< Ἰησοῦς Nαυῆ 11 >
1 ὡς δὲ ἤκουσεν Ιαβιν βασιλεὺς Ασωρ ἀπέστειλεν πρὸς Ιωβαβ βασιλέα Μαρρων καὶ πρὸς βασιλέα Συμοων καὶ πρὸς βασιλέα Αζιφ
Ha: iso moilai bai bagade hina bagade amo Ya: ibini da Isala: ili dunu ilia eno fi ilima hasalasu hou nabi dagoi. Amalalu e da eno hina bagade dunuma Isala: ili dunuma gegemusa: sia: adole iasi. E da amo dunuma misa: ne sia: i amo, Ma: idone hina bagade (ea dio da Youba: be), Similone hina bagade, Agasa: fe hina bagade, hina bagade dunu gano agolo sogega esalu amola Yodane Fagoga (Ga: lili Hano Wayabo ga (south) gala) esalu, hina bagade dunu agolo fonobahadiga esalu, hina bagade dunu wayabo bagade bega: Do moilai gadenene esalu, Ga: ina: ne dunu Yodane bega: esalu, A:moulaide dunu, Hidaide dunu, Belisaide dunu, agolo sogega esalu Yebiusaide dunu amola Haifaide dunu Hemone Goumi bai, Misiba soge ganodini esalu. E da amo dunu huluanema misa: ne sia: i.
2 καὶ πρὸς τοὺς βασιλεῖς τοὺς κατὰ Σιδῶνα τὴν μεγάλην εἰς τὴν ὀρεινὴν καὶ εἰς τὴν Ραβα ἀπέναντι Κενερωθ καὶ εἰς τὸ πεδίον καὶ εἰς Ναφεδδωρ
3 καὶ εἰς τοὺς παραλίους Χαναναίους ἀπὸ ἀνατολῶν καὶ εἰς τοὺς παραλίους Αμορραίους καὶ Ευαίους καὶ Ιεβουσαίους καὶ Φερεζαίους τοὺς ἐν τῷ ὄρει καὶ τοὺς Χετταίους τοὺς ὑπὸ τὴν Αερμων εἰς γῆν Μασσηφα
4 καὶ ἐξῆλθον αὐτοὶ καὶ οἱ βασιλεῖς αὐτῶν μετ’ αὐτῶν ὥσπερ ἡ ἄμμος τῆς θαλάσσης τῷ πλήθει καὶ ἵπποι καὶ ἅρματα πολλὰ σφόδρα
Ilia da ilia dadi gagui dunu huluane oule misi. Ilia idi da sa: i su hano wayabo bagade bega: diala amo ea idi defele ba: i. Ilia da hosi bagohame amola sa: liode bagohame gagui galu.
5 καὶ συνῆλθον πάντες οἱ βασιλεῖς οὗτοι καὶ παρεγένοντο ἐπὶ τὸ αὐτὸ καὶ παρενέβαλον ἐπὶ τοῦ ὕδατος Μαρρων πολεμῆσαι τὸν Ισραηλ
Amo hina bagade huluane da ilia dadi gagui dunu gilisili, Isala: ili dunu ilima gegemusa: , Milome Hano amoga abula diasu gilisisu gagui.
6 καὶ εἶπεν κύριος πρὸς Ἰησοῦν μὴ φοβηθῇς ἀπὸ προσώπου αὐτῶν ὅτι αὔριον ταύτην τὴν ὥραν ἐγὼ παραδίδωμι τετροπωμένους αὐτοὺς ἐναντίον τοῦ Ισραηλ τοὺς ἵππους αὐτῶν νευροκοπήσεις καὶ τὰ ἅρματα αὐτῶν κατακαύσεις ἐν πυρί
Hina Gode da Yosiuama amane sia: i, “Iliba: le mae beda: ma! Aya eso amo dunu huluane Na da Isala: ili fidima: ne fane legemu. Dilia da ilia hosi emo dina: fe damuma amola ilia sa: liode laluga gobesima.”
7 καὶ ἦλθεν Ἰησοῦς καὶ πᾶς ὁ λαὸς ὁ πολεμιστὴς ἐπ’ αὐτοὺς ἐπὶ τὸ ὕδωρ Μαρρων ἐξάπινα καὶ ἐπέπεσαν ἐπ’ αὐτοὺς ἐν τῇ ὀρεινῇ
Amaiba: le, Yosiua amola ea dunu huluane da amo dunu fofogadigima: ne, wamodafa Milome Hanoa amogai ilima doagala: i.
