< II Samuel 15 >

1 Naaramid a kalpasan daytoy a nangisagana ni Absalom iti bukodna a karwahe ken kabkabalio, agraman iti 50 a lallaki nga agtaray iti sangoananna.
Algún tiempo después, Absalón se consiguió un carro de guerra con caballos y cincuenta hombres como guardaespaldas para que corrieran delante de él.
2 Masapa a bumangon ni Absalom ket agtakder iti igid ti dalan nga agturong iti ruangan iti siudad. No mapan ti siasinoman nga addaan iti saan a pagkikinnaawatan a paokom iti ari, ayaban isuna ni Absalom ket ibagana, “Iti ania a siudad iti naggapuam?” Ket sumungbat ti lalaki, “Daytoy adipenmo ket manipud iti maysa kadagiti tribu ti Israel.”
Solía levantarse temprano y se colocaba junto al camino principal que conducía a la puerta de la ciudad. Cuando la gente llevaba un caso al rey para que decidiera, Absalón los llamaba y les preguntaba: “¿De qué ciudad son ustedes?”. Si respondían: “Tu siervo es de tal tribu de Israel”,
3 Iti kasta ibaga ni Absalom kenkuana, “Kitaem, naimbag ken nasayaat ti kasom, ngem awan ti inikkan ti ari iti pannakabalin a dumngeg iti kasom.”
Absalón les decía: “Tienes razón y tienes un buen caso. Es una pena que no haya nadie de parte del rey que los escuche”.
4 Innayon pay ni Absalom, “Tarigagayak a maysaak la koma nga ukom a naisaad iti daga, tapno mabalin koma nga umay kaniak ti tunggal tao nga addaan iti saan a pagkikinnaawatan wenno pakaseknan, ket mabalin a maipaayko kenkuana iti hustisia!”
Entonces les decía: “Ojalá hubiera alguien que me nombrara juez del país. Entonces todos podrían venir a mí con su caso o su queja, y yo les haría justicia”.
5 Iti kasta no adda tao nga umasideg kenni Absalom tapno agdayaw kenkuana, iyunnat ni Absalom ti imana ken iggamanna isuna ken agekanna isuna.
Así, Cuando alguien venía a inclinarse ante él, Absalón lo detenía extendiendo la mano, tomándolo y besándolo.
6 Kastoy a wagas ti inaramid ni Absalom kadagiti amin nga Israel a mapan iti ari tapno paukom. Isu a naibaw-ing ni Absalom dagiti puso dagiti tattao ti Israel.
Absalón trataba así a todos los israelitas que acudían al rey para que les hiciera justicia. De esta manera captó la lealtad de los hombres de Israel.
7 Ket naaramid kalpasan ti uppat a tawen nga imbaga ni Absalom iti ari, “Pangngaasim ta palubosannak a mapan tapno tungpalek ti insapatak kenni Yahweh idiay Hebron.
Cuatro años después, Absalón le pidió al rey: “Por favor, déjame ir a Hebrón para cumplir una promesa que le hice al Señor.
8 Ta nagsapata daytoy adipenmo idi agnanaedak idiay Gesur idiay Aram, a kinunak, 'No iyegnakto manen ni Yahweh idiay Jerusalem, agrukbabakto ngarud kenni Yahweh.”'
Porque yo, tu siervo, hice esta promesa mientras vivía en Guesur, en Harán, diciendo: ‘Si el Señor me hace volver a Jerusalén, adoraré al Señor en Hebrón’”.
9 Isu a kinuna ti ari kenkuana, “Inka a sitatalna.” Timmakder ngarud ni Absalom ket napan idiay Hebron.
“Ve en paz”, dijo el rey. Así que Absalón se fue a Hebrón.
10 Ngem kalpasanna nangibaon ni Absalom kadagiti espia kadagiti amin a tribu ti Israel, kinunana, “Apaman a mangngegyo ti uni iti trumpeta, masapul ngarud nga ibagayo, 'Ni Absalom ti ari idiay Hebron.”
