< 1 Chroniques 19 >
1 Après cela, Naas, roi des fils d’Ammon, mourut, et son fils régna à sa place.
Hagi mago'a kna evutegeno, Amoni vahe kini ne' Nahasi'a frigeno nemofo Hanuni agri nona erino kinia mani'ne.
2 David dit: « Je montrerai de la bienveillance à Hanon, fils de Naas, car son père m’a montré de la bienveillance. » Et David envoya des messagers pour le consoler au sujet de son père. Lorsque les serviteurs de David furent arrivés, dans le pays des fils d’Ammon, auprès de Hanon, pour le consoler,
Hagi Deviti'a amanage hu'ne, nagra Hanunina knare avu'avaza huntesnue, na'ankure nafa'amo Nahasi'a nagrira knare avu'ava kora hunante'ne. Anage nehuno Hanunina nefa'ma fri'nea zante Hanuni zamasunku ke ome huntehogu kato vahera Deviti'a huzmante'ne. Hagi ana'ma hige'za Deviti eri'za vahe'amo'za nefa'ma frigeno'ma mani'nea zante Hanuni kenaku Amoni vahe mopafi e'naze.
3 les princes des fils d’Ammon dirent à Hanon: « Penses-tu que ce soit pour honorer ton père que David t’envoie des consolateurs? N’est-ce pas pour reconnaître et détruire, et pour explorer le pays, que ses serviteurs sont venus vers toi! »
Hianagi Amoni kumate kva vahe'mo'za amanage hu'za Hanunina asmi'naze, Kagrama antahinana ama'i vahe'tmima Deviti'ma huzmantege'zma azana, negafa'ma fri'nea zante zamasunku ke hugantenaku aze hunka kagesa antahino? I'o, ha' eme hurante'naku mopatia afure'za kenaku e'naze.
4 Alors Hanon, ayant saisi les serviteurs de David, les rasa et coupa leurs habits à mi-hauteur, jusqu’à la hanche, et il les renvoya.
Hazageno Hanuni'a Deviti'ma huzmantege'zama e'naza vahetmina zamazerino zamagi zamazokara harenezmanteno, zamariga avamenteti kenazmia ahe vatro hutere huteno huzmantege'za ete vu'naze.
5 On alla informer David de ce qui était arrivé à ses hommes, et il envoya des gens à leur rencontre, car ces hommes étaient dans une grande confusion, et le roi leur fit dire: « Restez à Jéricho, jusqu’à ce que votre barbe ait repoussé, et vous reviendrez ensuite. »
Hagi ana nanekema Devitima eme asamizageno'a, eri'za vahe'arami huzmantege'za e'za amanage hu'za ana vahetmina eme zamasami'naze, kini ne'mo'a amanage hie, Jeriko kumate mani'nenkeno tamagitamazoka'mo'a hagetena eho huno hu'ne. Na'ankure zamagrira tusi'a zamagazema hu avu'ava'ma huzmantegeno zamagazema hiazanku anagea hu'ne.
6 Les fils d’Ammon virent qu’ils s’étaient rendus odieux à David, et Hanon et les fils d’Ammon envoyèrent mille talents d’argent pour prendre à leur solde des chars et des cavaliers chez les Syriens de Mésopotamie et chez les Syriens de Maacha et de Soba.
Hagi Amoni vahe'mo'zane, Hanuni'enema ke'za antahi'za hazama zamagrama haza avu'avamo'ma Devitima azeri arimpama nehegeno'a, karisifima mani'neza zamaza hu'za Devitima ha'ma hunte'naza vahetamine karisiraminema mizasenazana Messopotamia kumateti'ene, Aram-ma'aka kumateti'ene, Zoba kumatetira, kna'amo'a 30 tausen hu'nea silva zagoreti ome mizase'naze.
7 Ils prirent à leur solde trente-deux mille chars, et le roi de Maacha avec son peuple, lesquels vinrent camper près de Médaba. Les fils d’Ammon se rassemblèrent de leurs villes et vinrent au combat.
Hagi ana zago'a ome zami'za 32tauseni'a karisiraminki, Ma'aka kumate kini ne'ene maka sondia vahe'araminena zamavare'za e'za, Medeba kumate seli nona eme ki'za mani'naze. Hagi anama nehazage'za Amoni sondia vahe'mo'za zamagra rankumapinti Israeli vahe ha' huzmante'naku atiramiza e'naze.
8 David l’apprit et fit partir contre eux Joab et toute l’armée, les hommes vaillants.
Hagi Deviti'ma ana'ma haza nanekema nentahino'a, Joapune maka hankave sondia vahetmina huzmantege'za ha' ome huzmantenaku vu'naze.
9 Les fils d’Ammon sortirent et se rangèrent en bataille à la porte de la ville; les rois qui étaient venus étaient à part dans la campagne.
Hagi Amoni kumate sondia vahe'mo'za rankumapintira etirami'za rankumamofo kafante emanimpi hu'za ha hunaku otizageno, mago'a kini vahe'mo'zama zamazama hunaku'ma e'naza kini vahe'mo'zane, sondia vahe'mo'zanena hahunaku zamagranena hofa agupofi eme retro hu'za oti'naze.