8 καὶ παρέδωκεν αὐτοὺς κύριος ὑποχειρίους Ισραηλ καὶ κόπτοντες αὐτοὺς κατεδίωκον ἕως Σιδῶνος τῆς μεγάλης καὶ ἕως Μασερων καὶ ἕως τῶν πεδίων Μασσωχ κατ’ ἀνατολὰς καὶ κατέκοψαν αὐτοὺς ἕως τοῦ μὴ καταλειφθῆναι αὐτῶν διασεσῳσμένον
Hina Gode da fidibiba: le, Isala: ili dunu da hasali. Ilia da amo dunu sefasili, ga (north) asili, Misilifode Ma: imi amola Saidone amoga sefasi. Amola eso mabadi amoga Misiba Fagoga sefasi. Ilia da gegenanu, amalu Isala: ilima ha lai dunu afae esalebe hame ba: i.
9 καὶ ἐποίησεν αὐτοῖς Ἰησοῦς ὃν τρόπον ἐνετείλατο αὐτῷ κύριος τοὺς ἵππους αὐτῶν ἐνευροκόπησεν καὶ τὰ ἅρματα αὐτῶν ἐνέπρησεν ἐν πυρί
Yosiua da Hina Gode Ea hamoma: ne sia: i defele hamoi. E da ilia hosi emo dina: fe damui amola ilia sa: liode laluga gobesi.
10 καὶ ἀπεστράφη Ἰησοῦς ἐν τῷ καιρῷ ἐκείνῳ καὶ κατελάβετο Ασωρ καὶ τὸν βασιλέα αὐτῆς ἦν δὲ Ασωρ τὸ πρότερον ἄρχουσα πασῶν τῶν βασιλειῶν τούτων
Amalalu, Yosiua da sinidigili, Ha: iso moilai bai bagade lale, amo ea hina bagade dunu medole legei. (Amo esoga Ha: iso fi ilia gasa da eno fi amo sogega esalu ilia gasa baligisu).
11 καὶ ἀπέκτειναν πᾶν ἐμπνέον ἐν αὐτῇ ἐν ξίφει καὶ ἐξωλέθρευσαν πάντας καὶ οὐ κατελείφθη ἐν αὐτῇ ἐμπνέον καὶ τὴν Ασωρ ἐνέπρησαν ἐν πυρί
Ilia da Ha: iso moilai bai bagade laluga gobesili, ea dunu huluane medole legei dagoi.
12 καὶ πάσας τὰς πόλεις τῶν βασιλέων καὶ τοὺς βασιλεῖς αὐτῶν ἔλαβεν Ἰησοῦς καὶ ἀνεῖλεν αὐτοὺς ἐν στόματι ξίφους καὶ ἐξωλέθρευσαν αὐτούς ὃν τρόπον συνέταξεν Μωυσῆς ὁ παῖς κυρίου
Mousese, Hina Gode Ea hawa: hamosu dunu amo ea hamoma: ne sia: i defele, Yosiua da amo moilai amola ilia hina bagade lale, dunu huluanedafa medole lelegei.
13 ἀλλὰ πάσας τὰς πόλεις τὰς κεχωματισμένας οὐκ ἐνέπρησεν Ισραηλ πλὴν Ασωρ μόνην ἐνέπρησεν Ἰησοῦς
Ha: iso moilai bai bagade da osobo bi amoga gagui, amo Yosiua da laluga gobesi. Be moilai eno amo osobo bi da: iya gagui, amo e da laluga hame gobesi.
14 καὶ πάντα τὰ σκῦλα αὐτῆς ἐπρονόμευσαν ἑαυτοῖς οἱ υἱοὶ Ισραηλ αὐτοὺς δὲ πάντας ἐξωλέθρευσαν ἐν στόματι ξίφους ἕως ἀπώλεσεν αὐτούς οὐ κατέλιπον ἐξ αὐτῶν οὐδὲ ἓν ἐμπνέον
Isala: ili dunu da liligi noga: i amola ohe fi amo moilaiga fefedele lai. Be dunu fi huluane ilia da medole legei. Afae esalebe da hame ba: i.
15 ὃν τρόπον συνέταξεν κύριος τῷ Μωυσῇ τῷ παιδὶ αὐτοῦ καὶ Μωυσῆς ὡσαύτως ἐνετείλατο τῷ Ἰησοῖ καὶ οὕτως ἐποίησεν Ἰησοῦς οὐ παρέβη οὐδὲν ἀπὸ πάντων ὧν συνέταξεν αὐτῷ Μωυσῆς
Hina Gode da musa: Ea hamoma: ne sia: i amo Ea hawa: hamosu dunu Mousesema olelei. Amalalu, Mousese da Yosiuama olelei amola Yosiua da nabawane hamosu. Yosiua da Hina Gode da Mousesema hamoma: ne sia: i, amo huluane hamoi dagoi.
