< 1 Rois 4 >
1 Le roi Salomon fut donc roi sur tout Israël.
Soloumane da Isala: ili fi huluane ouligilalusu.
2 Et voici quels étaient ses dignitaires: Azaria, fils du sacrificateur Tsadok,
Amola ea eagene hawa: hamosu dunu bagade da amo: - Gobele salasu ouligisu-A: salaia (Sa: idoge egefe)
3 Élihoreph et Achija, fils de Shisha, étaient secrétaires; Jéhoshaphat, fils d'Achilud, était archiviste;
Hina bagade ea dedesu dunu-Elihoulefe amola Ahaidia (ela da Siaisia ea mano) Dedene legei ouligisu dunu-Yihosiafa: de (Ahailade ea mano)
4 Bénaja, fils de Jéhojada, chef de l'armée; Tsadok et Abiathar étaient sacrificateurs;
Dadi gagui wa: i ouligisu dunu-Bina: ia (Yihoida egefe) Gobele Salasu dunu-Sa: idoge amola A: baia: da
5 Azaria, fils de Nathan, était surintendant; et Zabud, fils de Nathan, principal officier, ami du roi;
Soge afae afae ouligisu dunu ilia bai ouligisu dunu-A: salaia (Na: ida: ne ea egefe) Hina bagade fada: i sia: fidisu dunu-gobele salasu dunu Sa: iba: de (Na: ida: ne ea egefe)
6 Achishar, grand-maître de la maison; et Adoniram, fils d'Abda, commis sur les impôts.
Hina bagade diasu hawa: hamosu dunu ilia ouligisu dunu-Ahaisia Udigili hawa: hamosu dunu ilia ouligisu dunu-A: dounaila: me (A: bada egefe)
7 Or Salomon avait douze intendants préposés sur tout Israël, et ils entretenaient le roi et sa maison; et chacun était chargé de cet entretien pendant un mois de l'année.
Soloumane da Isala: ili soge ganodini, sogebi ouligisu bai dunu fagoyale gala amo ilegei. Ilia hawa: hamosu da afae afae ode huluane ganodini, ilia oubi afaega hina bagade amola ea diasua esalebe dunu ilima ha: i manu, amo ilia dunu fi amoga lale iasu.
8 Voici leurs noms: le fils de Hur, dans la montagne d'Éphraïm;
Amo sogebi bai ouligisu dunu fagoyale amola ilia ouligi sogebi bai dio da haguduga dedei. Ouligisu Dunu Sogebi Bai Benehe - Ifala: ime agolo soge
9 Le fils de Déker à Makats, Saalbim, Beth-Shémèsh et Élon de Beth-Hanan;
Benedege - Ma: iga: se, Sia: ilibimi, Bede Simese, Ilone amola Bede Ha: ila: ne (huluane da moilai bai bagade).
10 Le fils de Hésed à Arubboth; il avait Soco et tout le pays de Hépher.
Benehisidi - Alubode amola Sougo (moilai bai bagade) amola Hife soge huluane.
11 Le fils d'Abinadab avait toute la contrée de Dor; il eut Taphath, fille de Salomon, pour femme.
Benabinada: be (e da Soloumane ea uda mano Da: ifa: de lai dagoi) - Do soge huluane.
12 Baana, fils d'Achilud, avait Thaanac, et Méguiddo, et tout le pays de Beth-Shéan, qui est vers Tsarthan, au-dessous de Jizréel, depuis Beth-Shéan jusqu'à Abel-Méhola, et jusqu'au delà de Jokméam.
Ba: iana (Ahailade egefe) - Da: ianage amola Megidou (moilale gagai bai bagade), Amola soge huluane amo da Bedesia: ne soge amola Sa: leda: ne moilaigadenene galu. Amo soge da Yeseliele moilai bai bagadega ga (south) asili, A:ibele Mihoula amola Yogomia: ime moilale gagai bai bagadega doaga: i.
13 Le fils de Guéber était à Ramoth de Galaad; il avait les bourgs de Jaïr, fils de Manassé, en Galaad; il avait aussi la contrée d'Argob, en Bassan, soixante grandes villes à murailles et à barres d'airain.
