< 1 Kva 9 >

1 Hagi Ra Anumzamofo mono none, agra'a nonema Solomoni'ma ki vaganereno, maka zama hugahuema hu'nea zamo'ma vagamaretegeno'a,
Lorsque Salomon eut achevé de bâtir la maison de Yahweh et la maison du roi, et tout ce qui plaisait à Salomon, ce qu’il désirait faire,
2 Gibioni kumate'ma mani'negeno Ra Anumzamo'ma agrite'ma efore hu'neaza huno efore hu'ne.
Yahweh lui apparut une seconde fois, comme il lui était apparu à Gabaon.
3 Hagi Ra Anumzamo'a anage huno asami'ne, Mono nonku'ma nunamuma hanana Nagra antahi'noankino Nagri'ma mono'ma hunantesaza no me'nena maka knafina veamo'za Nagrira monora eme hunenantesage'na, maka knafina ama ana nonte navua kete'na mani'nena nagesa antahigahue.
Et Yahweh lui dit: « J’ai exaucé ta prière et ta supplication que tu as proférée devant moi; j’ai sanctifié cette maison que tu as bâtie, pour y mettre à jamais mon nom, et là seront à jamais mes yeux et mon cœur.
4 Hagi kagra negafa Deviti'ma hu'neaza hunka fatgo kavukva hunka kagu'a anteraminka, maka kema kasamua kea nevaririnka kasegeni'ane, trake'ni'ane amage'ma antesanke'na,
Et toi, si tu marches devant moi comme a marché David, ton père, dans la sincérité de ton cœur et avec droiture, mettant en pratique ce que je t’ai prescrit, si tu observes mes lois et mes ordonnances,
5 maka zupa kagri nagapintike Israeli vahe kinia azeri fore hutere hugahue. Na'ankure negafa Devitina amanage hu'na huvempa hunte'noe. Kagri nagapintike Israeli vahe'mofo kinia manino vugahie hu'na hunte'noe.
j’affermirai pour toujours le trône de ta royauté en Israël, comme je l’ai déclaré à David, ton père, en disant: Il ne te manquera jamais un descendant qui siège sur le trône d’Israël.
6 Hianagi kagrane kagripinti'ma forehu anante anante'ma hu'zama vanaza vahe'mo'za amama avaririo hu'nama nehua kasegene, tra kenema ovaririza atre'za ru anumzamofo ome nevariri'za mono'ma huntesazana,
Mais si vous vous détournez de moi, vous et vos fils; si vous n’observez pas mes commandements et mes lois, que j’ai mis devant vous, et si vous allez servir d’autres dieux et vous prosterner devant eux,
7 Israeli vahera amama zami'noa mopafintira zamazeri vati atregahue. Ana nehu'na mono hunanteho hu'nama eri ruotge'ma hua mono nona atre'na namefi humigahue. Hagi Israeli vahera kiza zokago hu'zanknaza zamazeri tro ha'nena, kokankoka vahe'mo'za kizazokago ke huzmante'za zamagiza regahaze.
j’exterminerai Israël du pays que je lui ai donné; la maison que j’ai consacrée à mon nom, je la rejetterai de devant moi, et Israël sera un sujet de sarcasme et de raillerie parmi tous les peuples;
8 Hagi ama avasase'ane mono nomo'a havizantfa hinkeno, kante'ma evanaza vahe'mo'za nege'za antri nehu'za, zamagena neru'za amanage hugahaze, nahigeno Ra Anumzamo'a ama mopane, ama mono nonena amanara hie hu'za hugahaze.
cette maison sera toujours haut placée, mais quiconque passera près d’elle sera dans la stupeur et sifflera. On dira: Pourquoi Yahweh a-t-il traité ainsi ce pays et cette maison?
9 Hagi amanage hu'za kenona hugahaze, na'ankure Isipiti'ma zamagehe'mofoma zamavareno'ma e'nea Ra Anumzana zamagra atre'za, ru anumzantami nevaririza monora ome hunte'naze. E'ina hu'nazagu Ra Anumzamo'a amanahu hazenkea zami'ne hu'za hugahaze.
