< Roome 11 >
1 Ane ta oychchays: yaatin, Xoossay ba asaa aggideyye? Aggibeenna! Taani ta huu7en Isra7eele; Abrahaame sheeshi; Biniyame zare.
Je dis donc: Dieu a-t-il rejeté son peuple? Qu’ainsi n’advienne! Car moi aussi je suis Israélite, de la semence d’Abraham, de la tribu de Benjamin.
2 Xoossay koyro doorida ba asata yeggenna. Geeshsha Maxaafan, Eliyaasi Isra7eelata Xoossaa sinthan waati mootidaakko, hintte erekketii?
Dieu n’a point rejeté son peuple, lequel il a préconnu. Ne savez-vous pas ce que l’écriture dit dans [l’histoire d’]Élie, comment il fait requête à Dieu contre Israël?
3 Eliyaasi, “Godaw, entti ne nabeta wodhidosona, ne yarshsho bessaaka laallidosona. Ta tarkka attas; entti tanakka wodhanaw koyoosona” yaagis.
« Seigneur, ils ont tué tes prophètes; ils ont renversé tes autels; et moi, je suis demeuré seul, et ils cherchent ma vie. »
4 Xoossay iyaw woygi zaaridee? “Ba7aale giya eeqas goynniboonna laappun mukulu asaa taw ashshas” yaagis.
Mais que lui dit la réponse divine? « Je me suis réservé 7 000 hommes qui n’ont pas fléchi le genou devant Baal ».
5 Hessadakka, ha wodiyan Xoossay ba aadho keehatethan doorida guutha Isra7eeleti de7oosona.
Ainsi donc, au temps actuel aussi, il y a un résidu selon [l’]élection de [la] grâce.
6 I entta dooriday ba aadho keehatethaanappe attin entta ooson gidenna. Dooroy ooson gidikko, iya aadho keehatethay tuma aadho keehatethi gidenna.
Or, si c’est par la grâce, ce n’est plus sur le principe des œuvres, puisque autrement la grâce n’est plus [la] grâce.
7 Yaatin, waanidee? Isra7eeleti bantta koyabaa demmibookkona, shin Xoossay doorida guuthati demmidosona. Attidayssati bantta wozanaa muumisidosona.
Quoi donc? Ce qu’Israël recherche, il ne l’a pas obtenu, mais l’élection l’a obtenu, et les autres ont été endurcis,
8 Hessika, Geeshsha Maxaafan, “Entti bantta ayfiyaan be7onnaada bantta haythan si7onnaada, hanno gakkanaw enttaw Xoossay azalla ayyaana immis” geetettidi xaafettidayssada hanis.
selon qu’il est écrit: « Dieu leur a donné un esprit d’étourdissement, des yeux pour ne point voir et des oreilles pour ne point entendre, jusqu’au jour d’aujourd’hui ».
9 Qassi Dawitey, “Entti miya gaytay entta xiheda oykko; entta gufanthiya aafo gido; entta iitatethay entta bolla gakko.
Et David dit: « Que leur table devienne pour eux un filet, et un piège, et une occasion de chute, et une rétribution;
10 Entti xeellonnaada entta ayfey goozetto; ubba wode meton entti kuunidi de7o” yaagis.
que leurs yeux soient obscurcis pour ne point voir; et courbe continuellement leur dos ».
11 Yaatin, Ayhudeti zaari denddonna mela kunddidonayye? Gidenna! Entta kunddethay Ayhude gidonna asay attana mela gaaso gidis. Hessika Ayhudeti entta bolla qanaatanaada oothis.
Je dis donc: Ont-ils bronché afin qu’ils tombent? Qu’ainsi n’advienne! Mais par leur chute, le salut [parvient] aux nations pour les exciter à la jalousie.
12 Ayhudeta nagaray alamiyas daro anjjo ehis; qassi entta kunddethay Ayhude gidonna asaas daro anjjo gidis. Yaatin, doorettida Ayhudeti kumethi attiyaa wode anjjoy ay mela daranddeshsha!
