< 2 Kroniku 24 >
1 Hagi Joasi'a 7ni'a kafu hu'neno Juda vahe kini efore hu'neankino, 40'a kafufi Jerusalemi kumatera kinia mani'ne. Hagi nerera agi'a Sibiakino agra Beseba kumateti a' mani'ne.
Joas avait sept ans lorsqu’il devint roi, et il régna quarante ans à Jérusalem. Sa mère s’appelait Sébia, de Bersabée.
2 Hagi pristi ne' Jehoiada'ma mani'nea knafina, Joasi'a Ra Anumzamofo avurera fatgo avu'avake hu'ne.
Joas fit ce qui est droit aux yeux de Yahweh pendant toute la vie du prêtre Joïada.
3 Hagi Jehoiada'a tare atre Joasina avre amigeno, ne'mofara kasezmante'ne.
Joïada prit deux femmes pour Joas, qui engendra des fils et des filles.
4 Hagi ana'ma hutegeno'a, Joasi'a Ra Anumzamofo mono no eri so'e huno kinaku agesa antahi'ne.
Après cela, Joas eut à cœur de restaurer la maison de Yahweh.
5 Ana nehuno pristi vahetamine Livae vahetaminena kehu atru huno amanage huno zamasami'ne, Maka Juda mopafima me'nea rankumatmimpi vuta Israeli vahepintira kafune kafunema Ra Anumzamofo mono noma eriso'e huta ki'nuna silva zagoa zogita egahaze. Hagi anagema huteno'a, ame huta viho huno huzmante'ne. Hianagi Livae vahe'mo'za kema hiazana hu'za ame hu'za ovu'naze.
Il assembla les prêtres et les lévites et leur dit: « Allez dans les villes de Juda, et vous recueillerez parmi tout Israël de l’argent, chaque année, pour réparer la maison de votre Dieu, et faites cela avec hâte. » Mais les lévites ne se hâtèrent point.
6 E'inama hazageno'a kini ne'mo'a ugota pristi ne' Jehoiadana amanage huno antahige'ne, Nahigenka Livae vahetmina ame hunka huozmantanke'za Juda mopafinti'ene Jerusalemi kumapintira Ra Anumzamofo eri'za vahe Mosese'ma hu'nea kantera ante'za takesi zagone, kasegema ante nomofo zagoa zogiza nomaze?
Le roi appela Joïada, le grand prêtre, et lui dit: « Pourquoi n’as-tu pas veillé sur les lévites pour qu’ils apportent de Juda et de Jérusalem la taxe imposée à Israël par Moïse, serviteur de Yahweh, et par l’assemblée, pour la tente du témoignage?
7 Na'ankure kefo avu'ava'ene a' Atalia mofavre'ramimo'za Anumzamofo mono nona tapage hu'za ufre'za, Ra Anumzamofo zanema hu'za eri ruotge'ma hunte'naza zantamina eri'za, Bali havi anumzamofonte mono hunte zantami ome ante'naze.
Car l’impie Athalie et ses fils ont ravagé la maison de Dieu, et ils ont fait servir pour les Baals toutes les choses consacrées à la maison de Yahweh. »
8 Anage nehuno kini ne' Joasi'a ke hige'za mago vogisi tro hu'za Ra Anumzamofo mono kuma kafante ante'naze.
Alors le roi ordonna qu’on fit un coffre et qu’on le plaçât à la porte de la maison de Yahweh, en dehors.
9 Hagi Israeli vahetmima hagege kokampima mani'nazageno Anumzamofo eri'za ne' Mosese'ma hige'zama takisima zogi'za eme ami'nazaza hu'za, Judane Jerusalema nemaniza vahetega takisi zagoa erita eho huno kea atregeno vuno eno hu'ne.
Et l’on publia dans Juda et dans Jérusalem que chacun eût à apporter à Yahweh la taxe imposée dans le désert à Israël par Moïse, serviteur de Yahweh.
10 Higeno maka kva vahe'mo'zane, maka vahe'mo'zanena muse nehu'za ana vogisifina zagoa eri'za eme nentazageno avite'ne.
Tous les chefs et tout le peuple en eurent de la joie, et ils apportèrent et jetèrent dans le coffre tout ce qu’ils devaient payer.
11 Hagi Livae vahe'mo'zama ana zago vogisima eri'za kini ne'mofo eri'za vahete'ene, zago'are'ma kegavama nehaza vahetema azage'za, ana vahe'mo'za ana zagoma ante vogisima kazama silva zagomo'ma avi'matenege'za ana zagoa ruherafi nente'za, ete eri'za ana kuma kafante ome antetere hu'naze. Maka kna ana huvava nehu'za tusi silva zago zogi'naze.