Et l’on répondra: Parce qu’ils ont abandonné Yahweh, leur Dieu, qui a fait sortir leurs pères du pays d’Égypte, et que s’attachant à d’autres dieux, ils se sont prosternés devant eux et les ont servis: voilà pourquoi Yahweh a fait venir sur eux tous ces maux. »
10 Hagi Solomoni'a 20'a kafufi mono none agra'a nonena kivagare'ne. Hagi ana nontrema ki vagamare'neana,
Au bout de vingt ans, quand Salomon eût bâti les deux maisons, la maison de Yahweh et la maison du roi,
11 Tairi kini ne' Hiramu'a maka sida zafane saipresi zafane, golinena Solomoni'ma kema hiama'a amigeno ki'ne. Hagi ana'ma hirera kini ne' Solomoni'a 20'a rankumatmi Hiramuna Galili mopafina ami'ne.
— Hiram, roi de Tyr, avait fourni à Salomon des bois de cèdre et des bois de cyprès, et de l’or, autant qu’il en voulait, — le roi Salomon donna à Hiram vingt villes dans le pays de Galilée.
12 Hianagi Hiramu'ma Tairi kumateti'ma eno Solomoni'ma ami'nea kumatmima eme negeno'a, musena osu'ne.
Hiram sortit de Tyr pour voir les villes que lui donnait Salomon; elles ne lui plurent pas,
13 Ana nehuno amanage huno antahige'ne? Nenfuga nanknahu kumatmi namine? huno nehuno ana kuma'ma me'nea mopagura Kabulie (eri'zama'a omne'ne) huno agia antegeno, ana knareti'ma eno menima ehanati'neana ana mopagura Kabulie hu'za agi'a nehaze.
et il dit: « Quelles sont ces villes que tu m’as données là, mon frère? » Et il les appela pays de Chaboul, leur nom jusqu’à ce jour.
14 Hagi kna'amo'a 4'a tani agatere'nea goli Hiramu'a Solomonina atrentege'za eri'za e'naze.
Hiram avait envoyé à Salomon cent vingt talents d’or.
15 Hagi ama'i Solomoni'ma eri'za vahe'ma zamavarege'za Ra Anumzamofo none, agri none negi'za Jerusalemi kuma'ma tami'nea kaziga mopa kate'za ante avite'nente'za, Jerusalemi kuma'mofone Hazori kumamofone, Megido kuma'mofone Gezeri kuma keginama hu'naza zamofo naneke.
Voici ce qui concerne les hommes de corvée que leva le roi Salomon pour bâtir la maison de Yahweh et sa propre maison, Mello et le mur de Jérusalem, Héser, Mageddo et Gazer.
16 Na'ankure Isipi kini ne' Fero'a Gaza kumate vahe ha' eme huzmanteno kina hunezmanteno, Kenani vahera rama'a nezamaheno, kumazmia teve taginte'ne. Hagi mofa'amo'ma Solomoninte nemaregeno'a, e'i ana kumara muse'za mofa'amofo ami'ne.
Pharaon, roi d’Égypte, était monté et s’était emparé de Gazer. Après l’avoir incendiée et avoir tué les Chananéens qui habitaient dans la ville, il l’avait donnée en dot à sa fille, femme de Salomon.
17 Ana higeno Solomoni'a Gezeri kumara eriso'e hu'ne. Hagi ana nehuno fenka kaziga Bet-horoni kuma'ene,
Salomon bâtit Gazer, Beth-Horon le bas,
18 Ba'alati kuma'ene tro nehuno, Juda ka'ma kokampina Tamari kumara tro hu'ne.
Baalath, et Thadmor dans le pays du désert;
19 Hagi Solomoni'a maka karisiramima antesia kuma'ane, hosi afutmima antesia kuma'ane, mago'a zantmi antesia kumatmina Jerusalemine, Lebanonine maka agrama kegavama hu'nea mopafi tro hu'ne.
toutes les villes servant de magasins qui appartenaient à Salomon, les villes pour les chars, les villes pour la cavalerie, et tout ce qu’il plut à Salomon de bâtir à Jérusalem, au Liban et dans tout le pays soumis à sa domination.
