< I Samuel 27 >
1 Kinuna ni David iti nakemna, “Addanto ti aldaw a matayak babaen iti ima ni Saul; awan ti kasayaatan nga aramidek no di ti aglibas a mapan idiay daga dagiti Filisteo; Isardengton ni Saul ti panangbirbirokna kaniak iti amin a beddeng ti Israel; iti kastoy a wagas, makalibasak manipud iti imana.”
Pero David se dijo: Algún día voy a perecer por mano de Saúl. Nada me será mejor que escapar a la tierra de los filisteos. Así Saúl perderá toda esperanza de buscarme por todo el territorio de Israel, y escaparé de su mano.
2 Nagrubwat ni David ket nagdaliasatda, isuna ken dagiti innem a gasut a lallaki a kaduana, a nagturong kenni Akis nga anak ni Maoc, nga ari ti Gat.
David se levantó con los 600 hombres que tenía consigo, y pasó a Aquís, hijo de Maoc, rey de Gat.
3 Nakipagnaed ni David kenni Akis idiay Gat, isuna ken dagiti tattaona, amin al lallaki agraman ti sangkabalayanna, ket kadua ni David ti dua nga asawana a ni Ahinoam a taga-Jezreel, ken ni Abigail a taga-Carmel nga asawa ni Nabal.
Él y sus hombres vivieron con Aquís en Gat, cada uno con su familia, David con sus dos esposas, Ahinoam, la jezreelita, y Abigail, la que fue esposa de Nabal, el de la montaña Carmelo.
4 Naipadamag kenni Saul a naglibas ni David a nagturong idiay Gat, isu a saannan a binirok isuna.
Le informaron a Saúl que David huyó a Gat, y no lo buscó más.
5 Kinuna ni David kenni Akis, “No nasayaatak iti panagkitam, ikkandak koma iti maysa a lugar iti maysa kadagiti siudad iti pagilian, a mabalinko a pagnaedan: ta apay koma a makipagnaed ti adipenmo iti siudad ti ari?
David dijo a Aquís: Si ahora hallé gracia ante ti, que me den un lugar en una de las poblaciones del campo para que yo viva allí. ¿Por qué debe vivir tu esclavo contigo en la ciudad real?
6 Isu nga iti dayta nga aldaw, inted ni Akis kenkuana ti Siklag; dayta ti makagapu a ti Siglak ket kukua dagiti ari ti Juda agingga kadagitoy a tiempo.
Aquel día Aquís le entregó Siclag. Por eso Siclag es de los reyes de Judá hasta hoy.
7 Maysa a tawen ken uppat a bulan a nagnaed ni David iti daga dagiti Filisteo.
El tiempo que David vivió en la tierra de los filisteos fue un año y cuatro meses.
8 Rinaut ni David ken dagiti tattaona dagiti nadumaduma a luglugar, rinautna dagiti tattao a taga-Gesur, Girzi ken Amalec; ta dagitoy dagiti agnanaed iti daga, agturong idiay Shur, agingga iti daga ti Egipto. Agnanaedda sadiay iti nabayag unayen a tiempo.
David subía con sus hombres y despojaban a los gesuritas, gercitas y amalecitas, pues hacía tiempo que éstos vivían en aquella tierra, en dirección a Shur, hasta la tierra de Egipto.
9 Rinaut ni David ti daga ket awan a pulos ti imbatina a lalaki wenno babai a sibibiag; innalana dagiti karnero, dagiti baka, dagiti asno, dagiti kamelio, ken dagiti pagan-anay; kalpasan daytoy agawid isuna ket dumagas iti ayan ni Akis.
David atacaba aquella tierra y no dejaba vivo hombre ni mujer. Se llevaba las ovejas, bueyes, asnos, camellos y equipos. Luego se volvía y regresaba a Aquís.
10 Saludsoden ni Akis, “Siasino ti rinautmo ita nga aldaw?” Isungbat ni David, “Rinautko ti abagatan a paset ti Juda,” wenno “Ti abagatan a masakupan iti tribu ti Jerameel,” wenno “Ti abagatan a paset dagiti Kineo.”
Y Aquís preguntaba: ¿Dónde tomaron el despojo hoy? David respondía: Hacia el sur de Judá, hacia el sur de los jerameelitas o hacia el sur de los ceneos.
11 Awan ti sibibiag nga ibatbati ni David nga uray maysa a lalaki wenno babai a mangidanon kadagitoy idiay Gat, a kunana, “Tapno saanda nga ibaga ti maipapan kadatayo, 'Kastoy ti aramid ni David.”' Dastoy ti masansan nga ar-aramidenna iti panagnaedna iti pagilian dagiti Filisteo.
David no dejaba con vida hombre ni mujer que fuera a Gat, pues decía: No sea que ellos declaren contra nosotros y digan: ¡Esto hizo David! Y esa fue su costumbre todo el tiempo que vivió en la tierra de los filisteos.
12 Namati ni Akis kenni David, a kunana, “Pinagurana iti kasta unay dagiti tattaona nga Israelita kenkuana; isu nga agbalinto isuna nga adipenko iti agnanayon.”
Aquís tenía confianza en David, pues se decía: Se hizo aborrecible a su pueblo Israel, por lo cual será siempre mi esclavo.