< 2 Kva 12 >
1 Hanki Jehu'ma 7ni'a kafuma Israeli vahe kinima nemanigeno'a Joasi'a Juda vahe kinia efore huno, Jerusalemi kumatera 40'a kafufi kinia mani'ne. Joasi nerera'a Besiba kumateti akino agi'a Zibia'e.
La septième année de Jéhu, Joas devint roi, et il régna quarante ans à Jérusalem. Sa mère s’appelait Sébia, de Bersabée.
2 Hagi Joasi'ma kinima efore huno mania knafina maka zupa Ra Anumzamofo avurera fatgo avu'avazanke tro hu'ne. Na'ankure pristi ne' Jehoiada'a antahintahi amino azeri fatgo higeno, anara hu'ne.
Joas fit ce qui est droit aux yeux de Yahweh tout le temps que le prêtre Joïada lui donna ses instructions.
3 Hianagi mono'ma hunentaza agona kumatmina Joasi'a eri havizana osu'ne. Ana hige'za vahetmimoza ana kumatmintega vu'za Ra Anumzamofontera ofa ome nehu'za, mnanentake zanena kremna vu'naze.
Seulement les hauts lieux ne disparurent point; le peuple continuait d’offrir des sacrifices et des parfums sur les hauts lieux.
4 Hanki mago zupa Joasi'a pristi vahera amanage huno zamasami'ne, monote'ma ne-eza eri'za esaza ofane, huvempama hu'nenare'ma aminaku'ma eri'za esaza ofane, zamavesite'ma ami ofama veamo'zama eri'za ra mono nompima e'naza zagoa eritru hiho.
Joas dit aux prêtres: « Tout l’argent du sanctuaire qu’on apporte dans la maison de Yahweh, savoir, l’argent de la taxe personnelle, l’argent pour le rachat des personnes d’après l’estimation de chacune, et tout l’argent que chacun a à cœur d’apporter à la maison de Yahweh;
5 Hagi kenkeno'ma Ra Anumzamofo mono nomo'ma havizama haniana, zagoma kegavama hu'naza vaheteti pristi vahe'mo'za mago'a zagoa eri'za ana mono nona eri fatgo hiho.
que les prêtres le prennent, chacun des gens de sa connaissance, et qu’ils réparent les brèches de la maison, partout où l’on en trouvera. »
6 Hianagi pristi vahe'mo'za Ra Anumzamofo mono noma havizama hiana eri fatgo osu'za mani'nageno eno Joasi'ma kinima manino egeno 23ma hia kafure ehanati'ne.
Or il arriva que, dans la vingt-troisième année du roi Joas, les prêtres n’avaient pas réparé les brèches de la maison.
7 E'ina hu'negu pristi ne' Jehoiadane, mago'a pristi vahera kini ne' Joasi'a kehige'za azageno amanage huno zamasami'ne, Nahigeta Ra Anumzamofo mono noma havizama hu'neana eriso'ea osu'naze? Hagi ana zagoa erinteteta omanita, noma negi'za vahe'mokizmi eri'zaminke'za ra mono nona eri fatgo hiho.
Le roi Joas appela le prêtre Joïada et les autres prêtres, et leur dit: « Pourquoi ne réparez-vous pas les brèches de la maison? Maintenant, vous ne prendrez plus l’argent de vos connaissances, mais vous le livrerez pour les brèches de la maison. »
8 Hige'za pristi naga'mo'za, Joasi'ma hiankere ana hugahune hu'za mago zamarimpa hute'za, mono nomo'ma havizama hanigeta eri so'ema hanuna zagoa mago'ene vahepintira zo-ogigahune. Ana nehuta mono noma havizama haniana tagra'a eri fatgoa osugahune hu'naze.
Les prêtres consentirent à ne plus prendre d’argent du peuple et ils n’eurent plus à réparer les brèches de la maison.
9 Hanki anante pristi ne' Jehoiada'a mago vogisi erino avaza'arera mago ka hagenteteno, ana vogisia kre sramnavu itamofo tva'onte, tamaga kaziga vahe'ma unefrare ante'ne. Hanki Ra Anumzamofo nompima vahe'mo'zama zagoma ome netrageno'a, kahama ufrete'ma kvama hu'nea pristi ne'mo anama ome atraza zagoa erino vogisifina atre'ne.
Alors le prêtre Joïada prit un coffre et, ayant percé un trou dans son couvercle, il le plaça à côté de l’autel, à droite du passage par lequel on entrait dans la maison de Yahweh; les prêtres qui gardaient la porte y mettaient tout l’argent qu’on apportait dans la maison de Yahweh.
10 Hanki kazageno'ma ana vogisifima zagomo'ma avimatege'za, vugota pristi ne'ene kinimofo eri'za vahe'mo'za e'za ana zagoa Ra Anumzamofo mono nompintira eme hampari'za kupina eriri'naze.
Quand ils voyaient qu’il y avait beaucoup d’argent dans le coffre, le secrétaire du roi montait avec le grand prêtre, et ils liaient et comptaient l’argent qui se trouvait dans la maison de Yahweh.
