< Psaumes 107 >

1 Célébrez l’Éternel! Car il est bon; car sa bonté demeure à toujours.
E MILILANI aku ia Iehova, no ka mea, ua maikai ia; Ua mau loa no hoi kona lokomaikai.
2 Que les rachetés de l’Éternel le disent, ceux qu’il a rachetés de la main de l’oppresseur,
E olelo mai no ka poe i hoolapanaiia e Iehova, Ka poe hoi ana i hoolapanai ai, mai ka lima mai o ka enemi.
3 Et qu’il a rassemblés des pays, du levant et du couchant, du nord et de la mer.
No ka mea, ua hooili mai oia ia lakou mai na aina mai, Mai ka hikina, a me ke komohana mai, E mai ke kukulu akau, a mai ke kai mai.
4 Ils errèrent par le désert, dans un chemin solitaire; ils ne trouvèrent pas de ville pour y habiter;
Kuewa wale lakou ma ka waonahele, Ma ke ala waoakua hoi; Aole i loaa ia lakou ke kulanakauhale kahi e noho ai.
5 Ils étaient affamés et altérés, leur âme défaillait en eux.
Pololi iho la lakou, a makewai hoi, A maule ko lakou uhane iloko o lakou.
6 Alors ils crièrent à l’Éternel dans leur détresse, [et] il les délivra de leurs angoisses,
Alaila, kahea aku lakou ia Iehova iloko o ko lakou pilikia, A hoopakele mai oia ia lakou i ko lakou popilikia ana.
7 Et les conduisit dans un chemin droit, pour aller dans une ville habitable.
Alakai mai la oia ia lakou ma ke ala pono, I hiki ai lakou i ke kulanakauhale, kahi e noho ai.
8 Qu’ils célèbrent l’Éternel pour sa bonté, et pour ses merveilles envers les fils des hommes!
E mililani aku na kanaka ia Iehova no kona lokomaikai, A no kana mau hana kupanaha i na keiki a kanaka!
9 Car il a rassasié l’âme altérée, et a rempli de biens l’âme affamée.
No ka mea, nana no i hookena i ka uhane makewai, A nana hoi i hoomaona i ka uhane pololi i ka maikai.
10 Ceux qui habitent dans les ténèbres et dans l’ombre de la mort, liés d’affliction et de fers,
O ka poe i noho ma ka pouli, ma ka malu hoi o ka make, A paa no hoi i ka popilikia a me ka hao;
11 Parce qu’ils se sont rebellés contre les paroles de Dieu, et ont méprisé le conseil du Très-haut…
No ka mea, ua kipi lakou i na olelo a ke Akua, A ua hoowahawaha i ke ao ana mai o ka Mea kiekie;
12 Et il a humilié leur cœur par le travail; ils ont trébuché, sans qu’il y ait personne qui les secoure.
Alaila hookulou oia i ko lakou naau i ka luhi, Hina iho la lakou ilalo, aohe mea nana e kokua.
13 Alors ils crièrent à l’Éternel dans leur détresse, [et] il les délivra de leurs angoisses:
Alaila, hea aku lakou ia Iehova i ko lakou pilikia ana, A hoola mai oia ia lakou i ko lakou popilikia ana.
14 Il les fit sortir des ténèbres et de l’ombre de la mort, et rompit leurs liens.
Hoopuka mai la oia ia lakou mailoko mai o ka pouli a me ka malu o ka make, A uhai hoi i ko lakou mea i paa ai.
15 Qu’ils célèbrent l’Éternel pour sa bonté, et pour ses merveilles envers les fils des hommes!
E hoalohaloha aku na kanaka ia Iehova, no kona lokomaikai, A no kana mau hana kupanaha i na keiki a kanaka!
16 Car il a brisé les portes d’airain, et a mis en pièces les barres de fer.
No ka mea, ua wawahi oia i na pani keleawe o na pukapa A ua uhai no hoi oia i na kaola kipuka hao.
17 Les insensés, à cause de la voie de leur transgression, et à cause de leurs iniquités, sont affligés;
O ka poe i lalau ma ka aoao o ka poe hewa, A me ka lawehala, ua hoopilikiaia lakou.
18 Leur âme abhorre toute nourriture, et ils touchent aux portes de la mort.
Hoopailua no ko lakou uhane i na mea ai a pau; A hookokoke no lakou i na pukapa o ka make.
19 Alors ils ont crié à l’Éternel dans leur détresse, [et] il les a délivrés de leurs angoisses.
Alaila, hea aku no lakou ia Iehova i ko lakou pilikia ana, A hoola mai no oia ia lakou i ko lakou popilikia.
20 Il a envoyé sa parole et les a guéris, et les a retirés de leurs fosses.
Haawi mai la oia i kana olelo, a hoala iho la ia lakou, A hoopakele no hoi ia lakou, mai ko lakou lua aku.
21 Qu’ils célèbrent l’Éternel pour sa bonté, et pour ses merveilles envers les fils des hommes,
E hoalohaloha aku na kanaka ia Iehova no kona lokomaikai, A no kana mau hana kupanaha i na keiki a kanaka!
