< 2 Reis 17 >

1 No anno duodecimo de Achaz, rei de Judah, começou a reinar Hoseas, filho de Ela, e reinou sobre Israel, em Samaria, nove annos.
In yac se aksingoul luo ke pacl Tokosra Ahaz el leum lun Judah, Hoshea wen natul Elah, el tokosrala lun Israel, ac el leum in Samaria ke yac eu.
2 E fez o que parecia mal aos olhos do Senhor, comtudo não como os reis de Israel que foram antes d'elle.
El oru ma koluk lain LEUM GOD, tuh tia arulana yohk oana tokosra su leumi acn Israel meet lukel.
3 Contra elle subiu Salmanasar, rei da Assyria: e Hoseas ficou sendo servo d'elle, e pagava-lhe presentes.
Tokosra Fulat Shalmaneser lun Assyria el orek mweun lainul, na Hoshea el srasrapo nu sel Shalmaneser ac moli takma nu sel ke yac nukewa.
4 Porém o rei da Assyria achou em Hoseas conspiração; porque enviara mensageiros a So, rei do Egypto, e não pagava presentes ao rei da Assyria cada anno, como d'antes: então o rei d'Assyria o encerrou e aprisionou na casa do carcere.
Tuh ke sie yac ah Hoshea el supwala mwet nu yorol Tokosra So lun Egypt in siyuk sel elan kasrel, ac el tia moli takma ke yac sac nu sin Assyria. Ke Shalmaneser el lohngak ma inge, el sap in sruhu Hoshea ac sisiyang el nu in presin.
5 Porque o rei da Assyria subiu por toda a terra, e veiu até Samaria, e a cercou tres annos.
Na Shalmaneser el utyak nu fin acn Israel ac kuhlasla acn Samaria. In yac se aktolu ke kuhlusyuki acn we —
6 No anno nono de Hoseas, o rei da Assyria tomou a Samaria, e transportou a Israel para a Assyria: e fel-os habitar em Halah, e em Habor, junto ao rio de Gozan, e nas cidades dos medos.
su pa ke yac akeu ma Hoshea el tokosra — Tokosra Fulat lun acn Assyria el sruokya acn Samaria, ac usla mwet Israel nu Assyria in mwet sruoh. El likiya kutu selos in siti Halah, ac kutu in muta yen apkuran nu ke Infacl Habor in acn Gozan, ac kutu ke siti in acn Media.
7 Porque succedeu, que os filhos de Israel peccaram contra o Senhor seu Deus, que os fizera subir da terra do Egypto, de debaixo da mão de Pharaó, rei do Egypto; e temeram a outros deuses,
Acn Samaria ikori mweyen mwet Israel elos oru ma koluk lain LEUM GOD lalos, su tuh molelosla liki tokosra lun Egypt, ac kololosla liki acn Egypt. Elos alu nu sin god saya,
8 E andaram nos estatutos das nações que o Senhor lançara fóra de diante dos filhos de Israel, e nos dos reis de Israel, que elles fizeram.
ac fahsr tukun ouiya lun mutunfacl su LEUM GOD El tuh lusla liki acn inge ke mwet lal elos utyak nu we, ac elos moulkin facsin su orekmakinyuk sin tokosra lun Israel.
9 E os filhos de Israel fizeram secretamente coisas que não eram rectas, contra o Senhor seu Deus; e edificaram altos em todas as suas cidades, desde a torre das atalaias até á cidade forte.
Mwet Israel elos oru ma su LEUM GOD lalos El tia insese nu kac. Elos musaela nien alu pus lun mwet pegan in siti lalos nukewa, acn srik nwe ke siti lulap.
