< 2 Chroniques 23 >
1 Et la septième année Joiada s'enhardit et forma ligue avec les chefs de cent, Azaria, fils de Jéroham, et Ismaël, fils de Jochanan, et Azaria, fils de Obed, et Maaseïa, fils de Adaïa, et Elisaphat, fils de Zichri.
Hianagi pristi ne' Jehoiada'a korora osu 100'a sondia vahete'ma kegavama nehaza sondia kva vahetamine kea huhagerafi'ne. Ana kva vahetmimofo zamagi'a, Jerohamu nemofo Azaria'ma, Jehohanani nemofo Ismaeli'ma, Obeti nemofo Azaria'ma, Adaia nemofo Maseia'ma, Zikri nemofo Elisafati'e.
2 Et ils firent la tournée de Juda, et rassemblèrent les Lévites de toutes les villes de Juda et les patriarches d'Israël, afin qu'ils vinssent à Jérusalem.
Ana hute'za Livae vahetamine, mago mago Israeli naga nofimofo kva vahetmina maka Juda mopafima me'nea rankumatmimpi vano hu'za zamavare'za Jerusalemi kumate zamavare atru hu'naze.
3 Et toute l'Assemblée conclut un pacte dans le Temple de Dieu avec le roi. Et Joiada leur dit: Voici, le fils du roi sera roi, ainsi que l'Éternel l'a promis au sujet des fils de David.
Hagi maka atruma hu'naza vahe'mo'za Anumzamofo nompi vu'za kasefa kini ne'ene huhagerafi huvempa kea hu'naze. Hagi Jehoiada'a amanage hu'ne, kini ne'mofo Deviti mofavremo kinia manigahie huno Ra Anumzamo'a hu'ne.
4 Voici ce que vous avez à faire: Un tiers d'entre vous pris dans les Prêtres et les Lévites montera la garde le jour du Sabbat, comme portiers des seuils,
Hagi tamagra amana hugahaze, 3'a kevu pristi vahe'ene Livae vahepintira, mago kevuma Sabatire'ma eri'zama eneriza kevumo'za mono nomofo kafantera kegava hugahaze.
5 et un tiers se tiendra au palais royal, et un tiers à la porte Jesod, et tout le peuple dans les parvis de l'Éternel.
Hagi mago kevumo'za kini ne'mofo nonkumate kegava hanageno, mago kevumo'a mono nonkuma kafante kegava hugahaze. Hagi maka vahe'mo'za Ra Anumzamofo mono no kumapi manigahaze.
6 Et que dans le Temple de l'Éternel ne pénètre personne autre que les Prêtres et Lévites de service; que ceux-là entrent, car ils sont consacrés; et tout le peuple fera la garde de l'Éternel.
Hagi atrenkeno mago vahe'mo'a Ra Anumzamofo mono nompina marerino atiraminora osutfa hino. Pristi vahetamine ana nompima eri'zama eri'naza Livae vahe'mo'zage mareri'za atiramiza hugahaze. Na'ankure zamagra agru hu'naze. Hianagi maka vahetmina Ra Anumzamo'ma eri'zama zami'nere manitere hugahaze.
7 Et les Lévites entoureront le roi de tous les côtés, chacun ses armes à la main, et quiconque s'introduira dans le Temple doit être mis à mort; et escortez le roi à son entrée et à sa sortie.
Hagi mago mago Livae vahemota tamazampina ha'zantmia erineta kini ne' Joasina manigaginteneta kegava huntegahaze. Hagi iza'oma mono nompima efresia vahera ahefriho. Ana nehuta inantegoma kini ne'mo'ma vanirega avaririta vano hiho.
8 Et les Lévites et tous les hommes de Juda exécutèrent tous les ordres du Prêtre Joiada, et ils prirent chacun ses gens, ceux qui montaient la garde le jour du Sabbat, et ceux qui descendaient la garde le jour du Sabbat; car le Prêtre Joiada n'avait pas exempté les classes.
Anage hige'za Livae vahe'ene maka Juda vahe'mo'zanena pristi ne' Jehoiada'ma zamasamia kante ante'za Sabati knazupa eri'zama e'neri'za vahetamine ete zamazama hunaku'ma aza vahetaminena, maka zamavarente'ne. Na'ankure pristi ne' Jehoiadama eri'zama refkoma huno koma zami'nea vahera huozmante zamatrege'za mani'naze.
9 Et le Prêtre Joiada donna aux chefs de cent les lances et les boucliers et les écus du roi David qui étaient dans la maison de Dieu.
Ana nehuno pristi ne' Jehoiada'a kini ne' Deviti'ma Anumzamofo mono nompima ante'nea karugru keveramine, ranra hankoramine, neone hankoraminena 100'a sondia vahete kva vahetamina erizmi'ne.
10 Et il posta tout le monde, chacun son javelot à la main, depuis le flanc droit de l'édifice jusqu'au flanc gauche de l'édifice, à l'autel et vers le temple auprès du roi tout à l'entour.
Ana huteno kini ne'mo'a kva vahera zamazeri otige'za maka ha'ma huzantamina zamazampina erieri hu'neza kre sramnavu itareti vuno, ana mono nomofo sauti kaziga evuteno, noti kazigama evige'za oti'za manigaginte'naze.
11 Et ils amenèrent dehors le fils du roi et lui posèrent la couronne et lui remirent la Loi, et le firent roi, et Joiada et ses fils l'oignirent et dirent: Vive le roi!
