< 2 Masolo ya Kala 24 >

1 Joasi azalaki na mibu sambo ya mbotama tango akomaki mokonzi, mpe akonzaki mibu tuku minei na Yelusalemi. Kombo ya mama na ye ezalaki « Tsibia. » Tsibia azalaki moto ya Beri-Sheba.
Joas avait sept ans à son avènement, et il régna quarante ans à Jérusalem. Or le nom de sa mère était Tsibia de Béerséba.
2 Joasi asalaki makambo ya sembo na miso ya Yawe na mikolo nyonso ya bomoi ya Nganga-Nzambe Yeoyada.
Et Joas fit ce qui est bien aux yeux de l'Éternel, tant que vécut le Prêtre Joiada.
3 Yeoyada aponaki mpo na Joasi basi mibale oyo babotelaki ye bana mibali mpe bana basi.
Et Joiada prit pour Joas deux femmes; et il engendra des fils et des filles.
4 Sima na yango, Joasi azwaki mokano ya kobongisa Tempelo ya Yawe.
Et il arriva dans la suite que Joas eut la pensée de restaurer le Temple de l'Éternel.
5 Abengisaki Banganga-Nzambe mpe Balevi, alobaki na bango: — Botambola kati na bingumba ya Yuda, bokongola mbongo, mobu na mobu, kati na Isalaele mobimba mpo na kobongisa Tempelo ya Yawe, Nzambe na bino. Bosala yango sik’oyo. Kasi Balevi basalaki yango na lombangu te.
A cet effet il assembla les Prêtres et les Lévites et leur dit: Rendez-vous dans les villes de Juda et recueillez dans tout Israël de l'argent pour réparer la Maison de votre Dieu, annuellement, et accélérez cette affaire. Mais les Lévites n'usèrent pas de célérité.
6 Mokonzi abengisaki Yeoyada, mokonzi ya Banganga-Nzambe, mpe alobaki na ye: « Mpo na nini olobaki te na Balevi ete bakongola, wuta na Yuda mpe na Yelusalemi, mpako oyo Moyize, mosali na Yawe, akatelaki lisanga ya Isalaele mpo na Ndako ya kapo ya Litatoli? »
Alors le roi manda Joiada, le Grand-Prêtre, et lui dit: Pourquoi n'as-tu pas surveillé les Lévites pour qu'ils fissent en Juda et à Jérusalem le recouvrement de la taxe de Moïse, serviteur de l'Éternel, et de l'Assemblée d'Israël pour la Tente du Témoignage?
7 Nzokande, bana mibali ya Atali, mwasi mabe, batobolaki madusu mpo na kokota kati na Tempelo ya Yawe mpe basalelaki ata bisalelo na yango nyonso ya bule mpo na losambo ya banzambe Bala.
Car Athalie, l'impie, ses fils ont abîmé la Maison de Dieu, et même de tous les objets consacrés du Temple de l'Éternel ils ont fabriqué des Baals.
8 Mokonzi apesaki mitindo ete basala sanduku, batia yango na libanda ya ekuke ya Tempelo ya Yawe
Et le roi ordonna de faire un coffre, qui fut placé à la porte du Temple de l'Éternel en dehors.
9 mpe batatola kati na Yuda mpe kati na Yelusalemi ete basengeli komemela Yawe mpako oyo Moyize, mosali na Nzambe, akatelaki Isalaele kati na esobe.
Et l'on publia dans Juda et dans Jérusalem qu'on eût à venir acquitter à l'Éternel la taxe de Moïse, serviteur de Dieu, imposée à Israël dans le Désert.
10 Bakalaka nyonso mpe bato nyonso basepelaki na yango: bamemaki mbongo na bango mpe batiaki yango kati na sanduku kino etondaki.
Et tous les chefs et tout le peuple furent réjouis, et l'on apporta et versa dans le coffre, jusqu'à ce que les versements fussent au complet.
11 Tango nyonso Balevi bazalaki komema sanduku epai ya bakalaka ya mokonzi mpe bazalaki komona ete ezalaki na mbongo ebele, mokomi mikanda ya mokonzi mpe mobombi biloko ya mokonzi ya Banganga-Nzambe bazalaki koya kolongola mbongo oyo ezalaki kati na sanduku mpe kozongisa sanduku na esika na yango. Bazalaki kosala bongo mikolo nyonso mpe bazalaki kokongola mbongo ebele.
