kixigǝ ⱪattiⱪ ƣǝzǝplǝndi. U Natanƣa: Pǝrwǝrdigarning ⱨayati bilǝn [ⱪǝsǝm ⱪilimǝnki], xuni ⱪilƣan adǝm ɵlümgǝ layiⱪtur!
6 E que ele deve pagar a cordeira com quatro tantos, porque fez esta tal coisa, e não teve misericórdia.
U ⱨeq rǝⱨimdilliⱪ kɵrsǝtmǝy bu ixni ⱪilƣini üqün ⱪoziƣa tɵt ⱨǝssǝ tɵlǝm tɵlisun — dedi.
7 Então disse Natã a Davi: Tu és aquele homem. Assim disse o SENHOR, Deus de Israel: Eu te ungi por rei sobre Israel, e te livre da mão de Saul;
Natan Dawutⱪa: Sǝn dǝl xu kixidursǝn! Israilning Hudasi Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: «Mǝn seni Israilning üstidǝ padixaⱨ bolƣili mǝsiⱨ ⱪildim wǝ Saulning ⱪolidin ⱪutⱪuzdum;
8 Eu te dei a casa de teu senhor, e as mulheres de teu senhor em teu fundo: demais disto te dei a casa de Israel e de Judá; e se isto é pouco, eu te acrescentarei tais e tais coisas.
Mǝn ƣojangning jǝmǝtini sanga berip, ƣojangning ayallirini ⱪuqiⱪingƣa yatⱪuzup, Israilning jǝmǝti bilǝn Yǝⱨudaning jǝmǝtini sanga bǝrdim. Əgǝr sǝn buni az kɵrgǝn bolsang, Mǝn sanga yǝnǝ ⱨǝssilǝp berǝttim;
9 Por que, pois, tiveste em pouco a palavra do SENHOR, fazendo o que era mau diante de seus olhos? A Urias Heteu feriste à espada, e tomaste por tua mulher a sua mulher, e a ele mataste com a espada dos filhos de Amom.
Nemixⱪa Pǝrwǝrdigarning sɵzini kɵzgǝ ilmay, uning nǝziridǝ rǝzil bolƣanni ⱪilding? Sǝn Ⱨittiy Uriyani ⱪiliq bilǝn ɵltürgüzüp, uning ayalini ɵzünggǝ ayal ⱪilding, sǝn uni Ammoniylarning ⱪiliqi bilǝn ⱪǝtl ⱪilding.
10 Pelo qual agora não se apartará jamais de tua casa a espada; porquanto me menosprezaste, e tomaste a mulher de Urias Heteu para que fosse tua mulher.
Əmdi sǝn Meni kɵzgǝ ilmay, Ⱨittiy Uriyaning ayalini ɵzünggǝ ayal ⱪilƣining üqün, ⱪiliq sening ɵyüngdin ayrilmaydu».
11 Assim disse o SENHOR: Eis que eu levantarei sobre ti o mal de tua mesma casa, e tomarei tuas mulheres diante de teus olhos, e as darei a teu próximo, o qual se deitará com tuas mulheres à vista deste sol.
Pǝrwǝrdigar mundaⱪ dǝydu: — «Mana ɵz ɵyüngdin sanga yamanliⱪ kǝltürüp, kɵzliringning aldida ayalliringni elip, sanga yeⱪin birsigǝ berimǝn, u bolsa küpkündüzdǝ ayalliring bilǝn yatidu.
12 Porque tu o fizeste em secreto; mas eu farei isto diante de todo Israel, e diante do sol.
Sǝn bolsang u ixni mǝhpiy ⱪilding, lekin Mǝn bu ixni pütkül Israilning aldida kündüzdǝ ⱪilimǝn» — dedi.
13 Então disse Davi a Natã: Pequei contra o SENHOR. E Natã disse a Davi: Também o SENHOR removeu teu pecado: não morrerás.
Dawut Natanƣa: — Mǝn Pǝrwǝrdigarning aldida gunaⱨ ⱪildim — dedi. Natan Dawutⱪa: Pǝrwǝrdigar ⱨǝm gunaⱨingdin ɵtti; sǝn ɵlmǝysǝn.
