< 2 Kroniku 1 >

1 Hagi Deviti nemofo, Solomoni'a maka mopa agrake erino vahera kegava higeno, agri kvafinke maka vahera mani'naze. Na'ankure Ra Anumzana agri Anumzamo'a hihamu hankavea amino, azerisga higeno agimo'a marerirfa kini ne' mani'ne.
Salomon, fils de David, s’affermit dans sa royauté; Yahweh, son Dieu, était avec lui, et il l’éleva à un très haut degré.
2 Hagi maka Israeli vahepintira, 1tauseni'a sondia vahetema kvama hu'nea sondia vahetmima, 100'a sondia vahete'ma kegavama hu'nea vahetmima, kema refkoma hu kva vahetmima, Israeli vahetmimofo kva vahetmima, mago mago nagate'ma vugotama hu'nea kva vahetmima huno Solomoni'a ke hutru huteno nanekea zamasami'ne.
Salomon donna des ordres à tout Israël, aux chefs de milliers et de centaines, aux juges et à tous les princes de tout Israël, aux chefs de familles;
3 Hagi ana huteno Solomoni'ene maka vahe kevumo'zanena mono'ma nehaza agona kumate Gibioni vu'naze. Na'ankure Ra Anumzamofo eri'za ne' Mosese'ma ka'ma kopima Anumzanema atruhu seli noma tro'ma hu'nea seli mono nomo'a anantega me'nege'za vu'naze.
et Salomon se rendit avec toute l’assemblée au haut lieu qui était à Gabaon. Là se trouvait la tente de réunion de Dieu, que Moïse, serviteur de Yahweh, avait faite dans le désert;
4 Hianagi Deviti'a Anumzamofo huhagerafi huvempage vogisima Kiriat-Jearimi kumate'ma me'neana ko erino eno kuma'ma tro'ma hunte'nefi Jerusalemi eme ante'ne. Na'ankure Jerusalemi kumate ana huhagerafi huvempage vogisima ante seli nona kinte'nefi eme ante'ne.
quant à l’arche de Dieu, David l’avait transportée de Cariathiarim à la place qu’il lui avait préparée, car il avait dressé pour elle une tente à Jérusalem.
5 Hianagi Uri nemofo, Huri negeho Bezaleli'ma kre sramana vu itama bronsiretima tro'ma hu'nea itamo'a Gibioni kumate seli mono nomofo avuga me'nege'za, Solomoni'ene maka vahe'mo'za Ra Anumzamofo vahe'mo'za monora ome hunte'naze.
L’autel d’airain qu’avait fait Béséléel, fils d’Uri, fils de Hur, se trouvait aussi là, devant le tabernacle de Yahweh. Salomon et l’assemblée cherchèrent Yahweh.
6 Hagi Solomoni'a ana bronsire kre sramnavu itare marerino Ra Anumzamofo avuga atruhu seli noma me'nere, 1tauseni'a tra'zama nenaza afura aheno tevefi kre fananehu ofa hu'ne.
Là, sur l’autel d’airain qui était devant Yahweh, près de la tente de réunion, Salomon offrit mille holocaustes.
7 Hagi ana kenagera Anumzamo'a Solomoninte ava'nafi efore huno amanage huno asami'ne, nazanku kavenesifi nasamige'na kami'neno,
La nuit suivante, Dieu apparut à Salomon et lui dit: « Demande ce que tu veux que je te donne. »
8 higeno Solomoni'a amanage huno Anumzamofona asami'ne, nenfa Devitina tusiza hunka Kagra kavesintenka knare'za hunentenka, nagrira kinia nazeri otinke'na, agri nona eri'na kinia manue.
Salomon répondit à Dieu: « Vous avez montré une grande bienveillance envers David, mon père, et vous m’avez fait régner à sa place.
9 Ra Anumzana Anumzanimoka, ko'ma nenfa Devitima huhamprinte'nana kemo'a menina nena'a efore hie. Na'ankure ama mopafi kugusopagna huno ohompriga'a vahete kinia mani'nenka kegava huo hunka kinia nazeri otine.
Maintenant, Yahweh Dieu, que s’accomplisse votre parole que vous avez dite à David, mon père, puisque vous m’avez fait régner sur un peuple nombreux comme la poussière de la terre!
