< Matthieu 27 >
1 Or le matin étant venu, tous les princes des prêtres et les anciens du peuple tinrent conseil contre Jésus, pour le livrer à la mort.
Wontta guura kahine halaqatinne biitta cimati ubbay Yesuusa wodhisanaw maqettidosona.
2 Et l’ayant lié, ils l’emmenèrent, et le livrèrent à Ponce Pilate, gouverneur.
Entti Yesuusa qachchi efidi deriya haariya Philaaxoosas aathidi immidosona.
3 Alors Judas, qui l’avait livré, voyant qu’il était condamné, fut touché de repentir et reporta les trente pièces d’argent aux princes des prêtres et aux anciens,
He wode Yesuusa oythida Yihudi, Philaaxoosi Yesuusa bolla pirddidayssa be7idi, qiirottidi, he hasttamu biraa santimiya kahine halaqatasinne deriya cimatas guye zaaris.
4 Disant: J’ai péché en livrant un sang innocent. Mais eux lui répondirent: Que nous importe? Vois toi-même.
“Taani xillo asi hayqos aatha immada nagara oothas” yaagis. Shin entti, “Hessi nu meto gidenna ne meto” yaagidosona.
5 Alors ayant jeté l’argent dans le temple, il se retira et alla se pendre.
Yihudi miishiya Xoossaa Keethan yeggi aggidi entta matappe bidi, sulleti hayqqis.
6 Mais les princes des prêtres, ayant pris l’argent, dirent: Il n’est pas permis de le mettre dans le trésor, parce que c’est le prix du sang.
Kahine halaqati miishiya ekkidi, “Ha miishey suutha miishe gidiya gisho, nuuni Xoossa Keethaa miishiyara gatheyssi woga gidenna” yaagidosona.
7 Et après s’être consultés entre eux, ils en achetèrent le champ du potier, pour la sépulture des étrangers.
Hessafe guye, issife zorettidi, bete asi mooganaw mana biitta shammidosona.
8 C’est pourquoi ce champ est encore aujourd’hui appelé Haceldama, c’est-à-dire le champ du sang.
Hessa gisho, he gadey hachchi gakkanaw suutha biitta geetetti xeegettees.
9 Alors fut accomplie la parole du prophète Jérémie, disant: Ils ont reçu les trente pièces d’argent, prix de celui qui a été apprécié suivant l’appréciation des enfants d’Israël;
Nabiya Ermmiyasi, “Isra7eele asay iyaw qanxanaw gammattida hasttamu bira santime ekkidosona.
10 Et ils les ont données pour le champ du potier, ainsi que me l’a prescrit le Seigneur.
Goday tana kiittidayssada mana biitta shammanaw immidosona” gidayssi he wode polettis.
11 Or Jésus comparut devant le gouverneur, qui l’interrogea, disant: Es-tu le roi des Juifs? Jésus lui répondit: Tu le dis.
Yesuusi deriya haariya Philaaxoosa sinthe shiiqin, Philaaxoosi iyaakko, “Neeni Ayhude kawo?” yaagidi oychchis. Yesuusi zaaridi, “Ne gadasa” yaagis.
12 Et comme les princes des prêtres et les anciens l’accusaient, il ne répondit rien.
Kahine halaqatinne biitta cimati iya mootiya wode enttaw aybi zaarokka immibeenna.
13 Alors Pilate lui dit: N’entends-tu point combien de témoignages ils rendent contre toi?
He wode Philaaxoosi Yesuusakko, “Hayssati nena mootiya mootuwa ubbaa si7ikkii?” yaagis.
14 Mais il ne répondit à aucune de ses paroles, de sorte que le gouverneur en était extrêmement étonné.
Yesuusi hari attoshin, issi qaalakka zaaronna ixxin, deriya haareyssi daro malaalettis.
15 À un des jours de la fête solennelle, le gouverneur avait coutume de délivrer au peuple un prisonnier, celui qu’ils voulaient.