20 Hagi Israeli mopafina mago'a Amori vahe'ene Hiti vahe'ene Perizi vahe'ene Hivi vahe'ene Jebusi vahe'enena mani'naze.
Tout le peuple qui était resté des Amorrhéens, des Hittites, des Phérézéens, des Hévéens et des Jébuséens, ne faisant pas partie des enfants d’Israël,
21 Hagi e'ina vahetamina Israeli vahe'mo'zama zamahe hanama osu'naza vahe'tmimofo zamagehemo'ze. Hagi Solomoni'a e'ina vahetmina zamavarege'za, agri kazokazo eri'za vahe manine'za eri'zana erime e'za menina ehanati'naze.
savoir, leurs descendants qui étaient restés après eux dans le pays, et que les enfants d’Israël n’avaient pu vouer à l’anathème, Salomon les leva comme esclaves de corvée, ce qu’ils ont été jusqu’à ce jour.
22 Hianagi Solomoni'a magore huno Israeli vahera zamavarege'za kazokazo eri'zana e'ori'naze. Hagi sondia vahetmima, kva vahe'tmima, sondia vahete vugota kva vahetmima, karisima eri'za ha'ma nehaza vahete kva vahetmima, hosi afutmima eri'za ha'ma hu vahe'tmina Israeli vahera zamazeri oti'ne.
Mais Salomon ne fit esclave aucun des enfants d’Israël; car ils étaient des hommes de guerre, ses serviteurs, ses chefs, ses officiers, les commandants de ses chars et de sa cavalerie.
23 Hagi 5 hantret 50'a vugota kva vahe'tmi Solomoni'a huzmantege'za eri'za vahetera vugota hu'za kva huzmante'ne'za, eri'zankea ana vahetamina huzmante'naze.
Les chefs des inspecteurs des travaux de Salomon étaient au nombre de cinq cent cinquante, chargés de commander au peuple occupé aux travaux.
24 Hianagi Fero mofa'ma Solomoni nenaro'a Deviti rankumara atreno, Solomoni'ma kintea nompi umani'ne. Hagi Solomoni'a Jerusalemi kuma'ma tami'nea kaziga eri'za vahe'agu hige'za, mopa kafi'za atre'za eri agupo tro hu'naze.
La fille de Pharaon monta de la cité de David dans sa maison que Salomon lui avait bâtie; ce fut alors qu’il bâtit Mello.
25 Hagi Ra Anumzamofo kresramna vu itama tro'ma huntetera mago kafumofo agu'afina Solomoni'a 3'a zupa kre fananehu ofane, arimpa fru ofanena nehuno, anahukna huno mnanentake'zana Ra Anumzamofontega kremna vu'ne. Ana nehuno mono nona ki vagare'ne.
Salomon offrait trois fois chaque année des holocaustes et des sacrifices pacifiques sur l’autel qu’il avait bâti à Yahweh, et il brûlait des parfums sur celui qui était devant Yahweh. C’est ainsi qu’il acheva de bâtir la maison.
26 Hagi ana huteno kini ne' Solomoni'a Edomu mopafina Eloti kuma tava'onte, Koranke hageri ankena, Ezion-gebe kumatera rama'a venterami tro hunte'ne.
Le roi Salomon construisit une flotte à Asiongaber, qui est près d’Ailath, sur les bords de la mer Rouge, dans le pays d’Edom.
27 Hagi kini ne' Hiramu'a ventema erino vanoma hu'ama antahini'ma hu'naza eri'za vahe'a huzmantege'za Solomoni eri'za vahe'tamine ventefi erizana ome eri'naze.
Et Hiram envoya sur les vaisseaux, auprès des serviteurs de Salomon, ses propres serviteurs, des matelots connaissant la mer.
28 Hagi ana vahe'mo'za vente eri'za Ofiri moparega hagerimpi vu'za kna'amo'a 16ni'a tani hu'nea goli omeri'za Solomonina eme ami'naze.
Ils allèrent à Ophir, et ils y prirent quatre cent vingt talents d’or, qu’ils apportèrent au roi Salomon.

< 1 Kva 9 >