Benegiba - La: imode moilai bai bagade (Gilia: de soge ganodini) amola moilai Gilia: de soge ganodini amo Ya: ie fi da gagui. (Ya: ie da Ma: na: se ea fi). Amola moilai huluane Agobe sogebi (Ba: isia: ne soge ganodini) amo ganodini e ouligi. Ea ouligibi huluane da moilai bagade 60 agoane. Ilia da gasa bagade gagili sali amola ilia logo ga: su da balasega hamoi galiamo agoai liligi amoga ga: i.
14 Achinadab, fils d'Iddo, à Mahanaïm;
Ahinada: be (Idou egefe) - Ma: ihana: ime soge
15 Achimaats, en Nephthali; lui aussi prit pour femme une fille de Salomon, Basmath.
Ahima: ia: se (e da Soloumane uda mano eno amo Ba: sema: de lai) - Na: fadalai soge
16 Baana, fils de Cushaï, en Asser et à Aloth;
Ba: iana (Hiusiai egefe) - A: sie soge amola Bialode moilai
17 Jéhoshaphat, fils de Paruach, en Issacar;
Yihosiafa: de (Balua egefe) - Isaga soge
18 Shimeï, fils d'Éla, en Benjamin;
Simiai (Ila egefe) - Bediamini soge
19 Guéber, fils d'Uri, au pays de Galaad, le pays de Sihon, roi des Amoréens et d'Og, roi de Bassan; et il était seul intendant de ce pays-là.
Giba (Ulai egefe) - Gilia: de soge (musa: A:moulaide hina bagade Saihone amola Ba: isia: ne hina bagade Ogo da Gilia: de soge ouligisu) Amo dunu fagoyale gala afae afae da Isala: ili sogebi bai huluane ouligisu. Amola ilia da ouligisudafa hina dunu afae eno gala. E da Isala: ili soge huluane ouligi.
20 Juda et Israël étaient comme le sable qui est sur le bord de la mer, tant ils étaient en grand nombre; ils mangeaient, buvaient et se réjouissaient.
Yuda amola Isala: ili dunu ilia idi da sa: iboso gasei amo hano wayabo bagade bega: gala amo idi defele ba: su. Ilia da ha: i manu amola hano hahawane nanu, hahawane esalu.
21 Et Salomon dominait sur tous les royaumes, depuis le fleuve jusqu'au pays des Philistins et à la frontière d'Égypte; ils apportaient des présents, et furent assujettis à Salomon tout le temps de sa vie.
Soloumane ea ouligisu ganodini, eno fi amo da Iufala: idisi Hano bega: asili Filisidini soge amola Idibidi alalo amoga doaga: le, amo fi huluane Soloumane da ouligi. Ilia da ema su ianu, ea esalusu huluane ganodini, ea sia: nabawane hamosu.
22 Or les vivres de Salomon étaient, pour chaque jour: trente cores de fleur de farine et soixante cores de farine;
23 Dix bœufs gras et vingt bœufs des pâturages, et cent moutons, sans les cerfs, les gazelles, les daims et les volailles engraissées.
Eso huluane, eso afae afae amoga, Soloumane da ea diasua esalebe dunu ilia moma: ne, hagudu dedei liligi lai: - noga: idafa falaua- 5,000 lida agoane, gala: ine goudai-10,000 lida agoane, bulamagau (amo ilia da diasu ganodini alema: ne ha: i manu iasu)- 10, bulamagau amo da gisi bugi nana alei-20, sibi-100, amola ‘dia’ ohe, ‘gasele’, ‘lobage’ amola ‘gagala’.
24 Car il dominait sur tous les pays de ce côté-ci du fleuve, depuis Thiphsach jusqu'à Gaza, sur tous les rois de ce côté-ci du fleuve; et il avait la paix avec tous ses alentours, de tous côtés.
