< Thimo 19 >
1 Nĩ kaba mũndũ mũthĩĩni ũrĩa ũthiiaga na mĩthiĩre ĩtarĩ ũcuuke, gũkĩra mũndũ mũkĩĩgu waragia waganu.
Mejor es el pobre que camina en su simplicidad, que el de perversos labios, e insensato.
2 Ti wega kũgĩa na kĩyo hatarĩ na ũmenyo, ningĩ kũhĩkĩka mũno gũtũmaga mũndũ ahĩtie njĩra.
El alma sin ciencia no es buena; y el presuroso de pies, peca.
3 Ũrimũ wa mũndũ nĩguo wanangaga muoyo wake, nayo ngoro yake ĩtetagia Jehova.
La insensatez del hombre tuerce su camino; y contra Jehová se aira su corazón.
4 Ũtonga nĩwongagĩrĩra mũndũ arata aingĩ, no mũndũ mũthĩĩni nĩeheragĩrwo nĩ mũratawe.
Las riquezas allegan muchos amigos: mas el pobre, de su amigo es apartado.
5 Mũira wa maheeni ndakaaga kũherithio, na ũrĩa ũitũrũraga maheeni ndageethara.
El testigo falso no será sin castigo; y el que habla mentiras, no escapará.
6 Andũ aingĩ macaragia ũrĩa mangĩendwo nĩ mũnene, na mũndũ mũheani iheo-rĩ, nĩ mũrata wa andũ othe.
Muchos rogarán al príncipe: mas cada uno es amigo del hombre que da.
7 Angĩkorwo mũndũ mũthĩĩni nĩatiganagio nĩ andũ ao othe-rĩ, ĩ nao arata ake mangĩkĩmwĩtheema atĩa! O na angĩmathingata akĩmathaithaga, nĩmethiĩrĩire, matirĩ ho.
Todos los hermanos del pobre le aborrecen, ¿cuánto más sus amigos se alejarán de él? buscará la palabra, y no la hallará.
8 Mũndũ ũrĩa wĩgĩĩagĩra na ũũgĩ nĩ ngoro yake mwene endete; ũrĩa ũkenagĩra ũtaũku nĩagaacagĩra.
El que posee entendimiento, ama su alma: guarda la inteligencia, para hallar el bien.
9 Mũira wa maheeni ndakaaga kũherithio, na ũrĩa ũitũrũraga maheeni nĩakoorwo nĩ muoyo.
El testigo falso no será sin castigo; y el que habla mentiras, perecerá.
10 Gũtiagĩrĩire mũndũ mũkĩĩgu gũikaraga egangarĩte; gũkĩrĩ ũũru makĩria ngombo gwatha anene!
No conviene al insensato la delicia, ¿cuánto menos al siervo ser señor de los príncipes?
11 Ũũgĩ wa mũndũ nĩũmũheaga ũkirĩrĩria, riiri wake nĩkũrekera andũ arĩa angĩ mahĩtia mao.
El entendimiento del hombre detiene su furor; y su honra es disimular la prevaricación.
12 Marakara ma mũthamaki nĩ ta mũraramo wa mũrũũthi, no ũtugi wake nĩ ta ime rĩrĩ nyeki-inĩ.
Como el bramido del cachorro del león es la ira del rey; y como el rocío sobre la yerba su benevolencia.
13 Mwana mũkĩĩgu nĩ mwanangĩko harĩ ithe, na mũtumia wa haaro ahaana ta maaĩ maratata mategũtigithĩria.
Dolor es para su padre el hijo insensato; y gotera continua las contiendas de la mujer.
14 Nyũmba na ũtonga igayagwo kuuma kũrĩ aciari, no mũtumia mũbaarĩrĩri maũndũ oimaga kũrĩ Jehova.
La casa y las riquezas herencia son de los padres: mas de Jehová la mujer prudente.
15 Ũgũũta ũrehaga toro mũnene, na mũndũ gĩthayo arĩĩagwo nĩ ngʼaragu.