Le temps venu de livrer le coffre aux inspecteurs du roi par l’intermédiaire des lévites, lorsque ceux-ci voyaient qu’il y avait beaucoup d’argent dans le coffre, le secrétaire du roi et le commissaire du grand prêtre venaient vider le coffre; ils le prenaient et le remettaient à sa place. Ainsi faisaient-ils chaque fois, et ils recueillaient de l’argent en abondance.
12 Hagi kini ne' Joasi'ene Jehoiadakea ana zagoa erike Ra Anumzamofo mono noma eri so'ema hu' vahe zamazampi ante'na'e. Ana nehuke noma ki vahetamine, zamazanteti'ma keonkezama tro hu vahe'ene, ainine bronsinema kreno ke'onkezama trohu vahetaminena zagoa mizasezmantazage'za Ra Anumzamofo mono nona eri so'e hu'za ki'naze.
Le roi et Joïada le donnaient à ceux qui faisaient exécuter l’ouvrage de la maison de Yahweh, et ceux-ci prenaient à gage des tailleurs de pierres et des charpentiers pour restaurer la maison de Yahweh, ainsi que des artisans en fer et en airain pour consolider la maison de Yahweh.
13 Hagi ana eri'za vahe'mo'za hanaveti'za eri'zana e'nerizageno, eri'zamo'a ome vagarege'za ko'ma hu'nazaza hu'za Anumzamofo mono nona eri hanavetiza eri so'e hu'za ki'naze.
Les ouvriers travaillèrent, et la restauration progressa en leurs mains; ils rétablirent la maison de Dieu en son état ancien et l’affermirent.
14 Hagi ana eri'zama eri vagamarete'za amnema me'nea zago'a eri atru hu'za eri'za kini ne'ene, Jehoiadakizni eme znamizageke, ana zagoa erike Ra Anumzamofo nompima antesaza golire zantamima silvare zantamine tro hu'na'e. Hagi Jehoiadama pristima mani'nea kna'afina, Ra Anumzamofo mono nompina vahe'mo'za ofa eri'za eme kresramna vu vava hu'naze.
Quand ils eurent fini, ils apportèrent devant le roi et devant Joïada l’argent qui restait, et l’on en fit des ustensiles pour la maison de Yahweh, des ustensiles pour le service et pour les holocaustes, des coupes et d’autres ustensiles d’or et d’argent. Et l’on offrit continuellement des holocaustes dans la maison de Yahweh pendant toute la vie de Joïada.
15 Hianagi Jehoiada'a 130'a kafu huteno ozafareno fri'ge'za,
Joïada devint vieux et rassasié de jours, et il mourut; il avait cent trente ans quand il mourut.
16 kini vahetmima asenezmantazafi Deviti rankumapi asente'naze. Na'ankure agra Israeli vahete'ene, Anumzamofonte'ene mono nompine agra nagate'enena knare avu'avaza hu'ne.
On l’enterra dans la ville de David avec les rois, parce qu’il avait fait du bien en Israël et à l’égard de Dieu et de sa maison.
17 Hagi Jehoiada'ma fritege'za Juda kumatamimpinti kva vahe'mo'za kini ne' Joasinte eza eme kepri hu'za ra agi nemi'za antahintahia eme amizageno, ana antahintahi zamia amage ante'ne.
Après la mort de Joïada, les chefs de Juda vinrent se prosterner devant le roi; alors le roi les écouta.
18 Ana'ma hige'za kini ne'mo'ene vahetamimo'za Ra Anumzana zamagehe'i Anumzamofo mono nona atre'za, zafare'ma antre'za Asera havi anumzamofo amema'ama tro'ma hunte'naza zante'ene, kaza osu havi anumzantminte monora hunte'naze. E'ina hazageno Juda vahe'ene Jerusalemi vahera Anumzamo'a tusi arimpa ahezmante'ne.
Et, abandonnant la maison de Yahweh, le Dieu de leurs pères, ils honorèrent les aschérahs et les idoles. La colère de Yahweh vint sur Juda et sur Jérusalem, à cause de cette prévarication.
19 Ra Anumzamo'a antahintahi zamima zamazeri rukrahe hanige'za Agritega ehogu'ma, kasnampa vahetmina huzmantege'za kefo avu'ava zana atretma Anumzamofonte eho hu'za ome zmasamizanagi, ana kezmia ontahi'naze.
Pour les faire revenir vers lui, Yahweh envoya parmi eux des prophètes qui rendirent témoignage contre eux, mais ils ne les écoutèrent pas.