Entonces Absalón envió a sus cómplices de entre todas las tribus de Israel, diciendo: “Cuando oigan el sonido del cuerno de carnero, griten: ‘¡Absalón es rey en Hebrón!’”
11 Kakuyog ni Absalom iti naawis a dua gasut a lallaki manipud iti Jerusalem. Napanda iti kinainosenteda, a saanda nga ammo iti aniaman a panggep ni Absalom.
Doscientos hombres de Jerusalén se fueron con Absalón. Habían sido invitados y fueron con toda inocencia, porque no sabían nada de lo que se había planeado.
12 Bayat ti panangidaton ni Absalom, nangibaun isuna iti napan kenni Ahitofel iti ilina a Gilo. Mammagbaga isuna ni David. Napigsa ti yaalsa ni Absalom, ta agtultuloy nga umad-ado dagiti tattao a sumursurot kenkuana.
Mientras Absalón ofrecía sacrificios, mandó llamar a Ahitofel el gilonita, consejero de David, pidiéndole que viniera desde Gilo, la ciudad donde vivía. La conspiración se hizo más fuerte, y los seguidores de Absalón seguían aumentando.
13 Napan kenni David ti maysa a mensahero a nagkuna, “Sumursurot kenni Absalom dagiti puso dagiti tattao ti Israel.”
Un mensajero vino a decirle a David: “Absalón tiene la lealtad de los hombres de Israel”.
14 Kinunana ngarud ni David kadagiti amin nga adipenna a kaduana iti Jerusalem, “Tumakderkayo ta pumanawtayo, wenno awan kadatayo ti makalibas kenni Absalom. Agsaganakayo ta pumanawtayo a dagus, wenno makamatannatayo a sidadaras, ket iyegna iti rigat kadatayo ken darupenna iti siudad babaen iti tadem iti kampilan.”
David dijo a todos los funcionarios que estaban con él en Jerusalén: “¡Rápido! ¡Vayamos! De lo contrario, ¡no podremos alejarnos de Absalón! Debemos partir de inmediato, o pronto nos alcanzará, nos atacará y matará a la gente de la ciudad”.
15 Kinuna ti adipen ti ari iti ari, “Adtoy, nakasaganan dagiti adipenmo a mangaramid iti aniaman nga ikeddeng ti apomi nga ari.”
“Sea cual sea la decisión de Su Majestad, haremos lo que usted quiera”, respondieron los servidores del rey.
16 Pimmanaw ti ari agraman ti pamiliana a simmurot kenkuana, ngem nangibati ti ari iti sangapulo a babbai a kinabbalayna, a mangaywan iti palasio.
El rey partió con toda su casa siguiéndolo, pero dejó diez concubinas para que cuidaran el palacio.
17 Kalpasan a rimmuar ti ari ken dagiti amin a tattao a simmurot kenkuana, nagsardengda iti maudi a balay.
El rey partió con todos sus soldados siguiéndolo. Se detuvo en la última casa,
18 Kimmuyog kenkuana a nagna dagiti amin a soldadona, ken napan iti sangoananna amin dagiti Cereteos, ken amin dagiti Peleteos, ken amin dagiti Geteos - 600 a lallaki a simmurot kenkuana manipud Gat.
y pasaron por delante de él todos sus hombres, incluidos todos los cereteos y peletitas, y seiscientos gitanos que habían venido con él desde Gat.
19 Kalpasanna, kinuna ti ari kenni Ittai a Geteo, “Apay a simmurotka met kadakami? Agsublika ken makipagnaedka kenni Ari Absalom, ta maysaka a ganggannaet ken napapanawka. Agsublika iti bukodmo a lugar.
Entonces el rey le dijo a Itai, de Gat: “¿Por qué vienes tú también con nosotros? Regresa y quédate con el nuevo rey, porque eres un extranjero y un exiliado que está muy lejos de su casa.
