< Maatoosa 21 >
1 Yesuusaranne iya tamaaretara Yerusalaame matidi, Shamaho Deriya bolla de7iya Beetefaage giya gutaa gakkishe, Yesuusi ba tamaaretappe nam77ata baappe sinthe yaagidi kiittis:
Et quand ils approchèrent de Jérusalem et qu’ils furent arrivés à Bethphagé, vers la montagne des Oliviers, alors Jésus envoya deux disciples,
2 “Hinttefe sinthan de7iya guta biite. Yan issi harey qashon de7iyaro I maarara hintte sohuwara demmana. Entta billidi haa ekki yiite.
leur disant: Allez au village qui est vis-à-vis de vous, et aussitôt vous trouverez une ânesse attachée, et un ânon avec elle; détachez-les et amenez-les-moi.
3 Oonikka hinttena oychchiko, ‘Goday enttana koyees’ yaagite. I enttana iirakka yeddi aggana” yaagis.
Et si quelqu’un vous dit quelque chose, vous direz: Le Seigneur en a besoin; et aussitôt il les enverra.
Et tout cela arriva, afin que fût accompli ce qui avait été dit par le prophète, disant:
5 “Xiyoone katamaas, ‘Hekko, ne kawoy ashkke gididi, hare bollanne hare mara bolla uttidi, neekko yees’ yaagite” yaagidi xaafidayssi polettana mela hessi hanis.
« Dites à la fille de Sion: Voici, ton roi vient à toi, débonnaire et monté sur une ânesse et sur un ânon, le petit d’une ânesse ».
6 Iya tamaareti bidi Yesuusi entta kiittidayssada oothidosona.
Et les disciples, s’en étant allés et ayant fait comme Jésus leur avait ordonné,
7 Hariwunne hare maraa ehidi bollara ma77ida bantta ma7uwa entta zokkon yeggidosona. Yesuusi ma7ota bolla uttis.
amenèrent l’ânesse et l’ânon, et mirent leurs vêtements dessus; et il s’y assit.
8 Daro asay bantta ma7uwa ogiyan hiixidosona. Harati boncco tashidi ogiya bolla yeggidosona.
Et une immense foule étendit ses vêtements sur le chemin, et d’autres coupaient des rameaux des arbres et les répandaient sur le chemin.
9 Yesuusappe sinthara hamutteyssatinne iyappe guyera kaalliya daro asay, “Hosaana! Dawite na7ay galatetto! Godaa sunthan yeyssi anjjettidayssa! Bonchchoy Ubbaafe Dhoqqa Saluwan Xoossaas gido!” yaagidi waassidosona.
Et les foules qui allaient devant lui, et celles qui suivaient, criaient, disant: Hosanna au fils de David! Béni soit celui qui vient au nom du Seigneur! Hosanna dans les lieux très hauts!
10 Yesuusi Yerusalaame katamaa gelida wode he kataman de7iya asay ubbay, “Hayssi oonee?” yaagidi yarkkidosona.
Et comme il entrait dans Jérusalem, toute la ville fut émue, disant: Qui est celui-ci?
11 Asay, “Hayssi Galiilan de7iya Naazirete katamaappe yida nabiya Yesuusa” yaagidosona.
Et les foules disaient: Celui-ci est Jésus, le prophète, qui est de Nazareth de Galilée.
12 Yesuusi Xoossa Keethi gelidi, yan bayzeyssatanne shammeyssata ubbaa kare goodis. Miishe laammeyssata xarpheezatanne holleta bayziya oydeta shiri yeggis.
Et Jésus entra dans le temple de Dieu, et chassa dehors tous ceux qui vendaient et qui achetaient dans le temple; et il renversa les tables des changeurs et les sièges de ceux qui vendaient les colombes;
13 Ikka enttako, “Xoossaa qaalan, ‘Ta keethay Xoossaa woossiya keethi geetettana’ geetetti xaafettis. Shin hintte panggati qosettiya gonggolo oothideta” yaagis.
et il leur dit: Il est écrit: « Ma maison sera appelée une maison de prière »; mais vous, vous en avez fait une caverne de voleurs.
