< 2 Rois 12 >

1 Il monta sur le trône dans la septième année de Jéhu, et il régna quarante ans à Jérusalem. Sa mère s’appelait Cibya, de Beersabée.
Hanki Jehu'ma 7ni'a kafuma Israeli vahe kinima nemanigeno'a Joasi'a Juda vahe kinia efore huno, Jerusalemi kumatera 40'a kafufi kinia mani'ne. Joasi nerera'a Besiba kumateti akino agi'a Zibia'e.
2 Joas fit toute sa vie ce qui plaît au Seigneur, conformément aux enseignements que lui avait donnés le prêtre Joïada.
Hagi Joasi'ma kinima efore huno mania knafina maka zupa Ra Anumzamofo avurera fatgo avu'avazanke tro hu'ne. Na'ankure pristi ne' Jehoiada'a antahintahi amino azeri fatgo higeno, anara hu'ne.
3 Seulement, les hauts-lieux ne disparurent point; le peuple continuait d’offrir des sacrifices et de l’encens sur les hauts-lieux.
Hianagi mono'ma hunentaza agona kumatmina Joasi'a eri havizana osu'ne. Ana hige'za vahetmimoza ana kumatmintega vu'za Ra Anumzamofontera ofa ome nehu'za, mnanentake zanena kremna vu'naze.
4 Joas dit aux prêtres: "Tout l’argent consacré qu’on apporte dans la maison de Dieu, l’argent donné par chaque homme qui est recensé ainsi que celui qui est versé pour l’estimation des personnes, et toutes les sommes que chacun, suivant l’impulsion de son cœur, offrira au temple.
Hanki mago zupa Joasi'a pristi vahera amanage huno zamasami'ne, monote'ma ne-eza eri'za esaza ofane, huvempama hu'nenare'ma aminaku'ma eri'za esaza ofane, zamavesite'ma ami ofama veamo'zama eri'za ra mono nompima e'naza zagoa eritru hiho.
5 que les prêtres les prennent, chacun des gens de sa connaissance, et qu’ils réparent eux-mêmes les dégradations du temple, partout où il s’en trouvera."
Hagi kenkeno'ma Ra Anumzamofo mono nomo'ma havizama haniana, zagoma kegavama hu'naza vaheteti pristi vahe'mo'za mago'a zagoa eri'za ana mono nona eri fatgo hiho.
6 Or, dans la vingt-troisième année du règne de Joas, les prêtres n’avaient pas encore réparé les dégradations du temple.
Hianagi pristi vahe'mo'za Ra Anumzamofo mono noma havizama hiana eri fatgo osu'za mani'nageno eno Joasi'ma kinima manino egeno 23ma hia kafure ehanati'ne.
7 Joas manda alors le pontife Joïada et les autres prêtres et leur dit: "Pourquoi ne réparez-vous pas les dégradations du temple? Dorénavant, n’acceptez plus d’argent de vos connaissances, mais affectez-le aux réfections du sanctuaire."
E'ina hu'negu pristi ne' Jehoiadane, mago'a pristi vahera kini ne' Joasi'a kehige'za azageno amanage huno zamasami'ne, Nahigeta Ra Anumzamofo mono noma havizama hu'neana eriso'ea osu'naze? Hagi ana zagoa erinteteta omanita, noma negi'za vahe'mokizmi eri'zaminke'za ra mono nona eri fatgo hiho.
8 Les prêtres convinrent de ne plus recevoir d’argent du peuple et de ne pas s’occuper des réparations du temple.
Hige'za pristi naga'mo'za, Joasi'ma hiankere ana hugahune hu'za mago zamarimpa hute'za, mono nomo'ma havizama hanigeta eri so'ema hanuna zagoa mago'ene vahepintira zo-ogigahune. Ana nehuta mono noma havizama haniana tagra'a eri fatgoa osugahune hu'naze.
9 Joïada le prêtre, prit une caisse, perça un trou dans le couvercle, et la plaça à côté de l’autel, à droite de l’entrée du temple, et les prêtres préposés à la garde du seuil y jetaient tout l’argent qu’on apportait dans la maison de Dieu.
Hanki anante pristi ne' Jehoiada'a mago vogisi erino avaza'arera mago ka hagenteteno, ana vogisia kre sramnavu itamofo tva'onte, tamaga kaziga vahe'ma unefrare ante'ne. Hanki Ra Anumzamofo nompima vahe'mo'zama zagoma ome netrageno'a, kahama ufrete'ma kvama hu'nea pristi ne'mo anama ome atraza zagoa erino vogisifina atre'ne.
10 Lorsqu’ils voyaient que l’argent était abondant dans la caisse, le secrétaire du roi et le grand prêtre allaient ramasser et compter la somme qui se trouvait dans le temple de l’Eternel.
Hanki kazageno'ma ana vogisifima zagomo'ma avimatege'za, vugota pristi ne'ene kinimofo eri'za vahe'mo'za e'za ana zagoa Ra Anumzamofo mono nompintira eme hampari'za kupina eriri'naze.