La pereza hace caer sueño; y el alma negligente hambreará.
16 Mũndũ ũrĩa wathĩkagĩra maathani-rĩ, nĩ muoyo wake amenyagĩrĩra, no ũrĩa ũtoonaga bata wa kũmenyerera mĩthiĩre yake nĩagaakua.
El que guarda el mandamiento, guarda su alma: mas el que menospreciare sus caminos, morirá.
17 Mũndũ ũrĩa ũiguagĩra athĩĩni tha nĩ Jehova akombagĩra indo, nake Jehova nĩakamũrĩha nĩ ũndũ wa ũrĩa ekĩte.
A Jehová empresta el que da al pobre; y él le dará su paga.
18 Rũithagia mũrũguo hĩndĩ ĩrĩa kũrĩ na kĩĩrĩgĩrĩro; tiga kwenda gũtũma akooragwo.
Castiga a tu hijo entre tanto que hay esperanza: mas para matarle no alces tu voluntad.
19 Mũndũ wa marakara mahiũ no nginya aherithio; ũngĩmũteithũra rĩmwe no nginya ũkaamũteithũra rĩngĩ.
El de grande ira, llevará la pena; porque aun si le librares, todavía tornarás.
20 Thikĩrĩria mataaro na wĩtĩkĩre ũrutani, marigĩrĩrio-inĩ nĩũgaatuĩka mũndũ mũũgĩ.
Escucha el consejo, y recibe la enseñanza, para que seas sabio en tu vejez.
21 Mĩbango ya ngoro ya mũndũ nĩ mĩingĩ, no muoroto wa Jehova noguo ũkaahinga.
Muchos pensamientos están en el corazón del hombre: mas el consejo de Jehová permanecerá.
22 Kĩrĩa mũndũ eriragĩria nĩ wendo ũrĩa ũtathiraga, nĩ kaba gũthĩĩna gũkĩra mũndũ wa maheeni.
Contentamiento es a los hombres hacer misericordia; y el pobre es mejor que el mentiroso.
23 Gwĩtigĩra Jehova gũkinyagia mũndũ muoyo-inĩ: Hĩndĩ ĩyo mũndũ akahurũka aiganĩire, atarĩ na thĩĩna.
El temor de Jehová es para vida; y permanecerá harto: no será visitado de mal.
24 Kĩgũũta kĩrikagia guoko gwakĩo thaani-inĩ; gĩgakĩremwo o na nĩgũgũcookia kanua!
El perezoso esconde su mano en el seno: aun a su boca no la llevará.
25 Hũũra mũnyũrũrania, nao arĩa mateciiragia merute kũgĩa na ũbaarĩrĩri; kaania mũkũũrani maũndũ, na nĩekuongerera ũmenyo.
Hiere al burlador, y el simple se hará avisado; y corrigiendo al entendido, entenderá ciencia.
26 Mũndũ ũrĩa ũtunyaga ithe indo na akaingata nyina, nĩ mwana wa kũrehe thoni na gĩconoko.
El que roba a su padre, y ahuyenta a su madre, hijo es avergonzador, y deshonrador.
27 Mũrũ wakwa, ũngĩtiga gũthikĩrĩria mataaro-rĩ, nĩũkoora njĩra ũtigane na ciugo cia ũmenyo.
Cesa, hijo mío, de oír el enseñamiento, que te haga desviar de las razones de sabiduría.
28 Mũira wa kũhakwo anyũrũragia kĩhooto, na kanua ka mũndũ mwaganu kameragia o ũũru.
El testigo perverso se burlará del juicio; y la boca de los impíos encubrirá la iniquidad.
29 Maherithia maigĩirwo anyũrũrania, nacio iboko ikaigĩrwo mĩgongo ya andũ arĩa akĩĩgu.
Aparejados están juicios para los burladores; y azotes para los cuerpos de los insensatos.