Deriya haareyssi laythan laythan Faasika Baale bonchchiya gallasan, asay koyaa issi asi qashoppe birshshiya wogi de7ees.
16 Or il avait alors un prisonnier insigne nommé Barabbas.
He wode issi Barbbaana Yesuusa giya daro erettida iita asi qasho keethan de7ees.
17 Le peuple étant donc assemblé, Pilate dit: Lequel voulez-vous que je vous délivre, Barabbas ou Jésus, qui est appelé Christ?
Hessa gisho, daro asay shiiqidi de7ishin Philaaxoosi, “Taani hinttew Barbbaana Yesuusa birshshoyye, woykko Yesuusa giya Kiristtoosa birshsho?” yaagidi asaa oychchis.
18 Car il savait que c’était par envie qu’ils l’avaient livré.
I hessa giday entti qanaattidi Yesuusa oythidayssa eriya gishossa.
19 Or, pendant qu’il siégeait sur son tribunal, sa femme lui envoya dire: Qu’il n’y ait rien entre toi et ce juste; car j’ai beaucoup souffert aujourd’hui dans un songe à cause de lui.
Philaaxoosi pirdda keethan uttidashin, iya machchiya, “Taani hachchi qamma amuhon iyabaa daro waayettashe aqida gisho, he xillo uraa bolla aybibaakka oothofa” yaagada kiittasu.
20 Mais les princes des prêtres et les anciens persuadèrent au peuple de demander Barabbas, et de faire périr Jésus.
Shin kahine halaqatinne deriya cimati Philaaxoosi Barbbaana birshshidi, Yesuusa wodhana mela, asay iya woossana mela, asaa cimmidosona.
21 Le gouverneur donc prenant la parole, leur dit: Lequel des deux voulez-vous que je vous délivre? Ils répondirent: Barabbas.
Philaaxoosi zaaridi enttako, “Taani entta nam77aafe hinttew oona billana mela koyeetii?” yaagidi oychchis. Entti, “Barbbaana billana mela koyoos” yaagidosona.
22 Pilate leur demanda: Que ferai-je donc de Jésus appelé Christ?
Philaaxoosi, “Yaatin, Yesuusa giya Kiristtoosa waato?” yaagidi entta oychchis. Ubbay zaaridi, “Masqaliya bolla iya kaqqa” yaagidosona.
23 Ils s’écrièrent tous: Qu’il soit crucifié. Le gouverneur leur repartit: Quel mal a-t-il fait? Mais ils criaient encore plus, disant: Qu’il soit crucifié.
Philaaxoosi asaakko, “Ays? I ay iitabaa oothidee?” yaagidi oychchis. Shin asay kaseyssafe aathidi, “Masqaliya bolla iya kaqa” gidi waassidosona.
24 Pilate voyant qu’il ne gagnait rien, mais que le tumulte augmentait, prit de l’eau et se lava les mains devant le peuple, disant: Je suis innocent du sang de ce juste: voyez vous-mêmes.
Ooshshi denthethofe hara aybibaakka oothanaw dandda7ettonayssa Philaaxoosi be7idi, haathe ekkidi, “Ha uraa hayquwan taani de7ikke. Hessa oothey hinttena” yaagidi asaa sinthan ba kushiya meecettis.
25 Et tout le peuple répondant, dit: Son sang sur nous et sur nos enfants!
Asa ubbay zaaridi, “Iya suuthaa gomey nunanne nu nayta gakko” yaagidosona.
26 Alors il leur délivra Barabbas; mais Jésus, après l’avoir fait flageller, il le leur livra pour être crucifié,
Yaatin, Philaaxoosi Barbbaana enttaw billidi, Yesuusa lisson garaafidi, masqaliya bolla kaqettidi hayqqana mela enttaw aathidi immis.
