< Josue 10 >
1 Ita, nangngeg ni Adonizedek nga ari iti Jerusalem a sinakup ni Josue ti Ai ken naan-anay a dinadaelna daytoy, kas met laeng ti inaramidna iti Jerico ken ti ari daytoy. Ken nangngegna no kasano a nakikappia dagiti tattao ti Gabaon iti Israel ken makipagnanaedda kadakuada.
Adoni Tsédek, roi de Jérusalem, apprit que Josué avait pris Aï et l'avait dévouée par interdit, comme il avait fait à Jéricho et à son roi, et que les habitants de Gabaon avaient fait la paix avec Israël et se trouvaient au milieu d'eux.
2 Nagbuteng unay dagiti tattao iti Jerusalem gapu ta ti Gabaon ket dakkel a siudad, kasla iti maysa kadagiti siudad ti ari. Dakdakkel daytoy ngem iti Ai, ken amin dagiti lallaki iti daytoy ket nabibileg a mannakigubat.
Il eut une grande crainte, parce que Gabaon était une grande ville, une des villes royales, parce qu'elle était plus grande qu'Aï, et que tous ses hommes étaient puissants.
3 Nangipatulod ngarud ni Adonizedek, nga ari iti Jerusalem, iti pakaamo kenni Oham nga ari iti Hebron, kenni Piream nga ari iti Jarmut, kenni Jafia nga ari iti Lakis, ken ni Debir nga ari iti Eglon:
Alors Adoni-Zedek, roi de Jérusalem, envoya dire à Hoham, roi d'Hébron, à Piram, roi de Jarmuth, à Japhia, roi de Lakis, et à Debir, roi d'Églon:
4 “Sumang-atkayo ditoy ayanko ket tulongandak. Darupentayo ti Gabaon gapu ta nakikappiada kenni Josue ken kadagiti tattao iti Israel.”
« Montez vers moi et aidez-moi. Frappons Gabaon, car ils ont fait la paix avec Josué et avec les enfants d'Israël. »
5 Simmang-at dagiti lima nga ari dagiti Amorreo; ti ari iti Jerusalem, ti ari iti Hebron, ti ari iti Jarmut, ti ari iti Lakis, ti ari iti Eglon, isuda ken amin dagiti armadada. Insaganada ti pagsaadanda a maibusor iti Gabaon, ket dinarupda daytoy.
Alors les cinq rois des Amoréens, le roi de Jérusalem, le roi d'Hébron, le roi de Jarmuth, le roi de Lakis et le roi d'Églon, se rassemblèrent et montèrent, eux et toutes leurs armées, ils campèrent contre Gabaon et lui firent la guerre.
6 Nangipatulod iti pakaammo dagiti tattao iti Gabaon kenni Josue ken kadagiti armada iti Gilgal. Kinunada, “Darasenyo! Saanyo nga ipaidam dagiti im-imayo kadagiti ad-adipenyo; Sumang-atkayo a dagus ken isalakandakami. Tulongandakami, ta nagtitipon dagiti amin nga ari dagiti Amorreo nga agnanaed iti katurturodan a pagilian a mangraut kadakami”
Les hommes de Gabaon envoyèrent dire à Josué, au camp de Guilgal: « N'abandonne pas tes serviteurs! Monte vite vers nous et sauve-nous! Aide-nous, car tous les rois des Amoréens qui habitent dans la montagne se sont rassemblés contre nous. »
7 Simmang-at ni Josue manipud Gilgal, isuna ken dagiti amin a lallaki a mannakigubat a kadduana, ken dagiti amin lallaki a mannakiranget.
Et Josué monta de Guilgal, lui et toute l'armée avec lui, y compris tous les vaillants hommes.
8 Kinuna ni Yahweh kenni Josue, “Saanka nga agbuteng kadakuada. Inyawatkon ida dita imam. Awan uray maysa kadakuada iti makapasardeng iti panangdarupmo”.