20 Gapu ta idi kalmanka laeng a pimmanaw, apay a pagalla-allaenka a kaduadakami? Saanko pay nga ammo no sadino iti papanak. Isu nga agsublika ket iyawidmo dagiti kailiam. Sapay koma ta kumuyog kenka ti kinamanangngaasi ken kinapudno.”
Acabas de llegar aquí, así que ¿por qué voy a hacerte vagar con nosotros ahora, cuando ni siquiera yo sé a dónde voy? Vuelve y llévate a tus hombres contigo. Que el Señor te muestre bondad y fidelidad”.
21 Ngem simmungbat ni Ittai ket kinunana, “Iti nagan ni Yahweh nga adda iti agnanayon, ken ti apok nga ari, pudno nga iti aniaman a lugar a papanan ti apok nga ari, isu met ti papanan daytoy adipenmo, uray no ti kaipapananna ket pagbiagak wenno pakatayak.”
Pero Itai le respondió al rey: “¡Vive el Señor y vive su majestad, dondequiera que esté su majestad, viva o muerta, allí estará su servidor!”
22 Isu a kinuna ni David kenni Ittai, “Ituloyyo ngaruden ken kumuyogkayo kadakami.” Kimmuyog ngarud a nagna ni Ittai a Geteo iti ari, ken dagiti amin a kakaduana a lallaki ken amin dagiti pamiliana a kaduana.
“¡Adelante, marchen!” respondió David. Itai el gitano pasó marchando con todos sus hombres y todas las familias que estaban con él.
23 Nagdung-aw dagiti amin a pagilian ket bimmallasiw amin a tattao iti Tanap ti Cedron, ket bimmallasiw met mismo ti ari. Nagdalliasat amin dagiti tattao iti dalan nga agturong iti let-ang.
Toda la gente del campo gritaba al ver pasar a todos los que estaban con David. Atravesaron el valle del Cedrón con el rey en dirección al desierto.
24 Ket adda met uray ni Zadok agraman dagiti amin a Levita, awit-awitda ti Lakasa ti Tulag ti Dios. Indissoda ti Lakasa ti Tulag ti Dios, ket kalpasanna nakikadua kadakuada ni Abiatar. Nagurayda agingga a nakaruar amin dagiti tattao iti siudad.
Sadoc también estaba allí, y todos los levitas estaban con él, llevando el Arca del Pacto de Dios. Depositaron el Arca de Dios, y Abiatar ofreció sacrificios hasta que todos salieron de la ciudad.
25 Kinuna ti ari kenni Zadok, “Awitem nga isubli ti Lakasa iti Dios idiay siudad. No makasarakak iti pabor iti imatang ni Yahweh, isublinakto ditoy ket ipakitana manen kaniak ti Lakasa ken ti lugar a pagnanaedanna.
Entonces el rey le dijo a Sadoc: “Lleva el Arca de Dios de vuelta a la ciudad. Si el Señor me aprueba, me hará volver y me dejará ver de nuevo el Arca y su Tienda.
26 Ngem no ibagana, 'Saanak a maay-ayo kenka, kitaem, adtoyak, aramidenna kaniak aniaman nga ipagarupna a naimbag.
Pero si dice: ‘No estoy conforme contigo’, aquí estoy. Que me haga lo que mejor le parezca”.
27 Kinuna pay ti ari kenni Zadok a padi, “Saanka kadi a mammadto? Agsublika iti siudad a sitatalna, ken ikuyogmo ti dua a putotmo a lallaki, a ni Ahimaas, ken ni Jonatan a puto a lalaki ni Abiatar.
El rey también le dijo al sacerdote Sadoc: “Entiendes la situación, ¿cierto? Regresa a la ciudad sano y salvo con tu hijo Ajimaz, y también con Jonatán, hijo de Abiatar. Tú y Abiatar llevad a vuestros dos hijos de vuelta con ustedes.
