< Juges 5 >

1 Et Debora chanta, en ce jour-là, avec Barak, fils d’Abinoam, en disant:
Mũthenya ũcio Debora na Baraka mũrũ wa Abinoamu makĩina rwĩmbo rũrũ:
2 Parce que des chefs se sont mis en avant en Israël, parce que le peuple a été porté de bonne volonté, bénissez l’Éternel!
“Rĩrĩa anene a Isiraeli maatongoria, rĩrĩa andũ meheana meyendeire-rĩ, goocai Jehova!
3 Rois, écoutez! princes, prêtez l’oreille! Moi, moi, je chanterai à l’Éternel; je chanterai un hymne à l’Éternel, le Dieu d’Israël.
“Iguai ũhoro ũyũ, inyuĩ athamaki! Thikĩrĩriai, inyuĩ aathani! Nĩngũinĩra Jehova, nĩngũina; nĩngũtungĩra Jehova rwĩmbo, o we Ngai wa Isiraeli.
4 Éternel! quand tu sortis de Séhir, quand tu t’avanças des champs d’Édom, la terre trembla, et les cieux distillèrent, et les nuées distillèrent des eaux.
“Rĩrĩa Wee Jehova woimire Seiru, rĩrĩa woimire bũrũri wa Edomu, thĩ nĩyainainire, igũrũ rĩkiura, namo matu magĩita maaĩ.
5 Les montagnes se fondirent devant l’Éternel, ce Sinaï, devant l’Éternel, le Dieu d’Israël.
Irĩma nĩciathingithire mbere ya Jehova, o we Ngai wa Sinai, ikĩinaina mbere ya Jehova, Ngai wa Isiraeli.
6 Aux jours de Shamgar, fils d’Anath, aux jours de Jaël, les chemins étaient délaissés, et ceux qui allaient par les grands chemins allaient par des sentiers détournés;
“Matukũ-inĩ ma Shamigari mũrũ wa Anathu, o na matukũ-inĩ ma Jaeli, njĩra nĩciagĩte andũ a kũgerera; agendi maageraga tũcĩra twa mĩkĩra.
7 Les villes ouvertes étaient délaissées en Israël, elles étaient délaissées, – jusqu’à ce que je me suis levée, moi Debora, jusqu’à ce que je me suis levée, une mère en Israël.
Tũtũũra tũkĩaga andũ kũu Isiraeli, tũkĩaga andũ, o nginya rĩrĩa niĩ, Debora, ndaarahũkire, ngĩarahũka ngĩtuĩka ta nyina wa Isiraeli.
8 On choisissait de nouveaux dieux, alors la guerre était aux portes! On ne voyait ni bouclier ni pique chez quarante milliers en Israël.
Hĩndĩ ĩrĩa maathuurire ngai ngʼeni, mbaara nĩyokire o ihingo-inĩ cia itũũra inene, na gũtionekire ngo kana itimũ harĩ andũ 40,000 kũu Isiraeli.
9 Mon cœur est aux gouverneurs d’Israël qui ont été portés de bonne volonté parmi le peuple. Bénissez l’Éternel!
Ngoro yakwa ĩrĩ hamwe na anene a Isiraeli, o hamwe na andũ arĩa merutĩire na kwĩyendera gatagatĩ-inĩ ka andũ. Goocai Jehova.
10 Vous qui montez sur des ânesses blanches, vous qui êtes assis sur des tapis, et vous qui allez par les chemins, méditez!
“Inyuĩ mũhaicaga ndigiri njerũ, mũikarĩire matandĩko manyu, na inyuĩ mũthiiaga na njĩra, cũraniai,
11 À cause de la voix de ceux qui partagent [le butin], au milieu des lieux où l’on puise l’eau: là, ils racontent les justes actes de l’Éternel, ses justes actes envers ses villes ouvertes en Israël. Alors le peuple de l’Éternel est descendu aux portes.
kũrĩ na mĩgambo ya aini itahĩro-inĩ rĩa maaĩ. Mainaga ciĩko cia ũthingu cia Jehova, ciĩko cia ũthingu cia njamba ciake kũu Isiraeli. “Ningĩ andũ a Jehova magĩikũrũka nginya ihingo-inĩ cia itũũra inene.
12 Réveille-toi, réveille-toi, Debora! Réveille-toi, réveille-toi, dis un cantique! Lève-toi, Barak, et emmène captifs tes captifs, fils d’Abinoam!
