< Thimo 17 >

1 Nĩ kaba kĩenyũ kĩũmũ kĩa mũgate kũndũ kũrĩ na thayũ na ũhooreri, gũkĩra nyũmba ĩiyũrĩte ndĩa no ĩrĩ na ngũĩ.
Mieux vaut un morceau de pain sec là où il y a la paix, qu'une maison pleine de viandes apprêtées, [là] où il y a des querelles.
2 Ndungata ĩrĩ na ũũgĩ ĩgaatuĩka ya gwatha mũriũ wa mwene yo ũrĩa ũrehaga njono, na nĩĩkegwatĩra igai ĩrĩ ta ũmwe wa ariũ a mwathi wayo.
Le serviteur prudent sera maître sur l'enfant qui fait honte, et il partagera l'héritage entre les frères.
3 Nyũngũ nĩ ya gũthererio betha, na kĩrugutĩro nĩ gĩa gũthererio thahabu, no Jehova nĩwe ũgeragia ngoro cia andũ.
Le fourneau est pour éprouver l'argent, et le creuset, l'or; mais l'Eternel éprouve les cœurs.
4 Mũndũ mwaganu athikagĩrĩria mĩromo ĩrĩa yaragia waganu; nake mũndũ wa maheeni athikagĩrĩria rũrĩmĩ rũrĩa rwaragia maũndũ ma gũthũkia.
Le malin est attentif à la lèvre trompeuse, et le menteur écoute la mauvaise langue.
5 Mũndũ ũrĩa ũthekagĩrĩra athĩĩni nĩkũmena amenaga Ũrĩa wamombire; mũndũ ũrĩa ũkenagĩra mũtino ndakaaga kũherithio.
Celui qui se moque du pauvre, déshonore celui qui a fait le pauvre; et celui qui se réjouit de la calamité, ne demeurera point impuni.
6 Ciana cia ciana nĩ thũmbĩ harĩ andũ arĩa akũrũ, nao aciari nĩo riiri wa ciana ciao.
Les enfants des enfants sont la couronne des vieilles gens, et l'honneur des enfants ce sont leurs pères.
7 Mĩario ya bata ndĩagĩrĩire kanua ka mũndũ mũkĩĩgu, na makĩria mĩario ya maheeni ndĩagĩrĩire mũndũ ũrĩa wathanaga!
La parole grave ne convient point à un fou; combien moins la parole de mensonge aux principaux [d'entre le peuple.]
8 Ihaki rĩhaana ta ihiga rĩa kũrehe mũnyaka kũrĩ ũrĩa ũhakanaga; kũrĩa guothe athiiaga nĩagaacagĩra.
Le présent est [comme] une pierre précieuse aux yeux de ceux qui y sont adonnés; de quelque côté qu'il se tourne, il réussit.
9 Mũndũ ũrĩa ũhumbagĩra ihĩtia nĩ wendo acaragia, no ũrĩa ũcookagĩra ũhoro atigithanagia andũ marĩ ũrata mũnene.
Celui qui cache le forfait, cherche l'amitié; mais celui qui rapporte la chose, met le plus grand ami en division.
10 Kũrũithio nĩgũkenagia mũndũ ũrĩa ũkũũranaga maũndũ gũkĩra iboko igana harĩ mũndũ mũkĩĩgu.
La répréhension se fait mieux sentir à l'homme prudent, que cent coups au fou.
11 Mũndũ mũũru arongooragia o ũremi; nĩ ũndũ ũcio nĩagatũmĩrwo mũnene ũtarĩ tha amũũkĩrĩre.
Le malin ne cherche que rébellion, mais le messager cruel sera envoyé contre lui.
12 Nĩ kaba gũcemania na nduba ĩtunyĩtwo ciana ciayo gũkĩra gũcemania na mũndũ mũkĩĩgu na ũrimũ wake.
Que l'homme rencontre plutôt une ourse qui a perdu ses petits, qu'un fou dans sa folie.
13 Mũndũ angĩrĩha wega na ũũru, ũũru ndũkeehera nyũmba-inĩ yake.
Le mal ne partira point de la maison de celui qui rend le mal pour le bien.
14 Kwambĩrĩria haaro nĩ ta kũhingũrĩra maaĩ mahingĩrĩrie; nĩ ũndũ ũcio tiganaga na ũhoro ũcio ngarari itaanagĩa.
Le commencement d'une querelle est [comme] quand on lâche l'eau; mais avant qu'on vienne à la mêlée, retire-toi.