10 E levantaram estatuas e imagens do bosque, em todos os altos outeiros, e debaixo de todas as arvores verdes.
Elos tulokunak sru eot ac ma sruloala ke god mutan Asherah fin inging nukewa ac ye sak lul nukewa,
11 E queimaram ali incenso em todos os altos, como as nações, que o Senhor transportara de diante d'elles: e fizeram coisas ruins, para provocarem á ira o Senhor.
ac elos akosak mwe keng fin loang nukewa lun mwet pegan, ac etai ouiya lun mutanfahl su LEUM GOD El tuh lusla liki acn inge. Elos akkasrkusrakye LEUM GOD ke orekma koluk lalos nukewa,
12 E serviram os idolos, dos quaes o Senhor lhes disséra: Não fareis estas coisas.
ac elos tia akos ma LEUM GOD El sapkin nu selos, in tia alu nu ke ma sruloala.
13 E o Senhor protestou a Israel e a Judah, pelo ministerio de todos os prophetas e de todos os videntes, dizendo: Converte-os de vossos maus caminhos, e guardae os meus mandamentos e os meus estatutos, conforme toda a lei que ordenei a vossos paes e que eu vos enviei pelo ministerio de meus servos, os prophetas.
LEUM GOD El tuh supwala mwet utuk kas ac mwet palu lal in sensenkakin mwet Israel ac mwet Judah, ac fahk nu selos, “Sisla ouiya koluk lowos, ac akos ma nga sapkin su oan in Ma Sap ma nga sang nu sin mwet matu lowos somla, ac su nga sot nu suwos ke pusren mwet palu, mwet kulansap luk.”
14 Porém não deram ouvidos; antes endureceram a sua cerviz, como a cerviz de seus paes, que não creram no Senhor seu Deus.
Tuh elos tia akos. Elos likkeke oana mwet matu lalos somla su tia lulalfongi ke LEUM GOD lalos.
15 E rejeitaram os seus estatutos, e o seu concerto, que fizera com seus paes, como tambem os seus testemunhos, com que protestara contra elle: e andaram após a vaidade, e ficaram vãos; como tambem após as nações, que estavam em roda d'elles, das quaes o Senhor lhes tinha ordenado que não fizessem como ellas
Elos tia lungse akos kas in luti lal nu selos, elos tia karinganang wuleang ma El orala yurin mwet matu somla lalos, ac elos pilesru kas in sensenkakin lal. Elos alu nu ke ma sruoala lusrongten, pwanang elos ekla pac mwet lusrongten. Elos oru ouiya lun mutanfahl ma raunelosla, ac seakos ma sap lun LEUM GOD su fahk mu elos in tia etawelos.
16 E deixaram todos os mandamentos do Senhor seu Deus, e fizeram imagens de fundição, dois bezerros: e fizeram um idolo do bosque, e se prostraram perante todo o exercito do céu, e serviram a Baal.
Elos kunausla nufon ma sap lun LEUM GOD lalos, ac elos orala ma sruloala osra luo ke luman cow mukul tuh elos in alu nu kac. Elos oayapa orala sie ma sruloala ke god mutan Asherah. Elos alu nu ke itu uh, ac kulansap nu sin god Baal.
17 Tambem fizeram passar pelo fogo a seus filhos e suas filhas, e deram-se a adivinhações, e criam em agouros; e venderam-se para fazer o que parecia mal aos olhos do Senhor, para o provocarem á ira.
Elos sang wen ac acn natulos in mwe kisa firir nu sin god lun mwet pegan, ac elos suk kasru sin mwet sramsram nu sin inut ac mwet susfa, ac elos sang insialos nufon in oru ma sesuwos ye mutun LEUM GOD, ac arulana akkasrkusrakyal.
18 Pelo que o Senhor muito se indignou sobre Israel, e os tirou de diante da sua face: nada mais ficou, senão só a tribu de Judah.
Ke ma inge LEUM GOD El kasrkusrak sin mwet Israel ac luselosla liki ye mutal, ac tokosrai lun Judah mukena lula.
19 Até Judah não guardou os mandamentos do Senhor seu Deus; antes andaram nos estatutos de Israel, que elles fizeram.
Tusruktu finne mwet Judah, elos tia pac akos ma sap lun LEUM GOD lalos, ac elos etai facsin ma mwet Israel elos eisla saya.
20 Pelo que o Senhor rejeitou a toda a semente de Israel, e os opprimiu, e os deu nas mãos dos despojadores, até que os tirou de diante da sua presença.