10 Hagi knare antahintahine, ama' antahi'zanena namige'na, kagri vahekrerfa kegavahu so'e ha'neno. Na'ankure nagra hanaverera kagri vahekrerfa kegava hugara osu'noe.
Accordez-moi donc la sagesse et l’intelligence, afin que je sache me conduire devant votre peuple. Car qui pourrait juger votre peuple, ce peuple si grand? »
11 Anage Solomoni'a higeno, Anumzamo'a amanage huno kenona'a hunte'ne, na'ankure kagra vaheka'a kegava hu antahintahi me'negenka, feno vahe'ma maninka ra kagima eri'zanku'ene, ha' vaheka'a zamazeri haviza huo hunka nantahinogenka, kafuni'a eri'zaza huge'na mani'neno hunka nantahi onke'nane. Hianagi nagri vahe kegava hu so'e hanue hunka knare antahizanku'ene ama' antahi'zanku'ene nantahige'nane.
Dieu dit à Salomon: « Parce que c’est là ce qui est dans ton cœur, et que tu n’as pas demandé ni des richesses, ni des biens, ni de la gloire, ni la mort de tes ennemis, et que même tu n’as pas demandé de longs jours, et que tu as demandé pour toi la sagesse et l’intelligence pour juger mon peuple sur lequel je t’ai fait régner,
12 E'ina hu'negu menina knare antahintahi'zane, ama' antahi'zanena amne kamigahue. Hagi ana agofetura ama mopafima ko'ma efore'ma hu'naza kini vahe'mo'zama onte'nazankna zagofenone, ragima eri'zanena kamigahuanki, henkama fore'ma hanaza kini vahe'mo'zanena, anara hu'za kagrikna kinia eforera osugahaze.
la sagesse et l’intelligence te sont données. Je te donnerai en outre des richesses, des biens et de la gloire, comme n’en a eu aucun roi avant toi, et comme n’en aura aucun après toi. »
13 Hagi anante Solomoni'a Gibeoni kumate'ma me'nea agonarema Ra Anumzanema atruma nehaza seli nomofo avugatira atreno, Jerusalemi kumate vuno kinia umani'neno, Israeli vahera kegava hu'ne.
Du haut lieu de Gabaon, de devant la tente de réunion, Salomon revint à Jérusalem, et il régna sur Israël.
14 Hagi Solomoni'ma karisiramine hosi afu agumpima vanoma hu vahetmima zamavare atruma hu'neana, 1tausen 400'a karisiraminki, vahe'mo'zama mani'ne'za ha'ma nehaza hosiramina 12tauseni'a hosiramine, ana hosirami erinoma vanoma nehia vahetamine, hosinema nente'za manisaza kumama tro'ma hunte'naza ran kumatmimpine, agrama nemania ran kumapi Jerusalemia ante'naze.
Salomon rassembla des chars et des cavaliers; il avait quatorze cents chars et douze mille cavaliers, qu’il plaça dans les villes où étaient déposés les chars, et prés du roi à Jérusalem.
15 Hagi kini ne' Solomoni'a rama'a goline silvane Jerusalemi kumapina eritru higeno, havegna huno amne zankna hu'ne. Ana nehuno sida zafaramina rama'a Jerusalemi kumapina eri tru higeno, agupofi sikamo zafagna huno amne zankna hu'ne.
Le roi fit que l’argent et l’or étaient à Jérusalem aussi communs que les pierres, et il fit que les cèdres étaient aussi nombreux que les sycomores qui croissent dans la plaine.
16 Solomoni'a eri'za vahe'a huzmantege'za vu'za Kue mopafinti'ene Isipi mopafinti'ene hu'za hosi afutamina ome mizase'naze.
C’était de l’Égypte que provenaient les chevaux de Salomon; une caravane de marchands du roi les allait prendre par troupes à un prix convenu;
17 Hagi Solomoni eri'za vahe'mo'za 600'a silva zagoreti Isipitira karisiramina mizanese'za, 150'a silva zagoreti hosi afutamina mizase'naze. Ana hute'za hosi afutamine karisiraminena Hiti kini vahete'ene, Siria kini vahete'ene zagore atrege'za mizase'naze.
on faisait monter et sortir d’Égypte un char pour six cents sicles d’argent, et un cheval pour cent cinquante sicles. Ils en faisaient aussi sortir de la même manière, par eux-mêmes, pour tous les rois des Hittites et pour les rois de Syrie.

< 2 Kroniku 1 >