< 2 Chroniques 18 >

1 Josaphat fut donc riche, très illustre, et allié avec Achab.
Heoi nui atu nga taonga me te kororia o Iehohapata; a i piri ano raua ko Ahapa i te ara pakuwha.
2 Et il descendit après quelques années vers lui à Samarie; et à son arrivée Achab tua un grand nombre de béliers et de bœufs, à cause de lui et de tout le peuple qui était venu avec lui, et il lui persuada de monter à Ramoth-Galaad.
Na i te mutunga o etahi tau ka haere atu ia ki a Ahapa, ki Hamaria. A he tini nga hipi me nga kau i patua e Ahapa ma ratou ko ona hoa. Na kei te kukume ia i a ia kia haere tahi raua ki Ramoto Kireara.
3 Achab, roi d’Israël, dit donc à Josaphat, roi de Juda: Venez avec moi à Ramoth-Galaad. Celui-ci lui répondit: Comme je suis, vous êtes vous-même: comme est votre peuple, ainsi est mon peuple; et nous serons avec vous dans cette guerre.
A ka mea a Ahapa kingi o Iharaira ki a Iehohapata kingi o Hura, Kia haere taua ki Ramoto Kireara? Ano ra ko tera ki a ia, Ko ahau, ko koe, rite tonu taua; ko toku iwi, ko tou iwi, rite tonu; hei hoa ano matou mou ki te pakanga.
4 Et Josaphat dit au roi d’Israël: Consultez, je vous en conjure, dès à présent, la parole du Seigneur.
A ka mea a Iehohapata ki te kingi o Iharaira, Tena, rapua aianei tetahi kupu i a Ihowa.
5 Le roi d’Israël assembla donc quatre cents hommes, prophètes, et il leur dit: Devons-nous aller à Ramoth-Galaad pour combattre, ou nous tenir en repos? Mais ceux-ci: Montez, dirent-ils, et le Seigneur la livrera en la main du roi.
Na ka huihuia nga poropiti e te kingi o Iharaira, e wha rau tangata. Na ka mea ia ki a ratou, Me haere ranei matou ki Ramoto Kireara ki te whawhai, kauaka ranei ahau e haere? Ano ra ko ratou; Haere; ma te Atua hoki e homai ki te ringa o te kingi.
6 Et Josaphat demanda: N’y a-t-il point ici un prophète du Seigneur, afin que nous le consultions aussi?
Na ka mea a Iehohapata, Kahore ranei i konei tetahi atu, he poropiti na Ihowa, hei rapunga atu ma tatou?
7 Et le roi d’Israël répondit à Josaphat: Il y a un homme par qui nous pouvons consulter la volonté du Seigneur; mais moi, je le hais, parce qu’il ne me prophétise point du bien, mais du mal en tout temps: or c’est Michée, fils de Jemla. Et Josaphat dit: Ô roi, ne parlez pas ainsi.
Ano ra ko te kingi o Iharaira ki a Iehohapata, Tenei ano tetahi tangata, hei rapunga atu ma tatou i ta Ihowa; otiia e kino ana ahau ki a ia; no te mea kahore ana poropiti pai moku; he kino kau tana i nga ra katoa; ko Mikaia tera, ko te tama a Imi ra. Na ka mea a Iehohapata, Kaua e pena mai te kupu a te kingi.
8 Le roi d’Israël appela donc un des eunuques, et lui dit: Appelle à l’instant Michée, fils de Jemla.
Katahi te kingi o Iharaira ka karanga ki tetahi o nga rangatira, ka mea, Kia hohoro mai a Mikaia tama a Imira.
9 Or le roi d’Israël et Josaphat, roi de Juda, étaient assis chacun sur leur trône, vêtus avec une magnificence royale; et ils étaient assis dans une aire, près de la porte de Samarie, et tous les prophètes prophétisaient devant eux.
Na i runga te kingi o Iharaira raua ko Iehohapata kingi o Hura i tona torona, i tona torona e noho ana, oti rawa o raua kakahu te kakahu, a noho ana raua i te wahi tuwhera, i te kuwaha o te keti o Hamaria, me te poropiti ano nga poropiti katoa i to raua aroaro.
10 Alors Sédécias, fils de Chanaana, se fit des cornes de fer, et dit: Voici ce que dit le Seigneur: Tu agiteras avec ces cornes la Syrie, jusqu’à ce que tu l’aies détruite.
Na kua oti i a Terekia tama a Kenaana etahi haona rino te hanga mana. Ko tana kupu ano tenei, Ko te kupu tenei a Ihowa, Ka tukia nga Hiriani e koe ki enei a poto noa.
11 Et tous les prophètes prophétisaient de même, et disaient: Montez à Ramoth-Galaad, et vous prospérerez, et le Seigneur les livrera à la main du roi.
