< Juges 6 >
1 Or, les enfants d'Israël firent ce qui est mauvais devant l'Éternel, et l'Éternel les livra entre les mains des Madianites pendant sept ans.
Isala: ili dunu ilia da Hina Godema bu wadela: le hamoi. Amaiba: le, E da Midia: ne dunu ilia Isala: ili dunu ode fesuale amoga wadela: lesima: ne logo doasi dagoi.
2 Et la main des Madianites fut puissante contre Israël. Et à cause des Madianites, les enfants d'Israël se firent des retraites dans les montagnes, des cavernes et des forts.
Midia: ne fi dunu ilia gasa da Isala: ili fi ilia gasa baligi. Amaiba: le, Isala: ili fi dunu da magufu gelabo amola eno wamoaligisu sogebi agolo ganodini amoga wamoaligisu.
3 Quand Israël avait semé, il arrivait que les Madianites montaient avec les Amalécites et les fils de l'Orient, et ils montaient contre lui.
Eso huluane, Isala: ili fi dunu da hawa: sagaloba, Midia: ne fi dunu, A:malege fi dunu amola eno hafoga: i sogega fi dunu da gilisili ilima doagala: le gegesu.
4 Ils faisaient un camp contre lui; ils détruisaient les récoltes du pays jusqu'à Gaza, et ne laissaient point de vivres en Israël, ni brebis, ni bœufs, ni ânes.
Ilia da hou agoane hamosu. Ilia da Isala: ili soge amoga fisisu. Amalalu, ilia da Isala: ili dunu ilia sagai amo fana asili, gugaga asili, Ga: isa moilaiga doaga: su. Ilia da Isala: ili dunu ilia sibi, bulamagau amola dougi wamolalusu. Amaiba: le, Isala: ili dunu da liligi hamedene esalusu.
5 Car ils montaient, eux et leurs troupeaux, et leurs tentes, comme une multitude de sauterelles; et eux et leurs chameaux étaient innombrables; et ils venaient dans le pays pour le ravager.
Midia: ne dunu bagohame ilia idi da danuba: wa: i defele ba: i, ilia da Isala: ili soge amoga ilia ohe fi oule misini, ilia abula diasu gagusu. Ilia amola ilia ga: mele da idimu hamedeiwane ba: i. Ilia da misini, soge huluane wadela: lesisu.
6 Israël fut donc très appauvri par les Madianites, et les enfants d'Israël crièrent à l'Éternel.
Isala: ili dunu da gasa hameba: le, ilia logo hedofamusa: gasa bagade ba: i.
7 Alors, les enfants d'Israël ayant crié à l'Éternel au sujet des Madianites,
Amalalu, Isala: ili dunu da se nababeba: le, Hina Godema wele sia: i. Ilia da Gode Ea fidima: ne, Midia: ne dunu ilia logo hedofama: ne wele sia: i.
8 L'Éternel envoya un prophète vers les enfants d'Israël. Et il leur dit: Ainsi parle l'Éternel, le Dieu d'Israël: Je vous ai fait monter hors d'Égypte, et je vous ai retirés de la maison de servitude;
Hina Gode da ilima balofede dunu asunasi. Balofede dunu e da ilima amane sia: i, “Isala: ili fi dunu ilia Hina Gode da amane sia: sa, ‘Dilia da hemonega Idibidi soge ganodini udigili lobo lala: gi agoai hawa: hamonanu. Be Na da dili fisili masa: ne gadili oule asi.
9 Je vous ai délivrés de la main des Égyptiens, et de la main de tous ceux qui vous opprimaient; je les ai chassés devant vous; je vous ai donné leur pays, et vous ai dit:
Idibidi dunu da dili mae wadela: ma: ne, Na da dili gaga: i. Amola Ga: ina: ne sogega fi dunu da dili mae wadela: ma: ne, Na da dili gaga: i. Dilia da gusuba: i heda: loba, Na da amo dunu sefasisu. Amola Na da ilia soge amo dilima i dagoi.
