< 2 Tantara 22 >

1 Ary ny mponina tany Jerosalema nampanjaka an’ i Ahazia, faralahin’ i Jehorama, handimby azy; fa ny zokiny rehetra efa matin’ ny mpitoha ady izay nanaraka ny Arabo hatrany an-toby avokoa. Koa Ahazia, zanak’ i Jehorama, mpanjakan’ ny Joda, no nanjaka.
Les habitants de Jérusalem proclamèrent roi en ses lieu et place Achazia, son fils cadet, tous les frères plus âgés ayant été tués par la troupe qui, du côté des Arabes, avait assailli le camp. Achazia, fils de Joram, devint roi de Juda.
2 Roa amby efa-polo taona Ahazia, fony izy vao nanjaka, ary herintaona no nanjakany tany Jerosalema. Ary ny anaran-dreniny dia Atalia, zanak’ i Omry.
Agé de quarante-deux ans à son avènement, il régna un an à Jérusalem. Le nom de sa mère était Athalie; elle était fille d’Omri.
3 Nandeha tamin’ ny lalan’ ny taranak’ i Ahaba koa izy; fa ny reniny no nanome saina azy hanao ratsy.
Lui aussi, il imita la conduite de la maison d’Achab, car sa mère était sa mauvaise conseillère.
4 Ka dia nanao izay ratsy eo imason’ i Jehovah toy ny taranak’ i Ahaba izy; fa ireny no nanome saina azy taorian’ ny nahafatesan’ ny rainy ka nampidi-doza taminy.
Il fit donc ce qui est mal aux yeux de l’Eternel comme ceux de la dynastie d’Achab; car, après la mort de son père, ce furent eux qui le conseillaient, pour son malheur.
5 Ary ny saina nomen’ ireo azy no narahiny, ka niara-nandeha tamin’ i Jorama, zanak’ i Ahaba, mpanjakan’ ny Isiraely, izy hiady tamin’ i Hazaela, mpanjakan’ i Syria, teo Ramota-gileada; ary ny Syriana nahavoa an’ i Jorama.
Il ne laissa pas de suivre leurs conseils. Il fit, de concert avec Joram, fils d’Achab, roi d’Israël, une expédition militaire contre Hazaël, roi de Syrie, du côté de Ramot-Galaad; les Syriens blessèrent Joram.
6 Dia niverina mba hotsaboina tao Jezirela izy amin’ ny feriny tamin’ ny nahavoazana azy tao Rama, fony izy niady tamin’ i Hazaela, mpanjakan’ i Syria. Ary Azaria, zanak’ i Jehorama, mpanjakan’ ny Joda, nidina mba hamangy an’ i Jorama, zanak’ i Ahaba, tao Jezirela, satria marary izy.
Celui-ci s’en retourna chez lui pour se remettre à Jezreël des blessures que lui avaient infligées les Syriens à Rama, lors de sa campagne contre Hazaël, roi de Syrie, et Azariahou, fils de Joram, roi de Juda, descendit pour rendre visite à Joram, fils d’Achab, à Jezreël, au cours de sa maladie.
7 Ary avy tamin’ Andriamanitra ny loza nanjo an’ i Ahazia tamin’ ny nankanesany tany amin’ i Jorama, fa nony tonga izy, dia niara-nivoaka tamin’ i Jorama mba hitsena an’ i Jeho, zanak’ i Nimsy, izay nohosoran’ i Jehovah handringana ny taranak’ i Ahaba.
Or, par la volonté de Dieu, ce fut la perte d’Achazia que cette visite à Joram; car, aussitôt arrivé, il sortit avec Joram à la rencontre de Jéhu, fils de Nimchi, que le Seigneur avait oint pour amener la destruction de la maison d’Achab.
8 Ary tamin’ ny namalian’ i Jeho ny taranak’ i Ahaba dia hitany ireo mpanapaka ny Joda sy ny zana-drahalahin’ i Ahazia, izay nanompo an’ i Ahazia, ka novonoiny.
Lorsque Jéhu se fit le justicier de la maison d’Achab, il surprit les chefs de Juda et les neveux d’Achazia, attachés à son service, et les fit périr.
9 Ary nitady an’ i Ahazia koa izy; koa nisy nahita azy, raha mbola niery tany Samaria izy, dia nitondra azy ho any amin’ i Jeho, ary namono azy ny olona ka nandevina azy; fa hoy ireo: Zanak’ i Josafata, ilay nitady an’ i Jehovah tamin’ ny fony rehetra, ity. Ka dia tsy nahatana ny fanjakana ny terak’ i Ahazia.
Puis, il fit rechercher Achazia; on s’empara de lui alors qu’il se tenait caché à Samarie, on l’amena à Jéhu et on le mit à mort. Mais on l’ensevelit, "car, disait-on, il était fils de Josaphat, qui recherchait l’Eternel de tout son cœur". De la maison d’Achazia, il n’y eut personne qui fût capable d’assumer la royauté.
10 Ary nony hitan’ i Atalia, renin’ i Ahazia, fa maty ny zanany, dia nitsangana izy ka nandringana ny zanak’ andriana rehetra tamin’ ny taranak’ i Joda.
Or, Athalie, mère d’Achazia, voyant son fils mort, se mit à exterminer toute la race royale de la maison de Juda.
11 Fa Joseba, zanakavavin’ ny mpanjaka, dia naka an’ i Joasy, zanak’ i Ahazia, ka namonjy azy avy teo amin’ ny zanaky ny mpanjaka izay novonoina, dia nampiditra azy sy ny mpitaiza azy ho ao an-trano fitehirizam-pandriana. Ary nafenin’ i Joseba, zanakavavin’ i Jehorama mpanjaka, vadin’ i Joiada mpisorona, izy (fa anabavin’ i Ahazia ravehivavy) mba tsy ho hitan’ i Atalia, ka dia tsy mba voavonony izy.
Mais Josabeth, fille du roi, se saisit de Joas, fils d’Achazia, l’arracha furtivement d’entre les fils du roi, qui avaient été mis à mort, l’installa, lui et sa nourrice, dans la chambre des lits. Ainsi Josabeth, fille du roi Joram, femme du grand prêtre Joïada elle était sœur d’Achazia le déroba aux regards d’Athalie, qui ne put le faire périr.
12 Ary niery enin-taona tao aminy tao an-tranon’ Andriamanitra izy. Ary Atalia no nanjaka tamin’ ny tany
Il resta avec elles dans le temple de l’Eternel, se tenant caché pendant six ans, tandis qu’Athalie régnait sur le pays.

< 2 Tantara 22 >