< 2 Rois 10 >
1 Or, Achab avait soixante-dix fils à Samarie. Jéhu écrivit des lettres qu’il envoya à Samarie, aux chefs de Jezreël, aux anciens et aux précepteurs des enfants d’Achab, et qui étaient ainsi conçues:
Musa: Isala: ili hina bagade A: iha: be egaga fi misi dunu 70 agoane da Samelia ganodini esalebe ba: i. Yihiu da meloa dedene, amaiwane amo defele eno mogili hahamone, Samelia asigilai dunu amola moilai ouligisu dunu amola A: iha: be egaga fi misi dunu ilia ouligisu dunu, amo huluanema iasi. E dedei da amane dedei,
2 "Donc, à l’arrivée de cette épître, comme vous avez avec vous les fils de votre maître, les chars, la cavalerie, une ville fortifiée et des armes,
“Dilia da hina bagade A: iha: be egaga fifi misi dunu amo ouligisa. Dilia da ‘sa: liode’ amola hosi amola gegesu liligi gagui gala. Amaiba: le, amo meloa dedei da dilima doaga: sea,
3 choisissez parmi les fils de votre maître le meilleur et le plus digne, placez-le sur le trône de son père et combattez pour la maison de votre seigneur."
dilia hedolowane baligili dawa: su hina bagade egaga fi dunu afae, dilia hina bagade hamoma: ne ilegema. Amasea, e gaga: ma: ne, ninima gegema!”
4 Ces gens furent saisis d’une extrême frayeur et se dirent: "Eh quoi! Les deux rois n’ont pu lui résister, comment lui résisterions-nous?"
Samelia ouligisu dunu da bagadewane beda: gia: i. Ilia da amane sia: i, “Ninia da habodane Yihuma ha lale, gegema: bela: ? Hina bagade Youla: me amola hina bagade A: ihasaia da e hasalasimu hamedei ba: i.”
5 Le préfet du palais, celui de la ville, les anciens et les précepteurs mandèrent à Jéhu: "Nous sommes tes serviteurs, et tout ce que tu diras, nous l’exécuterons; nous n’élirons aucun roi: fais ce que bon te semble."
Amaiba: le, hina bagade diasu ouligisu dunu amola moilai ouligisu dunu amola asigilai dunu amola A: iha: be egaga fi dunu ilia ouligisu dunu, ilia da Yihuma amane sia: si, “Ninia da dia hawa: hamosu dunu esala. Ninia da dia sia: be liligi defele hamomusa: momagele esala. Be ninia da hina bagade hame ilegemu. Dia adi hou da noga: i di dawa: sea, amo hamoma!”
6 Il leur écrivit une seconde lettre, contenant ces mots: "Si vous êtes pour moi et voulez m’obéir, prenez les têtes des fils de votre maître et rendez-vous près de moi, demain, à Jezreël". Or, les fils du roi étaient au nombre de soixante-dix, et c’étaient les grands de la ville qui les élevaient.
Yihiu da ilima meloa eno dedene iasi, “Dilia da namagai galea, amola na hamoma: ne sia: i amo hamomusa: momagele esalea, hina bagade A: iha: be egaga fi dunu huluane ilia dialuma amo aya wewaba, Yeseliele moilai bai bagadega nama gaguli misa: !” (Samelia asigilai dunu, ilia da hina bagade A: iha: be egaga fifi misi dunu ouligisu. Asigilai dunu da ili bugili ianu.)
7 Au reçu de cette lettre, ils s’emparèrent des fils du roi et égorgèrent tous les soixante-dix. Puis ils mirent leurs têtes dans des paniers et les lui envoyèrent à Jezreël.
Yihiu ea meloa dedei da ilima doaga: loba, Samelia moilai bai bagade ouligisu dunu, ilia da A: iha: be egaga fi dunu 70 agoane huluane medole lelegele, ilia dialuma damuni fasili, daba ganodini salawene, Yeseliele moilai bai bagadega Yihuma iasi.
8 Un émissaire étant venu lui annoncer qu’on avait apporté les têtes des princes, il commanda: "Mettez-les en deux tas, à l’entrée de la porte, jusqu’au matin."
Ilia da Yihuma, A:iha: be egaga fi dunu ilia dialuma da gaguli misi dagoi adobeba: le, e da amo dialuma gasa huluane mogili aduna ligiagale moilai gagoi logo holei gadenene ligisi, dialeawane hahabe hadigima: ne sia: i.