14 Yesuusi Xoossa Keethan de7ishin qooqetinne gunddati iyaakko yin entta pathis.
Et des aveugles et des boiteux vinrent à lui dans le temple, et il les guérit.
15 Shin kahine halaqatinne higge asttamaareti Yesuusi oothida malaalisiyabata be7idayssasinne guutha nayti Xoossa Keethan, “Dawite na7ay, galatetto” yaagidi waasseyssa si7idi hanqettidosona.
Et les principaux sacrificateurs et les scribes, voyant les merveilles qu’il faisait, et les enfants criant dans le temple et disant: Hosanna au fils de David! en furent indignés,
16 Entti Yesuusakko, “Hayssati geyssa ne si7ay?” yaagidosona. Yesuusi, “Ee si7ays, Xoossaa qaalan, ‘Guutha nayta doonaninne dhammiya nayta doonan galata wothadasa’ geetettidi xaafettidayssa hintte nabbabibeekketii?” yaagis.
et lui dirent: Entends-tu ce que ceux-ci disent? Mais Jésus leur dit: Sans doute; n’avez-vous jamais lu: « Par la bouche des petits enfants et de ceux qui tètent, tu as établi ta louange »?
17 Enttana yan aggidi Bitaaniya giya katamaa bidi aqis.
Et les ayant laissés, il sortit de la ville [et s’en alla] à Béthanie; et il y passa la nuit.
18 Yesuusi wontta guura katama simmidi yishe koshattis.
Et le matin, comme il retournait à la ville, il eut faim.
19 Oge gaxan issi balase mithi be7idi iikko bis. Shin haythafe attin hara aykkoka demmibeenna. Hessa gisho, iyo, “Hizappe nam77antho ayfe ayfoppa!” yaagis. He balase mithiya ellesada mela aggasu. (aiōn )
Et voyant un figuier sur le chemin, il s’en approcha; et il n’y trouva rien que des feuilles; et il lui dit: Que jamais aucun fruit ne naisse plus de toi! Et à l’instant le figuier sécha. (aiōn )
20 Iya tamaareti hessa be7idi, “Ha balasiya waanada ellesa meladee?” yaagidi malaalettidosona.
Et les disciples, le voyant, en furent étonnés, disant: Comment en un instant le figuier est-il devenu sec!
21 Yesuusi zaaridi, “Taani hinttew tuma odays; hinttew ammanoy de7ikko, qassi hintte sidhonna ixxiko balase bolla taani oothidayssa mela xalaala ootheketa, shin ‘Ha deriya shodettada abban wodhdha’ yaagikko hanana.
Et Jésus, répondant, leur dit: En vérité, je vous dis: Si vous avez de la foi et que vous ne doutiez pas, non seulement vous ferez ce qui [a été fait] au figuier, mais si même vous disiez à cette montagne: Ôte-toi et jette-toi dans la mer, cela se ferait.
22 Ammanidi hintte woossiyabaa aybibaa gidikkoka hintte ekkana” yaagis.
Et quoi que vous demandiez en priant, si vous croyez, vous le recevrez.
23 Yesuusi Xoossa Keetha gelidi tamaarssishin, kahine halaqatinne Ayhude cimati iyaakko yidi, “Neeni hayssa oothana mela new ay maati de7ii? New ha maata immiday oonee?” yaagidi oychchidosona.
Et quand il fut entré dans le temple, les principaux sacrificateurs et les anciens du peuple vinrent à lui, comme il enseignait, disant: Par quelle autorité fais-tu ces choses, et qui t’a donné cette autorité?
24 Yesuusi enttako, “Taanikka hinttena issibaa oychchays; hintte taw hessa zaarikko, taani ay maatan oothiyako hinttew odana.