22 Et qu’ils sacrifient des sacrifices d’actions de grâces, et qu’ils racontent ses œuvres avec des chants de joie!
E mohai aku no hoi lakou i ka mohai o ke aloha, A e hoike aku i kana mau hana me ka hauoli.
23 Ceux qui descendent sur la mer dans des navires, qui font [leur] travail sur les grandes eaux,
O ka poe iho ilalo i ka moana, ma na moku, A hana i ka hana ma na moana nui;
24 Ceux-là voient les œuvres de l’Éternel, et ses merveilles dans les [eaux] profondes.
Ua ike no keia poe i na hana o Iehova, A mo kana mau mea kupanaha ma ka hohonu.
25 Il a commandé, et a fait venir un vent de tempête, qui souleva ses flots:
No ka mea, olelo wale mai oia, a hoala i ka makani kupikipikio, A piipii aku la na ale.
26 Ils montent aux cieux, ils descendent aux abîmes: leur âme se fond de détresse;
Pii aku la lakou i ka lani, a iho ilalo i ka hohonu: A hehee ko lakou uhane i ka ino.
27 Ils tournent et chancellent comme un homme ivre, et toute leur sagesse est venue à néant…
Hikaka lakou i o, a ia nei, a kunewanewa hoi e like me ke kanaka ona, A pau wale aku no ko lakou akamai.
28 Alors ils ont crié à l’Éternel dans leur détresse, et il les a fait sortir de leurs angoisses;
Alaila, hea aku lakou ia Iehova i ko lakou pilikia ana, A hoopakele mai oia ia lakou, mailoko mai o ko lakou popilikia.
29 Il arrête la tempête, [la changeant] en calme, et les flots se taisent,
Hoolilo no oia i ka ino i pohu, A malie loa iho la na ale.
30 Et ils se réjouissent de ce que les [eaux] sont apaisées, et il les conduit au port qu’ils désiraient.
Alaila, lealea lakou, no ka mea, ua malie; A hoopae no oia ia lakou ma ke awa a lakou e makemake ai.
31 Qu’ils célèbrent l’Éternel pour sa bonté, et pour ses merveilles envers les fils des hommes;
E mililani aku na kanaka ia Iehova no kona lokomaikai, A no kana mau hana kupanaha i na keiki a kanaka!
32 Et qu’ils l’exaltent dans la congrégation du peuple, et le louent dans l’assemblée des anciens!
E hapai no hoi ia ia ma ka ahakanaka, A e halelu aku ia ia ma ke anaina o ka poe kahiko.
33 Il change les fleuves en désert, et les sources d’eaux en sol aride,
Hoolilo no oia i na muliwai i waonahele, A me na waipuna i aina maloo;
34 La terre fertile en terre salée, à cause de l’iniquité de ceux qui y habitent.
A me ka aina hua nui, i aina hua ole, No ka hewa o ka poe e noho ana malaila.
35 Il change le désert en un étang d’eau, et la terre aride en des sources d’eaux;
A hoolilo no hoi oia i ka waonahele, i wai lana, A me ka aina maloo hoi i wai puna.
36 Et il y fait habiter les affamés; et ils y établissent des villes habitables,
Malaila no oia e hoonoho ai i ka poe pololi, A hoomakaukau no hoi lakou i kulanakauhale, kahi e noho ai;
37 Et sèment les champs, et plantent des vignes, qui leur rapportent du fruit.
A lulu no hoi lakou ma na mahinaai, A kauu iho no i na mala waina, A haawiia mai ka hua i hoohuaia'i.
38 Et il les bénit, et ils se multiplient beaucoup; et il ne laisse pas diminuer leur bétail; …
Hoomaikai mai la oia ia lakou, a kawowo nui ae la; Aole ia i hoemi i ka lakou poe holoholona.
39 Et ils diminuent, et sont accablés par l’oppression, le malheur, et le chagrin.
A mahope, hooemiia lakou, a hoohaahania no hoi, No ka hookaumahaia, a me ka hewa, a me ka pilikia.
40 Il verse le mépris sur les nobles, et les fait errer dans un désert où il n’y a pas de chemin;
Ninini mai oia i ka hoomaau maluna o na'lii, A alakai no hoi oia ia lakou ma kahi mehameha, ala ole.
41 Mais il relève le pauvre de l’affliction, et donne des familles comme des troupeaux.
Hookiekie nae oia i ka poe hune mailoko aku o ka pilikia, A hoolilo i kona mau ohana, me he ohana hipa la.
42 Les hommes droits le verront et s’en réjouiront; et toute iniquité fermera sa bouche.
E ike aku no ka poe pono, a e lealea lakou; A e paa no ka nuku o ka hewa a pau.
43 Qui est sage prendra garde à ces choses, et comprendra les bontés de l’Éternel.
Owai la ka mea akamai, a malama i keia mau mea! O lakou ka i hoomaopopo i ka lokomaikai o Iehova.

< Psaumes 107 >