< Mani'zanti Mofo Nanekee 10 >

1 Solomoni knare antahintahi zamofo naneke, erigofa huno krente'nea naneke. Ama' antahintahine mofavremo'a, nefana azeri muse nehie. Hianagi neginagi antahintahine mofavremo'a, nererana rimpa erihaviza higeno, asuzampi nemanie.
Les proverbes de Salomon. Un fils sage fait un père heureux; mais un fils insensé apporte du chagrin à sa mère.
2 Havi kazigati'ma erisana feno zamo'a kaza osugahianagi, mani fatgoma hunka mani'zamo'a, fri zampintira kagu vazigahie.
Les trésors de la méchanceté ne servent à rien, mais la justice délivre de la mort.
3 Fatgoma huno'ma nemania vahera, Ra Anumzamo'a atregeno agazankura nosie. Hianagi fatgo osu'zama haza vahera, zamatrenige'za erinaku'ma maragu'zamaneti'za zana e'origahaze.
Yahvé ne permettra pas que l'âme du juste ait faim, mais il repousse le désir des méchants.
4 Feru'ma maniza vahe'mokizmia zamuntera nomane. Hianagi amuhoma hu'za eri'zama erizamo'za, rama'a fenoza nentaze.
Celui qui travaille d'une main paresseuse devient pauvre, mais la main du diligent apporte la richesse.
5 Ama' antahi'zama eri'nea vahe'mo'a, ne'zamo'ma nenama hianknafina, ne'zana eritru nehie. Hianagi ne'zama hamareno eri atruhu knafima, avu'ma masea vahe'mo'a agazegu hugahie.
Celui qui recueille en été est un fils sage, mais celui qui dort pendant la moisson est un fils qui fait honte.
6 Fatgo vahe'mokizmia zamasenirera asomu'mo'a, kini fetori antani zamanteankna nehie. Hianagi kefozama nehaza vahe'mokizmi kemo'a, hazenkezana refi'nete.
Les bénédictions sont sur la tête des justes, mais la violence couvre la bouche des méchants.
7 Fatgo vahe'mo'zama ko'ma knare zama hu'naza zankura, vahe'mo'za antahinezmi'za muse nehaze. Hianagi kefo zama nehia vahe'mofona, agi agenke'a omanegahie.
La mémoire des justes est bénie, mais le nom des méchants pourrira.
8 Ama' antahintahine vahe'mo'za, eri'za kea nevaririze. Hianagi tavare vahe'mo'za, haviza nehaze.
Les sages de cœur acceptent les commandements, mais un imbécile bavard tombera.
9 Iza'zo mika zampima mani fatgoma haza vahe'mo'za, knare hu'za nemanize. Hianagi fatgo zama osnimo'a, fra'okigahie.
Celui qui marche sans reproche marche sûrement, mais celui qui pervertit ses voies sera découvert.
10 Regavumi kavami huzamo'a, hazenke eri kamigahie. Hagi tavre vahe'mo'za zamagra'a haviza hugahaze.
Celui qui fait un clin d'œil provoque la tristesse, mais un imbécile bavard tombera.
11 Fatgo vahe'mofo zamagipinti'ma atiramia kemo'a, asimu ami tinkapui'mo atiramino eankna nehie. Hianagi kefozama nehaza vahe'mokizmi zamagipinti'ma atiramia kemo'a, vahe'ma hazenkema zami zamarimpa he'zana zana refi'nete.
La bouche du juste est une source de vie, mais la violence couvre la bouche des méchants.
12 Vahe'ma antahi havizama hu'zamo'a, ha' fra hu'za eri fore nehie. Hianagi vahe'ma avesima ante'zamo'a, miko kefozana refi'nete.
La haine suscite des querelles, mais l'amour couvre tous les maux.
13 Knare antahizamo'a knare'ma huno refkomahu vahe'mofo zamagipinti atineramie. Hianagi knare antahintahi omane vahe'mofona agumpi sefu amigahaze.
La sagesse se trouve sur les lèvres de celui qui a du discernement, mais la verge est pour le dos de celui qui est dépourvu d'intelligence.
14 Ama' antahi'zane vahe'mo'a, antahi'zana erite erite huno, rama'a enerie. Hianagi neginagi kema haza vahe'mo'za, mika zankura atupa nehu'za, ame hu'za haviza hugahaze.
Les sages accumulent des connaissances, mais la bouche de l'insensé est proche de la ruine.
15 Feno vahe'mokizmi feno zamimo'a, vihu huzmanteankna hugahie. Hianagi zamunte'ma omaneazamo zamunte omane vahera zamazeri haviza nehie.
La richesse du riche, c'est sa ville forte. La destruction des pauvres est leur pauvreté.
16 Fatgo zamavu'zamava'ma nehaza vahe'mokizmia mizazmia, knare nomaniza erigahaze. Hianagi kefozama nehaza vahe'mo'za, havi miza erigahaze.
Le travail des justes mène à la vie. L'augmentation des méchants conduit au péché.
