< Jenesis 29 >
1 Jekọb gara nʼihu nʼije ya rute nʼala dị nʼọwụwa anyanwụ.
Então Jacob foi em sua viagem, e veio para a terra das crianças do leste.
2 NʼEbe Nsọ a, ọ hụrụ otu olulu mmiri, hụkwa ụzọ igwe atụrụ atọ ndị nọ nʼakụkụ olulu mmiri nʼihi na ndị na-elekọta ha na-enye ha mmiri site nʼolulu mmiri ahụ. Nkume e ji mechie ọnụ olulu mmiri ahụ buru ibu.
Ele olhou, e viu um poço no campo, e viu três rebanhos de ovelhas ali deitados junto a ele. Pois daquele poço, eles regaram os rebanhos. A pedra na boca do poço era grande.
3 Nʼihi na mgbe igwe atụrụ niile bịazukọtara nʼolulu mmiri ahụ, ndị ọzụzụ atụrụ na-emeghepụ nkume ahụ nye ha mmiri. Emesịa, ha na-ejikwa nkume ahụ mechie ọnụ olulu mmiri ahụ.
Ali todos os rebanhos estavam reunidos. Eles rolaram a pedra da boca do poço, regaram as ovelhas e colocaram a pedra de volta na boca do poço em seu lugar.
4 Jekọb jekwuru ndị na-elekọta atụrụ ahụ jụọ ha sị, “Ụmụnna m, ebee ka unu si?” Ha zara sị ya, “Anyị si Haran.”
Jacob disse a eles: “Meus parentes, de onde vocês são?”. Eles disseram: “Somos de Haran”.
5 Ọ jụrụ ha sị, “Unu maara Leban, nwa Nahọ?” Ha zara sị, “Anyị ma ya.”
Ele disse a eles: “Você conhece Laban, o filho de Nahor?” Eles disseram: “Nós o conhecemos”.
6 Ọzọ Jekọb jụrụ ha sị, “Ahụ ọ dịkwa ya mma?” Ha zara sị ya, “E, ahụ dị ya. Lee nwa ya nwanyị Rechel ka ọ chị atụrụ ya na-abịa.”
Ele lhes disse: “Está tudo bem com ele?” Eles disseram: “Está tudo bem. Veja, Raquel, sua filha, está vindo com as ovelhas”.
7 Jekọb kwuru sị, “Lee, anyanwụ ka na-acha. O rubeghị oge e ji achịbata igwe ụmụ anụ ụlọ. Nyenụ ha mmiri ka ha ṅụọ, ka ha laghachi gaa taa ahịhịa.”
Ele disse: “Eis que ainda é o meio do dia, não o momento de reunir o gado. Regue as ovelhas, e vá alimentá-las”.
8 Ha zara sị ya, “Anyị agaghị enye ha mmiri tutu ruo mgbe igwe atụrụ niile bịakọtara, mgbe e wepụrụ nkume e ji mechie ọnụ olulu mmiri, mgbe ahụ ka anyị ga-enye ha mmiri.”
Eles disseram: “Não podemos, até que todos os rebanhos estejam reunidos, e eles rolam a pedra da boca do poço”. Então, regaremos as ovelhas”.
9 Mgbe Jekọb na ndị ọzụzụ atụrụ ndị a kpụ okwu nʼọnụ, Rechel chịịrị atụrụ nna ya bịakwute ha, nʼihi na onye ọzụzụ atụrụ nwanyị ka ọ bụ.
Enquanto ele ainda estava falando com eles, Rachel veio com as ovelhas de seu pai, pois ela as guardava.
10 Mgbe Jekọb hụrụ Rechel nwa Leban nwanne nne ya, hụkwa igwe atụrụ Leban, ọ meghepụrụ nkume ahụ e ji mechie ọnụ olulu mmiri ahụ nye igwe atụrụ Leban, nwanne nne ya mmiri ka ha ṅụọ.
Quando Jacó viu Raquel, filha de Laban, irmão de sua mãe, e as ovelhas de Laban, irmão de sua mãe, Jacob se aproximou e rolou a pedra da boca do poço, e regou o rebanho de Laban, irmão de sua mãe.