14 Mas porquanto com este negócio fizeste blasfemar aos inimigos do SENHOR, o filho que te nasceu morrerá certamente.
Ⱨalbuki, bu ix bilǝn Pǝrwǝrdigarning düxmǝnlirigǝ kupurluⱪ ⱪilixⱪa pursǝt bǝrgining üqün, seningdin tuƣulƣan oƣul bala qoⱪum ɵlidu, — dedi.
15 E Natã se voltou à sua casa. E o SENHOR feriu ao menino que a mulher de Urias havia dado à luz a Davi, e o fez ficar gravemente doente.
Xuning bilǝn Natan ɵz ɵyigǝ ⱪaytip kǝtti. Pǝrwǝrdigar Uriyaning ayalidin Dawutⱪa tuƣulƣan balini xundaⱪ urdiki, u ⱪattiⱪ kesǝl boldi.
16 Então rogou Davi a Deus pelo menino; e jejuou Davi, recolheu-se, e passou a noite deitado em terra.
Dawut bala ⱨǝⱪⱪidǝ Hudaƣa yelindi. U roza tutup, keqilǝrdǝ iqkirigǝ kirip yǝrdǝ düm yatatti.
17 E levantando-se os anciãos de sua casa foram a ele para fazê-lo levantar da terra; mas ele não quis, nem comeu com eles pão.
Uning jǝmǝtining aⱪsaⱪalliri ⱪopup uning ⱪexiƣa berip, uni yǝrdin ⱪopurmaⱪqi boldi; lekin u unimidi wǝ ular bilǝn tamaⱪ yeyixni rǝt ⱪildi.
18 E ao sétimo dia morreu o menino; mas seus servos não ousavam fazer-lhe saber que o menino era morto, dizendo entre si: Quando o menino ainda vivia, lhe falávamos, e não queria ouvir nossa voz: pois quanto mais mal lhe fará, se lhe dissermos que o menino está morto?
Yǝttinqi küni bala ɵldi. Dawutning hizmǝtkarliri bala ɵldi, degǝn hǝwǝrni uningƣa berixtin ⱪorⱪup: «Bala tirik waⱪitida padixaⱨ bizning sɵzlirimizgǝ ⱪulaⱪ salmidi, ǝmdi biz ⱪandaⱪmu uningƣa bala ɵldi, dǝp hǝwǝr berimiz? U ɵzini zǝhimlǝndürüxi mumkin!» — deyixti.
19 Mas Davi vendo a seus servos falar entre si, entendeu que o menino era morto; pelo que disse Davi a seus servos: É morto o menino? E eles responderam: Morto é.
Lekin Dawut hizmǝtkarlirining piqirlaxⱪinini kɵrüp, balining ɵlginini uⱪti. Xunga Dawut hizmǝtkarliridin: Bala ɵldimu? dǝp soridi. Ular: Ɵldi, — dǝp jawab bǝrdi.
20 Então Davi se levantou da terra, e lavou-se e ungiu-se, e mudou suas roupas, e entrou à casa do SENHOR, e adorou. E depois veio à sua casa, e mandou, e puseram-lhe pão, e comeu.
Xuning bilǝn Dawut yǝrdin ⱪopup, yuyunup, [huxbuy] may bilǝn mǝsiⱨlinip, kiyimlirini yǝnggüxlǝp, Pǝrwǝrdigarning ɵyigǝ kirip ibadǝt ⱪildi; andin ɵz ɵyigǝ ⱪaytip ɵzigǝ tamaⱪ ǝkǝltürüp yedi.
21 E disseram-lhe seus servos: Que é isto que fizeste? Pelo menino, vivendo ainda, jejuavas e choravas; e ele morto, levantaste-te e comeste pão.
Hizmǝtkarliri uningƣa: Silining bu nemǝ ⱪilƣanliri? Bala tirik qaƣda roza tutup yiƣlidila, lekin bala ɵlgǝndin keyin ⱪopup tamaⱪ yedila, — dedi.
22 E ele respondeu: Vivendo ainda o menino, eu jejuava e chorava, dizendo: Quem sabe se Deus terá compaixão de mim, por maneira que viva o menino?