17 Avumro'ma anteankema antahimia vahe'mo'a, knare nomaniza eri kante nevie. Hianagi zamazeri fatgoma hazanke'ma zamavesrama huntaza vahe'mo'za, havifi nevaze.
Il est dans la voie de la vie celui qui tient compte de la correction, mais celui qui délaisse la réprimande égare les autres.
18 Rimpa knama hu'nea vahe'mo'ma ana rimpa knama refitenakura, rama'a havige nehie. Hagi vahe'mokizmi zamagenkema hu vahera, neginagi vahere.
Celui qui cache la haine a des lèvres mensongères. Celui qui profère une calomnie est un fou.
19 Rama'a kegagama huzamo'a, kumipi kavareno nevie. Hianagi iza'o agefu'nama kegavama himo'a, ama' antahi'zane vahe mani'ne.
Dans la multitude des paroles, la désobéissance ne manque pas, mais celui qui retient ses lèvres fait preuve de sagesse.
20 Fatgo vahe'mofo kemo'a, knare silvagna hu'ne. Hianagi havi vahe'mokizmi antahintahimo'a, haviza huno mago kna'a omane'ne.
La langue des justes est comme de l'argent précieux. Le cœur des méchants est de peu de valeur.
21 Fatgo vahe'mofo kemo'a, rama'a vahe zamazeri hanavenetie. Hianagi neginagi vahe'mo'za antahi amahu antahintahigura atupa hu'za nefrize.
Les lèvres des justes en nourrissent beaucoup, mais les insensés meurent par manque de compréhension.
22 Ra Anumzamo'a zamazeri feno vahe nesea asomumo'a, asunku'zana eri ozamigosie.
La bénédiction de Yahvé apporte la richesse, et il n'y ajoute aucun problème.
23 Neginagi vahe'mo'za, kefo avu'ava zana kiza zokago hazankna hu'za nehaze. Hianagi ama' antahintahine vahe'mo'za, knare antahintahifi muse hu'za makaza nehaze.
C'est un plaisir pour l'insensé de faire le mal, mais la sagesse est un homme de plaisir de l'intelligence.
24 Kefo vahe'mo'zama koro'ma nehazazamo'a, zamagrite egahie. Hianagi fatgo vahe'mo'za zamave'ma nesiazana erigahaze.
Ce que les méchants craignent les rattrapera, mais le désir des justes sera exaucé.
25 Kefo avu'avazama nehaza vahe'mokizmia unu ko'ma atuno esuno'a, zamavareno fregahie. Hianagi fatgo vahe'mo'za oti hanaveti'za, mani'vava hugahaze.
Quand le tourbillon passe, le méchant n'est plus; mais les justes restent fermes pour toujours.
26 Feru vahe'ma eri'za erinogu'ma huntesanana, ana vahe'mo'za aka'zamo vahe'mokizmi zamagipi ufreno akahiankna nehu'za, tokimo vahe'mokizmi zamavurgafi ufareno aka heankna kagritera hugahaze.
Comme du vinaigre pour les dents, et comme de la fumée pour les yeux, Il en est de même du paresseux pour ceux qui l'envoient.
27 Ra Anumzamofoma koro'ma hunteno agorga'ama mani'zamo'a, za'za kafuzage manigahane. Hianagi kefozama hu vahe'mokizmia knazamia erikofa hinke'za, za'zatera omanigahaze.
La crainte de Yahvé prolonge les jours, mais les années des méchants seront abrégées.
28 Fatgo vahe'mo'zama amuha'ma nehaza zamofo nena'a musezane. Hianagi havi avu'ava'zama nehaza vahe'mo'zama amuha'ma nehazazamo'a amene zankna hugahie.
La perspective des justes est la joie, mais l'espoir des méchants périra.
29 Ra Anumzamofo avu'ava'zamo'a fatgo vahe'mokizmi, vihu huzmanteankna hu'ne. Hianagi havi avu'ava'zama nehaza vahe'mokizmia, zamazeri haviza hugahie.
La voie de Yahvé est une forteresse pour les hommes droits, mais c'est une destruction pour les ouvriers de l'iniquité.
30 Fatgo vahe'mokizmia zamazeri torera osugahie. Hianagi havi zamavu'zmava'ma nehaza vahe'mo'za ama'na mopafina omanigahaze.
Les justes ne seront jamais supprimés, mais les méchants n'habiteront pas le pays.
31 Fatgo vahe'mofo agipinti'ma atiramia kemo'a, knare antahi'za atiramino nevie. Hianagi akrehe krehe ageru'ene vahe'mofona azeri taganegahie.
La bouche du juste produit la sagesse, mais la langue perverse sera coupée.
32 Fatgo vahe'mofo zamagipintira vahe'mokizmi zamazahu naneke atineramie. Hianagi kefo vahe'mokizmi zamagipintira, akrehe krehe kemo atineramie.
Les lèvres des justes savent ce qui est acceptable, mais la bouche des méchants est perverse.

< Mani'zanti Mofo Nanekee 10 >