Ana hute'za kini ne'mofo nemofona avre'za atineramiza kini fetorira asenirera antaninente'za kasegema me'nea avontafera ami'naze. Ana nehu'za kini nere hu'za huama nehazageno, pristi ne' Johoiada'a olivi masavena anumpi taginte'no kinia azeri oneti'za anage hu'naze, Kini ne'moka zazate kinia maninka vugahane.
12 Alors Athalie entendit l'acclamation du peuple accourant et proclamant le roi, et elle vint se présenter au peuple dans le Temple de l'Éternel.
Hagi vahe'mo'zama zamagamare'za musema hu'za kini ne' Joasima amrarama hu'za nevaza zamagasasama Atalia'ma nentahino'a, Ra Anumzamofo mono nompi ana vahetmima mani'nazafi ufre'ne.
13 Et elle regarda, et voilà que le roi était debout sur son estrade à l'entrée, et les généraux et les trompettes étaient aux côtés du roi, et tout le peuple du pays était dans l'allégresse et sonnant des trompettes et les chantres avec des instruments préludaient à la louange. Alors Athalie déchira ses habits et dit: Conjuration! conjuration!
Hagi ana nompima marerino keana, ra zafama retrurente kafantera kini vahe'ma oneti'zare kini ne' Joasi'a oti'negeno ome ke'ne. Hagi sondia vahete kva vahetamine, ufema neraza vahetaminena kini ne'mofo asoparega kantigma otizageno maka vahe'mo'za ufena nere'za, zavena nehe'za musena hu'za zagamera nehazageno ome nezamageno, kukena'a tagato nehuno krafa huno amanage hu'ne, tamagra nahenaku komoru hutma renavatga hu'naze.
14 Mais le Prêtre Joiada fit paraître les chefs de cent, commandants de l'armée, et leur dit: Menez-la dehors jusqu'entre les rangs, et que qui la suivra meure par l'épée; car le Prêtre disait: Ne la faites pas mourir dans le Temple de l'Éternel.
Anagema higeno'a, anante Jehoiada'a 100'a sondia vahete kva vahetmima zamazeri oti'nea vahera ke hige'za azageno amanage huno huzmante'ne, Mono no tava'ontetira avretma sondia vahetmimofo amunompi nevinkeno agri'ma avariri'zama vanaza vahetmina maka zamahe friho. Na'ankure pristi ne'mo'a huno Ra Anumzamofo mono nompina ahe ofriho hu'ne.
15 Et ils lui ouvrirent passage, et elle entra par l'avenue de la porte des chevaux dans le palais royal, et là ils lui donnèrent la mort.
Anage higeno Ataliana ome azerite'za kini ne'mofo kuma kafanku Hosi afu kafane nehaza kafante avre'za ome ahe fri'naze.
16 Et Joiada conclut un pacte entre lui et tout le peuple et le roi, à cet effet que le peuple devînt le peuple de l'Éternel.
Ana huteno Jehoiada'a agrane, maka vahetami'mozane, kini ne' Joasi'enema Ra Anumzamofo vahe'ma manisaza kea huvempa huno huhagerafi'ne.
17 Alors tout le peuple envahit le temple de Baal, et ils le renversèrent et en brisèrent les autels et les images; et Mathan, prêtre de Baal, ils le tuèrent devant les autels.
Ana'ma hutege'za maka vahe'mo'za vu'za Bali havi anumzamofo mono nona ome taganavazi netre'za, kre sramnavu itaramimofo, amema'araminena tapage tapagu hunetre'za, ana kre sramnavu itaramimofo avuga, Bali havi anumzamofo pristi ne' Matanina ahe fri'naze.
18 Et Joiada remit les fonctions du Temple de l'Éternel entre les mains des Prêtres, des Lévites que David avait répartis dans le Temple de l'Éternel pour offrir les holocaustes de l'Éternel, comme il est écrit dans la Loi de Moïse, avec réjouissance et avec chant, à la manière de David.
Ana huteno Deviti'ma ko'ma mono nompi eri'zama refkoma hu'neaza huno Jehoiada'a pristi vahetamine, Livae vahetaminena mono nompi eri'zana refko huno zami'ne. Hagi ana vahe'mo'za Mosese kasegemo'ma hu'nea kante ante'za Ra Anumzamofontega kresramna nevu'za Deviti'ma e'ina hihoma hu'nea kante ante'za zagamera nehu'za musena hu'naze.
19 Et Joiada établit les portiers aux portes du Temple de l'Éternel, afin qu'il n'y pénétrât aucun impur à un titre quelconque.
Hagi zamagra'ama zamazeri agru osu vahe'ma Ra Anumzamofo mono nompima marerizanku'ma kafante'ma mani'ne'za kegava hu vahera Jehoiada'a zamazeri oti'ne.
20 Et il prit les chefs de cent et les nobles et les Seigneurs du peuple et tout le peuple du pays et fit descendre le roi du Temple de l'Éternel, et ils entrèrent par la porte supérieure dans le palais royal et ils installèrent le roi sur le trône royal.
Ana nehuno Jehoiada'a sondia vahete kva vahe'ma, gavana vahe'ma, vahete'ma kvama hu'naza vahetmima, maka vahetmima huno kehige'za kini nera avre'za Ra Anumzamofo mono nontegatira urami'naze. Hagi anaga kaziga kafanteti umareri'za kini nera noma'afina ome antazageno kini trate umani'ne.
21 Et tout le peuple du pays se réjouissait, et la ville était tranquille, d'ailleurs ils avaient fait périr Athalie par l'épée.
Ana nehu'za ana maka vahe'mo'za tusi muse nehu'za, zagamera hu'naze. Hagi Jerusalemi kumapina mago zamo'a agasasa oru'ne, na'ankure Ataliana bainati kazinteti ahazageno fri'ne.