Or, si leur chute est la richesse du monde, et leur diminution, la richesse des nations, combien plus le sera leur plénitude!
13 Taani, ha77i hinttew Ayhude gidonna asaas odays. Ayhude gidonna asaas hawaare gidada ootheyssan taani daro ceeqettays.
Car je parle à vous, nations, en tant que moi je suis en effet apôtre des nations, je glorifie mon ministère,
14 Ta hessa oothiday taw ashon zare gidida Isra7eeleta qiiroyada enttafe guuthata ashshanaassa.
si en quelque façon je puis exciter à la jalousie ma chair et sauver quelques-uns d’entre eux.
15 Xoossay entta yeggida wode, ha alamey Xoossaara sigettis. Xoossay entta shiishi ekkiya wode hayqqida asi hayqoppe denddida mela gidees.
Car si leur mise à l’écart est la réconciliation du monde, quelle sera leur réception, sinon la vie d’entre les morts.
16 Koyro menthida baso uythay Xoossaas yarshshettidi geeshshi gidikko, muume uythayka geeshshi. Mithaas xaphoy geeshshi gidikko, tasheykka geeshshi.
Or, si les prémices sont saintes, la masse l’est aussi; et si la racine est sainte, les branches le sont aussi.
17 Gaden tokkida shamaho tashe gidida Ayhudeti karettin, hintte bazzon dolida shamaho tashe gidida Ayhude gidonnayssati entta bessan dhanthettidi entta anjjuwaanne duretethaa shaakettideta.
Or, si quelques-unes des branches ont été arrachées, et si toi qui étais un olivier sauvage, as été enté au milieu d’elles, et es devenu coparticipant de la racine et de la graisse de l’olivier,
18 Hiza, hintte tasheda karetti wodhdhida Ayhudeta bolla otorttofite. Hintte otorttiyabaa gidikko, xaphoy hinttena tookkesippe attin hintte xaphuwa tookkonayssa akeekite.
ne te glorifie pas contre les branches; mais si tu te glorifies, ce n’est pas toi qui portes la racine, mais c’est la racine qui te porte.
19 Neeni, “He tasheti karettiday, ta entta bessan dhanthettana melassa” gaanaw dandda7aasa.
Tu diras donc: Les branches ont été arrachées, afin que moi je sois enté.
20 Hessi tuma. Entti ammaniboonna gisho karettidosona. Neeni ammanida gisho he bessan eqqadasa. Neeni yayyanaw besseesppe attin otoranaw bessenna.
Bien! elles ont été arrachées pour cause d’incrédulité, et toi tu es debout par la foi. Ne t’enorgueillis pas, mais crains
21 Xoossay medhon tashe gidida Ayhudetas qadhettonna ixxiko hinttewuka qadhettenna.
(si en effet Dieu n’a pas épargné les branches [qui sont telles] selon la nature), qu’il ne t’épargne pas non plus.
22 Hiza, Xoossay ay mela keehekonne ay mela yashshiyako be7a. I yashshey kiitettonayssata, qassi I keehey iya ammanidi minnidi eqqidayssatassa. Minnidi eqqonna ixxiko hintteka karettana.
Considère donc la bonté et la sévérité de Dieu: la sévérité envers ceux qui sont tombés; la bonté de Dieu envers toi, si tu persévères dans cette bonté; puisque autrement, toi aussi, tu seras coupé.
23 Ayhudeti ammanikko, kase entti de7iya bessaa simmana. Xoossay entta zaaridi, wothanaw dandda7ees.
Et eux aussi, s’ils ne persévèrent pas dans l’incrédulité, ils seront entés, car Dieu est puissant pour les enter de nouveau.
24 Hinttena bazzon de7iya shamaho gidida Ayhude gidonnayssata qanxidi, gaden tookettida shamahuwa bolla hinttena tokkiko, medhon gade shamaho gidida Ayhudeta bantta koyro bessan zaari tokkanaw waanidi dandda7ettenee?