9 Le matin, étant sorti, il s’approcha et dit à tout le peuple: "Vous êtes sans reproche. Voici, je me suis révolté contre mon maître et l’ai tué; mais tous ceux-là, qui les a frappés?
Golale hahabe, e da logo holeiga asili, amoga gilisi dunu ilima amane sia: i, “Ni fawane da hina bagade medole legema: ne wamo ilegele, amola e dafawane medole legei. Dilia hame! Be amo dunu amo nowa da medole legebela: ?
10 Sachez donc qu’il ne tombera à terre aucune des paroles prononcées par le Seigneur contre la maison d’Achab. C’Est le Seigneur qui a accompli ce qu’il avait déclaré par l’intermédiaire de son serviteur Elie."
Hina Gode da Ea balofede dunu Ilaisiamadili, hou huluane amo da A: iha: be egaga fima misunu hou, olelei dagoi. Amola ilia huluane da medole legeiba: le, amo hou da dafawane doaga: i dagoi dawa: ma!”
11 Jéhu frappa ensuite tous ceux qui restaient à Jezreël de la famille d’Achab, tous ses grands, ses familiers et ses prêtres; il n’en laissa pas échapper un seul.
Amalalu, Yihiu da A: iha: be egaga sosogo fi huluane Yeseliele ganodini esala, amola ea eagene ouligisu dunu amola ea dogolegei amola ea gobele salasu dunu, ili huluanedafa, ea medole legei. Dunu afae esalebe da hamedafa ba: i.
12 Puis il se mit en route et se dirigea vers Samarie. A Beth-Eked-Haroïm, qui se trouvait sur la route,
Yihiu da Yeseliele fisili, Samelia amoma doaga: musa: asi. Logoga ahoanoba, e da sogebi ea dio amo “Sibi Ouligisu Fisisu” amoga,
13 Jéhu rencontra les frères d’Achazia, roi de Juda, et leur demanda: "Qui êtes-vous?" Ils répondirent: "Nous sommes les frères d’Achazia, roi de Juda, nous sommes venus pour saluer les fils du roi et de la reine".
e da hina bagade A: ihasaia bogoi, amo ea sosogo fi oda ba: i. E da ilima amane adole ba: i, “Dili da nowala: ?” Ilia da bu adole i, “Nini da A: ihasaia ea sosogo fi dunu. Ninia da hina bagade uda Yesebele ea manolali amola hina bagade sosogo fi eno Yeselielega esala, ilima asigi sia: saimusa: masunu.”
14 Alors il commanda: "Qu’on les saisisse vivants!" et on les saisit vivants. Puis, on les jeta, égorgés, dans la citerne de Beth-Eked au nombre de quarante-deux; il n’en laissa subsister aucun.
Yihiu da ea dunuma amane hamoma: ne sia: i, “Ili mae medole, gagulaligima!” Ilia da ili huluane gagulaligili, Yihiu da uli dogoi amogai dialu, amo gadenene ili huluane medole legei. Ilia idi da 42 agoane, amola dunu afae esalebe hame ba: i.
15 Parti de là, il rencontra Jonadab, fils de Rêkhab, venant à lui; il le salua et lui dit: "As-tu pour moi d’aussi bons sentiments que j’en ai pour toi? Tout autant, répondit Jonadab. Donne-moi ta main." Jonadab lui tendit la main, et Jéhu le fit monter près de lui sur le char:
Yihiu da bu logoga ahoanoba, Yonada: be (Liga: be egefe) yosia: i. Yihiu da ema hahawane sia: ne, amane sia: i, “Ania asigi dawa: su da defele diala. Di da na fuli gala: ma: bela: ?” Yonada: be da bu adole i, “Ma! Na da dimagai dialumu!” Yihiu da bu adole i, “Defea! Amaiba: le, gousa: la: di!” Ela da gousa: lu, Yihiu da Yonada: be ‘sa: liode’ da: iya fila heda: ma: ne, lobolele gadoi.
16 "Viens avec moi, dit-il, et reconnais mon zèle pour le Seigneur." Et il le fit asseoir dans son char.
Yihiu da amane sia: i, “Ani ahoa: di! Di da na Hina Godema fawane fa: no bobogesu hou ba: mu!” Elea da ‘sa: liode’ da: iya fila heda: le, Samelia moilai bai bagadega doaga: le,
17 Arrivé à Samarie, il fit exécuter tous ceux qui étaient restés de la famille d’Achab à Samarie, jusqu’à extinction complète, accomplissant ainsi la parole du Seigneur adressée à Elie.