11 Ils remettaient ensuite l’argent ainsi compté à ceux qui étaient chargés des travaux du temple, et ceux-ci le dépensaient en payant les charpentiers et les architectes qui travaillaient à la maison de Dieu,
Anama hute'za ra mono noma havizama hunenige'za eriso'ema hanaza vahe'mokizmi kva nemofo azampi, ana zagoa antegahaze. Hagi Ra Anumzamofo noma eri fatgoma hanaza kamunta vahe'ene noma kisaza vahe'ene,
12 ainsi que les maçons et les tailleurs de pierres, et en achetant le bois et les pierres de taille nécessaires aux réparations de la maison de Dieu, enfin pour toute dépense nécessitée par la restauration du temple.
havereti'ma noma negi'za vahe'ene, noma negi'za vahe'ene, asopa noma kiza vahe'enena ana zagoreti mizana sezamante'naze. Hanki mago'a zagoretira, zafa mizanese'za havea mizanese'za, mago'a zanena mizase'za Ra Anumzamofo mono noma havizama hu'neana maka eri fatgo hu'naze.
13 Cependant, on ne confectionnait pour la maison de Dieu ni bassins d’argent, ni couteaux, ni cuvettes, ni trompettes, ni aucun ustensile d’or et d’argent, avec les sommes apportées au temple.
Hanki anama eri'za e'naza zagoretira, Ra Anumzamofo mono noma eri fatgohu eri'zanteke atre'naze. Ana nehu'za silvareti trohu zuomparamine, tavi'ma erisuhu zotaramine, tima runi runimahu zuomparamine, uferamine, mago'a goliretiro silvareti'ma tro'ma hu'naza zantamina Ra Anumzamofo mono nompima eri'zama eri zantaminena ana zagofintira mizana ose'naze.
14 Elles étaient remises aux directeurs des travaux, qui les consacraient aux réparations de la maison de Dieu.
Hianagi anama Ra Anumzamofo mono nompima eri'za aza zagoa, mono noma eri fatgo haza vahe miza huzmante'naze.
15 On ne demandait pas de comptes aux hommes à qui l’on confiait l’argent pour le remettre aux ouvriers, car ils agissaient avec honnêteté.
Hanki zamagra eri'zama kvama hu'ne'za, eri'za vahe'ma zagoma mizama senezmantaza vahe'mo'za fatgo zamavu'zmava hu'za zagoa erihava osu'naze. E'ina hazage'za ugagota kva vahe'mo'za ana zagogura zamantahia onke'naze.
16 L’Argent provenant des sacrifices délictifs ou expiatoires n’était pas apporté au temple: il appartenait aux prêtres.
Hianagi hazenke'ma eri fatgohu ofane, kumi ofama hunaku'ma eri'za aza zagoa, Ra Anumzamofo mono nompi zagoma nentafina ome onte'nazanki, eri'za pristi vahe ome zami'naze.
17 En ce temps-là, Hazaël, roi de Syrie, alla attaquer Gath et s’en empara; puis il se prépara à monter vers Jérusalem.
Hanki ana knafina Siria kini ne' Hazaeli'a, Gati rankumara hara huzamagatereno eri'ne. Anama huteno'a rukrahe huno Jerusalemi kuma ha' hunteku ke'ne.
18 Joas roi de Juda, prit tous les objets consacrés par Josaphat, Joram et Achazia, ses aïeux, qui avaient régné sur Juda, avec les objets qu’il avait consacrés lui-même, ainsi que tout l’or contenu dans les trésors du temple, et il les fit remettre à Hazaël, roi de Syrie. Celui-ci s’éloigna alors de Jérusalem.
Hagi anama huteno'a Jerusalema ehanatigeno'a, korapa Jehosafati'ma, Jehoramu'ma, Ahazia'ma hu'za Ra Anumzamofoma ami'naza maka zantamine, Joasi'ma ante'nea zantamine, ra mono nompine, kinimofo nompima ante'naza golia ana maka Joasi'a eritru huno Siria kini ne' Hazaelina muse'za ami'ne. Ana musezama Hazaelia enerino'a, Jerusalemi kumara hara huonteno atreno vu'ne.
19 Pour le reste de l’histoire et des actes de Joas, ils sont consignés dans le livre des annales des rois de Juda.
Hanki Joasi'ma kinima mani'nea knafima tro'ma hu'nea zamofo, agigenkene, mago'a zama hu'neazamofo agenkea, Juda kini vahe'mokizmi zamagenkema krenentaza avontafepi krente'naze.
20 Les serviteurs de Joas, en révolte contre lui, avaient formé un complot et l’avaient frappé dans la maison de Millo, sur le chemin qui descend vers Silla.
Hanki mago zupa Joasina agri eri'za vahe'mo'za ahenaku oti'za kea retro hute'za, Sailo kumategama urami'nea kantega Bet-Milo kumate ome ahe fri'naze.
21 C’Étaient ses serviteurs Yozakhar, fils de Chimeat, et Yehozabad, fils de Chomer, qui l’avaient frappé à mort; il fut inhumé avec ses pères dans la Cité de David, et eut pour successeur son fils Amacia.
Hanki Joasi eri'za netrena Simiati ne'mofo Jozabadi'ene, Soma ne'mofo Jehozabatikea Joasina ahe frikeno frige'za, Deviti rankumapi agehe'ima asezmante'nazafi ome asente'naze. Ana hazageno Joasi nemofo Amasia nefa nona erino kinia mani'ne.

< 2 Rois 12 >