27 Aussitôt les soldats du gouverneur menant Jésus dans le prétoire, rassemblèrent autour de lui toute la cohorte;
Hessafe guye, Philaaxoosa wotaaddareti Yesuusa deriya haareyssa soo ekki efin, wotaaddareti ubbay iya yuushuwan eqqidosona.
28 Et, l’ayant dépouillé, ils l’enveloppèrent d’un manteau d’écarlate;
Iya afilaa qaari ekkidi zo7o afila mayzidosona.
29 Puis tressant une couronne d’épines, ils la mirent sur sa tête, et un roseau dans sa main droite; et fléchissant le genou devant lui, ils le raillaient, disant: Salut, roi des Juifs.
Qassi aguntha kalachcha giigisidi, iya huu7en wothidosona. Iya ushachcha kushiyan mayre xam77a oythidi, iya sinthan gulbbatidi, “Ayhude kawaw, mukulu laythi kawota!” yaagidi, iya bolla qelqisidosona.
30 Et, crachant sur lui, ils prenaient le roseau, et en frappaient sa tête.
Iya bolla cuttidosona. He mayre xam77aa ekkidi, iya huu7en shocidosona.
31 Après qu’ils se furent ainsi joués de lui, ils lui ôtèrent le manteau, le couvrirent de ses vêtements, et l’emmenèrent pour le crucifier.
Entti iya bolla qelqisidayssafe guye, zo7o afilaa iyappe qaari ekkidi, iya afilaa iya mayzidosona. Masqaliya bolla iya kaqqanaw ekki efidosona.
32 Or, comme ils sortaient, ils rencontrèrent un homme de Cyrène, nommé Simon; ils le contraignirent de porter sa croix.
Entti kare keyidi, issi Simoona giya Qerena biitta asi demmidi, Yesuusa masqaliya wolqqan toossidosona.
33 Et ils vinrent au lieu appelé Golgotha, qui est le lieu du Calvaire.
Golggotta giya bessi gakkidosona. “Golggotta” guussay “Guugge bessi” guussu.
34 Là, ils lui donnèrent à boire du vin mêlé avec du fiel; mais lorsqu’il l’eut goûté, il ne voulut pas boire.
Hessan entti ciye walakettida woyne ushshaa uyo gidi iyaw immidosona. Shin I hessa ganxi ekkidi, uyonna ixxis.
35 Après qu’ils l’eurent crucifié, ils partagèrent ses vêtements, jetant le sort, afin que fût accomplie la parole du prophète, disant: Ils se sont partagé mes vêtements, et sur ma robe, ils ont jeté le sort.
Entti masqaliya bolla iya kaqqidayssafe guye, iya afilaa shaakkidi, saama yeggidi ekkidosona.
36 Puis s’étant assis, ils le gardaient.
Hessafe guye, yan uttidi iya naagidosona.
37 Et ils mirent au-dessus de sa tête sa condamnation ainsi écrite: Celui-ci est Jésus, le roi des Juifs.
Qassi, “Hayssi Ayhude Kawuwa Yesuusa” yaagiya mooto xuufiya iya huu7e son wothidosona.
38 Alors furent crucifiés avec lui deux voleurs, l’un à droite et l’autre à gauche.
Yesuusara he wode nam77u panggata issuwa iyappe ushachcha baggan, hankkuwa iyappe haddirssa baggara, masqaliya bolla kaqqidosona.
39 Or les passants le blasphémaient, branlant la tête,
Ogiyara aadhdhiya asay Yesuusa boridi, iya bolla cuttishe,
40 Et disant: Ah! toi qui détruis le temple de Dieu et le rebâtis en trois jours, sauve-toi toi-même. Si tu es le Fils de Dieu, descends de la croix.
“Xoossa Keethaa laallada heedzu gallasa giddon keexeysso, nena ashsha. Neeni Xoossaa Na7a gidikko, ane masqaliya bollafe wodhdha” yaagidosona.