20 Ana hazageno Ra Anumzamofo Avamu'mo'a pristi ne' Jehoiada nemofo Zekaraiante hanavetino egeno, ana vahetmimofo zamavuga otino amanage huno zamasmi'ne, Anumzamo'a amanage hie, Nahigeta Ra Anumzamofo kasegea amagera nontazageno, maka zama hazazamo'a knarera nosie? Na'ankure tamagra Ra Anumzamofona tamagena humizageno, Agranena ana zanke huno amagena tamagrira hurami'ne.
L’esprit de Dieu revêtit Zacharie, fils du prêtre Joïada, qui se présenta devant le peuple et lui dit: « Ainsi dit Dieu: Pourquoi transgressez-vous les commandements de Yahweh, pour ne pas prospérer? Parce que vous avez abandonné Yahweh, il vous abandonne à son tour. »
21 Hianagi ahe frinaku kea retro hutazageno, kini ne'mo'a ahe friho hige'za Zekaraiana Ra Anumzamofo mono nonkumapi have knonu ahe fri'naze.
Et ils conspirèrent contre lui, et ils le lapidèrent par ordre du roi, dans le parvis de la maison de Yahweh.
22 Hagi Joasi'a Jehoiada'ma knare'zama hunte'nea zankura agesa ontahi, nemofo Zekaraiana ke'a omne vahera ahe fri'ne. Hagi havenknonu'ma Zekaraiama ahazagenoma nefrino'a amanage hu'ne, Amama haza zana Ra Anumzamo'a negeno, Agra'a nona huzmantesie.
Joas ne se souvint pas de l’affection qu’avait eue pour lui Joïada, père de Zacharie, et il fit périr son fils. Zacharie dit en mourant: « Que Yahweh voie et fasse justice! »
23 Hagi ana kafumo'ma vagamaneregeno kasefa kafuma agafama nehigeno'a, Siria sondia vahe'mo'za Juda vahe'ene Jerusalemi kumapima nemaniza vahe'enena ha' eme huzmante'za, maka ranra kva vahetmina zamahe hana nehu'za, maka fenozmia eri'za Damaskasi kini netega atrazageno vu'ne.
Au retour de l’année, l’armée des Syriens monta contre Joas et vint en Juda et à Jérusalem. Ils tuèrent parmi le peuple tous les chefs du peuple, et ils envoyèrent tout leur butin au roi de Damas.
24 Juda vahera rama'a sondia vahe manizageno, Siria sondia vahera osi'a vahe' e'nazanagi, Ra Anumzamo'a Siria sondia vahe zamazampi Juda sondia vahera zamavarentege'za hara huzmagatere'naze. Na'ankure Juda vahe'mo'za Ra Anumzana zamafahe'i Anumzamofo zamagena humi'naze. E'i ana agafare Joasina hazenkea ami'naze.
L’armée des Syriens était venue avec un petit nombre d’hommes, et Yahweh livra entre leurs mains une armée considérable, parce qu’ils avaient abandonné Yahweh, le Dieu de leurs pères. Les Syriens exécutèrent le jugement contre Joas.
25 Hagi ha'ma huvagamanere'za, Joasina ahe kuzafa nente'za atre'za vu'naze. Ana'ma hazage'za pristi ne' Jehoiada nemofo Zekaraiama ahe fri'nea zante eri'za vahe'aramimo'za ke hugantugma hu'za tafe'are'ma masenere ahe frite'za, Deviti rankumapi ome asente'nazanagi, kini vahe'ma asezmante matipina aseonte'nazanki, rufi ome asente'naze.
Lorsqu’ils se furent éloignés de lui, l’ayant laissé couvert de nombreuses blessures, ses serviteurs conspirèrent contre lui, à cause du sang des fils du prêtre Joïada; ils le tuèrent sur son lit, et il mourut. On l’enterra dans la ville de David, mais on ne l’enterra pas dans les sépulcres des rois.
26 Hagi kema hugantugama huke Joasima ahe fri'na'a ne'trena, Amoni a'mo Simeati kasente'nea ne' Zabadi'ene, Moapu a'mo Simireti'ma kasente'nea ne' Jehozabatike ahe fri'na'e.
Voici ceux qui conspirèrent contre lui: Zabad, fils de Semmaath, femme Ammonite, et Jozabad, fils de Samarith, femme Moabite.
27 Hagi kini vahetmimofo zamagenkema krente'naza avontafepi, Joasi mofavrerami zamagenkene, kasnampa vahe'mo'zama agrikuma kasnampa kema hu'naza nanekea krente'naze. Hagi anama hutegeno'a nemofo Amasia Joasi nona erino kinia mani'ne.
Ce qui concerne ses fils, le grand nombre de prophéties dirigées contre lui et la restauration de la maison de Dieu, voici que cela est écrit dans les Mémoires sur le livre des Rois. Amasias, son fils, régna à sa place.