Et Jésus, répondant, leur dit: Je vous demanderai, moi aussi, une chose; et si vous me la dites, je vous dirai, moi aussi, par quelle autorité je fais ces choses.
25 Yohaannisi xammaqana mela maatay awuppe imettidee? Xoossafeyye asappe?” yaagis. Entti bantta giddon zorettidi, “Nuuni, ‘Xoossafe’ giikko, I nuna, ‘Yaatin ays ammanibeekketii?’ yaagana.
Le baptême de Jean, d’où était-il? du ciel, ou des hommes? Et ils raisonnaient en eux-mêmes, disant: Si nous disons: Du ciel, il nous dira: Pourquoi donc ne l’avez-vous pas cru?
26 Nuuni, ‘Asappe’ giikko, asay ubbay Yohaannisa nabe oothi xeelliya gisho, asaa yayyoos” yaagidosona.
Et si nous disons: Des hommes, nous craignons la foule, car tous tiennent Jean pour un prophète.
27 Hessa gisho, “Nuuni erokko” yaagidi zaaridosona. Ikka, “Hiza, taanikka hayssa ay maatan oothiyako hinttew odikke” yaagis.
Et, répondant, ils dirent à Jésus: Nous ne savons. Lui aussi leur dit: Moi non plus, je ne vous dis pas par quelle autorité je fais ces choses.
28 “Yesuusi kaallidikka hayssada yaagis: “Nam77u adde nayti de7iya issi uray de7ees. He uray bayra na7aakko bidi, ‘Ta na7aw, hachchi woyniya giddo bada ootha’ yaagis.
Mais que vous en semble? Un homme avait deux enfants; et venant au premier, il dit: [Mon] enfant, va aujourd’hui travailler dans ma vigne.
29 Na7ay zaaridi, ‘Atto biikke’ yaagis. Shin guyeppe ba wozanan qoppi ekkidi oothanaw bis.
Et lui, répondant, dit: Je ne veux pas; mais après, ayant du remords, il y alla.
30 Aaway ba kaalo na7aakko bidi, ba bayra na7aakko gidayssada kiittis. Ikka, ‘Ero, ta aawaw’ yaagis. Shin bibeennna.
Et venant au second, il dit la même chose; et lui, répondant, dit: Moi [j’y vais], seigneur; et il n’y alla pas.
31 Ha nam77u naytappe ba aawas kiitettidayssi awussee?” yaagis. Enttika, “Bayra” yaagidosona. Yesuusi enttako, “Ta hinttew tuma odays; qaraxa qanxiseyssatinne laymateysati hinttefe sinthattidi Xoossaa kawotethaa gelana.
Lequel des deux fit la volonté du père? Ils lui disent: Le premier. Jésus leur dit: En vérité, je vous dis que les publicains et les prostituées vous devancent dans le royaume de Dieu.
32 Xammaqiya Yohaannisi suure ogiya tamaarssishe yin I geyssa ammanibeekketa. Shin qaraxa qanxiseyssatinne laymateysati ammanidosona. Hintte hari attoshin, entta be7idikka hintte nagaraappe simmidi ammanibeekketa” yaagis.
Car Jean est venu à vous dans la voie de la justice, et vous ne l’avez pas cru; mais les publicains et les prostituées l’ont cru; et vous, l’ayant vu, vous n’en avez pas eu de remords ensuite pour le croire.
33 Qassika Yesuusi hayssada yaagis; “Hara leemiso si7ite, woyne tokkida issi uray de7ees. He woyniya yuushuwa diris. Woyniya gum77iya olaaka bookkis. Woyniya naaganaw shakkoka shaakkis. Hessafe guye, gadiya kothe immidi hara biitta bis.
Écoutez une autre parabole: Il y avait un maître de maison, qui planta une vigne, et l’environna d’une clôture, et y creusa un pressoir, et y bâtit une tour; et il la loua à des cultivateurs et s’en alla hors du pays.
