< Thaburi 126 >

1 Thaburi ya Agendi Rĩrĩa Jehova aacookirie andũ a Zayuni arĩa maatahĩtwo akĩmainũkia-rĩ, twahaanire ta andũ mekũroota.
Cantique des degrés. Quand l’Eternel ramena les captifs de Sion, nous étions comme des gens qui rêvent.
2 Tũnua twitũ twaiyũrire mĩtheko, nacio nĩmĩ ciitũ ikĩina nyĩmbo cia gĩkeno. Hĩndĩ ĩyo ndũrĩrĩ-inĩ gũkĩĩranwo atĩrĩ, “Jehova nĩekĩire andũ aya maũndũ manene.”
Alors notre bouche s’emplit de chants joyeux et notre langue d’accents d’allégresse.
3 Jehova nĩatwĩkĩire maũndũ manene, na ithuĩ tũkaiyũrwo nĩ gĩkeno.
Alors on s’écria parmi les peuples: "Le Seigneur a fait de grandes choses pour ces gens!" Oui, l’Eternel a fait de grandes choses à notre égard, profonde est notre joie.
4 Tũma tũgaacĩre rĩngĩ, Wee Jehova, ta ũrĩa njũũĩ cia Negevu icookaga kũiyũra.
Ramène nos captifs, ô Eternel, comme tu ramènes des ruisseaux dans le désert du Midi.
5 Andũ arĩa mahaandaga na maithori, nĩmakagetha makĩinaga nyĩmbo cia gĩkeno.
Ceux qui ont semé dans les larmes, puissent-ils récolter dans la joie!
6 Mũndũ o na angiumagara akĩrĩraga, akuuĩte mbeũ cia kũhaanda, agaacooka akĩinaga nyĩmbo cia gĩkeno, akuuĩte itĩĩa ciake cia ngano.
C’Est en pleurant que s’en va celui qui porte les grains pour les lancer à la volée, mais il revient avec des transports de joie, pliant sous le poids de ses gerbes.

< Thaburi 126 >