15 Gũtuĩra mũndũ mwaganu atĩ ndehĩtie na gũtuĩra ũrĩa ũtehĩtie atĩ nĩ mwĩhia, maũndũ macio meerĩ nĩ marĩ magigi harĩ Jehova.
Celui qui déclare juste le méchant, et celui qui déclare méchant le juste, sont tous deux en abomination à l'Eternel.
16 Mbeeca nĩ cia bata ũrĩkũ irĩ guoko-inĩ kwa mũndũ mũkĩĩgu, na ndangĩhota kũgũra ũũgĩ, na ndarĩ ngoro ya kwenda gũtaũkĩrwo?
Que sert le prix dans la main du fou pour acheter la sagesse, vu qu'il n'a point de sens?
17 Mũrata wa mũndũ amwendaga hĩndĩ ciothe, nake mũrũ wa nyina na mũndũ aciaragwo nĩ ũndũ wa hĩndĩ ya thĩĩna.
L'intime ami aime en tout temps, et il naîtra [comme] un frère dans la détresse.
18 Mũndũ ũtooĩ gũkũũrana maũndũ atuĩkaga wa kũrĩha thiirĩ wa mũndũ ũngĩ o na akaiga kĩndũ gĩa kũrũgamĩrĩra thiirĩ wa mũndũ wa itũũra rĩake.
Celui-là est dépourvu de sens qui touche à la main, et qui se rend caution envers son ami.
19 Mũndũ ũrĩa wendete haaro nĩ mehia endete; na mũndũ ũrĩa wakaga kĩhingo kĩraihu na igũrũ eĩtagĩria wanangĩki.
Celui qui aime les querelles, aime le forfait; celui qui hausse son portail, cherche sa ruine.
20 Mũndũ ũrĩ ngoro ya ũremi ndagaacagĩra; nake mũndũ ũrĩa ũrĩ rũrĩmĩ rwa kũheenania agũũaga thĩĩna-inĩ.
Celui qui est pervers de cœur, ne trouvera point le bien; et l'hypocrite tombera dans la calamité.
21 Kũgĩa na mũriũ mũkĩĩgu kũrehaga ihooru; ithe wa mũndũ mũkĩĩgu ndarĩ hĩndĩ akenaga.
Celui qui engendre un fou, en aura de l'ennui, et le père du fou ne se réjouira point.
22 Ngoro ngenu nĩ ndawa njega, no roho mũthuthĩku ũngʼaragia mahĩndĩ.
Le cœur joyeux vaut une médecine; mais l'esprit abattu dessèche les os.
23 Mũndũ mwaganu amũkagĩra ihaki na hitho, nĩguo ogomie ciira wa kĩhooto.
Le méchant prend le présent du sein, pour pervertir les voies de jugement.
24 Mũndũ ũkũũranaga maũndũ aikaraga arorete o ũũgĩ, no maitho ma mũndũ mũkĩĩgu morũũraga nginya ituri cia thĩ.
La sagesse est en la présence de l'homme prudent; mais les yeux du fou sont au bout de la terre.
25 Mwana mũkĩĩgu arehagĩra ithe kĩeha, na marũrũ kũrĩ nyina ũrĩa wamũciarire.
L'enfant insensé est l'ennui de son père, et l'amertume de celle qui l'a enfanté.
26 Ti wega kũherithia mũndũ ũtekĩte mahĩtia, kana kũhũũra anene nĩ ũndũ wa ũrũngĩrĩru wao.
Il n'est pas juste de condamner l'innocent à l'amende, ni que les principaux [d'entre le peuple] frappent quelqu'un pour avoir agi avec droiture.
27 Mũndũ ũrĩ na ũmenyo aragia ciugo athimĩte, nake mũndũ ũrĩ na ũtaũku aikaraga ahooreire.
L'homme retenu dans ses paroles sait ce que c'est que de la science, et l'homme qui est d'un esprit froid, est un homme intelligent.
28 O na mũndũ mũkĩĩgu angĩkira nĩonagwo arĩ mũũgĩ, na akoneka arĩ mũtaũku angĩtumia kanua.
Même le fou, quand il se tait, est réputé sage; et celui qui serre ses lèvres, est réputé entendu.

< Thimo 17 >