34 Woyne ayfiyaa maxiya wodey gakkin bana gakkiya baggaa ekkidi yaana mela ba aylleta enttako yeddis.
Et lorsque la saison des fruits approcha, il envoya ses esclaves aux cultivateurs pour recevoir ses fruits.
35 Kothe aawati iya aylleta oykkidi issuwa wadhdhidosona, hankuwa wodhidosona qassi attidayssa shuchchan caddidosona.
Et les cultivateurs, ayant pris ses esclaves, battirent l’un, tuèrent l’autre, et en lapidèrent un autre.
36 Woyne atakilttiya goday kaseyssatappe dariya hara aylleta kiittis. Kothe aawati entta bollaka hankkoyssata bolla oothidayssada oothidosona.
Il envoya encore d’autres esclaves en plus grand nombre que les premiers, et ils leur firent de même.
37 Wurssethan I, ‘Ta na7aa entti bonchchana!’ yaagidi ba na7aa enttako kiittis.
Et enfin, il envoya auprès d’eux son fils, disant: Ils auront du respect pour mon fils.
38 “Shin kothe aawati na7aa be7idi bantta giddon ‘Gadiya laattanayssi hayssa, iya wodhidi gadiya nuuni laattoos!’ yaagidosona.
Mais les cultivateurs, voyant le fils, dirent entre eux: Celui-ci est l’héritier; venez, tuons-le, et possédons son héritage.
39 Na7aa oykkidi woyniya giddofe gaxa kissidi wodhidosona.
Et l’ayant pris, ils le jetèrent hors de la vigne et le tuèrent.
40 “Hiza, woyne atakilttiya goday yaa wode he kothe aawata waatanee?” yaagidi oychchis.
Quand donc le maître de la vigne viendra, que fera-t-il à ces cultivateurs-là?
41 Entti zaaridi, “I he iita asata iita wodho wodhidi, woyney ayfiyaa wode iya gakkiya baggaa woden woden immiya hara kothe aawatas immana” yaagidosona.
Ils lui disent: Il fera périr misérablement ces méchants, et louera sa vigne à d’autres cultivateurs qui lui remettront les fruits en leur saison.
42 Yesuusi zaaridi enttako, Xoossaa qaalan, “‘Gimbbeyssati boridi ixxida shuchchay, godaa xaphuwa minthiya, ubbaafe aadhdhiya shuchchaa gidis. Hayssi Goday oothidabaa; nu ayfiyaas malaalisiyabaa’ geetettidi xaafettidayssa nabbabibeekketii?
Jésus leur dit: N’avez-vous jamais lu dans les écritures: « La pierre que ceux qui bâtissaient ont rejetée, celle-là est devenue la maîtresse pierre du coin; celle-ci est de par le Seigneur, et est merveilleuse devant nos yeux »?
43 “Hessa gisho, taani hinttew odays; Xoossaa kawotethay hinttefe ekettidi lo77o ayfe ayfiyaa asatas imettana.
C’est pourquoi je vous dis que le royaume de Dieu vous sera ôté, et sera donné à une nation qui en rapportera les fruits.
44 [Ha shuchchaa bolla kunddiya ubbay meqerettana. Qassi he shuchchay iya bolla wodhdhiya uraykka gaacettana]” yaagis.
Et celui qui tombera sur cette pierre sera brisé; mais celui sur qui elle tombera, elle le broiera.
45 Kahine halaqatinne Farisaaweti Yesuusi odida leemisuwan banttana odidayssa eridosona.
Les principaux sacrificateurs et les pharisiens, ayant entendu ses paraboles, connurent qu’il parlait d’eux.
46 Entti Yesuusa oykkanaw koyidosona, shin asay Yesuusa nabe oothidi xeelliya gisho, asaas yayyidosona.
Et, cherchant à se saisir de lui, ils craignaient les foules, parce qu’elles le tenaient pour un prophète.