‘Wee Debora, ũkĩra! Ĩ ndũgĩũkĩre! Ũkĩra, ũkĩra, ũkũye rwĩmbo! Arahũka wee Baraka! Wee mũrũ wa Abinoamu-rĩ, wĩnyiitĩre mĩgwate yaku.’
13 Alors descends, toi, le résidu des nobles, [comme son] peuple; Éternel! descends avec moi au milieu des hommes forts.
“Ningĩ andũ arĩa maatigaire, magĩikũrũka kũrĩ andũ arĩa maarĩ igweta; andũ a Jehova magĩũka kũrĩ niĩ hamwe na andũ arĩa maarĩ hinya.
14 D’Éphraïm [sont venus] ceux dont la racine est en Amalek; derrière toi [vient] Benjamin, au milieu de tes peuples. De Makir sont descendus les gouverneurs, et de Zabulon sont venus ceux qui tiennent le bâton du commandant.
Amwe mookire kuuma Efiraimu, arĩa iruka ciao ciarĩ kũu Amaleki; Benjamini aarĩ hamwe na andũ arĩa maakũrũmĩrĩire. Anene a ita cia mbaara nĩmaikũrũkire kuuma Makiru, nakuo Zebuluni gũkiuma arĩa maanyiitaga rũthanju rwa mũnene wa mbũtũ cia ita.
15 Et les princes d’Issacar ont été avec Debora, et Issacar, comme Barak; [il a été] envoyé sur ses pas dans la vallée. Aux divisions de Ruben, grandes considérations de cœur!
Anene a Isakaru maarĩ hamwe na Debora; Ĩĩ-ni, Isakaru maarĩ na Baraka, mamumĩte thuutha na ihenya o nginya kĩanda-inĩ. Ngʼongo-inĩ cia Rubeni nĩ kwarĩ na ũhoro mũnene wa gwĩcookera.
16 Pourquoi es-tu resté entre les barres des étables, à écouter le bêlement des troupeaux? Aux divisions de Ruben, grandes délibérations de cœur!
Nĩ kĩĩ gĩatũmire mũikare mĩaki-inĩ mũiguage mahiũ makĩhuhĩrwo mĩrũri? Ngʼongo-inĩ cia Rubeni nĩ kwarĩ ũhoro mũnene wa gwĩcookera.
17 Galaad est demeuré au-delà du Jourdain; et Dan, pourquoi a-t-il séjourné sur les navires? Aser est resté au bord de la mer, et il est demeuré dans ses ports.
Gileadi aikarire o kũu mũrĩmo wa Rũũĩ rwa Jorodani. Nake Dani-rĩ, nĩ kĩĩ gĩagĩtũmire atiindage marikabu-inĩ? Asheri aikarire o kũu ndwere-inĩ cia iria, agĩikara icukĩro-inĩ ciake cia marikabu.
18 Zabulon est un peuple qui a exposé son âme à la mort, Nephthali aussi, sur les hauteurs des champs.
Andũ a Zebuluni nĩmetwarĩrĩire ũgwati-inĩ wa gĩkuũ; o nake Nafitali agĩĩka o ũguo kũu gũtũũgĩru werũ-inĩ.
19 Les rois sont venus, ils ont combattu; alors les rois de Canaan ont combattu à Thaanac, près des eaux de Meguiddo; [mais], de butin d’argent, ils n’en ont pas emporté.
“Athamaki magĩũka, makĩrũa; athamaki a Kaanani makĩrũĩra kũu Taanaka, gũkuhĩ na maaĩ ma Megido, no matiakuuire betha, o na kana ndaho.
20 On a combattu des cieux; du chemin qu’elles parcourent, les étoiles ont combattu contre Sisera.
Kũu igũrũ njata nĩciarũire, o kũu njĩra-inĩ ciacio ikĩrũa mbaara na Sisera.
21 Le torrent de Kison les a emportés, le torrent des anciens temps, le torrent de Kison. Mon âme, tu as foulé aux pieds la force!
Rũũĩ rwa Kishoni nĩ rwamathereririe, rũu rũũĩ rwa tene, Rũũĩ rwa Kishoni. Wee ngoro yakwa wĩtware, na ũgĩe na hinya!
22 Alors les talons des chevaux battirent [le sol] à cause de la course rapide, de la course rapide de leurs [hommes] vaillants.
