< Faarfannaa 125 >

1 Faarfannaa ol baʼuu. Warri Waaqayyoon amanatan akka Tulluu Xiyoon kan hin raafamne, kan bara baraan jiraatu sanaa ti.
Cantique de Mahaloth. Ceux qui se confient en l'Eternel sont comme la montagne de Sion, qui ne peut être ébranlée, et qui se soutient à toujours.
2 Akkuma tulluuwwan Yerusaalemin marsan sana, Waaqayyo ammaa jalqabee hamma bara baraatti, saba isaa ni marsa.
Quant à Jérusalem, il y a des montagnes à l'entour d'elle, et l'Eternel est à l'entour de son peuple, dès maintenant et à toujours.
3 Akka qajeeltonni jalʼina hojjechuuf harka isaanii ol hin diriirfanneef, bokkuun hamootaa lafa qajeeltotaaf ixaadhaan qoodame irra hin jiraatu.
Car la verge de la méchanceté ne reposera point sur le lot des justes; de peur que les justes ne mettent leurs mains à l'iniquité.
4 Yaa Waaqayyo, warra gaariif, warra garaa isaaniitiin toloota taʼaniifis waan gaarii godhi.
Eternel, bénis les gens de bien et ceux dont le cœur est droit.
5 Warra karaa micciiramaatti garagalan garuu, Waaqayyo akkuma warra hammina hojjetan balleessu jaras ni balleessa. Nagaan Israaʼeliif haa taʼu.
Mais quant à ceux qui tordent leurs sentiers obliques, l'Eternel les fera marcher avec les ouvriers d'iniquité. La paix [sera] sur Israël.

< Faarfannaa 125 >