Me nga poropiti katoa, pera tonu ta ratou poropiti: i mea ratou, Haere ki Ramoto Kireara, kia taea hoki tau; kua homai hoki e Ihowa ki te ringa o te kingi.
12 Or le messager qui était allé pour appeler Michée lui dit: Voilà que les paroles des prophètes annoncent unanimement de bonnes choses au roi; je vous prie donc que votre parole ne diffère point des leurs, et dites des choses favorables.
A i korero te karere i haere nei ki te tiki i a Mikaia; i mea ki a ia, Nana, ko nga kupu a nga poropiti ki te kingi, kotahi tonu te mangai mo te pai; na kia rite tau kupu ki ta tetahi o ratou, kia pai au korero.
13 Michée lui répondit: Le Seigneur vit! tout ce que m’aura dit mon Dieu, c’est ce que je dirai.
Na ka mea a Mikaia, E ora ana a Ihowa, ina, ko ta toku Atua e korero mai ai ki ahau, ko taku tena e korero ai.
14 Il vint donc vers le roi, et le roi lui dit: Michée, devons-nous aller à Ramoth-Galaad pour combattre, ou nous tenir en repos? Michée lui répondit: Montez, car toutes choses seront prospères, et les ennemis seront livrés en vos mains.
A, no tona taenga ki te kingi, ka mea te kingi ki a ia, E Mikaia, me haere ranei matou ki Ramoto Kireara ki te whawhai, kaua ranei? Ano ra ko tera ki a ia, Haere, kia taea hoki ta koutou; ka homai hoki ratou ki to koutou ringa.
15 Et le roi reprit: Je t’adjure de nouveau et encore de nouveau de ne me dire que ce qui est vrai, au nom du Seigneur.
Na ka mea te kingi ki a ia, Kia hia ianei aku whakaoati i a koe kia kati au e korero mai ai ki ahau i runga i te ingoa o Ihowa, ko te mea pono anake.
16 Alors Michée dit: J’ai vu tout Israël dispersé dans les montagnes, comme les brebis sans pasteur; et le Seigneur a dit: Ceux-ci n’ont point de maîtres; que chacun retourne dans sa maison en paix.
Katahi tera ka ki, I kite ahau i a Iharaira katoa e marara noa ana i runga i nga maunga, koia ano kei nga hipi kahore nei o ratou kaitiaki: a i mea a Ihowa, Kahore o enei ariki: kia hoki marie ratou ki tona whare, ki tona whare.
17 Et le roi d’Israël dit à Josaphat: Ne vous ai-je pas dit que cet homme ne me prophétise rien de bien, mais des choses qui sont mauvaises?
Na ka mea te kingi o Iharaira ki a Iehohapata, Kahore ianei ahau i ki atu ki a koe, E kore e pai tana poropiti moku; engari he kino?
18 Mais Michée: C’est pourquoi, dit-il, écoutez la parole du Seigneur: J’ai vu le Seigneur assis sur son trône, et toute l’armée du ciel se tenant près de lui, à droite et à gauche.
Na ka mea tera, Mo reira whakarongo ki te kupu a Ihowa, I kite ahau i a Ihowa e noho ana i runga i tona torona, i te mano katoa ano o te rangi e tu ana i tona matau, i tona maui.
19 Et le Seigneur a dit: Qui trompera Achab, roi d’Israël, afin qu’il monte et qu’il succombe à Ramoth-Galaad? Comme l’un disait d’une manière, et l’autre d’une autre,
Na ka mea a Ihowa, Ko wai hei whakapati i a Ahapa kingi o Iharaira kia haere ai, kia hinga ai ki Ramoto Kireara? Na puta ke ta tenei kupu, puta ke ta tenei kupu.
20 L’esprit malin s’avança, et s’arrêta devant le Seigneur, et lui dit: C’est moi qui le tromperai. Et le Seigneur: En quoi, lui dit-il, le tromperas-tu?
Na ko te putanga o tetahi wairua, tu ana i te aroaro o Ihowa, ka mea, Maku ia e whakapati. A ka mea a Ihowa ki a ia, Me pehea?
21 Et celui-ci répondit: Je sortirai, et je serai un esprit menteur dans la bouche de tous ses prophètes. Et le Seigneur dit: Tu le tromperas, et tu prévaudras; sors, et fais ainsi.
Ano ra ko tera, Me haere atu ahau, a hei wairua teka ahau i roto i nga mangai o ana poropiti katoa. Na ka mea ia, Mau ia e whakapati, ka taea ano e koe. Haere, meatia tau na.
22 Maintenant donc voilà que le Seigneur a mis un esprit de mensonge dans la bouche de tous vos prophètes, et le Seigneur a prononcé contre vous des malheurs.
Na, tena, kua hoatu inaianei e Ihowa he wairua teka ki te mangai o enei poropiti au, kua kino ano ta Ihowa korero mou.