11 Anama hute'za ra mono noma havizama hunenige'za eriso'ema hanaza vahe'mokizmi kva nemofo azampi, ana zagoa antegahaze. Hagi Ra Anumzamofo noma eri fatgoma hanaza kamunta vahe'ene noma kisaza vahe'ene,
Ils remettaient l’argent pesé entre les mains de ceux qui faisaient exécuter l’ouvrage, qui étaient préposés sur la maison de Yahweh; et ceux-ci le donnaient aux charpentiers et aux autres ouvriers qui travaillaient à la maison de Yahweh;
12 havereti'ma noma negi'za vahe'ene, noma negi'za vahe'ene, asopa noma kiza vahe'enena ana zagoreti mizana sezamante'naze. Hanki mago'a zagoretira, zafa mizanese'za havea mizanese'za, mago'a zanena mizase'za Ra Anumzamofo mono noma havizama hu'neana maka eri fatgo hu'naze.
aux maçons et aux tailleurs de pierre; ils le donnaient aussi pour les achats de bois et de pierres de taille nécessaires à la réparation des brèches de la maison de Yahweh, et pour tout ce que l’on dépensait pour consolider la maison.
13 Hanki anama eri'za e'naza zagoretira, Ra Anumzamofo mono noma eri fatgohu eri'zanteke atre'naze. Ana nehu'za silvareti trohu zuomparamine, tavi'ma erisuhu zotaramine, tima runi runimahu zuomparamine, uferamine, mago'a goliretiro silvareti'ma tro'ma hu'naza zantamina Ra Anumzamofo mono nompima eri'zama eri zantaminena ana zagofintira mizana ose'naze.
Toutefois on ne fit pour la maison de Yahweh ni bassins d’argent, ni couteaux, ni coupes, ni trompettes, ni ustensile d’or, ni ustensile d’argent, avec l’argent qu’on apportait dans la maison de Yahweh:
14 Hianagi anama Ra Anumzamofo mono nompima eri'za aza zagoa, mono noma eri fatgo haza vahe miza huzmante'naze.
on le donnait à ceux qui faisaient exécuter l’ouvrage, pour qu’ils l’emploient à réparer la maison de Yahweh.
15 Hanki zamagra eri'zama kvama hu'ne'za, eri'za vahe'ma zagoma mizama senezmantaza vahe'mo'za fatgo zamavu'zmava hu'za zagoa erihava osu'naze. E'ina hazage'za ugagota kva vahe'mo'za ana zagogura zamantahia onke'naze.
On ne demandait pas de compte aux hommes entre les mains desquels on remettait l’argent pour le donner à ceux qui faisaient exécuter l’ouvrage, parce qu’ils se conduisaient avec probité.
16 Hianagi hazenke'ma eri fatgohu ofane, kumi ofama hunaku'ma eri'za aza zagoa, Ra Anumzamofo mono nompi zagoma nentafina ome onte'nazanki, eri'za pristi vahe ome zami'naze.
L’argent des sacrifices pour le délit et des sacrifices pour le péché n’était point apporté dans la maison de Yahweh: il était pour les prêtres.
17 Hanki ana knafina Siria kini ne' Hazaeli'a, Gati rankumara hara huzamagatereno eri'ne. Anama huteno'a rukrahe huno Jerusalemi kuma ha' hunteku ke'ne.
Alors Hazaël, roi de Syrie, monta et combattit contre Geth, dont il s’empara. Il résolut de monter contre Jérusalem.
18 Hagi anama huteno'a Jerusalema ehanatigeno'a, korapa Jehosafati'ma, Jehoramu'ma, Ahazia'ma hu'za Ra Anumzamofoma ami'naza maka zantamine, Joasi'ma ante'nea zantamine, ra mono nompine, kinimofo nompima ante'naza golia ana maka Joasi'a eritru huno Siria kini ne' Hazaelina muse'za ami'ne. Ana musezama Hazaelia enerino'a, Jerusalemi kumara hara huonteno atreno vu'ne.
Joas, roi de Juda, prit toutes les choses consacrées, ce qu’avaient consacré Josaphat, Joram et Ochozias, ses pères, rois de Juda, ce qu’il avait consacré lui-même, et tout l’or qui se trouvait dans les trésors de la maison de Yahweh et de la maison du roi, et il envoya le tout à Hazaël, roi de Syrie, qui s’éloigna de Jérusalem.
19 Hanki Joasi'ma kinima mani'nea knafima tro'ma hu'nea zamofo, agigenkene, mago'a zama hu'neazamofo agenkea, Juda kini vahe'mokizmi zamagenkema krenentaza avontafepi krente'naze.
Le reste des actes de Joas, et tout ce qu’il a fait, cela n’est-il pas écrit dans le livre des Chroniques des rois de Juda?
20 Hanki mago zupa Joasina agri eri'za vahe'mo'za ahenaku oti'za kea retro hute'za, Sailo kumategama urami'nea kantega Bet-Milo kumate ome ahe fri'naze.
Ses serviteurs se soulevèrent et, ayant formé une conspiration, ils frappèrent Joas dans la maison de Mello, à la descente de Sella.
21 Hanki Joasi eri'za netrena Simiati ne'mofo Jozabadi'ene, Soma ne'mofo Jehozabatikea Joasina ahe frikeno frige'za, Deviti rankumapi agehe'ima asezmante'nazafi ome asente'naze. Ana hazageno Joasi nemofo Amasia nefa nona erino kinia mani'ne.
Ce furent Josachar, fils de Semaath, et Josabad, fils de Somer, ses serviteurs, qui le frappèrent, et il mourut. On l’enterra avec ses pères, dans la ville de David; et Amasias, son fils, régna à sa place.