10 Je suis l'Éternel votre Dieu, vous ne craindrez point les dieux des Amoréens, dans le pays desquels vous habitez. Mais vous n'avez point écouté ma voix.
Na da dilia Hina Godedafa, amo Na da dilima olelei. Amola dilia da A: moulaide dunu, (dilia wali ilia soge ganodini esala) amo ilia ogogosu ‘gode’ liligi ilima mae sia: ne gadoma: ne, Na da sia: i dagoi. Be dilia da Na sia: hame nabi.’”
11 Puis l'ange de l'Éternel vint, et s'assit sous le térébinthe d'Ophra, qui appartenait à Joas, l'Abiézérite. Et Gédéon, son fils, battait du froment dans le pressoir, pour le soustraire aux Madianites.
Amalalu, Hina Gode Ea a: igele dunu da Ofala moilai bai bagadega misini, “ouge” ifa amo ea ougiha esalu. Amo ifa da Youa: se (A: ibisa fi dunu) amo ea ifa falifai galu. Youa: se egefe Gidione da Midia: ne dunu ilia ba: sa: besa: le, wamowane widi ha: i manu gisi amo afafama: ne, waini hano hamosu diasu amo ganodini widi gisi dabalebe ba: i.
12 Et l'ange de l'Éternel lui apparut, et lui dit: Vaillant guerrier, l'Éternel est avec toi!
Hina Gode Ea a: igele dunu da ema misini, amane sia: i, “Gasa bagade nimi dunu! Hina Gode da ali esala.”
13 Et Gédéon lui répondit: Hélas! Mon Seigneur, si l'Éternel est avec nous, pourquoi donc toutes ces choses nous sont-elles arrivées? Et où sont toutes ces merveilles que nos pères nous ont racontées, en disant: L'Éternel ne nous a-t-il pas fait monter hors d'Égypte? Car maintenant l'Éternel nous a abandonnés et nous a livrés entre les mains des Madianites.
Gidione da bu adole i, “Na da dima adole ba: mu gala. Hina Gode da nini esala, di da sia: sa. Amaiba: le amo se nabasu da abuliba: le ninima doaga: bela: ? Ninia ada ilia da Hina Gode Ea gasa bagade hou amo ninima olelei. E da Idibidi sogega nini fisili masa: ne gadili asunasi. Be wali Hina Gode da Midia: ne dunu nini wadela: lesima: ne, fisi dagoi.”
14 Et l'Éternel tourna sa face vers lui et lui dit: Va avec cette force que tu as, et délivre Israël de la main des Madianites. N'est-ce pas moi qui t'envoie?
Amalalu, Hina Gode da Gidione ea hamoma: ne, ema amane olelei, “Dina: gasaga masa! Midia: ne dunu ilia Isala: ili fi mae wadela: ma: ne, di gaga: ma! Na Nisu fawane, da di asunasisa.”
15 Et il lui répondit: Hélas! Mon Seigneur, avec quoi délivrerai-je Israël? Voici, mon millier est le plus pauvre en Manassé; et je suis le plus petit dans la maison de mon père.
Gidione da bu adole i, “Na da habodane Isala: ili fi gaga: ma: bela: ? Na sosogo fi da Mana: se fi amo ganodini gogaya: i gala. Amola na da na sosogo fi amo ganodini bodogidafa.”
16 Et l'Éternel lui dit: Parce que je serai avec toi, tu battras les Madianites comme un seul homme.
Hina Gode da ema bu adole i, “Na da di fidimuba: le, di da amo hamomusa: dawa: mu. Di da Midia: ne dunu huluane hasalili dagomu.”
17 Et Gédéon lui dit: Si j'ai trouvé grâce à tes yeux, donne-moi un signe que c'est toi qui me parles.
Gidione ea bu adole i, “Di da nama nodosa galea, na da Di dafawane Hina Gode esala, amo dawa: ma: ne, dawa: digisu hou amo nama olelema.
