< Josoa 11 >
1 Ary rehefa nahare Jabina, mpanjakan’ i Hazora, dia naniraka tany amin’ i Jobaba, mpanjakan’ i Madona, sy ny mpanjakan’ i Simrona sy ny mpanjakan’ i Aksafa,
A cette nouvelle, Jabin, roi de Haçor, envoya un message à Jobab, roi de Madôn, au roi de Chimrôn, et au roi d’Akchaf,
2 ary ireo mpanjaka tany amin’ ny tany havoana any avaratra koa sy tany amin’ ny tani-hay atsimon’ i Kinerota sy tany amin’ ny tany lemaka amoron-tsiraka ary tany amin’ ny havoan’ i Dora andrefana,
ainsi qu’aux rois qui demeuraient dans le nord, sur la montagne et dans la plaine, au midi de Génésareth et dans la vallée et dans la région de Dor à l’occident,
3 dia tamin’ ny Kananita any atsinanana sy any andrefana, ary tamin’ ny Amorita sy ny Hetita sy ny Perizita ary ny Jebosita tany amin’ ny tany havoana, ary tamin’ ny Hivita tany am-bodin’ i Hermona, tany amin’ ny tany Mizpa.
aux Cananéens de l’orient et de l’occident, aux Amorréens, Héthéens, Phérézéens, Jébuséens de la montagne, Hévéens établis au pied du Hermon, dans le pays de Mispa.
4 Dia nivoaka izy ireo sy ny miaramilany rehetra teo aminy, dia olona maro be toy ny fasika eny amoron-dranomasina ny hamaroany, ary ny soavaliny sy ny kalesiny dia maro indrindra.
Et ils sortirent avec toutes leurs armées, multitude nombreuse comme les sables du rivage de la mer, avec un nombre immense de chevaux et de chars.
5 Ary rehefa nivory ireo mpanjaka rehetra ireo, dia nandeha izy hiady tamin’ ny Isiraely ka nitoby teo anilan’ ny rano Meroma.
Tous ces rois, s’étant donné rendez-vous, vinrent camper ensemble près des eaux de Mérom pour livrer bataille à Israël.
6 Dia hoy Jehovah tamin’ i Josoa: Aza matahotra azy; fa rahampitso toy izao Izaho dia hanolotra azy rehetra ho faty eo anatrehan’ ny Isiraely; traingoy ny soavaliny, ary dory amin’ ny afo ny kalesiny.
Cependant l’Eternel dit à Josué: "Ne les crains point, car demain, à pareille heure, je les ferai succomber tous devant Israël; et tu couperas les jarrets de leurs chevaux, et tu livreras leurs chars aux flammes."
7 Dia nandeha Josoa sy ny vahoaka rehetra mpanafika teo aminy ka tonga tampoka taminy teo amoron’ ny rano Meroma, dia namely azy.
Josué, avec tous les gens de guerre, les atteignit à l’improviste près des eaux de Mérom et tomba sur eux;
8 Ary Jehovah nanolotra azy teo an-tànan’ ny Isiraely izay namely azy ka nanenjika azy hatrany Sidona lehibe sy hatrany Misrefota-mamia ary hatramin’ ny lohasaha Mizpa atsinanana; dia namely azy izy mandra-paha-tsy nisy niangana na dia iray akory aza.
et l’Eternel les livra au pouvoir des Israélites, qui les battirent et les poursuivirent jusqu’à Sidon la Grande, jusqu’à Misrefot-Maïm et, vers l’orient, jusqu’à la vallée de Mispa; ils les taillèrent en pièces jusqu’au dernier.
9 Ary Josoa dia nanao taminy araka izay efa nandidian’ i Jehovah azy: ny soavalin’ ireny notraingoiny ary ny kalesiny nodorany tamin’ ny afo.
Et Josué, se conformant aux ordres de l’Eternel, coupa les jarrets de leurs chevaux et brûla leurs chars.
10 Ary tamin’ izany dia niverina Josoa ka nahafaka an’ i Hazora ary namely ny mpanjakany tamin’ ny sabatra, satria Hazora no lohan’ ireny fanjakana rehetra ireny fahiny.
Alors, rebroussant chemin, Josué prit Haçor et passa son roi au fil de l’épée (Haçor était, à cette époque, la tête de tous ces royaumes).
11 Ary nasiany tamin’ ny lelan-tsabatra ny olona rehetra tao ka naringany avokoa: tsy nisy olo-miaina sisa na dia iray akory aza; ary Hazora nodorany tamin’ ny afo.
Et l’on extermina sans merci, par l’épée, toute sa population, sans épargner une seule vie, et l’on réduisit Haçor en cendres;
12 Ary ny tanàna rehetra izay an’ ireny mpanjaka ireny sy ny mpanjakany rehetra dia azon’ i Josoa ary nasiany tamin’ ny lelan-tsabatra ka naringany, araka izay efa nandidian’ i Mosesy, mpanompon’ i Jehovah.
et toutes les villes des autres rois et ces rois eux-mêmes, Josué les prit et les extermina par l’épée, comme l’avait ordonné Moïse, serviteur de l’Eternel.