41 Pareillement les princes des prêtres eux-mêmes se moquant de lui avec les scribes et les anciens, disaient:
Hessadakka, kahine halaqati, higge asttamaaretinne biitta cimati issife Yesuusa bolla qelqisidosona. Hayssada yaagidosona:
42 Il a sauvé les autres, et il ne peut se sauver lui-même: s’il est le roi d’Israël, qu’il descende maintenant de la croix, et nous croirons en lui:
“Harata ashshis, shin bana ashshanaw dandda7ibeenna. I Isra7eele kawo gidikko, ane masqaliya bollafe ha77i wodho, nukka iya ammanana.
43 Il se confie en Dieu; qu’il le délivre maintenant, s’il veut; car il a dit: Je suis le Fils de Dieu.
Xoossan I ammanettees, Xoossay iya ashshanaw koykko ane ashsho. Ays giikko, I bana, ‘Taani Xoossaa Na7a’ gees” yaagidosona.
44 Or, c’était aussi l’insulte que lui faisaient les voleurs qui étaient crucifiés avec lui.
Qassi hari attoshin, iyara masqaliya bolla kaqettida panggatika hessada gidi iya bolla qelqisidosona.
45 Mais, depuis la sixième heure, les ténèbres se répandirent sur toute la terre jusqu’à la neuvième heure.
Usuppun saateppe bidi, uddufun saate gakkanaw biitta ubbay dhumis.
46 Et, vers la neuvième heure, Jésus cria d’une voix forte, disant: Eli, Eli, lamma sabacthani? c’est-à-dire: Mon Dieu, mon Dieu, pourquoi m’avez-vous délaissé?
Uddufun saate gidiya wode Yesuusi, “Elohee, Elohee, lama sabaqitani?” gidi gita waaso waassis. “Elohee, Elohee, lama sabaqitani?” geyssa birshshethay “Ta Xoossaw, ta Xoossaw, tana ays aggadi?” guussu.
47 Mais quelques-uns de ceux qui étaient là, et qui entendaient, disaient: C’est Elie que celui-ci appelle.
Hessan eqqida asaappe issoti issoti hessa si7idi, “Ha uray Eliyaasa xeegees” yaagidosona.
48 Et aussitôt l’un d’eux, courant, prit une éponge, l’emplit de vinaigre, puis la mit au bout d’un roseau, et il lui présentait à boire.
Iira enttafe issoy woxxi bidi, ispponjje ekkidi, caala woyne ushshaa kunthis. Hessa mayre xam77a xeeran wothidi ushshanaw iya doonakko shiishis.
49 Mais les autres disaient: Laisse, voyons si Elie viendra le délivrer.
Shin hankkoti, “Naaga, Eliyaasi iya ashshanaw yaanekko ane be7oos” yaagidosona.
50 Cependant Jésus, criant encore d’une voix forte, rendit l’esprit.
Yesuusi nam77antho gita waaso waassidi, hayqqi aggis.
51 Et voilà que le voile du temple se déchira en deux, depuis le haut jusqu’en bas, et la terre trembla, les pierres se fendirent,
He saaten Xoossa Keethan kaqettida magaraajjoy qommofe duge gakkanaw nam77u keyidi, peedheti wodhdhis. Biittay qaaxxis, zaallayka phalqqettis.
52 Les sépulcres s’ouvrirent, et beaucoup de corps des saints qui s’étaient endormis se levèrent;
Duufoti dooyettin Xoossaa asatappe daroti hayqoppe denddidosona.
53 Et sortant de leurs tombeaux, après sa résurrection, ils vinrent dans la cité sainte, et apparurent à un grand nombre de personnes.
Entti duufoppe keyidi, Yesuusi hayqoppe denddidayssafe guye, geeshsha katamaa bidosona; yan entti daro asaas benttidosona.
54 Le centurion et ceux qui étaient avec lui pour garder Jésus, voyant le tremblement de terre et tout ce qui se passait, furent saisis d’une extrême frayeur, et dirent: Vraiment, celui-ci était le Fils de Dieu.