18 Ne t'éloigne point d'ici, jusqu'à ce que je revienne auprès de toi, et que j'apporte mon offrande, et que je la dépose devant toi. Et il dit: Je resterai jusqu'à ce que tu reviennes.
Dafawane! Di da na mae yolesili ouleloma. Na da Dima gobele salasu ha: i manu gaguli misunu,” Gidione amane sia: i. Hina Gode Ea amane sia: i, “Na da di ouesalea, amogainini di bu misunu.”
19 Alors Gédéon rentra, et apprêta un chevreau de lait, et fit avec un épha de farine, des gâteaux sans levain. Il mit la viande dans un panier, et le bouillon dans un pot, et les lui apporta sous le térébinthe, et les lui présenta.
Amaiba: le, Gidione da hi diasua golili sa: ili, goudi mano sefena afae fane, falaua ea dioi defei da10gilougala: me amo lale, yisidi mae legele, agi ga: gi hamoi. E da goudi hu dabaga salawane, gugu gasa: le, ofodo ganodini salawane, gaguli, Hina Gode a: igele dunu “ouge” ifa baiya lelebe amogili iasi.
20 Et l'ange de Dieu lui dit: Prends la viande et les gâteaux sans levain, et dépose-les sur ce rocher, et répands le bouillon. Et il fit ainsi.
A: igele dunu da Gidionema amane sia: i, “Hu amola agi ga: gi lale, igi goe da: iya ligisili, amo da: iya gugu soga: sima.” Gidione da amo defele hamoi dagoi.
21 Alors l'ange de l'Éternel avança le bout du bâton qu'il avait en sa main, et toucha la chair et les gâteaux sans levain; et le feu monta du rocher, et consuma la chair et les gâteaux sans levain; et l'ange de l'Éternel disparut à ses y eux.
Amalalu, Hina Gode Ea a: igele dunu da ea lobo ligiagale, galiamo ea lobo ganodini gagui, amo ea bidiga, e da hu amola agi ga: gi digilisi. Amalalu, lalu da igi da: iya wiligadole, hu amola agi ga: gi nene dagoi. Amalalu, a:igele dunu da asi, hame ba: i.
22 Et Gédéon vit que c'était l'ange de l'Éternel, et il dit: Hélas, Seigneur Éternel! Car j'ai vu l'ange de l'Éternel face à face.
Amaiba: le, Gidione hamugini ba: loba, amo da Hina Gode ea a: igele dunu dawa: i galu. Amola e da bagadewane fofogadigili, beda: ne amane sia: i, “Hina Gode Bagadedafa! Na da Dia a: igele dunu ea odagi amola na odagi migadenei ba: i.”
23 Mais l'Éternel lui dit: Sois en paix, ne crains point, tu ne mourras pas.
Hina Gode da ema amane sia: i, “Asaboma! Mae beda: ma! Di da hame bogomu.”
24 Et Gédéon bâtit là un autel à l'Éternel, et l'appela JÉHOVA-SHALOM (L'Éternel-Paix). Il existe encore aujourd'hui à Ophra des Abiézérites.
Gidione da Godema gobele salasu fafai (oloda) amogawi gagui. Amoga, e da amo dio asuli, “Hina Gode da Olofosudafa.” Amo fafai da wali Ofala moilai bai bagadega sagasi dana. (Ofala da A: ibisa fi dunu ilia moilai eno galu).
25 Or, dans cette même nuit, l'Éternel lui dit: Prends le jeune taureau de ton père, et un second taureau de sept ans, et démolis l'autel de Baal qui est à ton père, et coupe l'emblème d'Ashéra qui est au-dessus.