Ningĩ mahũngũ ma mbarathi makĩrumia thĩ, itengʼerete, mbarathi ciake irĩ hinya igathiĩ itengʼerete.
23 Maudissez Méroz, dit l’Ange de l’Éternel; maudissez, maudissez ses habitants! car ils ne sont pas venus au secours de l’Éternel, au secours de l’Éternel, avec les hommes forts.
Nake mũraika wa Jehova akiuga atĩrĩ, ‘Merozu ĩrogwatwo nĩ kĩrumi. Arĩa matũũraga kuo marogwatwo nĩ kĩrumi kĩrĩa kĩũru, nĩ ũndũ matiokire gũteithia Jehova, gũteithia Jehova kũrũa na arĩa marĩ hinya.’
24 Bénie soit, au-dessus des femmes, Jaël, femme de Héber, le Kénien! Qu’elle soit bénie au-dessus des femmes qui se tiennent dans les tentes!
“Jaeli mũtumia wa Heberi ũrĩa Mũkeni, arorathimwo gũkĩra atumia arĩa angĩ, o we mũrathime mũno harĩ atumia arĩa matũũraga hema-inĩ.
25 Il a demandé de l’eau, elle lui a donné du lait; dans la coupe des nobles elle lui a présenté du caillé.
Sisera aamũhoire maaĩ, nake akĩmũhe iria; akĩmũrehera iria imata na mbakũri ĩngĩnyuĩrwo nĩ andũ arĩa me igweta.
26 Elle a étendu sa main vers le pieu, et sa droite vers le marteau des ouvriers; elle a frappé Sisera, elle lui a brisé la tête, elle lui a fracassé et transpercé la tempe.
Aatambũrũkirie guoko gwake akĩoya higĩ ya hema, akĩnyiita nyondo ya bundi na guoko kwa ũrĩo. Akĩringa Sisera, akĩmũhehenja mũtwe, akĩmũtheeca na agĩthethera thikĩrĩrio yake.
27 Entre ses pieds il s’est courbé, il est tombé, il s’est étendu [par terre]; entre ses pieds il s’est courbé, il est tombé; là où il s’est courbé, là il est tombé anéanti.
Akĩinama magũrũ-inĩ make, akĩgũa; agĩkoma hau. Akĩinama magũrũ-inĩ make, akĩgũa; o hau ainamire, no ho aagũire arĩ mũkuũ.
28 La mère de Sisera regarde par la fenêtre, et s’écrie à travers le treillis: Pourquoi son char tarde-t-il à venir? Pourquoi la marche de ses chars est-elle si lente?
“Nyina wa Sisera agĩcũthĩrĩria na ndirica; akĩanĩrĩra arĩ gatirica-inĩ kau, akiuga atĩrĩ, ‘Nĩ kĩĩ gĩtũmĩte ngaari yake ya ita ĩikare ũguo ĩtookĩte? inegene rĩa magũrũ ma ngaari cia ita-rĩ, rĩcereirwo kũ?’
29 Les sages d’entre ses princesses lui répondent; elle s’est donné la réponse à elle-même.
Atumia ake arĩa oogĩ mũno makamũcookagĩria; o nake agecookagĩria na ngoro yake atĩrĩ,
30 N’ont-ils pas trouvé, n’ont-ils pas divisé le butin? Une jeune fille, deux jeunes filles par tête d’homme; du butin de vêtements de couleur pour Sisera, du butin de vêtements de couleur brodés, deux vêtements de couleur brodés, pour le cou des captives!
‘Githĩ ti gwetha mareetha na makagayana indo cia ndaho: mũirĩtu ũmwe kana eerĩ harĩ o mũndũ, na nguo cia marangi maingĩ itahĩirwo Sisera, nguo cia marangi maingĩ iria ngʼemie, nguo iria ngʼemie mũno cia ngingo yakwa, icio ciothe nĩ cia gũtahwo?’
31 Qu’ainsi périssent tous tes ennemis, ô Éternel! mais que ceux qui t’aiment soient comme le soleil quand il sort dans sa force! Et le pays fut en repos 40 ans.
“Nĩ ũndũ ũcio thũ ciaku iroothira, Wee Jehova! No arĩa makwendete-rĩ, marotuĩka ta riũa rĩkĩratha rĩrĩ na hinya warĩo.” Naguo bũrũri ũcio ũkĩgĩa na thayũ ihinda rĩa mĩaka mĩrongo ĩna.

< Juges 5 >