< 2 Rois 24 >
1 Sous son règne, Nabuchodonozor, roi de Babylone, fit une invasion, et Joïakim devint son vassal pendant trois ans; ensuite il se révolta contre lui.
Hagi Jehoiakimi'ma Juda vahe kinima mani'nea knafina, Babiloni kini ne' Nebukatnesa'a Juda vahera ha' eme huzmagatere'ne. Ana huteno Jehoiakimina atregeno agri agorga mani'ne. Hianagi 3'a kafuma evutegeno'a Jehoiakimina antahintahi'amo'a rukrahe higeno Nebukatnesana ha' renteno agri agorga omani'ne.
2 Alors l’Eternel lâcha contre lui les bandes des Chaldéens, des Syriens, des Moabites et des Ammonites: tous ceux-ci, il les mit en mouvement contre Juda pour amener sa ruine, selon la parole divine qu’il avait fait annoncer par l’organe de ses serviteurs les prophètes.
Hagi anama higeno'a Babiloni vahe'ma, Aramia vahe'ma, Moapu vahe'ma, Amoni vahe'mokizmia Ra Anumzamo'a huzmantege'za e'za, Juda vahera eme zamazeri haviza hu'naze. E'ina'ma hu'nazana Ra Anumzamo'a eri'za vahe'a kasnampa vahe zamagipi huvazige'za kore ke'ma huama hu'naza kemofo nena'a efore hu'ne.
3 Oui, c’était une sentence prononcée par l’Eternel contre Juda, de l’écarter de devant sa face, à cause de tous les péchés commis par Manassé,
Tamagerfa huno Ra Anumzamo huzmantege'za e'za Juda vahera zamazeri havizana hu'naze. Na'ankure Manase'ma hu'nea kumi ku'ene ana maka havizama hu'nea zanku Ra Anumzamo'a avugatira zamazeri atre'naku anara hu'ne.
4 et aussi à cause du sang innocent qu’il avait répandu et dont il avait inondé Jérusalem: l’Eternel ne voulut plus pardonner.
Hagi hazenkezmi omane vahe'ma Manase'ma zamaheno korazamima eri tagitregeno Jerusalemi kumapima avi'mate'nea zanku Ra Anumzamo'a nentahino, Manasena kumi'a atreonte'ne.
5 Les autres faits et gestes de Joïakim sont consignés dans le livre des annales des rois de Juda.
Hagi Jehoiakimi'ma kinima mani'nea knafima fore'ma hu'nea zantamine, agrama tro'ma hu'nea zantamimofo agenkea, Juda vahe kinimofo zamagenkema krenentaza avontafepi krente'naze.
6 Joiakim s’endormit avec ses ancêtres, et son fils Joïachin régna à sa place.
Hagi Jehoiakimi'a frigeno afahe'mofoma asezmante'naza matipi asentetageno, nemofo ne' Jehoiakini'a nefa nona erino kinia mani'ne.
7 Dès lors, le roi d’Egypte ne continua plus à sortir de son pays, le roi de Babylone ayant conquis toutes les possessions du roi d’Egypte, depuis le torrent d’Egypte jusqu’au fleuve de l’Euphrate.
Hagi ana knafina Isipi kini ne'mo'ma kegavama hu'nea kumatmina, ana mika Babiloni kini ne'mo kegava higeno, Isipi kini ne'mo'ma eno Juda vahe'ma ha'ma hunezmanteazana osu'ne. Ana higeno Babiloni kini ne'mo'ma kegava hu'nea mopamofo agema'amo'a, Isipi tinteti agafa huteno vuno, Yufretisi rantinte uhanati'ne.
8 Agé de dix-huit ans à son avènement, Joïachin régna trois mois à Jérusalem; le nom de sa mère était Nehouchta, fille d’Elnathan, de Jérusalem.
Hagi Jehoiakini'a 18ni'a kafu nehuno kinia efore huno Jerusalemi kumatera 3'a ikampi Juda vahe kini manino kegava hu'ne. Nerera'a Jerusale kumateti Elnatani mofakino, agi'a Nehusta'e.
9 Il fit ce qui est mal aux yeux de l’Eternel, tout comme avait agi son père.
Hagi Jehoiakini'a nefa'ma hu'neaza huno Ra Anumzamofo avurera maka havi avu'avaza hu'ne.
10 En ce temps, les serviteurs de Nabuchodonozor marchèrent contre Jérusalem, et cette ville subit un siège.
Hagi Jehoiakini'ma kini mani'nea knafina, Babiloni kini ne' Nebukatnesa'ene sondia kva vahe'ene, sondia naga'amo'za mareri'za Jerusalemi kumara ha'huzmantenaku ome avazagi kagi'naze.
11 Nabuchodonozor, roi de Babylone, arriva lui-même pour attaquer la ville, pendant que ses serviteurs l’assiégeaient.
Hagi Babiloni sondia vahe'mo'zama, Jerusalemi kuma'ma avazagigagiza mani'nageno'a Babiloni kini ne' Nebukatnesa'a zamagenaku Jerusalemi rankumate e'ne.