Soloumane da soge huluane amo da Iufala: idisi Hano guma: dini gala amo huluane ouligi. Ea soge da Difisa (hano degesu) amogainini guma: dini asili Ga: isa moilai bai bagadega doaga: i. Hina bagade huluane Iufala: idisi Hano amo guma: dini esalu da eha esalu. E amola ea na: iyado fi da olofole esalu.
25 Et Juda et Israël habitaient en sécurité, chacun sous sa vigne et sous son figuier, depuis Dan jusqu'à Béer-Shéba, pendant toute la vie de Salomon.
E da esaloba, dunu fi huluane Yuda soge amola Isala: ili soge amo ganodini esalu da gaga: iba: le, hahawane esalu. Sosogo fi higagale da ilila: waini efe amola figi ifa defe gagai.
26 Salomon avait aussi quarante mille attelages de chevaux pour ses chars et douze mille cavaliers.
Soloumane da ‘sa: liode’ hosi ilia sesei 40,000 agoane galu, amola dadi gagui dunu ilia fila heda: ma: ne hosi 12,000 agoane galu.
27 Or les intendants pourvoyaient de vivres, chacun durant son mois, le roi Salomon et tous ceux qui s'approchaient de la table du roi Salomon; ils ne laissaient rien manquer.
Ea sogebi bai ouligisu dunu fagoyale da higagale ea oubi ilegei amoga hina bagade amoma ha: i manu, e amola dunu huluane ea diasua esala defele moma: ne, ema i.
28 Ils faisaient aussi venir de l'orge et de la paille pour les chevaux de trait et les coursiers, chacun selon sa charge, au lieu où ils étaient.
Amola sogebi bai ouligisu dunu ilia da higagale, bali gala: ine amola gisi ilima ilegei defele, ‘sa: liode’ hosi amola hiougisu ohe ilia moma: ne iasu.
29 Et Dieu donna à Salomon de la sagesse, une fort grande intelligence, et un esprit aussi vaste que le sable qui est sur le bord de la mer.
Gode da Soloumanema asigi dawa: su bagadedafa amola ea dogo ganodini dawa: su bagade i. Ea asigi dawa: su da defemu hamedei ba: i.
30 Et la sagesse de Salomon surpassait la sagesse de tous les Orientaux, et toute la sagesse des Égyptiens.
Soloumane ea asigi dawa: su da bagadedafaba: le, gusudili bagade dawa: su dunu amola Idibidi bagade dawa: su dunu ilia dawa: su baligi dagoi.
31 Il était plus sage qu'aucun homme; plus qu'Éthan l'Ézrachite, et Héman, Calcol et Darda, les fils de Machol; et sa réputation se répandit parmi toutes les nations d'alentour.
Ea asigi dawa: su da dunu huluanedafa ilia asigi dawa: su amo baligi dagoi. Ea asigi dawa: su da Ida: ne (Eselahaide dunu) amola Ma: ihole egefelali (Hima: ne, Galagole amola Dada: ), amo dunu huluane ilia asigi dawa: su baligi dagoi. Dunu huluane e beba: le fifi asi da ea bagade dawa: su hou amo lalaba asi.
32 Il prononça trois mille sentences, et ses cantiques furent au nombre de mille et cinq.
E da malasu sia: 3,000 agoane hahamoi amola gesami 1,000 agoane baligili hahamoi.
33 Il a aussi parlé des arbres, depuis le cèdre qui est au Liban jusqu'à l'hysope qui sort de la muraille; il a aussi parlé des animaux, des oiseaux, des reptiles et des poissons.
E da ifa amola ifalabo amoma gogosele sia: asi. E da Lebanone dolo ifa amola ‘hisobe’ amo da dobeaba: le heda: i amo ea hou gogosele sisa: asi. E da ohe fi, sio fi, hanome, goma: , sania enoenoi amola menabo fi huluane ilia hou gogosele sisa: asi.
34 Et, de tous les peuples, on venait pour entendre la sagesse de Salomon, de la part de tous les rois de la terre, qui avaient entendu parler de sa sagesse.
Osobo bagade hina bagade ilia da ea hina bagade hou nababeba: le, amo sia: naba masa: ne, dunu ema asunasisi.