11 Emesịa, Jekọb suturu Rechel ọnụ, kwaa akwa nʼoke olu.
Jacob beijou Raquel, levantou a voz e chorou.
12 Jekọb kọwaara Rechel na ọ bụ onye ikwu nna ya, bụrụkwa nwa Ribeka. Nʼihi ya Rechel ji ọsọ gbalaa nʼụlọ ha kọọrọ nna ya.
Jacó disse a Rachel que era parente de seu pai, e que era filho de Rebekah. Ela correu e contou ao pai dela.
13 Mgbe Leban nụrụ maka Jekọb nwa nwanne ya nwanyị, o mere ngwangwa pụọ izute ya. Ọ makụrụ ya, sutu ya ọnụ, kpọrọ ya laa nʼụlọ. Nʼebe ahụ, Jekọb kọọrọ ya ihe ndị a niile.
Quando Laban ouviu a notícia de Jacob, filho de sua irmã, correu para encontrar Jacob, abraçou-o, beijou-o e o trouxe para sua casa. Jacob contou a Laban todas essas coisas.
14 Leban sịrị ya, “Nʼezie, ị bụ ọkpụkpụ m na anụ ahụ m.” Ọ nọnyeere ya otu ọnwa.
Laban disse a ele: “Certamente você é meu osso e minha carne”. Jacob ficou com ele por um mês.
15 Leban sịrị Jekọb, “Ọ bụ nʼihi na ị bụ onye ikwu m ka ị na-agbara m odibo nʼefu? Gwa m ego ole m ga-akwụ gị nʼihi ọrụ ị na-arụrụ m?”
Laban disse a Jacob: “Porque você é meu parente, você deveria então me servir para nada? Diga-me, qual será seu salário?”.
16 Leban mụrụ ụmụ ndị inyom abụọ. Aha nke okenye bụ Lịa. Aha nke nta bụ Rechel.
Laban tinha duas filhas. O nome da mais velha era Leah, e o nome da mais nova era Rachel.
17 Ịma mma Lịa dị ya nʼanya, ma Rechel mara mma nʼahụ, maakwa mma ile anya.
Os olhos de Leah eram fracos, mas Rachel era bonita na forma e atraente.
18 Ọ bụ Rechel ka Jekọb hụrụ nʼanya. Nʼihi ya Jekọb gwara Leban sị, “Aga m arụrụ gị ọrụ afọ asaa ma ọ bụrụ na ị ga-ekwe ka m lụọ Rechel.”
Jacob amava Raquel. Ele disse: “Eu te servirei sete anos por Raquel, sua filha mais nova”.
19 Leban zara Jekọb sị ya, “Ọ dị mma na ị lụrụ Rechel karịa na onye ọzọ ga-alụ ya. Soro m nọdụ nʼebe a.”
Laban disse: “É melhor que eu a dê a você, do que eu a dê a outro homem. Fique comigo”.
20 Ya mere Jekọb gbara odibo afọ asaa maka Rechel. Ma afọ asaa ndị a dịka abalị ole na ole nʼanya Jekọb nʼihi ịhụnanya o nwere nʼebe Rechel nọ.
Jacob serviu sete anos por Raquel. Eles lhe pareceram apenas alguns dias, pelo amor que ele tinha por ela.
21 Jekọb gwara Leban, okwu sị ya, “Kpọnye m nwunye m nʼihi nʼụbọchị m ezuola. Achọrọ m ịbakwuru ya.”
Jacob disse a Laban: “Dê-me minha esposa, pois meus dias estão cumpridos, para que eu possa ir até ela”.
22 Leban kpọkọtara ndị niile bi nʼebe ahụ mere ha nʼoke oriri.
Laban reuniu todos os homens do lugar, e fez um banquete.
23 Nʼanyasị ụbọchị ahụ, Leban kpọọrọ nwa ya nwanyị bụ Lịa kpọbara Jekọb, ọ bakwuuru ya.
À noite, ele levou Leah, sua filha, e a trouxe para Jacob. Ele foi até ela.
24 Leban nyekwara Lịa odibo ya, Zilpa, ka ọ bụrụ odibo nwanyị ya.
Laban deu a Zilpah sua criada para sua filha Leah como criada.