Yahvé dit à Josué: « Ne les crains pas, car je les ai livrés entre tes mains. Pas un seul d'entre eux ne tiendra devant toi. »
9 Napan a dagus ni Josue kadakuada, nagnagnada a nagpatpatnag manipud Gilgal.
Josué vint donc à eux soudainement. Il marcha toute la nuit depuis Guilgal.
10 Ket tinikaw ni Yahweh dagiti kabusor iti sangoanan ti Israel— isuna a nangpapatay kadakuada iti nakaro a panangpapatay idiay Gabaon, ken nangkamat kadakuada iti dalan a sumang-at idiay Bet-Horon, ken nangpatay kadakuada idiay dalan ti Azeka ken Makkeda.
Yahvé les confondit devant Israël. Il leur fit subir une grande défaite à Gabaon, les poursuivit par le chemin de la montée de Beth Horon, et les battit jusqu'à Azéka et à Makkéda.
11 Bayat nga iyaadayoda manipud iti Israel, nga agpasalog manipud iti turod ti Bet-Horon, nangitennag ni Yahweh kadagiti dadakkel a bato kadakuada amin manipud langit a mapan iti dalan agingga idiay Azeka, ket natayda. Ad-adu dagiti natay gapu kadagiti uraro ngem kadagiti napapatay iti kampilan dagiti lallaki iti Israel.
Comme ils fuyaient devant Israël, alors qu'ils étaient à la descente de Beth Horon, Yahvé lança du ciel sur eux de grosses pierres jusqu'à Azéka, et ils moururent. Ceux qui moururent à cause des pierres de grêle furent plus nombreux que ceux que les enfants d'Israël tuèrent par l'épée.
12 Kalpasanna, nakisao ni Josue kenni Yahweh iti aldaw a pinagballigi ni Yahweh dagiti lallaki ti Israel a maibusor kadagiti Amorreo. Daytoy ti imbaga ni Josue kenni Yahweh iti sangoanan ti Israel, “Init, agsardengka idiay Gabaon, ken bulan, agsardengka iti tanap ti Aijalon.”
Et Josué parla à Yahvé, le jour où Yahvé livra les Amoréens aux enfants d'Israël. Il dit aux yeux d'Israël: « Soleil, arrête-toi sur Gibéon! Toi, lune, arrête-toi dans la vallée d'Aijalon! »
13 Nagtalinaed ti init ken nagsardeng a naggaraw ti bulan agingga a nakabales ti nasion kadagiti kabusorda, Saan aya a naisurat daytoy iti libro ni Jasher? Nagtalinaed ti init iti tengnga ti tangatang; saan daytoy a limnek iti agarup maysa nga aldaw.
Le soleil s'arrêta, et la lune resta immobile, jusqu'à ce que la nation se soit vengée de ses ennemis. N'est-ce pas écrit dans le livre de Jashar? Le soleil resta au milieu du ciel, et ne se pressa pas de se coucher, pendant tout un jour.
14 Awan iti sabali nga aldaw a kasla iti daytoy iti napalabas wenno iti kalpasan daytoy, idi impangag ni Yahweh iti timek ti maysa a tao. Ta nakigubat idi ni Yahweh iti biang ti Israel.
Il n'y a pas eu de jour comme celui-là, ni avant ni après, où l'Éternel ait écouté la voix d'un homme, car l'Éternel a combattu pour Israël.
15 Nagsubli ni Josue ken dagiti amin nga Israel a kadduana iti kampoda idiay Gilgal.
Josué retourna, et tout Israël avec lui, au camp, à Guilgal.
16 Ita, naglibas dagiti lima nga ari ket naglemmengda iti rukib idiay Makkeda.
Ces cinq rois s'enfuirent, et se cachèrent dans la caverne de Makkéda.