10 Lorsque Joab vit qu’il y avait un front de bataille devant et derrière lui, il choisit parmi toute l’élite d’Israël un corps qu’il rangea en face des Syriens,
Hagi Joapu'ma keama ha' vahe'amozama amigane avuganema maninpi hu'za otizageno, knare'ma hu'za ha'ma nehaza hankave sondia vahetmina huzmantege'za Aramu sondia vahe'ene hara ome hunaku manimpi hu'za oti'naze.
11 et il mit le reste du peuple sous le commandement de son frère Abisaï, les rangeant en face des fils d’Ammon. Il dit:
Hagi mago'ama maniza sondia vahetmina negna Abisai azampi antegeno, Abisai'a zamavareno Amoni vahe'mokizmi hara huzmantenaku manimpi hu'naze.
12 « Si les Syriens sont plus forts que moi, tu viendras à mon secours; et si les fils d’Ammon sont plus forts que toi, je te secourrai.
Ana nehuno Joapu'a negna Abisaina amanage huno asmi'ne, Siria ha' vahe'mo'zama tusiza hu'za hankavema tiza ha'ma hunante'snageta eta eme naza hiho. Hagi Amoni vahe'mo'zama kagri'ma hankavetiza ha'ma hugantesnagena, nagra e'na eme kaza hugahue.
13 Sois ferme, et combattons vaillamment pour notre peuple et pour les villes de notre Dieu, et que Yahweh fasse ce qui semblera bon à ses yeux! »
Hagi korora osunka hankavetigeta, vahetiagu'ene Anumzanti'amofo rankumaku'ene ha' vaheti'aramina hara huzmantamnena, Ra Anumzamo'ma kesigenoma knare'ma haniazana amne agra hugahie.
14 Joab s’avança donc, ainsi que le peuple qui était avec lui, contre les Syriens pour les attaquer, et ceux-ci s’enfuirent devant lui.
Hagi Joapu'ene sondia vahe'amozama Siria sondia vahetmima ha'ma ome huzmantage'za, ana Siria vahe'mo'za atre'za fre'naze.
15 Les fils d’Ammon, voyant que les Syriens avaient pris la fuite, s’enfuirent, eux aussi, devant Abisaï, frère de Joab, et rentrèrent dans la ville. Et Joab rentra dans Jérusalem.
Hagi Amoni sondia vahe'mo'zama kazama Siria sondia vahe'mo'zama koro'ma frage'za, zamagranena atre'za Abisainku koro hu'za fre'za rankumamofo agu'afi ufre'naze. Anama hazageno'a Joapu'a atreno Jerusalemi kumate vu'ne.
16 Les Syriens, voyant qu’ils avaient été battus devant Israël, envoyèrent des messagers pour faire venir les Syriens qui étaient de l’autre côté du fleuve; et Sophach, chef de l’armée d’Hadarézer marchait devant eux.
Hagi Siria sondia vahe'mo'zama kazama, Israeli sondia vahe'mo'zama ha'ma huzmagaterage'za, Yufretisi timofo kantu kazigama mani'naza sondia vahetmintega eme zamazama hanagura kato vahe huzmantazage'za kea eri'za vu'naze. Hagi e'i ana sondia vahetmimofo ugota kva vahezmia Sofakikino, agra Hadadezeri sondia vahetamintera ugota kva ne' mani'ne.
17 David en reçut la nouvelle et, ayant assemblé tout Israël, il passa le Jourdain, vint vers eux, et disposa l’attaque contre eux; et David rangea son armée en bataille contre les Syriens. Ceux-ci engagèrent le combat contre lui,
Hagi anankema Deviti'ma nentahino'a, mika Israeli sondia vahetmina zamazeri retru nehuno zamavareno Jodani tina takaheno kantu kaziga ha' ome huzmante'naku vu'naze. Hagi Deviti'ma kantu kazigama vigeno'a, Siria sondia vahe'mo'za hahunte'naze.
18 mais les Syriens s’enfuirent devant Israël, et David tua aux Syriens les chevaux de sept mille chars et quarante mille hommes de pied; il mit aussi à mort Sophach, chef de l’armée.
Hagi Siria sondia vahe'mo'za Israeli sondia vahetminkura koro frazageno, Deviti sondia vahe'mo'zama karisifima vano nehu'za ha'ma nehaza vahera 7tauseni'a vahe nezamahe'za, mopafima vano nehu'za ha'ma nehaza vahera 40tauseni'a nezmahe'za, ana sondia vahetmimofo kva ne' Sofakinena ana hapi ahe'naze.
19 Les vassaux d’Hadarézer, se voyant battus devant Israël, firent la paix avec David et lui furent assujettis. Et les Syriens ne voulurent plus porter secours aux fils d’Ammon.
Hagi Hadadezeri eri'za vahe'mo'zama kazama Israeli sondia vahe'mo'zama ha'ma huzmagaterazage'za, Devitinte e'za zamarimpa fruma hu'za manisaza naneke eme nehu'za agri agorga'a mani'zageno, Siria vahe'mo'za ru'enena Amoni vahetega eme ante'za zamaza osu'naze.