< Josué 17 >

1 Il y eut encore une part échue par le sort pour la tribu de Manassé, car il était le premier-né de Joseph. Machir, premier-né de Manassé et père de Galaad, avait reçu Galaad et Basan, car il était homme de guerre.
Rĩĩrĩ nĩrĩo rĩarĩ igai rĩa mũhĩrĩga wa Manase arĩ we irigithathi rĩa Jusufu, na rĩa Makiru, ũrĩa warĩ irigithathi rĩa Manase. Makiru nĩwe warĩ ithe wa andũ a Gileadi, arĩa maaheirwo Gileadi na Bashani nĩ ũndũ andũ a Makiru maarĩ njamba cia hinya.
2 Un lot fut aussi assigné aux autres fils de Manassé, selon leurs familles, aux fils d’Abiézer, aux fils de Hélec, aux fils d’Esriel, aux fils de Séchem, aux fils de Hépher et aux fils de Sémida; ce sont là les enfants mâles de Manassé, fils de Joseph, selon leurs familles.
Nĩ ũndũ ũcio igai rĩĩrĩ nĩrĩo rĩarĩ rĩa andũ acio angĩ a Manase, na nĩo mbarĩ cia Abiezeri, na cia Heleku, na cia Aisiraeli, na cia Shekemu, na cia Heferi, o na cia Shemida. Icio nĩcio ciarĩ njiaro iria ingĩ cia arũme cia Manase mũrũ wa Jusufu kũringana na mbarĩ ciao.
3 Salphaad, fils de Hépher, fils de Galaad, fils de Machir, fils de Manassé, n’eut pas de fils, mais il eut des filles, et voici les noms de ses filles: Maala, Noa, Hégla, Melcha et Thersa.
No rĩrĩ, Zelofehadi mũrũ wa Heferi, mũrũ wa Gileadi, mũrũ wa Makiru, mũrũ wa Manase ndaarĩ na ciana cia aanake o tiga cia airĩtu, nao marĩĩtwa mao maarĩ Mahala, na Noa, na Hogila, na Milika, na Tiriza.
4 Elles se présentèrent devant Eléazar, le prêtre, devant Josué, fils de Nun, et devant les princes, en disant: « Yahweh a commandé à Moïse de nous donner un héritage parmi nos frères. » Et on leur donna, selon l’ordre de Yahweh, un héritage au milieu des frères de leur père.
Nao airĩtu acio magĩthiĩ kũrĩ Eleazaru ũrĩa mũthĩnjĩri-Ngai, na kũrĩ Joshua mũrũ wa Nuni, o na kũrĩ atongoria makĩmeera atĩrĩ, “Jehova nĩathire Musa atĩ o na ithuĩ tũheo igai hamwe na ariũ a ithe witũ.” Nĩ ũndũ ũcio Joshua akĩmahe igai mariganĩtie na ariũ a ithe wao o ta ũrĩa Jehova aathanĩte.
5 Il échut dix portions à Manassé, outre le pays de Galaad et de Basan, qui est de l’autre côté du Jourdain.
Igai rĩa gĩthaka kĩa Manase rĩarĩ thanju ikũmi tũtegũtara Gileadi na Bashani iria ciarĩ mwena wa irathĩro wa Rũũĩ rwa Jorodani,
6 Car les filles de Manassé reçurent un héritage au milieu de ses fils: le pays de Galaad fut pour les autres fils de Manassé.
Na tondũ airĩtu acio a mũhĩrĩga wa Manase nĩmaheirwo igai hamwe na ariũ a mũhĩrĩga ũcio, bũrũri wa Gileadi ũgĩtuĩka wa njiaro iria ingĩ cia Manase.
7 La limite de Manassé partait d’Aser vers Machméthath, qui est en face de Sichem, et la frontière allait à droite, vers les habitants d’En-Taphua.
Naguo bũrũri wa Manase woimĩte o kũu Asheri nginya Mikemethathu mwena wa irathĩro wa Shekemu. Mũhaka wagereire mwena wa gũthini kuuma kũu ũgakinya kwa andũ arĩa maatũũraga Eni-Tapua.
8 Le territoire de Taphua échut à Manassé, mais Taphua sur la frontière de Manassé, était aux fils d’Ephraïm.
(Bũrũri wa Tapua warĩ wa Manase, no itũũra rĩa Tapu, rĩrĩa rĩarĩ mũhaka-inĩ wa Manase, rĩarĩ rĩa andũ a Efiraimu).
9 La limite descendait au torrent de Cana, au midi du torrent; les villes de cette région, échues à Ephraïm, étaient au milieu des villes de Manassé; et la limite de Manassé était au nord du torrent et aboutissait à la mer.
Ningĩ mũhaka ũcio ũgĩthiĩ na mbere ũrorete mwena wa gũthini ũgĩkinya mũkuru wa karũũĩ ga Kana. Kũu kwarĩ na matũũra ma Efiraimu o hamwe na matũũra ma Manase, no mũhaka wa Manase warĩ mwena wa gathigathini wa mũkuru ũcio, na warĩkĩrĩirie o iria-inĩ.