17 Naipakaammo daytoy kenni Josue, “Nasarakandan! —dagiti lima nga ari a naglemmeng idiay rukib iti Makkeda!”
On fit dire à Josué: « On a trouvé les cinq rois, cachés dans la caverne de Makkéda. »
18 Kinuna ni Josue, “Mangitulidkayo kadagiti dadakkel a bato a maiserra iti wangawangan ti rukib ken mangdutokkayo kadagiti soldado sadiay a mangbantay kadakuada.
Josué dit: « Faites rouler de grosses pierres pour couvrir l'entrée de la grotte, et placez des hommes à côté pour les garder;
19 Saankayo nga agtalinaed. Kamatenyo dagiti kabusoryo ken darupenyo ida manipud iti likudan. Saanyo ida a palubosan a makastrek kadagiti siudadda, gapu ta inyawaten ida ni Yahweh a Diosyo kadagita imayo.”
mais ne restez pas là. Poursuivez vos ennemis et attaquez-les par derrière. Ne les laisse pas entrer dans leurs villes, car Yahvé ton Dieu les a livrés entre tes mains. »
20 Inleppas a pinapatay ida ni Josue ken dagiti annak ti Israel iti nakaro a panangpapatay, agingga a dandanin naan-anay a madadaelda; bassit laeng ti nakalasat a naglibas a nakadanun kadagiti napaderan a siudad.
Lorsque Josué et les enfants d'Israël eurent achevé de les tuer par un très grand carnage, jusqu'à ce qu'ils fussent consumés, et que ce qui restait d'eux fut entré dans les villes fortifiées,
21 Kalpasanna, nagsubli a sitatalna ti sibubukel nga armada kenni Josue iti nagkampoanda idiay Makkeda. Ken awan uray maysa a nakaitured a nangibaga iti maysa a sao a maibusor iti siasinoman kadagiti tattao ti Israel.
tout le peuple retourna en paix au camp de Josué à Makkéda. Personne ne remua la langue contre aucun des enfants d'Israël.
22 Ket kinuna ni Josue, “Luktanyo ti wangawangan ti rukib ket manipud iti rukib, iyegyo kaniak dagiti lima nga ari.”
Alors Josué dit: « Ouvrez l'entrée de la caverne, et amenez-moi ces cinq rois qui en sont sortis. »
23 Inaramidda kas iti imbagana. Inyegda kenkuana dagiti lima nga ari manipud iti rukib— ti ari iti Jerusalem, ti ari iti Hebron, ti ari iti Jaramut, ti ari iti Lakis, ken ti ari iti Eglon.
Ils firent ainsi, et lui amenèrent ces cinq rois hors de la caverne: le roi de Jérusalem, le roi d'Hébron, le roi de Jarmuth, le roi de Lakis et le roi d'Églon.
24 Ket idi naiyegdan kenni Josue dagiti ari, pinaayabanna tunggal tao iti Israel, ket kinunana kadagiti papanguloen dagiti soldado a kadduana a napan nakigubat, “Ibaddekyo dagiti tengngedda.” Immayda ngarud ket imbaddekda dagiti tengedda.
Lorsqu'ils eurent amené ces rois devant Josué, celui-ci appela tous les hommes d'Israël et dit aux chefs des hommes de guerre qui l'accompagnaient: « Approchez. Mettez vos pieds sur la nuque de ces rois. » Ils s'approchèrent, et mirent leurs pieds sur leur cou.
25 Ket kinunana kadakuada, “Saankayo nga agbuteng ken saankayo a maupay. Pumigsa ken tumuredkayo. Ta kastoy iti aramidento ni Yahweh kadagiti amin a kabusoryo a karinnangetyo.”
Josué leur dit: « N'ayez pas peur et ne vous effrayez pas. Soyez forts et courageux, car c'est ce que Yahvé fera à tous vos ennemis contre lesquels vous combattrez. »
26 Ket dinarup ken pinapatay ni Josue dagiti ari. Imbitinna ida kadagiti lima a kayo. Nakabitinda kadagiti kayo inggana iti rabii.