Et quand c'était le moment de faire apporter le coffre à l'officier du roi par les soins des Lévites, et quand ils voyaient qu'il y avait beaucoup d'argent, alors arrivaient le secrétaire du roi et l'officier du Grand-Prêtre, et ils vidaient le coffre, puis le prenaient et le remettaient à sa place; c'était pour eux l'affaire de chaque jour, et ils recueillirent de l'argent en quantité.
12 Mokonzi mpe Yeoyada bazalaki kopesa yango na bato oyo bazalaki kosala misala ya kobongisa Tempelo ya Yawe. Bafutaki babuki mabanga, basharipantie mpe bato oyo basalaka misala ya bibende mpe ya bronze na moto, mpo na kobongisa Tempelo ya Yawe.
Et le roi: et Joiada le remirent à l'entrepreneur des travaux dans le Temple de l'Éternel, lequel prenait à gages des tailleurs de pierre et des charpentiers pour restaurer le Temple de l'Éternel, et aussi des ouvriers en fer et en airain pour réparer le Temple de l'Éternel.
13 Bato oyo bazalaki kosala misala basalaki yango noki, mpe misala ezalaki kotambola malamu na bokambami na bango. Babongisaki Tempelo ya Nzambe ndenge ezalaka.
Et les entrepreneurs de l'ouvrage s'exécutèrent et les réparations à faire avancèrent par leurs mains, et ils remirent en état le Temple de Dieu et le consolidèrent.
14 Tango basilisaki, bazongisaki epai ya mokonzi mpe Yeoyada mbongo oyo etikalaki. Na mbongo yango, basalaki bisalelo mpo na Tempelo ya Yawe, mpo na losambo, mpo na bambeka ya kotumba, bakopo, mpe bisalelo mosusu ya wolo mpe ya palata. Na mikolo nyonso ya bomoi ya Nganga-Nzambe Yeoyada, bazalaki kobonza bambeka ya kotumba kati na Tempelo ya Yawe.
Et quand ils l'eurent achevé, ils apportèrent devant le roi et Joiada le reste de l'argent, et l'on en fit des ustensiles pour le Temple de l'Éternel, des ustensiles pour le service et le sacrifice et des jattes et de la vaisselle d'or et d'argent. Et l'on offrit des holocaustes dans le Temple de l'Éternel, constamment tant que vécut Joiada.
15 Yeoyada akomaki mobange makasi, atondaki mikolo mpe akufaki tango akokisaki mibu nkama moko na tuku misato ya mbotama.
Mais Joiada était devenu vieux, et il était comblé de jours et il mourut; et il avait à sa mort l'âge de cent trente ans.
16 Bakundaki ye kati na engumba ya Davidi esika moko na bakonzi mpo na bolamu oyo asalaki kati na Isalaele, mpo na Nzambe mpe mpo na Tempelo ya Yawe.
Et on lui donna la sépulture dans la Cité de David avec les rois, parce qu'il avait fait du bien en Israël et pour Dieu et sa Maison.
17 Sima na kufa ya Yeoyada, bakambi ya Yuda bayaki kopesa mokonzi lokumu, mpe mokonzi ayokaki bango.
Et après la mort de Joiada les princes de Juda vinrent s'incliner devant le roi; alors le roi les écouta.
18 Basundolaki Tempelo ya Yawe, Nzambe ya batata na bango, mpe bakomaki kogumbamela makonzi ya Ashera mpe banzambe ya bikeko. Mpo na etamboli mabe na bango, kanda ya Yawe ekweyelaki Yuda mpe Yelusalemi.
Et ils abandonnèrent le Temple de l'Éternel, Dieu de leurs pères, et servirent les Astartés et les idoles, et Juda et Jérusalem furent un objet de colère pour s'être rendus coupables de la sorte.
19 Atako Yawe atindaki basakoli kati na bango mpo na kozongisa bango epai na Ye, mpe atako basakoli bapamelaki bango, kasi batikalaki kaka koyoka te.
Et Il envoya parmi eux, pour les ramener à l'Éternel, des prophètes qui les sommèrent, mais ils ne prêtèrent pas l'oreille.