LEUM GOD El ngetla liki mwet nukewa lun Israel ac akkeokyalos, ac eisalosyang nu inpoun mwet lokoalok sulallal, nwe ke El luselosla liki ye mutal.
21 Porque rasgou a Israel da casa de David, e fizeram rei a Jeroboão, filho de Nebat: e Jeroboão apartou a Israel de após o Senhor, e os fez peccar um grande peccado.
Tukun LEUM GOD El srela mwet Israel liki mwet Judah, mwet Israel elos sraklalak Jeroboam wen natul Nebat in tokosra lalos. Jeroboam el oru tuh elos in sisla LEUM GOD, ac el kololosla in oru ma koluk na lulap.
22 Assim andaram os filhos de Israel em todos os peccados de Jeroboão, que tinha feito: nunca se apartaram d'elles.
Elos fahsr tokol Jeroboam ac nuna oru na kain in ma koluk nukewa ma el tuh oru,
23 Até que o Senhor tirou a Israel de diante da sua presença, como fallara pelo ministerio de todos os seus servos, os prophetas: assim foi Israel transportado da sua terra a Assyria até ao dia de hoje.
nwe ke na LEUM GOD El luselosla liki ye mutal, oana ke El tuh sensenkakinulos sin mwet kulansap lal, mwet palu, mu El ac oru. Ouinge mwet Israel utukla mwet sruoh nu Assyria, yen elos srakna oasr we.
24 E o rei da Assyria trouxe gente de Babel, e de Cutha, e de Ava, e de Hamath e Sefarvaim, e a fez habitar nas cidades de Samaria, em logar dos filhos d'Israel: e tomaram a Samaria em herança, e habitaram nas suas cidades.
Tokosra Fulat lun Assyria el use mwet in siti Babylon, Cuth, Ivvah, Hamath, ac Sepharvaim, ac oakelosi in siti lun acn Samaria, in aolla mwet Israel su som nu in sruoh. Elos utyak nu in siti inge ac oakwuki we.
25 E succedeu que, no principio da sua habitação ali, não temeram ao Senhor: e mandou entre elles o Senhor leões, que mataram a alguns d'elles.
Ke elos tufahna oakwuki in acn inge elos tia alu nu sin LEUM GOD, ouinge El supwala lion pus ac uniya kutu selos.
26 Pelo que fallaram ao rei da Assyria, dizendo: A gente que transportaste, e fizeste habitar nas cidades de Samaria, não sabe o costume do Deus da terra: pelo que mandou leões entre ellas, e eis que os matam, porquanto não sabem o culto do Deus da terra.
Fwackyang nu sin Tokosra Fulat lun Assyria lah mwet el likiya in siti lun acn Samaria elos tia etu ma sap lun god lun facl sac, na pa god sac tuh supwala lion ac onelosi.
27 Então o rei d'Assyria mandou dizer: Levae ali um dos sacerdotes que transportastes de lá; e vão-se, e habitem lá: e elle lhes ensine o costume do Deus da terra.
Ke ma inge Tokosra Fulat el sapkin: “Supwala sie sin mwet tol ma kut tuh use liki acn we, elan folokla muta we ac luti mwet uh ke ma sap lun god lun facl sac.”
28 Veiu pois um dos sacerdotes que transportaram de Samaria, e habitou em Bethel, e lhes ensinou como deviam temer ao Senhor.
Ouinge sie mwet tol lun Israel su utuku liki acn Samaria el som ac muta Bethel, yen el luti mwet uh in etu ouiyen alu nu sin LEUM GOD.
29 Porém cada nação fez os seus deuses, e os pozeram nas casas dos altos que os samaritanos fizeram, cada nação nas suas cidades, nas quaes habitavam.