Yihiu da A: iha: be ea sosogo huluanedafa medole legei. E da dunu afae esaloma: ne hame yolesi. Amo hou Hina Gode da Ilaisiama olelei, amo defele doaga: i dagoi ba: i.
18 Jéhu assembla ensuite tout le peuple et lui dit: "Achab a adoré un peu Baal; Jéhu l’adorera beaucoup.
Yihiu da Samelia fi dunu huluane gilisima: ne sia: ne, ilima amane sia: i, “Hina bagade A: iha: be da Ba: ilema fonobahadi hawa: hamonanu. Be na da Ba: ilema asigiba: le, baligiliwane ema hawa: hamomu.
19 Donc, qu’on me convoque tous les prophètes de Baal, tous ses adorateurs et tous ses prêtres; que personne ne manque, car, sur mon ordre, il y aura grand sacrifice en l’honneur de Baal; quiconque y manquera périra." Jéhu agissait ainsi par ruse, pour exterminer tous les adorateurs de Baal.
Dilia Ba: ile ea balofede dunu amola ema nodone sia: ne gadosu dunu amola ea gobele salasu dunu huluanedafa guiguda: gilisima: ne sia: ma. Afae mae yolesima. Na da Ba: ilema gobele salasu bagadedafa hamomu. Amola nowa da hame masea, ninia da amo dunu medole legemu.” (Yihiu da ogogoi. E da Ba: ilema nodone sia: ne gadosu dunu huluane medole legemusa: ilegeiba: le, ili gilisima: ne sia: i)
20 Jéhu ayant ainsi fait proclamer une fête en l’honneur de Baal, on fit les convocations.
Amalalu, Yihiu da amane hamoma: ne sia: i, “Ba: ilema nodoma: ne, nodone sia: ne gadomusa: eso bagadedafa ilegema!” Ilia da amo eso ilegei.
21 Jéhu envoya des émissaires dans tout Israël, et tous les adorateurs de Baal arrivèrent; il n’en resta pas un qui ne vînt. Ils pénétrèrent dans le temple de Baal, qui fut rempli de toutes parts.
Amalu, Yihiu da Isala: ili soge huluane ganodini dunu huluane da amo nodone sia: ne gadosu amoga misa: ne sia: si. Ba: ilema nodone sia: ne gadosu dunu huluanedafa da misi. Ilia huluane da Ba: ile ea debolo diasu ganodini golili sa: ili, debolo diasu da nabaidafa ba: i.
22 Alors il dit au préposé du vestiaire: "Sors des vêtements pour tous les adorateurs de Baal." L’Homme sortit les vêtements.
Amalalu, Yihiu da Ba: ile gobele salasu dunu amo da sema abula ouligi, amo sema abula lale, nodone sia: ne gadosu dunu iligili ima: ne sia: i.
23 Puis Jéhu et Jonadab, fils de Rêkhab, entrèrent dans le temple de Baal. Jéhu dit aux adorateurs de Baal: "Enquérez-vous et voyez s’il n’y a pas avec vous de serviteurs de l’Eternel, car seuls les adorateurs de Baal doivent se trouver ici."
Amalalu, Yihiu hisu da Yonada: be (Liga: be egefe) oule, debolo diasu ganodini golili sa: ili, dunu amo ganodini gilisi dialu ilima amane sia: i, “Gilisisu ganodini hogoma! Ba: ilema nodone sia: ne gadosu dunu fawane esaloma: ne sia: ma. Hina Godema nodone sia: ne gadosu dunu da goegai mae esaloma: ne sia: ma.”
24 Ils se mirent à offrir des sacrifices et des holocaustes. Or, Jéhu avait posté au dehors quatre-vingts hommes, disant: "Quiconque échappera de ceux que je livre en vos mains, votre vie sera la rançon de la sienne."
Amalalu, e amola Yonada: be da Ba: ilema gobele salimusa: golili sa: i. E da musa: dunu 80 agoane debolo gadili hamega leloma: ne ilegele, ilima amane sia: i, “Dilia amo dunu huluane fane legema. Nowa da dunu afae esaloma: ne yolesisia, e da dabele, medole legei dagoi ba: mu!”
25 Lorsqu’on eut terminé l’offrande des sacrifices, Jéhu dit aux gardes et aux officiers: "Entrez, tuez-les, que personne ne sorte!" Et ils les firent passer au fil de l’épée. Après avoir jeté leurs cadavres, les gardes et les officiers poussèrent jusqu’à la ville du temple de Baal.
