< Ikrisiasatis 4 >
1 Hagi mago zama koana, ama mopafina vahe'ma knama amino azeri havizama hu zamo'a mevava huno nevige'na ke'noe. Ana nehige'za vahe'mo'za zavira netazanagi, vahe'mo'za zamazeri amnea nosaze. Vahe'ma knama zamiza zamazeri havizama nehaza vahera hanave vaheki'za, hanavezmi omane vahera zamazeri haviza nehaze.
Et je revins à considérer toutes les oppressions qui ont lieu sous le soleil; et je vis les larmes des opprimés, et ils n'avaient point de consolateurs; et la violence qui venait de la main de leurs oppresseurs, et ils n'avaient point de consolateurs.
2 E'ina hige'na fri'naza vahe'mo'za tasimu'ma erita mani'nona vahera tagatere'za musena nehaze hu'na nagesa antahi'noe.
Alors je déclarai les morts, qui sont morts depuis longtemps, plus heureux que les vivants demeurés vivants jusques ici.
3 Hianagi knare zantfama hu'neana, kaseozmantenage'za ama mopafima havi avu'avazama onke'naza vahe'mo'za knarera hu'naze.
Mais plus heureux que les uns et les autres est celui qui n'est pas arrivé dans cette vie, et n'a pas été témoin des méchantes actions qui se font sous le soleil. –
4 Hagi mago'zama koana, maka eri'zama vahe'mo'zama hankavezmima eri zamavuga atre'zama enerizana, tava'ozmire'ma nemaniza vahe'mokizmi zante kezmanunu nehu'za, anahu kna vahe asenaku amuhoa hu'za eri'zana e'nerize. Hianagi ama ana zamo'enena agafa'a omaneza tro nehazankino, zaho'ma avaririankna nehaze.
Et je vis tout le labeur et tout le résultat de l'activité; c'était rivalité entre celui-ci et celui-là. Cela aussi est une vanité et un effort stérile. –
5 Hagi neginagi vahe'mo'za eri'zana e'ori zamazana renamagiza mani'za zamo hige'za, zamagra zamagakura nehu'za fri'zana nehaze.
L'insensé tient ses bras croisés, et se consume lui-même.
6 Hagi nagesama antahuana, osi'a fenoma anteno fruma huno mani'zamo'a, tusi amuho huno rama'a fenoma eritru hu'zana agaterene. Na'ankure rama'a zama eri atruhu antahintahireti'ma amuhoma huno eri'zama eri zamo'a, agafa'a omneno zaho'ma avaririankna nehie.
Mieux vaut le creux de la main rempli de repos, que deux pleines poignées de labeur et d'effort stérile. –
7 Hagi mago'ma agafa'a omane zama ama mopafima ke'noana ama'nahu knaza ke'noe.
Et je vis encore une vanité sous le soleil.
8 Mago ne'ma afu agna'ma omanigeno, mofavre onte'neanagi, tusi amuho huno eri'zana erino fenona eritru nehianagi, ana zamo'a knarera hunonte. Hianagi amanahu agenoka agra'a antahinonke, Izanku hu'na ama eri'zana e'nerue? Na'a hige'na maraguzati'na erizantera nehu'na musena hu'na nomanue huno nehie. Ana maka zamo'a agafa'a omne zamo kna nemie.
Cet homme est seul, et n'a pas un autre lui-même; il n'a ni fils, ni frère, et cependant son labeur est sans fin, et ses yeux n'ont jamais assez des richesses. Pour qui donc est-ce que je me peine, et sèvre mon âme du bonheur? C'est aussi là une vanité et une tâche ingrate.
9 Tare vahe'mokema eri'zama eri'zamo magoke vahe'mo'ma eri'zama eri'zana agatere'ne. Na'ankure taremokea oza aza huke eri'zana erigaha'ankino, knare hugaha'e.
Deux valent mieux qu'un, car ils retirent un bon salaire de leur travail.
10 Hagi mago'mo'ma traka'ma hanigeno'a, magomo'a azeri otigahie. Hianagi trakama hanigenoma azahu vahe'ma omani'nimofona kasunku hunto.
En effet, s'ils tombent, l'un relève l'autre; mais malheur à celui qui est seul et qui tombe, et n'a pas un second pour le relever!
11 Anahu kna huno, taremokema magopima masena'ana amuho huke masegaha'e. Hianagi magokemo'ma agraku'ma masesiana inankna huno amuhoa hugahie?
De même quand deux couchent ensemble, ils ont chaud; mais celui qui est seul, comment aurait-il chaud?
12 Magoke vahera ahe'za azeri haviza hugahazanagi, tare vahe'mokea hara huke ohevari ahevri (oza aza) hugaha'e. Hagi 3'a nofima magokepima erinteno zagi'nenia nofira ame hunora eri akamprura osugahie.
Et si quelqu'un attaque l'un des deux, ils seront à deux pour lui tenir tête; et le triple cordon n'est pas vite rompu. –
13 Amunte omane kasefa vahe'ma mani'neno, knare antahi'zane vahe'ma mani'zamo'a, ozafa kini ne' mani'neno avumro'ma ante ke'ma eri atre'zana agatere'ne.
Un enfant pauvre, mais sage, vaut mieux qu'un roi vieux et insensé qui ne sait plus être éclairé.
14 Ana kasefa ne'mo'a amunte omne nagapinti fore hu'nenianagi, amne feno vahera fore hugahie. Ana nehuno kina nompintira amane kinia efore hugahie.
Car il sortit de la maison des prisonniers pour être roi, quoique né pauvre dans le royaume qui serait le sien.
15 Ana'ma hige'na kogeno ana maka vahe'mo'a ana (nehaza) kasefa kini ne'mofo amage'nentaze.
Je vis tous les vivants qui se promènent sous le soleil escorter l'enfant, cet autre, qui succéda au trône:
16 Ohampriga'a vahe krerfamo'za kasefa kini ne'mofo kaziga mani'naze. Hianagi henkama fore hu'za esnaza, kasefa kini nekura musena huontegahaze. Ama ana zamo'enena agafa'a omneneankino, zaho'ma avaririankna nehie.
tout le peuple, tous ceux à la tête desquels il était, ne finissaient pas; eh bien! les après-venants ne seront plus ravis de lui. C'est que cela aussi est une vanité et un effort stérile.