Tusruktu mwet su muta Samaria inge elos srakna oru ma sruloala lalos, ac likiya in nien alu su mwet Israel tuh musaela. Kais sie u inge orala ma sruloala in siti ma elos muta we:
30 E os de Babel fizeram Succoth-benoth; e os de Cutha fizeram Nergal; e os de Hamath fizeram Asima.
mwet Babylon elos orala ma sruloala ke god Succoth Benoth, ac mwet Cuth orala ma sruloala ke Nergal, ac mwet Hamath orala ma sruloala ke Ashima,
31 E os aveos fizeram Nibha e Tartak: e os sepharvitas queimavam seus filhos a fogo, a Adram-melech, e a Anam-melech, deuses de Sepharvaim.
ac mwet Ivvah orala ma sruloala ke Nibhaz ac Tartak, ac mwet Sepharvaim elos orek kisa firir ke tulik natulos nu sin god Adrammelech ac Anammelech.
32 Tambem temiam ao Senhor: e dos mais baixos se fizeram sacerdotes dos logares altos, os quaes lhes faziam o ministerio nas casas dos logares altos.
Mwet inge elos oayapa alu nu sin LEUM GOD, ac elos sulela inmasrlon mwet lalos oana sie kain in mwet tuh in mwet tol lalos ke nien alu lun mwet pegan, ac in orek kisa kaclos we.
33 Assim que ao Senhor temiam, e tambem a seus deuses serviam, segundo o costume das nações d'entre as quaes transportaram aquellas.
Ouinge elos alu nu sin LEUM GOD, ac elos oayapa alu nu sin god lalos, fal nu ke facsin lun kais sie facl elos tuku we me.
34 Até ao dia de hoje fazem segundo os primeiros costumes: não temem ao Senhor, nem fazem segundo os seus estatutos, e segundo as suas ordenanças, e segundo a lei, e segundo o mandamento que o Senhor ordenou aos filhos de Jacob, a quem deu o nome d'Israel.
Elos srakna oru facsin matu lalos nwe in len inge. Elos tia alu nu sin LEUM GOD, ac elos tia pac akos ma sap ac oakwuk su El tuh sang nu sin fwil natul Jacob, mwet se El sang inel Israel.
35 Comtudo o Senhor tinha feito um concerto com elles, e lhes ordenara, dizendo: Não temereis a outros deuses, nem vos inclinareis diante d'elles, nem os servireis, nem lhes sacrificareis.
LEUM GOD El tuh orala sie wulela yorolos, ac sapkin nu selos: “Nik kowos alu nu ke god saya. Nikmet epasr nu selos, ku kulansapwalos, ku orek kisa nu selos.
36 Mas o Senhor, que vos fez subir da terra do Egypto com grande força e com braço estendido, a este temereis, e a elle vos inclinareis, e a elle sacrificareis.
Kowos in akosyu, LEUM GOD, su uskowosme liki acn Egypt ke ku lulap ac po kulana. Kowos in epasr nu sik ac orek kisa nu sik.
37 E os estatutos, e as ordenanças, e a lei, e o mandamento, que vos escreveu, tereis cuidado de fazer todos os dias: e não temereis a outros deuses.
In pacl nukewa, kowos in akos ma sap ac oakwuk luk ma nga simusla nu suwos. Nik kowos akos kutena god sayuk,
38 E do concerto que fiz comvosco vos não esquecereis: e não temereis a outros deuses.
ac nik kowos mulkunla wuleang su nga tuh orala yuruwos.
39 Mas ao Senhor vosso Deus temereis, e elle vos livrará das mãos de todos os vossos inimigos.
Kowos in akosyu, LEUM GOD lowos, ac nga fah molikowosla liki mwet lokoalok lowos.”
40 Porém elles não ouviram; antes fizeram segundo o seu primeiro costume.
Tusruktu mwet inge tiana porongo ma El fahk, a elos sruokyana facsin matu lalos.
41 Assim estas nações temiam ao Senhor e serviam as suas imagens de esculptura: tambem seus filhos, e os filhos de seus filhos, como fizeram seus paes, assim fazem elles até ao dia de hoje.
Ouinge mwet ingo elos alu nu sin LEUM GOD, tusruktu elos alu pacna nu ke ma sruloala lalos, ac fwilin tulik natulos elos srak pacna oru oana mwet matu lalos su somla nwe in pacl inge.

< 2 Reis 17 >