Amo gasia, Hina Gode da Gidionema amane sia: i, “Dia ada ea bulamagau gawali amola eno bulamagau gawali ode fesuale gala lela, amo lama. Dia ada ea gobele salasu fafai Ba: ilema sia: ne gadomusa: gagui, amo mugululi salima. Amola ogogosu ‘gode’ ifaga hahamoi uda Asila, amola Ba: ile, ela dafulili lelebe go abasalima.
26 Et bâtis un autel à l'Éternel ton Dieu, sur le haut de ce lieu fort, dans l'enceinte; tu prendras le second taureau, et tu l'offriras en holocauste, avec le bois de l'emblème d'Ashéra que tu auras coupé.
Dia Hina Godema gobele salasu fafai noga: idafa, goe bi da: iya gaguma. Amalu bulamagau gawali ageyadu e lale, ea da: i hodo huluane gobele salima. Amo gobele salimusa: di Asila ifa abasali lalu amoga lale didili gobele salima.”
27 Et Gédéon prit dix hommes parmi ses serviteurs et fit comme l'Éternel lui avait dit; et comme il craignait la maison de son père et les gens de la ville, il le fit de nuit et non de jour.
Amaiba: le, Gidione ea hawa: hamosu dunu mogili, nabuane agoane lale, amola e da Hina Gode Ea ema adoi amo hamoi. E da ea sosogo fi amola ea moilai fi ilima beda: iba: le, yoga hamomu hamedei ba: i. Amaiba: le, e da gasia fawane hamoi.
28 Et au matin les gens de la ville se levèrent de bonne heure, et voici, l'autel de Baal avait été démoli, et l'emblème d'Ashéra, qui était au-dessus, était coupé, et le second taureau était offert en holocauste sur l'autel qui avait été bâti.
Moilai fi dunu da hahabedafa wa: legadole, ilia da gobele salasu fafai Ba: ilema sia: ne gadomusa: gagui, amola Asila ea ifa abasali dagoi ba: i. Amola bulamagau ageyadu amo da gobele salasu fafai (Gidione ea gagui liligi) amo da: iya gobele sali dagoi, ilia ba: i.
29 Et ils se dirent les uns aux autres: Qui a fait cela? Et ils s'en informèrent et firent des recherches, et on dit: C'est Gédéon, fils de Joas, qui l'a fait.
Amalalu, ilia amane sia: i, “Nowa dunu da amo hou hamobela: ? Ilia amane lalabilaloba, Youa: se ea mano Gidione ea hamoi, ilia ba: i.
30 Les gens de la ville dirent à Joas: Fais sortir ton fils, et qu'il meure; car il a démoli l'autel de Baal, et il a coupé l'emblème d'Ashéra qui était au-dessus.
Amalalu, ilia da Youa: sema amane sia: i, “Diagofe ninia fane legemusa: guiguda: oule misa. E da Ba: ile gobele salasu fafai amo mugululi sali amola Asila hou dawa: ma: ne liligi amoga dafulili dialu amo abasali.”
31 Et Joas répondit à tous ceux qui s'adressèrent à lui: Est-ce à vous de prendre parti pour Baal? Est-ce à vous de le sauver? Quiconque prendra parti pour Baal sera mis à mort avant que le matin vienne. S'il est dieu, qu'il plaide pour lui-même, puisqu'on a démoli son autel.
Be Youa: se da dunu huluane ilia da ema fofada: nanu, ilima amane sia: i, “Dilia da Ba: ile amoma gasala: ? Dilia amola e gaga: sala: ? Nowa da ema gale lela, amo da hahabe fane legei dagoi ba: mu. Ba: ile da Godedafa galea, defea, e da hisu hina: gaga: mu. Amo gobele salasu fafai mugululi sali da ea: liligi fawane, dilia: hame.”
32 Et en ce jour-là, on appela Gédéon Jérubbaal (que Baal plaide), disant: Que Baal plaide contre lui, puisque Gédéon a démoli son autel.