10 Ainsi le pays au midi était à Ephraïm, et le pays au nord à Manassé, et la mer formait sa frontière. Vers le nord, ils touchaient à Aser, vers l’orient à Issachar.
Mwena wa gũthini bũrũri warĩ wa Efiraimu, naguo mwena wa gathigathini warĩ wa Manase. Bũrũri wa Manase wakinyĩte iria-inĩ, na ũkahakana na bũrũri wa Asheri mwena wa gathigathini, na Isakaru mwena wa irathĩro.
11 Manassé obtint dans les territoires d’Issachar et d’Aser Bethsan et les villes de sa dépendance, Jéblaam et les villes de sa dépendance, les habitants de Dor et les villes de sa dépendance, les habitants d’Endor et les villes de sa dépendance, les habitants de Thénac et les villes de sa dépendance, les habitants de Mageddo et les villes de sa dépendance: c’est le district des trois Collines.
Kũu Isakaru na Asheri, Manase no aarĩ na matũũra, namo nĩ Bethi-Shani, na Ibileamu, na andũ a Dori, na Endori, na Taanaka na Megido, hamwe na mĩciĩ ĩrĩa yamathiũrũrũkĩirie (rĩa gatatũ mũtaratara-inĩ nĩ Nafothu).
12 Les fils de Manassé ne purent pas prendre possession de ces villes, et les Chananéens s’enhardirent à rester dans ce pays.
No rĩrĩ, andũ a Manase matiahotire kũingata andũ arĩa maatũũraga matũũra macio, nĩgũkorwo andũ a Kaanani nĩmehotorete gũtũũra rũgongo rũu.
13 Lorsque les enfants d’Israël furent plus forts, ils soumirent les Chananéens à un tribut, mais ils ne les chassèrent pas.
No rĩrĩ, rĩrĩa andũ a Isiraeli maagĩire hinya mũno, makĩhatĩrĩria andũ acio a Kaanani, makamarutithagia wĩra na hinya o ta ũrĩa mangĩamaathire, no matiigana kũmaingata moime kũu biũ.
14 Les fils de Joseph parlèrent à Josué, en disant: « Pourquoi ne m’as-tu donné en héritage qu’un seul lot, une seule part alors que je suis un peuple nombreux et que Yahweh a béni jusqu’à présent? »
Ningĩ andũ a Jusufu makĩũria Joshua atĩrĩ, “Nĩ kĩĩ gĩtũmĩte ũtũhe o igai rĩmwe na gĩcunjĩ o ro kĩmwe kĩrĩ igai riitũ? Tũrĩ andũ aingĩ na Jehova nĩatũrathimĩte mũno.”
15 Josué leur dit: « Si tu es un peuple nombreux, monte à la forêt, et là défriche-toi une place dans le pays des Phérézéens et des Rephaïm, puisque la montagne d’Ephraïm est trop étroite pour toi. »
Nake Joshua akĩmacookeria atĩrĩ, “Angĩkorwo ũguo nĩguo mũingĩhĩte-rĩ, na angĩkorwo bũrũri ũrĩa ũrĩ irĩma wa Efiraimu nĩ mũnini mũno harĩ inyuĩ-rĩ, ambatai mũthiĩ kũũrĩa mũtitũ-inĩ na mwĩthererie bũrũri inyuĩ ene kũu bũrũri-inĩ wa Aperizi na wa Arefaimu.”
16 Les fils de Joseph dirent: « La montagne ne nous suffit pas, et il y a des chariots de fer chez tous les Chananéens qui habitent le pays plat, chez ceux qui sont à Bethsan et dans les villes de sa dépendance, et chez ceux qui sont dans la vallée de Jezraël. »
Andũ a Jusufu makĩmũcookeria atĩrĩ, “Bũrũri ũrĩa wa irima ndũngĩtũigana, nao andũ a Kaanani arĩa othe matũũraga werũ-inĩ marĩ na ngaari cia ita cia igera, o ũndũ ũmwe na arĩa marĩ Bethi-Shani na matũũra makuo, na arĩa matũũraga gĩtuamba-inĩ kĩa Jezireeli.”
17 Josué répondit à la maison de Joseph, Ephraïm et Manassé: « Tu es un peuple nombreux, et ta force est grande; tu n’auras pas seulement un lot.
No Joshua akĩĩra nyũmba ya Jusufu, nĩo Efiraimu na Manase, atĩrĩ, “Inyuĩ mũrĩ aingĩ mũno na mũkagĩa na hinya mũno. Mũtingĩheo o igai rĩmwe,
18 Car la montagne t’appartiendra; c’est une forêt, tu la défricheras, et les issues en seront à toi; car tu chasseras les Chananéens, quoiqu’ils aient des chars de fer et qu’ils soient forts. »
no nĩmũkũheo mũtitũ wa bũrũri ũrĩa ũrĩ irĩma o naguo. Gũtheriei, nginya o kũrĩa guothe ũkinyĩte gũgaatuĩka kwanyu; o na akorwo andũ a Kaanani marĩ na ngaari cia ita cia igera, o na makorwo marĩ na hinya mũno-rĩ, no mũhote kũmaingata.”

< Josué 17 >