20 Molimo ya Nzambe akitelaki Zakari, mwana mobali ya Nganga-Nzambe Yeoyada, mpe Zakari atelemaki liboso ya bato mpe alobaki: « Tala makambo oyo Nzambe alobi: ‹ Mpo na nini bozali kotosa mitindo ya Yawe te? Bokokende liboso te! Lokola bosundoli Yawe, Ye mpe asundoli bino. › »
Cependant Zacharie, fils du Prêtre Joiada, fut revêtu de l'esprit de Dieu, et il se présenta de haut lieu devant le peuple et il lui dit: Ainsi parle Dieu: Pourquoi transgressez-vous les commandements de l'Éternel? Vous ne vous en trouverez pas bien! Puisque vous abandonnez l'Éternel, Il vous abandonnera.
21 Kasi bato basalelaki ye likita; mpe na etinda ya mokonzi, babomaki ye na mabanga kati na lopango ya Tempelo ya Yawe.
Et ils conjurèrent contre lui et ils l'assommèrent à coups de pierres par l'ordre du roi, dans le parvis du Temple de l'Éternel.
22 Mokonzi Joasi abosanaki bolamu nyonso oyo Yeoyada, tata ya Zakari, asalelaki ye, mpe abomaki Zakari, mwana mobali ya Yeoyada. Tango azalaki kokufa, Zakari alobaki: « Tika ete Yawe amona mpe akata likambo oyo! »
Et le roi Joas ne se souvint pas de l'amour que lui avait témoigné Joiada, son père, et il fut le meurtrier de son fils. Et en mourant celui-ci dit: L'Éternel voit et redemandera.
23 Na suka ya mobu, basoda ya Siri babundisaki Joasi, bakotaki na makasi kati na Yuda mpe Yelusalemi, babomaki bakambi nyonso ya bato mpe batindaki bomengo nyonso ya bitumba epai ya mokonzi na bango, na Damasi.
Et l'année révolue, l'armée des Syriens s'avança contre Joas, et ils envahirent Juda et Jérusalem et massacrèrent tous les princes du peuple dans son sein, et envoyèrent tout leur butin au roi à Damas.
24 Atako ndambo ya basoda ya Siri kaka nde bayaki, kasi Yawe akabaki na maboko na bango mampinga ya bato ya Yuda, oyo elekaki monene, pamba te basundolaki Yawe, Nzambe ya batata na bango. Boye, basoda ya Siri bakokisaki etumbu oyo ekweyelaki Joasi.
Bien que ce fût avec un petit nombre d'hommes qu'arrivât l'armée des Syriens, cependant l'Éternel livra entre leurs mains une armée très considérable, parce qu'ils avaient abandonné l'Éternel, Dieu de leurs pères; et les Syriens exécutèrent sur Joas les jugements.
25 Tango bato ya Siri bazongaki, batikaki Joasi na bapota minene. Bakalaka na ye basalelaki ye likita na ndenge abomaki mwana mobali ya Nganga-Nzambe Yeoyada mpe babomaki ye na mbeto na ye. Boye, akufaki mpe bakundaki ye kati na engumba ya Davidi, kasi kati na bakunda ya bakonzi te.
Et après le départ des Syriens qui l'avaient laissé avec beaucoup de blessures, ses serviteurs conjurèrent contre lui, à cause du meurtre du fils du Prêtre Joiada, et ils l'égorgèrent sur son lit, et il mourut. Et on l'inhuma dans la Cité de David, mais il ne reçut pas la sépulture dans les tombeaux des rois.
26 Tala bato oyo basalelaki ye likita: Zabadi, mwana mobali ya Shimeati, mwasi ya mboka Amoni; mpe Yozabadi, mwana mobali ya Shimiriti, mwasi ya Moabi.
Et voici ceux qui conjurèrent contre lui: Zabad, fils de Simeath, l'Ammonite, et Jozabad, fils de Simrith, la Moabite.
27 Bakombo ya bana na ye ya mibali, maloba nyonso oyo basakolaki mpo na ye mpe mikano oyo babongisaki mpo na Tempelo ya Nzambe ekomama kati na buku ya masolo ya bakonzi. Amatsia, mwana na ye ya mobali, akitanaki na ye na bokonzi.
D'ailleurs quant à ses fils et à la grandeur du tribut à lui imposé et aux constructions faites à la Maison de Dieu, ces choses sont consignées dans le commentaire du livre des rois. Et Amatsia, son fils, devint roi en sa place.

< 2 Masolo ya Kala 24 >