Mato halaqaynne iyara Yesuusa naagiya wotaaddareti biittay qaaxxidayssanne hessan hanidabaa be7ida wode daro yayyidi “Tuma hayssi Xoossaa Na7aa” yaagidosona.
55 Il y avait aussi à quelque distance de là beaucoup de femmes qui, de la Galilée, avaient suivi Jésus pour le servir;
Hessan daro maccasati, Galiilappe doomidi Yesuusa haggaazishe kaallidayssati haahon eqqidi xeellosona.
56 Et parmi lesquelles étaient Marie-Madeleine, et Marie, mère de Jacques et de Joseph, et la mère des fils de Zébédée.
Entta giddon Magdela Mayraama, Yayqoobanne Yoosefa aayiya Mayraamanne Zabdiyoosa machchiya de7oosona.
57 Or, quand il se fit soir, vint un homme riche d’Arimathie, du nom de Joseph, qui, lui aussi, était disciple de Jésus,
Sa7ay omarssiya wode Yoosefa giya issi dure uray, Armmatiyasa katamaappe yis. I ba huu7enkka Yesuusa kaalliya asi.
58 Cet homme vint à Pilate, et lui demanda le corps de Jésus. Alors Pilate commanda que le corps fût remis.
Yoosefi Philaaxoosakko bidi, Yesuusa ahaa ekkanaw woossis. Philaaxoosi ahay Yoosefas imettana mela kiittis.
59 Ayant donc reçu le corps, Joseph l’enveloppa dans un linceul blanc;
Yesuusa ahaa ekkidi, geeshsha moogo afilan xaaxis.
60 Et il le mit dans son sépulcre neuf qu’il avait fait tailler dans le roc. Ensuite il roula une grande pierre à l’entrée du sépulcre, et s’en alla.
Baw moogettanaw shuchchafe woocida ooratha gonggolon iya ahaa wothis. Qassi he gonggoluwa doonan gita shuchchaa gonddorssi wothidi aggi bis.
61 Mais Marie-Madeleine et l’autre Marie étaient là, assises près du sépulcre.
Magdela Mayraamanne hankko Mayraama he gonggoluwakko simmidi uttidosona.
62 Le lendemain, c’est-à-dire le jour d’après la préparation du sabbat, les princes des prêtres et les pharisiens vinrent ensemble vers Pilate,
Wontethe Sambbaata gallas, kahine halaqatinne Farisaaweti Philaaxoosakko yidi, hayssada yaagidosona:
63 Et lui dirent: Seigneur, nous nous sommes rappelé que ce séducteur a dit, lorsqu’il vivait encore: Après trois jours je ressusciterai.
“Godaw, ha worddanchchoy paxa de7ishe, ‘Taani heedzu gallasappe guye, hayqoppe denddana’ yaagidayssi nuus hassayettis.
64 Commandez donc que le sépulcre soit gardé jusqu’au troisième jour, de peur que ses disciples ne viennent et ne le dérobent, et ne disent au peuple: Il est ressuscité d’entre les morts; et la dernière erreur serait pire que la première.
Hessa gisho, I moogettida gonggoluwa heedzu gallas gakkanaw, minthi naagana mela kiittarkki. Hessi dhayikko iya tamaareti bidi, iya ahaa kaysi dhayssidi, ‘Hayqoppe denddis’ yaagidi asaas odikko nam77antho balesoy koyroyssafe ubba haa iitana” yaagidosona.
65 Pilate leur dit: Vous avez des gardes; allez, et gardez-le comme vous l’entendez.
Philaaxoosi enttako, “Hinttew naageyssati de7oosona; bidi hinttew dandda7ettida mela naagisite” yaagis.
66 Ceux-ci donc s’en allant, munirent le sépulcre, scellant la pierre, et mettant des gardes.
Hessa gisho, entti bidi duufoy boshettonna mela shuchchaa bolla maatame wothidi wotaaddaretan naagisidosona.