25 Mgbe chi bọrọ, Jekọb hụrụ na ọ bụ Lịa ka Leban kpọnyere ya. Jekọb sịrị Leban, “Gịnị bụ ihe a i mere m? Ọ bụghị nʼihi Rechel ka m ji gbaara gị odibo? Gịnị mere i ji ghọgbuo m?”
Pela manhã, eis que era Leah! Ele disse a Laban: “O que é isso que você me fez? Eu não servi com você por Raquel? Por que então você me enganou?”
26 Leban zara sị ya, “Ọ bụghị omenaala anyị ibu ụzọ kee nwantakịrị nwanyị nke nta di tupu nke ada.
Laban disse: “Não se faz isso em nosso lugar, para dar aos mais jovens antes dos primogênitos”.
27 Otu ọ dị, chere ka mmemme izu ụka nke onye nke a gafee. Mgbe ahụ, aga m akpọnyekwa gị onye nke ọzọ a maka odibo ị ga-agbara m afọ asaa ọzọ.”
Preencha a semana desta, e nós lhe daremos a outra também pelo serviço que você servirá comigo por mais sete anos”.
28 Jekọb mere ka o si kwuo. O debezuru mmemme otu izu ụka onye nke a, Leban kpọnyere ya nwa ya Rechel ka ọ bụrụ nwunye ya.
Jacob o fez, e cumpriu sua semana. Ele lhe deu Raquel sua filha como esposa.
29 Leban nyere nwa ya nwanyị, Rechel, odibo ya nwanyị bụ Bilha, ka ọ bụrụ odibo ya.
Laban deu Bilhah, sua criada, à sua filha Rachel para ser sua criada.
30 Jekọb bakwukwara Rechel. Ọ hụrụ Rechel nʼanya nke ukwuu karịa Lịa. Ọ gbakwaara Leban odibo afọ asaa ọzọ.
Ele foi também para Raquel, e amou também Raquel mais do que Léia, e serviu com ele por mais sete anos.
31 Mgbe Onyenwe anyị hụrụ na Lịa bụ nwanyị a kpọrọ asị, o meghere akpanwa ya, ma Rechel bụ nwanyị aga.
Yahweh viu que Leah era odiada, e abriu seu ventre, mas Rachel era estéril.
32 Lịa tụrụ ime mụọ nwa nwoke, kpọọ ya Ruben. Nʼihi na o kwuru sị, “Ọ bụ nʼihi na Onyenwe anyị ahụla nsogbu m, ugbu a di m ga-ahụ m nʼanya.”
Leah concebeu, e deu à luz um filho, e ela lhe deu o nome de Reuben. Pois ela disse: “Porque Javé olhou para minha aflição; por agora meu marido vai me amar”.
33 Ọ tụụrụ ime ọzọ mụọkwa nwa nwoke. O kwuru sị, “Onyenwe anyị anụla na m bụ nwanyị a kpọrọ asị, ọ bụ ya mere o ji nye m nwa nwoke ọzọ.” Ya mere ọ kpọrọ aha ya Simiọn.
Ela concebeu novamente, e deu à luz um filho, e disse: “Porque Javé ouviu dizer que eu sou odiado, ele me deu este filho também”. Ela lhe deu o nome de Simeão.
34 Lịa tụrụ ime ọzọ, mgbe ọ mụrụ nwa nwoke, o kwuru sị, “Nʼezie, ugbu a ka di m ga-arapara m nʼahụ, nʼihi na amụọrala m ya ụmụ ndị ikom atọ.” Ya mere ọ kpọrọ aha ya Livayị.
Ela concebeu de novo, e deu à luz um filho. Ela disse: “Agora desta vez meu marido se unirá a mim, porque eu lhe dei três filhos”. Portanto, seu nome foi chamado Levi.
35 Ọ tụụrụ ime ọzọ mụọ nwa nwoke. O kwuru sị, “Ugbu a aga m eto Onyenwe anyị.” Ya mere, ọ kpọrọ aha ya Juda. Lịa mụsịrị nwa a kwụsị ịmụ ụmụ.
Ela concebeu de novo, e deu à luz um filho. Ela disse: “Desta vez eu louvarei Yahweh”. Por isso ela lhe deu o nome de Judá. Então ela parou de dar à luz.