13 Fa ny tanàna rehetra izay teny an-kavoana dia tsy mba nodoran’ ny Isiraely afa-tsy Hazora ihany, izay nodoran’ i Josoa.
Toutefois, aucune des villes établies sur les hauteurs ne fut brûlée par Israël, à l’exception de Haçor seule, que Josué livra au feu.
14 Ary ny fananana rehetra tao amin’ ireny tanàna ireny sy ny biby fiompy dia nalain’ ny Zanak’ Isiraely ho babony; fa ny olona rehetra nasiany tamin’ ny lelan-tsabatra mandra-pandringany azy; tsy nasiany niangana na dia iray akory aza.
Tout le butin de ces villes ainsi que le bétail, les Israélites s’en emparèrent; mais les personnes furent toutes passées au fil de l’épée, on les extermina sans en épargner une seule.
15 Araka izay efa nandidian’ i Jehovah an’ i Mosesy mpanompony no nandidian’ i Mosesy an’ i Josoa; ka dia izany no nataon’ i Josoa: tsy nisy namelany izay rehetra efa nandidian’ i Jehovah an’ i Mosesy.
Comme l’Eternel l’avait ordonné à son serviteur Moïse, ainsi Moïse avait ordonné à Josué; et ainsi fit Josué, n’omettant aucun point de ce que l’Eternel avait prescrit à Moïse.
16 Dia lasan’ i Josoa avokoa izany tany rehetra izany na ny tany havoana, na ny tany atsimo rehetra, na ny tany Gosena rehetra, na ny tany lemaka amoron-tsiraka, na ny tani-hay na ny tany havoan’ ny Isiraely sy ny tany lemaka aminy koa,
Josué conquit donc tout ce pays: la Montagne avec tout le midi et tout le pays de Gochén, la vallée et la plaine, et toute la montagne d’Israël et ses vallées;
17 hatramin’ ny tendrombohitra mangadihady, izay fiakarana no any Seïra, ka hatrany Bala-gada eo amin’ ny lohasahan’ i Libanona am-bodin’ ny tendrombohitra Hermona; ary ny mpanjakany rehetra nosamboriny ka novonoiny ho faty.
depuis la montagne Pelée qui s’élève vers Séir, jusqu’à Baal-Gad, dans la vallée du Liban, au pied du mont Hermon; et il vainquit tous leurs rois et les mit à mort.
18 Ela no niadian’ i Josoa tamin’ ireny mpanjaka rehetra ireny.
Pendant de longs jours, Josué guerroya avec tous ces rois.
19 Tsy nisy tanàna izay nanao fihavanana tamin’ ny Zanak’ Isiraely, afa-tsy ny Hivita izay nonina tany Gibeona ihany; fa azony tamin’ ny ady avokoa izy rehetra.
Pas une ville, à l’exception des Hévéens habitants de Gabaon, ne se soumit pacifiquement aux enfants d’Israël; ils durent les conquérir toutes par les armes.
20 Fa avy tamin’ i Jehovah no nanamafian’ ireo ny fony hiady amin’ ny Isiraely, mba hanaovany azy ho zavatra voaozona, ka tsy nisy famindram-po, handringanana azy araka izay efa nandidian’ i Jehovah an’ i Mosesy.
Dieu avait permis qu’ils acceptassent résolument la lutte avec Israël afin qu’on les exterminât sans merci; car il fallait qu’ils fussent anéantis, comme l’Eternel l’avait prescrit à Moïse.
21 Dia nandeha tamin’ izany andro izany Josoa ka namongotra ny Anakita tany amin’ ny tany havoana, dia tany Hebrona sy Debira sy Anaba, ary tany amin’ ny tany havoan’ i Joda rehetra, ary tany amin’ ny tany havoan’ Isiraely rehetra: naringan’ i Josoa avokoa izy sy ny tanànany.
En ce même temps, Josué marcha contre les Anakéens, qu’il fit disparaître de la montagne, de Hébron, de Debir, d’Anab, de toute la chaîne de Juda et de toute celle d’Israël; tous, Josué les détruisit ainsi que leurs villes.
22 Tsy nisy sisa tany amin’ ny tanin’ ny Zanak’ Isiraely ny Anakita; fa tany Gaza sy Gata ary Asdoda ihany no mbola nisy sisa.
II ne resta plus d’Anakéens dans le pays des enfants d’Israël; il n’en demeura que dans Gaza, dans Gath et dans Asdod.
23 Dia lasan’ i Josoa avokoa ny tany rehetra, araka izay rehetra nolazain’ i Jehovah tamin’ i Mosesy; ary nomen’ i Josoa ho lovan’ ny Isiraely izany, araka ny fizaran’ ny fireneny. Dia nitsahatra ny ady ka nandry ny tany.
Josué, ayant conquis tout le pays, selon ce que l’Eternel avait dit à Moïse, le donna aux Israélites comme possession héréditaire, en le répartissant selon leurs tribus; et le pays se reposa de la guerre.