Ensuite, Josué les frappa, les mit à mort et les pendit à cinq arbres. Ils restèrent suspendus aux arbres jusqu'au soir.
27 Idi lumlumneken ti init, nangted ni Josue kadagiti bilin, ket inyulogda ida manipud kadagiti kayo ket imbellengda ida iti rukib a naglemmenganda. Nangikabilda kadagiti dadakkel a batbato iti wangawangan ti rukib. Nagtalinaed sadiay dagitoy a batbato agingga iti daytoy nga aldaw.
Au moment où le soleil se couchait, Josué donna l'ordre de les descendre des arbres, de les jeter dans la grotte où ils s'étaient cachés et de poser sur l'entrée de la grotte de grandes pierres qui subsistent encore aujourd'hui.
28 Iti daytoy a wagas, sinakup ni Josue ti Makkeda iti dayta nga aldaw ket pinapatayna ti tunggal maysa idiay babaen iti kampilan, a pakairamanan ti ari daytoy. Dinadaelna ida a naan-anay ken amin a sibibiag a parsua sadiay. Awan iti imbatina a nakalasat. Inaramidna iti ari ti Makkeda ti kas met laeng iti inaramidna iti ari ti Jerico.
Ce jour-là, Josué prit Makkéda et la frappa du tranchant de l'épée, avec son roi. Il la détruisit entièrement, ainsi que tous ceux qui s'y trouvaient. Il ne laissa subsister personne. Il fit au roi de Makkéda ce qu'il avait fait au roi de Jéricho.
29 Immallatiw ni Josue ken amin nga Israel manipud Makkeda agingga idiay Libna. Napan isuna nakigubat iti Libna.
Josué passa de Makkéda, et tout Israël avec lui, à Libna, et il combattit Libna.
30 Inyawat met ni Yahweh daytoy iti ima ti Israel—agraman ti arida. Dinarup ni Josue ti tunggal parsua a sibibiag nga adda ditoy babaen iti kampilan. Awan imbatina a nakalasat a sibibag nga adda ditoy. Inaramidna iti ari kas iti inaramidna met iti ari ti Jerico.
Yahvé la livra aussi, avec son roi, entre les mains d'Israël. Il la frappa du tranchant de l'épée, ainsi que tous ceux qui s'y trouvaient. Il n'y laissa personne. Il fit à son roi ce qu'il avait fait au roi de Jéricho.
31 Kalpasanna, manipud Libna immallatiw ni Josue ken amin nga Israel idiay Lakis. Nagkampo isuna ditoy ket ginubatna daytoy,
Josué passa de Libna, et tout Israël avec lui, à Lakis; il campa devant elle, et la combattit.
32 Inyawat ni Yahweh ti Lakis iti ima ti Israel. Sinakup ni Josue daytoy iti maikaddua nga aldaw. Dinarupna dagiti tunggal parsua a sibibiag nga adda iti daytoy babaaen iti kampilan, a kas met laeng iti inaramidna iti Libna.
Yahvé livra Lakis entre les mains d'Israël. Il la prit le second jour, et la frappa du tranchant de l'épée, avec tous ceux qui s'y trouvaient, selon tout ce qu'il avait fait à Libna.
33 Ket simmang-at ni Horam, nga ari iti Gaser, tapno tulonganna ti Lakis. Dinarup ni Josue isuna ken ti armadana agingga nga awan iti uray maysa a nakalasat.
Alors Horam, roi de Guézer, monta au secours de Lakis; et Josué le frappa, lui et son peuple, jusqu'à ce qu'il ne lui restât plus personne.
34 Kalpasanna, limmabas ni Josue ken amin nga Israel manipud Lakis nga agturong idiay Eglon. Nagkampoda ditoy ket ginubatda daytoy,
Josué passa de Lakis, et tout Israël avec lui, à Églon; ils campèrent devant elle et la combattirent.
