< Joël 1 >
1 La parole de l’Éternel qui fut adressée à Joël, fils de Pethuel.
Goe sia: dedei amo da Hina Gode Ea Youelema olelei amo dedei. Youele da Bidiuele ea mano.
2 Écoutez ceci, vieillards! Prêtez l’oreille, vous tous, habitants du pays! Rien de pareil est-il arrivé de votre temps, Ou du temps de vos pères?
Dilia noga: le dawa: ma! Fada: i dunu dilia dunu huluane Yuda soge ganodini esalebe dilia nabima. Dilia da goe hou doaga: be da ba: ila: ? Dili goi hadi agoai esaloba amola dilia ada ilia da goe hou hamobe ba: bela: ?
3 Racontez-le à vos enfants, Et que vos enfants le racontent à leurs enfants, Et leurs enfants à la génération qui suivra!
Dilia manoma amo sia: olelema. Amola ilia da ilia manoma olelemu, amalu ilia da ilia mano fisa mabe ilima olelemu.
4 Ce qu’a laissé le gazam, la sauterelle l’a dévoré; Ce qu’a laissé la sauterelle, le jélek l’a dévoré; Ce qu’a laissé le jélek, le hasil l’a dévoré.
Danuba: gilisi agoane misini, ha: i manu sagai amo ea lubi na dagoi amola goe danuba: ilia fisili ahoasea, bu danuba: eno maha amola, ilia da ha: i manu sagai lubi amo na ebelesa.
5 Réveillez-vous, ivrognes, et pleurez! Vous tous, buveurs de vin, gémissez, Parce que le moût vous est enlevé de la bouche!
Gola midi dilia wa: legadole didigia: ma, Waini hano nawane feloai dunu dilia amola dima. Waini efe fage amo da gaheabolo waini hano hamoma: ne ilegei Da gugunufinisi dagoi.
6 Car un peuple est venu fondre sur mon pays, Puissant et innombrable. Il a les dents d’un lion, Les mâchoires d’une lionne.
Danuba: ilia da gegesu dunu wa: i bagade agoai, ilia da ninia soge amoma gegemusa: ahoa. Ilia da gasa bagade amola ili idimu da hamedeidafa. Ilia bese da laione wa: me ea bese sosoa: i amola mei agoai diala.
7 Il a dévasté ma vigne; Il a mis en morceaux mon figuier, Il l’a dépouillé, abattu; Les rameaux de la vigne ont blanchi.
Ilia da ninia waini fage legesu efe amo wadela: lesi amola figi dulu amo na ebelei. Ilia da ifa gadofo sosoga: i dagoi amola amoda da soa: ya: i agoane afadenei.
8 Lamente-toi, comme la vierge qui se revêt d’un sac Pour pleurer l’ami de sa jeunesse!
Dunu fi dilia huluane didigia: ma, dilia musa: uda a: fini laloba didigia: su amo dunu bogoloba didigia: su agoane.
9 Offrandes et libations disparaissent de la maison de l’Éternel; Les sacrificateurs, serviteurs de l’Éternel, sont dans le deuil.
Debolo diasu ganodini ilia gagoma amola waini da Hina Godema imunu da hamedafa. Gobele Salasu dunu ilia da bagade da: i dioi. Abuliba: le? Bai gobele salasu liligi Hina Godema imunu da hame gala.
10 Les champs sont ravagés, La terre est attristée; Car les blés sont détruits, Le moût est tari, l’huile est desséchée.
Ifabi ganodini da ha: i manu afaedafa da hame ba: sa. Amola osobo da wadela: lesi dagoi amola waini efe da huluane biogia: i ba: i, amola olife ifa huluane da biole wadela: lesi dagoi.
11 Les laboureurs sont consternés, les vignerons gémissent, A cause du froment et de l’orge, Parce que la moisson des champs est perdue.
Ifabi ouligisu dunu! Dilia waini sagai ganodini hawa: hamosu dunu! Dilia figi sagai ganodini hawa: hamosu dunu huluane! Dilia huluane bagade asigili didigia: ma. Bai widi amola bali amola ha: i manu bugi huluanedafa da wadela: lesi dagoi.
12 La vigne est confuse, Le figuier languissant; Le grenadier, le palmier, le pommier, Tous les arbres des champs sont flétris… La joie a cessé parmi les fils de l’homme!
Ha: i manu ida: iwane legesu ifa, figi amola waini efe huluane da biogia: i, amaiba: le dunu fi ilia da da: i dioi bagade ba: sa.
13 Sacrificateurs, ceignez-vous et pleurez! Lamentez-vous, serviteurs de l’autel! Venez, passez la nuit revêtus de sacs, Serviteurs de mon Dieu! Car offrandes et libations ont disparu de la maison de votre Dieu.
Gobele Salasu dunu dilia da oloda amoga hawa: hamonana! Dilia abula gisa: le amola wadela: i eboboi abula salawane dini ima. Gasi ganodini dilia Debolo diasu ganodini didigia: sa esala hadigima. Bai gala: ine amola waini hano Godema ima: ne da hame gala.
14 Publiez un jeûne, une convocation solennelle! Assemblez les vieillards, tous les habitants du pays, Dans la maison de l’Éternel, votre Dieu, Et criez à l’Éternel!
Dilia dunu fi ilima ha: i hame nasu hou hamoma: ne sia: ma amola dunu huluanema gilisimusa: sia: ma. Ouligisu dunu huluane amola Yuda fi dunu ilia huluane Debolo diasu ganodini gagadoma. Amasea, Hina Godema wele sia: ma!
15 Ah! Quel jour! Car le jour de l’Éternel est proche: Il vient comme un ravage du Tout-Puissant.
Hina Gode Ea Eso da gadeneidafa. Amo esoga Hina Gode Gasa Bagadedafa, se bagade gaguli misunu, amola beda: i bagadewane ba: mu.
16 La nourriture n’est-elle pas enlevée sous nos yeux? La joie et l’allégresse n’ont-elles pas disparu de la maison de notre Dieu?
Ninia ba: loba da ha: i manu huluane da wadela: lesi dagoi ba: mu, amola Godema hahawane gilisisu hou Debolo ganodini da hamedafa gala.
17 Les semences ont séché sous les mottes; Les greniers sont vides, Les magasins sont en ruines, Car il n’y a point de blé.
Fage amo osobo hafoga: i ganodini amo da dasagia: i. Amola fage da afae agoane hamedafa amola hawa: legesu diasu ganodini da hamedafa gala. Gala: ine ha: i manu legesu diasu da hagia: i diala amola huluane dasagia: i dagoi.
18 Comme les bêtes gémissent! Les troupeaux de bœufs sont consternés, Parce qu’ils sont sans pâturage; Et même les troupeaux de brebis sont en souffrance.
Bulamagau ea ha: i nasu gisi da hamedafa amola ili da ha: giwane ga: ea gusa: sa. Amola sibi ilia da ha: i manu hameba: le, ilia da: i da geloga: gia: iba: le se naba.
19 C’est vers toi que je crie, ô Éternel! Car le feu a dévoré les plaines du désert, Et la flamme a brûlé tous les arbres des champs.
Hina Gode, na Dima dini iawane, Dima sia: ne gadosa! Bai ha: i manu da huluane biogia: i dagoi. Amola ifa amola gisi amola ha: i manu huluane da laluga nei agoai ba: sa.
20 Les bêtes des champs crient aussi vers toi; Car les torrents sont à sec, Et le feu a dévoré les plaines du désert.
Amolawane, ohe fi ilia da ha: ga Dima dini iaha. Bai hano huluane da hale dagoi.