Car si toi, tu as été coupé de l’olivier qui selon la nature était sauvage, et as été enté contre nature sur l’olivier franc, combien plus ceux qui en sont selon la nature seront-ils entés sur leur propre olivier?
25 Ta ishato, hintte hinttena eranchcho gidi ceeqettofite. Ta hinttew odiya issi xuuri de7ees. Hessika Isra7eeletappe baggay si7onna ixxiday wurssethi gakkanaw gidonnashin, attanaw de7iya Ayhude gidonna asay kumethi Xoossako yaana gakkanaassa.
Car je ne veux pas, frères, que vous ignoriez ce mystère-ci, afin que vous ne soyez pas sages à vos propres yeux: c’est qu’un endurcissement partiel est arrivé à Israël jusqu’à ce que la plénitude des nations soit entrée;
26 Hessadakka, Isra7eele asay ubbay attana. Geeshsha Maxaafan, “Nuna ashsheyssi Xiyooneppe yaana; Yayqooba zerethaafe iita ubbaa diggana.
et ainsi tout Israël sera sauvé, selon qu’il est écrit: « Le libérateur viendra de Sion; il détournera de Jacob l’impiété.
27 Taani entta nagara atto giya wode enttara caaqqana caaqoy hayssa” geetettidi xaafettis.
Et c’est là l’alliance de ma part pour eux, lorsque j’ôterai leurs péchés ».
28 Ayhudeti Wonggelaa ekkonna ixxidi, hintte gisho Xoossaara morkke gididosona. Gidoshin, ha77ika entti doorettidayssata, Xoossay entta aawata gisho entta dosees.
En ce qui concerne l’évangile, ils sont ennemis à cause de vous; mais en ce qui concerne l’élection, ils sont bien-aimés à cause des pères.
29 Xoossay ba imuwaninne ba xeessan qiirottenna.
Car les dons de grâce et l’appel de Dieu sont sans repentir.
30 Hintte Ayhude gidonnayssati kase Xoossaas kiitettibeekketa. Shin ha77i Ayhudeti kiitettonna ixxin, hintte Xoossaa maarotethaa ekkideta.
Car comme vous aussi vous avez été autrefois désobéissants à Dieu et que maintenant vous êtes devenus des objets de miséricorde par la désobéissance de ceux-ci,
31 Hessadakka, hintte ekkida maarotethaa Ayhudeti ekkana mela ha77i Xoossaas kiitettonna ixxidosona.
de même ceux-ci aussi ont été maintenant désobéissants à votre miséricorde, afin qu’eux aussi deviennent des objets de miséricorde.
32 Xoossay asa ubbaa ba maarotethaa bessanaw koyidi, asi ubbay kiitettonna ixxana mela oothis. (eleēsē )
Car Dieu a renfermé tous, [Juifs et nations], dans la désobéissance, afin de faire miséricorde à tous. (eleēsē )
33 Xoossaa duretethaa, cinccatethaanne eratethaa akeekidi odanay oonee? Iya pirdday pilggettena, iya ogey erettenna.
Ô profondeur des richesses et de la sagesse et de la connaissance de Dieu! Que ses jugements sont insondables, et ses voies introuvables!
34 Geeshsha Maxaafan, “Godaa qofaa erey oonee? Iya zoranaw dandda7ey oonee?
Car qui a connu la pensée du Seigneur, ou qui a été son conseiller?
35 Xoossaas tal77eynne tal77iya zaaridi ekkey oonee?” yaagees.
ou qui lui a donné le premier, et il lui sera rendu?
36 Ubbaa I medhdhis; ubbay iyan de7ees; ubbay iya bonchchossa. Xoossaas merinaw bonchchoy gido. Amin7i. (aiōn )
Car de lui, et par lui, et pour lui, sont toutes choses! À lui soit la gloire éternellement! Amen. (aiōn )