Yihiu da gobele salasu liligi ianu, sosodo aligisu dunu amola dadi gagui wa: i ouligisu dunu ilima amane sia: i, “Ganodini golili sa: ili, dunu huluanedafa medole legema! Afae da maedafa hobeama: ma!” Ilia da gegesu gobihei duga: le gadole, ganodini golili sa: ili, Ba: ilema nodone sia: ne gadosu dunu huluanedafa medole lelegele, ilia da: i hodo moiya gadili hiougili sasali.
26 Ils firent sortir les cippes du temple de Baal et les brûlèrent.
Ilia da duni bugi ifa (amo da sema galu) amogai diala, amo gadili gaguli asili, laluga ulagili sali.
27 Ils abattirent aussi la statue de Baal, renversèrent le temple de Baal et le convertirent en cloaque, lequel existe encore aujourd’hui.
Ilia da amaiwane sema ifa duni bugi amola debolo diasu amo wadela: lesi. Ilia da debolo ea hou afadenene bu iga giasu diasu hamoi. Amola amo da wali amaiwane diala. (Amo da eso dedei amoga amaiwane diala)
28 Jéhu extirpa ainsi Baal des rangs d’Israël.
Yihiu da amanewane Isala: ili soge ganodini, Ba: ilema nodone sia: ne gadosu hou gugunufinisi dagoi.
29 Seulement Jéhu ne répudia pas les péchés de Jéroboam, fils de Nebat, qui avait entraîné à l’idolâtrie Israël, à savoir les veaux d’or qui étaient à Béthel et à Dan.
Be e da hina bagade Yelouboua: me (amo da gouliga hamoi bulamagau gawali mano aduna Bedele moilai amola Da: ne moilai ligisiba: le, Isala: ili dunu fi wadela: le hamoma: ne oule asi) Yihiu da ea hou defele hamoi.
30 Le Seigneur dit à Jéhu: "Pour ta bonne pensée d’avoir accompli ce qui me plaisait et pour avoir fait à Achab tout ce que j’avais décidé, quatre générations de tes enfants siégeront sur le trône d’Israël."
Hina Gode da Yihuma amane sia: i, “Di da Na hamoma: ne hanai huluane A: iha: be egaga fima hamoi dagoi. Amaiba: le, Na da dima dafawane ilegele sia: sa. Digaga fifi misi biyadu amo, ilia da Isala: ili hina bagade hamomu.”
31 Toutefois, Jéhu ne prit pas garde de suivre de tout son cœur la loi de l’Eternel, Dieu d’Israël; il n’évita pas les fautes de Jéroboam, qui avait fait pécher Israël.
Be Yihiu da dafawanedafa nabasu hou hame hamoi. E da Isala: ili Hina Gode Ea Sema amo noga: le hame hamoi. Be amomane e da Yelouboua: me (amo da Isala: ili fi dunu wadela: le hamoma: ne, oule asi) amo ea hou defele hamoi.
32 En ce temps, l’Eternel commença à amoindrir Israël. Hazaël les mit en déroute sur toute la frontière d’Israël,
Amogalu Hina Gode da muni Isala: ili soge fonoboma: ne hamoi. Silia hina bagade Ha: sa: iele da Isala: ili soge amo da Yodane Hano gusudili diala, ga (south) asili, Aloua moilai (Anone Hano bega: diala) amo huluane hasali. Amo soge ganodini, Gilia: de amola Ba: isia: ne soge dialebe ba: i. Amola amo ganodini, Ga: de fi amola Liubene fi amola Gusu Ma: na: se fi, ilia da amo soge ganodini esalebe ba: i.
33 enlevant, depuis le Jourdain à l’est, tout le pays du Galaad, les territoires de Gad, Ruben et Manassé, depuis Aroër sur le torrent d’Arnôn, le Galaad et le Basan.
34 Le reste de l’histoire de Jéhu, toutes ses actions et ses exploits, tout cela est consigné dans le livre des annales des rois d’Israël.
Yihiu ea hou eno huluane, amola ea nimi gesa: i hou da “Isala: ili hina bagade Ilia Hamonanu Meloa” amo ganodini dedene legei.
35 Jéhu s’endormit avec ses pères, et on l’ensevelit à Samarie. A sa place régna Joachaz, son fils.
Yihiu da bogole, Samelia moilai bai bagadega uli dogone sali. Egefe Yihouaha: se, da e bagia Isala: ili hina bagade hamoi.
36 La durée du règne de Jéhu sur Israël à Samarie avait été de vingt-huit ans.
Yihiu da Samelia moilai bai bagadega esala, ode 28 agoanega Isala: ili fi ouligilalu.