16 καὶ ἔλαβεν Ἰησοῦς πᾶσαν τὴν γῆν τὴν ὀρεινὴν καὶ πᾶσαν τὴν Ναγεβ καὶ πᾶσαν τὴν γῆν Γοσομ καὶ τὴν πεδινὴν καὶ τὴν πρὸς δυσμαῖς καὶ τὸ ὄρος Ισραηλ καὶ τὰ ταπεινά
Yosiua da soge huluane lai dagoi. Amo da goumi soge, agolo fonobahadi soge ga (north) amola ga (south). Gousiene soge amola amoga ga (south) hafoga: i soge. Amola Yodane Hano Fago soge huluane lai dagoi.
17 τὰ πρὸς τῷ ὄρει ἀπὸ ὄρους Αχελ καὶ ὃ προσαναβαίνει εἰς Σηιρ καὶ ἕως Βααλγαδ καὶ τὰ πεδία τοῦ Λιβάνου ὑπὸ τὸ ὄρος τὸ Αερμων καὶ πάντας τοὺς βασιλεῖς αὐτῶν ἔλαβεν καὶ ἀνεῖλεν αὐτοὺς καὶ ἀπέκτεινεν
18 καὶ πλείους ἡμέρας ἐποίησεν Ἰησοῦς πρὸς τοὺς βασιλεῖς τούτους τὸν πόλεμον
Soge ea lai da Ha: ila: ge Goumi (ga (south) Idome gadenei) asili Ba: ia: laga: ide amoga doaga: i, (Lebanone Fago amo Hemone Goumia ga (south) dialu). Yosiua da ode bagohame amoga amo soge hina bagade dunuma gegei galu. Be huluane e da gagulaligili, medole legei.
19 καὶ οὐκ ἦν πόλις ἣν οὐκ ἔλαβεν Ισραηλ πάντα ἐλάβοσαν ἐν πολέμῳ
Moilai bai bagade afae fawane da Isala: ili fi ilima olofomusa: gousa: su hamoi. Amo da Gibione (amo ganodini Haifaide dunu mogili esalu). Be Yosiua da moilai eno huluane hasali.
20 ὅτι διὰ κυρίου ἐγένετο κατισχῦσαι αὐτῶν τὴν καρδίαν συναντᾶν εἰς πόλεμον πρὸς Ισραηλ ἵνα ἐξολεθρευθῶσιν ὅπως μὴ δοθῇ αὐτοῖς ἔλεος ἀλλ’ ἵνα ἐξολεθρευθῶσιν ὃν τρόπον εἶπεν κύριος πρὸς Μωυσῆν
Hina Gode Hisu da amo dunu Isala: ili dunuma gegemusa: , ilia dogo ga: nasi dagoi. Bai E da Isala: ili dunu da amo dunu huluane mae asigili medole legema: ne, Hina Gode da ili ilegei dagoi. Hina Gode da amo hou huluane hamoma: ne, Mousesema sia: i dagoi.
21 καὶ ἦλθεν Ἰησοῦς ἐν τῷ καιρῷ ἐκείνῳ καὶ ἐξωλέθρευσεν τοὺς Ενακιμ ἐκ τῆς ὀρεινῆς ἐκ Χεβρων καὶ ἐκ Δαβιρ καὶ ἐξ Αναβωθ καὶ ἐκ παντὸς γένους Ισραηλ καὶ ἐκ παντὸς ὄρους Ιουδα σὺν ταῖς πόλεσιν αὐτῶν καὶ ἐξωλέθρευσεν αὐτοὺς Ἰησοῦς
Amo esoha Yosiua da dunu fi (dunu bagade amola sedadedafa) ilia dio A: nagimi amo gugunufinisi. Ilia da goumi soge amo Hibalone, Dibe, A:ina: be amola goumi soge Yuda amola Isala: ili fi ilia soge amoga esalu. Yosiua da ilia amola ilia moilai bai bagade gugunufinisi dagoi.
22 οὐ κατελείφθη τῶν Ενακιμ ἀπὸ τῶν υἱῶν Ισραηλ ἀλλὰ πλὴν ἐν Γάζῃ καὶ ἐν Γεθ καὶ ἐν Ασεδωθ κατελείφθη
Yosiua da A: nagimi dunu huluane fane legeiba: le, A:nagimi dunu afae da Isala: ili soge ganodini esalebe hame ba: i. Be afae afae da Ga: isa, Ga: de amola A: siadode amo ganodini esalebe ba: i.
23 καὶ ἔλαβεν Ἰησοῦς πᾶσαν τὴν γῆν καθότι ἐνετείλατο κύριος τῷ Μωυσῇ καὶ ἔδωκεν αὐτοὺς Ἰησοῦς ἐν κληρονομίᾳ Ισραηλ ἐν μερισμῷ κατὰ φυλὰς αὐτῶν καὶ ἡ γῆ κατέπαυσεν πολεμουμένη
Hina Gode da Mousesema hamoma: ne sia: i defele, Yosiua da soge huluane lai. E da amo soge Isala: ili dunu gaguma: ne, amo fifili, ilia fi afae afae ilima i. Amalalu, Isala: ili dunu da gegesu fisili, helefi.