35 ket nasakupda daytoy iti dayta met laeng nga aldaw. Dinarupda daytoy babaen iti kampilan ken dinadaelda a naan-anay ti tunggal maysa nga adda ditoy, kas met iti inaramid ni Josue iti Lakis.
Ils la prirent ce jour-là, et la frappèrent du tranchant de l'épée. Il dévora par interdit tous ceux qui s'y trouvaient ce jour-là, selon tout ce qu'il avait fait à Lakis.
36 Ket manipud Eglon limmabas ni Josue ken amin nga Israel nga agturong idiay Hebron. Ginubatda daytoy.
Josué monta d'Églon, et tout Israël avec lui, à Hébron, et ils combattirent contre elle.
37 Sinakupda daytoy ket dinarupda ti tunggal maysa nga adda iti daytoy babaen iti kampilan, agraman ti ari ken amin a bario iti aglawlawna. Dinadaelda a naan-anay ti tunggal parsua a sibibiag nga adda ditoy, awan iti imbatida a nakalasat, kas iti inaramid met laeng ni Josue iti Eglon. Dinadaelna a naaan-anay daytoy ken amin a parsua nga agbibiag iti daytoy.
Ils la prirent et la frappèrent du tranchant de l'épée, avec son roi, toutes ses villes et tous ceux qui s'y trouvaient. Il ne laissa rien subsister, selon tout ce qu'il avait fait à Églon, et il la détruisit par interdit, ainsi que tous ceux qui s'y trouvaient.
38 Kalpasanna, nagsubli ni Josue, ken amin nga armada ti Israel a kaduana, ken limmabasda idiay Debir ket ginubatda daytoy.
Josué retourna, et tout Israël avec lui, à Debir, et il l'attaqua.
39 Sinakupna daytoy ken ti arina, ken amin a bario nga adda iti asidegna. Dinarupda ida babaen iti kampilan ken dinadaelda a naan-anaay dagiti amin a parsua nga agbibiag nga adda ditoy. Awan iti imbati ni Josue a nakalasat, kas iti inaramidna iti Hebron ken ti ari daytoy, ken kas iti inaramidna iti Libna ken ti ari daytoy.
Il la prit, avec son roi et toutes ses villes. Ils les frappèrent du tranchant de l'épée et dévouèrent par interdit tous ceux qui s'y trouvaient. Il ne laissa personne en vie. Ce qu'il avait fait à Hébron, il le fit à Debir et à son roi, et à Libna et à son roi.
40 Pinarmek ni Josue ti amin a daga, ti katurturodan a pagilian, ti Negeb, dagiti nababa a daga, ken ti sakaanan dagiti turturod. Awan iti imbatina uray maysa a nakalasat kadagiti amin nga arida. Dinadaelna a naan-anay dagiti tunggal sibibiag a banag, kas imbilin met laeng ni Yahweh, a Dios ti Israel.
Josué frappa tout le pays, la montagne, le midi, la plaine, les coteaux, et tous leurs rois. Il ne laissa subsister personne, mais il dévora tout ce qui respirait, comme l'avait ordonné Yahvé, le Dieu d'Israël.
41 Dinarup ida ni Josue babaen iti kampilan manipud Kadis-Barnea agingga iti Gaza, ken amin a pagilian ti Gosen agingga iti Gabaon.
Josué les battit depuis Kadesh Barnea jusqu'à Gaza, et tout le pays de Gosen jusqu'à Gabaon.
42 Sinakup ni Josue a naminpinsan amin dagitoy nga ar-ari ken dagiti dagada gapu ta ni Yahweh, ti Dios ti Israel, ket nakiranget para kadakuada.
Josué prit tous ces rois et leur pays en une seule fois, car l'Éternel, le Dieu d'Israël, combattait pour Israël.
43 Kalpasanna, nagsubli ni Josue ken amin nga Israel a kadduana iti kampo idiay Gilgal.
Josué retourna, et tout Israël avec lui, au camp, à Guilgal.