< Ohabolana 21 >

1 Rano velona eo an-tànan’ i Jehovah ny fon’ ny mpanjaka, Ka tarihiny amin’ izay tiany.
Como los repartimientos de las aguas, Así el corazón del rey está en la mano de Yavé. A todo lo que quiere lo inclina.
2 Ataon’ ny olona ho marina avokoa ny lalana rehetra alehany; Fa Jehovah ihany no Mpandanja ny fo.
Todo camino del hombre es recto en su propia opinión, Pero Yavé pesa los corazones.
3 Ny hanao izay marina sy mahitsy No sitrak’ i Jehovah mihoatra noho ny fanatitra alatsa-drà.
Yavé prefiere el derecho y la justicia en vez de los sacrificios.
4 Ny fiandranandran’ ny maso sy ny fiavonavon’ ny fo Izay jiron’ ny ratsy fanahy dia ota.
Ojos altivos, corazón arrogante, Y la lámpara de los perversos son pecado.
5 Ny hevitry ny mazoto dia mampanan-karena; Fa ny maimaika rehetra dia halahelo ihany.
Los planes del diligente solo traen ganancia, Los del precipitado, solo indigencia.
6 Ny fahazoan-karena amin’ ny lela mandainga Dia fofonaina mihelina ho an’ izay mitady fahafatesana.
Acumular tesoros con boca mentirosa Es vanidad ilusoria y trampa de muerte.
7 Ny fitohatohan’ ny ratsy fanahy hamongotra azy, Satria mandà tsy hanao izay marina izy.
La violencia de los impíos los arrastrará, Por cuanto se niegan a obrar con justicia.
8 Miolikolika ny lalan’ ny mavesa-keloka; Fa mahitsy ny ataon’ ny madio.
La senda del vicioso es torcida y extraña, Las acciones del puro son rectas.
9 Aleo mitoetra eo an-joron’ ny tampon-trano Toy izay hiray trano amin’ ny vehivavy tia ady.
Más vale vivir en rincón de azotea, Que en casa espaciosa con mujer rencillosa.
10 Ny fanahin’ ny ratsy fanahy maniry ny ratsy, Ka na dia ny havany aza tsy mahita fitia eo imasony.
Afán del perverso es desear el mal, Su prójimo nunca halla favor ante sus ojos.
11 Raha ampijalina ny mpaniratsira, dia ho hendry ny kely saina; Ary raha toroan-kevitra ny hendry, dia hahazo fahalalana izy.
Cuando el burlador es castigado, el simple se hace prudente, Y cuando el sabio es instruido, adquiere conocimiento.
12 Ny Iray Marina no mandinika ny tranon’ ny ratsy fanahy Ka mamarina azy ho amin’ ny loza.
El justo considera la casa del impío, Y precipita al impío a la ruina.
13 Izay manentsin-tadiny amin’ ny fitarainan’ ny malahelo, Dia mba hitaraina kosa izy, fa tsy hohenoina.
El que cierra sus oídos al clamor del pobre No será escuchado cuando grite.
14 Ny fanomezana mangingina mampionona ny fahatezerana, Ary ny kolikoly amin’ ny takona mampitsahatra ny fahavinirana mafy.
Un regalo en secreto aplaca la ira, Y un soborno bajo el manto, el gran furor.
15 Fifalian’ ny marina ny hanao araka ny rariny; Fa zava-mahatahotra ny mpanao ratsy kosa izany.
Alegría para el justo es que se haga justicia, Pero terror para los que practican iniquidad.
16 Ny olona izay mivily miala amin’ ny lalan’ ny fahendrena Dia hitoetra ao amin’ ny fivorian’ ny fanahin’ ny maty.
Hombre que se extravía del camino de la sabiduría Va a parar a la asamblea de los difuntos.
17 Izay tia fanaranam-po dia olona halahelo, Eny, izay tia divay sy diloilo tsy mba hanan-karena.
El que ama el deleite será un hombre pobre, Quien ama el vino y los ungüentos no enriquecerá.
18 Ny ratsy fanahy dia ho avotry ny marina, Ary ny mpivadika ho solon’ ny mahitsy.
El impío está en lugar del justo y El que pervierte ocupa el puesto de los rectos.
19 Aleo mitoetra any an-efitra Toy izay amin’ ny vehivavy tia ady sady foizina.
Más vale habitar en tierra desierta, Que con mujer rencillosa e iracunda.
20 Harena mahafinaritra sy diloilo no ao amin’ ny tranon’ ny hendry; Fa ny adala mandany azy.
Preciosos tesoros y aceite hay en la casa del sabio, Pero el hombre insensato los dilapida.
21 Izay fatra-panaraka fahamarinana sy famindram-po Dia hahazo fiainana sy fahamarinana ary voninahitra.
El que va tras la justicia y la misericordia Halla vida, prosperidad y honra.
22 Ny hendry mananika ny vohitry ny mahery Ka mandrodana ny fiarovana mafy izay itokiany.
El sabio conquista la ciudad de los poderosos, Y humilla la fortaleza en la que ella confía.
23 Izay miambina ny vavany sy ny lelany Dia miaro ny fanahiny tsy ho azom-pahoriana.
El que guarda su boca y su lengua Guarda su alma de penurias.
24 Izay mirehareha sy miavonavona no atao hoe mpaniratsira, Dia izay olona fatra-piavonavona.
El soberbio presuntuoso tiene por nombre insolente, Y obra con saña y furor.
25 Ny fanirian’ ny malaina hahafaty azy, Satria ny tànany tsy mety miasa tsinona;
Los deseos del perezoso lo matan, Pues sus manos no quieren trabajar.
26 Maniry fatratra mandritra ny andro izy; Fa ny marina kosa manome ka tsy mba mahihitra.
Todo el día desea y desea más, Pero el justo da y no escatima.
27 Ny fanatitry ny ratsy fanahy dia fahavetavetana, Ka indrindra raha amin’ ny sain-dratsy no itondrany azy.
Los sacrificios del perverso son repugnancia, ¡Cuánto más cuando los ofrece con malicia!
28 Ho faty ny vavolombelona mandainga; Fa izay mihaino dia hiteny mandrakariva.
El testigo falso perecerá, Pero el que atiende, habla perpetuamente.
29 Ny ratsy fanahy mampiseho ny fahasahisahiany amin’ ny tarehiny; Fa ny marina kosa dia mihevitra izay halehany.
El perverso se presenta desafiante, Pero el recto examina su camino.
30 Tsy misy fahendrena, na fahalalana, Na fisainana mahaleo an’ i Jehovah.
No hay habilidad, ni inteligencia, Ni consejo frente a Yavé.
31 Voaomana ny soavaly ho amin’ ny andro iadiana; Fa an’ i Jehovah ihany ny fandresena.
El caballo es preparado para el día de la batalla, Pero la victoria es de Yavé.

< Ohabolana 21 >