12 Alors Joïachin, roi de Juda, sortit pour se rendre au roi de Babylone avec sa mère, ses serviteurs, ses grands et ses officiers; le roi de Babylone le fit prisonnier la huitième année de son règne.
Hagi kini ne' Jehoiakini'ma kegeno Nebukatnesa'ma egeno'a, nererama eri'za vahe'ama, sondia vahete kva vahe'ene, kinimofo nompima eri'zama eneri'za vahe'mo'zanena kumara atre'za ana maka atirami'za vu'za Nebukatnesa'ene hara osanune hu'za hu'naze. Anama hazageno'a Nebukatnesa'a Jehoiakinina kina hunteku azeri'ne. Hagi anazama fore'ma hu'neana, Jehoiakinima Juda vahe kinima 8'a kafuma nemanigeno anara hu'ne.
13 Il emporta de Jérusalem tous les trésors de la maison de Dieu, ainsi que les trésors du palais royal, et il mit en pièces tous les vases d’or faits par Salomon pour le sanctuaire divin. C’Est ce que l’Eternel avait prédit.
Hagi Ra Anumzamo'ma huama hu'nea kante anteno, Ra Anumzamofo mono nompine, kini ne'mofo nompima knare'nare zama me'nea zantamina Nebukatnesa'a e'nerino, Solomoni'ma golireti tro'ma hu'nea zantamima antagino ruprorovazi netreno, Ra Anumzamofo mono nompima me'nea ana maka golia erivagare'ne. (Jeremaia 20:5)
14 Il emmena en exil tout Jérusalem, tous les grands et tous les vaillants hommes de guerre, au nombre de dix mille exilés, ainsi que tous les forgerons et serruriers; il ne resta sur place que la classe inférieure de la population du pays.
Ana nehuno Jerusalemi mani'naza vahe'ene, kinimofo eri'za vahera ana maka nezamavareno, hankavenentake sondia vahera 10tauseni'a nezmavreno, zamazanteti ruzahu ruzahu zama tro'ma nehaza vahe'ene, ainireti'ma keonke'zama tro'mahu antahi'zama eri'naza vahera ana maka Nebukatnesa'a zamavareno Babiloni vuno kina ome huzmante'ne. Hagi zamunte omnege'zama havizama hu'naza vahe'age, zamatrege'za Juda mopafina mani'naze.
15 Il envoya aussi Joïachin captif à Babylone; de même la mère du roi, les femmes du roi, ses eunuques et les personnages d’élite du pays, il les emmena en exil de Jérusalem à Babylone.
Hagi Jerusalemitira Jehoiakinima nererama, a'naneramima'ane, eri'za vahe'ane, Juda kumate ranra kva vahezaganena Nebukatnesa'a zamavareno Babiloni ome kina huzmante'ne.
16 En outre, tous les hommes de guerre, au nombre de sept mille, les forgerons et serruriers, au nombre de mille, tous gens vaillants, habitués à la guerre, le roi de Babylone les conduisit en captivité à Babylone.
Hagi hankavetino ha'ma huga sondia vahera Babiloni kini ne'mo'a 7tauseni'a nezamavareno, zamazanteti ruzahu ruzahu'zama tro'ma nehaza vahe'ene, ainireti'ma keonke'zama tro'mahu antahi'zama eri'naza vahera ana maka 1tauseni'a vahe zamavare'ne.
17 Le roi de Babylone établit comme roi, à la place de Joïachin, son oncle Mathania, dont il changea le nom en celui de Sédécias.
Hagi Jehoiakinina onasi nefa Mataniana, Jehoiakini no erinka Juda vahe kini manio huno Nebukatnesa'a huhamprinenteno, Mataniana kasefa agi'a Zedekaia'e huno antemi'ne.
18 Sédécias avait vingt et un ans à son avènement, et il régna onze ans à Jérusalem; le nom de sa mère était Hamoutal, fille de Jérémie, de Libna.
Hagi 21ni'a kafu nehuno Zedekaia'a agafa huno kinia mani'ne. Ana huteno Jerusalemi mani'neno 11ni'a kafufi Juda vahera kegava hu'ne. Nerera'a Libna kumateti Jeremaia mofakino, agi'a Hamutali'e.
19 Il fit ce qui est mal aux yeux de l’Eternel, tout comme avait agi Joïakim.
Hagi Jehoiakini'a nefa'ma hu'neaza huno Ra Anumzamofo avurera maka havi avu'ava zana hu'ne.
20 C’Est ainsi que la colère de Dieu se manifesta contre Jérusalem et Juda, jusqu’à ce qu’il les eût rejetés de devant sa face. Or, Sédécias entra en révolte contre le roi de Babylone.
Hagi Jerusalemi vahe'mo'zane, Juda vahe'mo'zama haza havi zamavu zamavaku, Ra Anumzamo'a rimpa ahezamanteno, zamefi hunezamino mopazamifintira zamavare atrege'za, afete moparega vu'naze. Hagi Zedekaia'a Babiloni kinimofona ha'arenteno agri agorga omani'ne.