28 Kitaem, agurayakto idiay pagballasiwan iti Araba agingga a dumteng ti sao nga aggapu kenka a mangipakaammo kaniak.”
Esperaré en los vados del desierto hasta que tenga noticias tuyas”.
29 Insubli ngarud ni Zadok ken ni Abiatar ti Lakasa ti Dios idiay Jerusalem, ket nagnaedda sadiay.
Sadoc y Abiatar llevaron el Arca de Dios de vuelta a Jerusalén y se quedaron allí.
30 Ngem simmang-at ni David a saka-saka ken agsangsangit idiay Bantay dagiti Olibo, ken inabbungotanna ti ulona. Tunggal tao kadagiti tattao a kaduana ket inabbungotanna iti ulona, ket simmang-atda nga agsangsangit kabayatan iti pannagnada.
David siguió su camino hacia el Monte de los Olivos, llorando mientras lo hacía. Llevaba la cabeza cubierta y caminaba descalzo. Toda la gente que lo acompañaba se cubría la cabeza, llorando a su paso.
31 Maysa ti nangibaga kenni David a kunana, “Maysa met ni Ahitofel kadagiti nakipag-alsa ken ni Absalom.” Isu nga inkararag ni David, O Yahweh, pangngaasim ta pagbalinem a kinamaag ti balakad ni Ahitofel.”
Y a David le dijeron: “Ahitofel es uno de los que conspiran con Absalón”. Así que David oró: “Señor, por favor, haz que el consejo de Ahitofel no prospere”.
32 Naaramid nga idi nakadanon ni David iti tapaw ti dalan, nga isu ti nagdaydayawanda iti Dios kadagiti naglabas a tiempo, immay a simmabat kenkuana ni Cusai nga Arkita a naray-ab ti kagayna ken tapok-tapok iti ulona.
Cuando David llegó a la cima del monte de los Olivos, donde la gente adoraba a Dios, le salió al encuentro Husai, el arquita, con el manto roto y con polvo en la cabeza.
33 Kinuna ni David kenkuana, “No makipagdalliasatka kaniak, ket agbalinka laeng a padagsen kaniak.
David le dijo: “Si vienes conmigo, sólo serás una carga para mí,
34 Ngem no agsublika iti siudad ken ibagam kenni Absalom, “Agbalinakto nga adipenmo, apok nga ari, a kas iti panagbalinko nga adipen iti amam iti naglabas a tiempo, iti kasta ita adipennakon,' ket, riribukemto koma ti balakad ni Ahitofel, a maipaay kaniak.
pero si regresas a la ciudad y le dices a Absalón: ‘¡Seré tu siervo, Su Majestad! Antes trabajaba para tu padre, pero ahora trabajaré para ti’, entonces podrás bloquear el consejo de Ahitofel para mí.
35 Ken saanto kadi a kaduam sadiay ni Sadok ken Abiatar a papadi? Isu nga aniaman a mangngegmo idiay palasio iti ari, masapul nga ibagam kenni Sadok ken Abiatar a papadi.
Sadoc y Abiatar, los sacerdotes, también estarán allí. Cuéntales todo lo que oigas en el palacio del rey.
36 Kitaem a kaduada dagiti dua a putoda a lallaki, ni Ahimaas, a puto a lalaki ni Sadok, ken Jonatan, a puto a lalaki ni Abiatar. Masapul nga ibaonmo kaniak babaen kadagiti imada ti amin a banag a mangngegam.
Sus dos hijos, Ajimaz y Jonatán, están allí con ellos. Envíamelos para que me cuenten todo lo que oyes”.
37 Napan ngarud iti siudad ni Cusai, a gayyem ni David, apagisu met a simmangpet ken simrek ni Absalom idiay Jerusalem.
El amigo de David, Husai, llegó a Jerusalén al mismo tiempo que Absalón entraba en la ciudad.

< II Samuel 15 >