Amalalu, amohaga amola fa: no ilia da Gidione ea dio da Yeluba: ile, ilia da amane sia: dasu. Bai Youa: se da amane sia: i, “Ba: ile ea da hisu hina: gaga: mu da defea. Gobele salasu fafai mugululi sali da ea: liligi fawane.”
33 Or, tous les Madianites, les Amalécites et les fils de l'Orient se rassemblèrent; ils passèrent le Jourdain, et campèrent dans la vallée de Jizréel.
Amalalu, Midia: naide fi dunu, A:malege fi dunu amola hafoga: i sogega fi dunu huluane gilisili mogodigili asili, Yodane hano amo degele, Yeseliele fago amogai hawa: i fisu.
34 Et l'Esprit de l'Éternel revêtit Gédéon; il sonna de la trompette, et les Abiézérites s'assemblèrent pour le suivre.
Hina Gode Ea A: silibu da Gidione amoma noga: le seselalu, A:ibisa sosogo fi dunu ilia ema fa: no bobogema: ne, Gidione da dalabede fulaboi.
35 Il envoya aussi des messagers par toute la tribu de Manassé, qui s'assembla pour marcher après lui. Puis il envoya des messagers à Asser, à Zabulon, et à Nephthali, qui montèrent à leur rencontre.
E da sia: adola ahoasu dunu ilia Mana: se fi dunu da ema fa: no bobogema: ne, adole lama: ne asunasi. E da sia: adola ahoasu dunu A: sie, Sebiulane amola Na: fadalai amo fi dunu ilima adoma: ne asunasi. Amalu, ilia misini, ema madelai.
36 Et Gédéon dit à Dieu: Si tu veux délivrer Israël par mon moyen, comme tu l'as dit,
Amalalu, Gidione da Godema amane sia: i, “Dia da amane sia: ba: , Isala: ili fi gaga: ma: ne, Dia da nama fidisu imunu sia: i.
37 Voici, je vais mettre une toison dans l'aire; si la rosée est sur la toison seule et que la terre reste sèche, je connaîtrai que tu délivreras Israël par ma main, comme tu me l'as dit.
Defea! Na da sibi hinabo houga: i amo houga: i widi dabasu osobo da: iya amogai ligisimu. Be hahabe sibi hinabo houga: i da: iya oubi baeaga nanegai galea, be osobo da: iya da oubi baea hame ba: lalu, Isala: ili dunu fi amo na gaga: ma: ne, Dia da dafawane fidimusa: ilegei, amo na da dawa: mu.”
38 Et c'est ce qui arriva; car le lendemain il se leva de bonne heure, et, ayant pressé la toison, il en fit sortir une pleine coupe d'eau de rosée.
Goe da didili agoane hamoi ba: i. Golale hahabedafa Gidione da wa: legadole, e da ofodo lale ligisili, sibi hinabo houga: i amo lale, oubi baea sibi hinaboga nanegai dialu amo ofodo gelaba ganodini dugini sali. Ofodo da amo hanoga nabaidafa ba: i.
39 Gédéon dit encore à Dieu: Que ta colère ne s'embrase point contre moi, et je ne parlerai plus que cette fois. Je te prie, que je fasse une épreuve avec la toison, pour cette fois seulement; que la toison seule reste sèche, et que la rosée soit sur tout le sol.
Amalalu, Gidione da Hina Godema amane sia: i, “Hina Gode! Dia nama mae ougima. Na da adoba: su afadafa eno hamomu da defeala: ? Be ha afaega musa: agoane hamosea, sibi hinabo houga: i da hafoga: i amola osobo da nanegai agoane ba: mu da defea.”
40 Et Dieu fit ainsi cette nuit-là; la toison seule resta sèche, et la rosée fut sur tout le sol.
Amo gasia Gode da amo liligi didiliwane hamoi. Golale hahabe, sibi hinabo houga: i da hafoga: i ba: i, be osobo da oubi baeaga nanegai dialebe ba: i.