23 Or Sédécias, fils de Chanaana, s’approcha, frappa la joue de Michée et dit: Par quelle voie, l’Esprit du Seigneur a-t-il passé de moi en toi pour te parler?
Katahi ka whakatata a Terekia tama a Kenaana, ka patu i te paparinga o Mikaia, ka mea, I na hea te haerenga atu o te wairua o Ihowa i ahau ki a koe, korero ai?
24 Et Michée répondit: Vous le verrez vous-même, le jour que vous entrerez dans une chambre au sortir d’une chambre pour vous cacher.
Ano ra ko Mikaia, Tera koe e kite i te ra e haere ai koe ki tetahi ruma i roto rawa piri ai.
25 Alors le roi d’Israël ordonna, disant: Prenez Michée, et conduisez-le à Amon, prince de la ville, et à Joas, fils d’Amélech.
Katahi te kingi o Iharaira ka mea, Kawea atu a Mikaia, whakahokia ki a Amono rangatira o te pa, ki a Ioaha hoki tama a te kingi:
26 Et vous leur direz: Voici ce que dit le roi: Envoyez cet homme dans la prison, et donnez-lui un peu de pain et un peu d’eau, jusqu’à ce que je revienne en paix.
Ki atu hoki, Ko te kupu tenei a te kingi, Hoatu tenei ki te whare herehere, whangaia hoki ki te taro o te tangihanga, ki te wai o te tangihanga, kia hoki mai ra ano ahau i runga i te rangimarie.
27 Et Michée dit: Si vous revenez en paix, le Seigneur n’a point parlé par moi. Et il ajouta: Peuples, écoutez tous.
Ano ra ko Mikaia, Ki te tupono koe te hoki mai i runga i te rangimarie, heoi he teka naku i whakapuaki ta Ihowa korero. I mea ano ia, Whakarongo mai, e nga iwi katoa.
28 Ainsi le roi d’Israël et Josaphat, roi de Juda, montèrent à Ramoth-Galaad.
Heoi haere ana te kingi o Iharaira raua ko Iehohapata, kingi o Hura ki runga, ki Ramoto Kireara.
29 Et le roi d’Israël dit à Josaphat: Je changerai d’habit, et c’est ainsi que j’irai au combat; mais, vous, revêtez-vous de vos vêtements. Ainsi, son habit changé, le roi d’Israël vint au combat.
Na ka mea te kingi o Iharaira ki a Iehohapata, Me whakaputa ke toku ahau, ka haere ki te whawhai; ko koe ia kakahuria ou kakahu. Heoi whakaputa ke ana te kingi o Iharaira i tona ahua, a haere ana raua ki te whawhai.
30 Or le roi de Syrie ordonna aux chefs de sa cavalerie, disant: Ne combattez point contre le plus petit ou contre le plus grand, mais seulement contre le roi d’Israël.
Kua oti ano ana rangatira hariata te whakahau e te kingi o Hiria; i mea ia, Kaua e whawhai ki te iti, ki te rahi; engari ki te kingi anake o Iharaira.
31 C’est pourquoi, lorsque les chefs de la cavalerie virent Josaphat, ils dirent: C’est le roi d’Israël. Et ils l’environnèrent en combattant; mais lui cria vers le Seigneur, et le Seigneur le secourut, et les écarta de lui;
Na, i te kitenga o nga rangatira o nga hariata i a Iehohapata, ka mea ratou, Ko te kingi o Iharaira tenei. Na kua mui ki a ia ki te whawhai. Otiia ko te karangatanga o Iehohapata, a ka awhinatia ia e Ihowa; a na te Atua ratou i mea kia whakarere i a ia.
32 Car, comme les chefs de la cavalerie virent que ce n’était point le roi d’Israël, ils le laissèrent.
Na, i te kitenga o nga rangatira o nga hariata ehara i te kingi o Iharaira, hoki ana ratou i te whai i a ia.
33 Or il arriva qu’un homme du peuple lança une flèche au hasard, et qu’il frappa le roi d’Israël entre le cou et les épaules; mais Achab dit au conducteur de son char: Tourne ta main, et tire-moi de la bataille, parce que je suis blessé.
Na ka kumea te kopere e tetahi tangata, he mea noa iho, tu tonu te kingi o Iharaira i waenga pu o te hononga iho o te pukupuku: na reira tera i mea ai ki te kaiarataki o tana hariata, Tahuri tou ringa; kawea atu ahau i roto i te ope; kua tu hoki ahau.
34 Et la guerre fut terminée en ce jour-là. Or le roi d’Israël se tint sur son char en face des Syriens, jusqu’au soir, et il mourut au soleil couchant.
Na ka rahi haere te whawhai i taua ra; a i whakamanawanui te kingi o Iharaira, i tu atu ki nga Hiriani i runga i tona hariata, a ahiahi noa; a i te rerenga o te ra ka mate.

< 2 Chroniques 18 >