U: Mǝn: «Kim bilsun, Pǝrwǝrdigar manga xapaǝt kɵrsitip, balini tirik ⱪaldurarmikin» dǝp oylap, bala tirik waⱪitta roza tutup yiƣlidim.
23 Mas agora que já é morto, para que tenho de jejuar? Poderei eu fazer-lhe voltar? Eu vou a ele, mas ele não voltará a mim.
Lekin ǝmdi u ɵlgǝndin keyin nemixⱪa roza tutay? Mǝn uni yandurup alalaymǝnmu? Mǝn uning yeniƣa barimǝn, lekin u yenimƣa yenip kelǝlmǝydu, — dedi
24 E consolou Davi a Bate-Seba sua mulher, e entrando a ela, dormiu com ela; e deu à luz um filho, e chamou seu nome Salomão, ao qual o SENHOR amou:
Dawut ayali Bat-Xebaƣa tǝsǝlli bǝrdi. U uning ⱪexiƣa kirip uning bilǝn yatti; u bir oƣul tuƣiwidi, Dawut uni Sulayman dǝp atidi. Pǝrwǝrdigar uni sɵydi,
25 Que enviou por meio de Natã profeta, e chamou seu nome Jedidias, por causa do SENHOR.
wǝ Natan pǝyƣǝmbǝr arⱪiliⱪ wǝⱨiy yǝtküzüp, uningƣa Pǝrwǝrdigar üqün «Yǝdidiya» dǝp isim ⱪoydi.
26 E Joabe lutava contra Rabá dos filhos de Amom, e tomou a cidade real.
Yoab Ammoniylarning xaⱨanǝ paytǝhti Rabbaⱨⱪa ⱨujum ⱪilip uni aldi.
27 Então enviou Joabe mensageiros a Davi, dizendo: Eu lutei contra Rabá, e tomei a cidade das águas.
Andin Yoab hǝwǝrqilǝrni Dawutning ⱪexiƣa mangdurup: Mǝn Rabbaⱨⱪa ⱨujum ⱪilip, xǝⱨǝrning su bar ⱪismini aldim.
28 Junta, pois, agora o povo que resta, e assenta acampamento contra a cidade, e toma-a; porque tomando eu a cidade, não se chame de meu nome.
Ⱨazir sǝn ⱪalƣan ǝskǝrlǝrni yiƣip, xǝⱨǝrni ⱪamal ⱪilip, uni ixƣal ⱪilƣin; bolmisa mǝn xǝⱨǝrni alsam, mening ismim bilǝn atilixi mumkin — dedi.
29 E juntando Davi todo aquele povo foi contra Rabá, e combateu-a, e tomou-a.
Xunga Dawut ⱨǝmmǝ hǝlⱪni jǝm ⱪilip, Rabbaⱨⱪa ⱨujum ⱪilip uni aldi.
30 E tomou a coroa de seu rei de sua cabeça, a qual pesava um talento de ouro, e tinha pedras preciosas; e foi posta sobre a cabeça de Davi. E trouxe muito grande despojo da cidade.
U ularning padixaⱨining tajini uning bexidin aldi. Uning üstidiki altunning eƣirliƣi bir talant idi, wǝ uning kɵzidǝ bir gɵⱨǝr bar idi. Kixilǝr bu tajni Dawutning bexiƣa kiygüzdi, Dawut bolsa u xǝⱨǝrdin nurƣun olja aldi.
31 Tirou também o povo que estava nela, e o pôs ao trabalho de serras, e de trilhos de ferro, e de machados de ferro; e os fez passar por fornos de tijolos: e o mesmo fez a todas as cidades dos filhos de Amom. Voltou-se logo Davi com todo o povo a Jerusalém.
Əmma u yǝrdiki hǝlⱪni xǝⱨǝrdin qiⱪirip ularni ⱨǝrǝ, haman tepidiƣan tirnilar wǝ tɵmür paltilar bilǝn ixlǝtti yaki humdanda ⱪattiⱪ ǝmgǝkkǝ saldi; Dawut Ammoniylarning ⱨǝmmǝ xǝⱨǝrliridǝ xundaⱪ ⱪildi; andin Dawut barliⱪ hǝlⱪ bilǝn Yerusalemƣa yenip kǝldi.

< 2 Samuel 12 >