< Idisu 21 >
1 A: ila: de moilai bai bagade (ga (south) Ga: ina: ne soge ganodini gala) amo ea hina bagade da Isala: ili dunu da A: dalime logoga manebe nababeba: le, e da ili doagala: le, mogili suguli lai.
Le Cananéen, roi d’Arad, qui habitait au midi, ayant appris qu’Israël s’acheminait par ces régions, attaqua les Israélites et en fit quelques-uns prisonniers.
2 Amalalu, Isala: ili dunu da Hina Godema amane dafawaneyale ilegele sia: i, “Di da amo dunu hasalima: ne, nini logo doasisia, ninia da dafawanedafa amo dunu amola ilia moilai huluane Dima momodale ligiagale ilegele, huluane gugunufinisimu.”
Mais Israël fit un vœu à l’Éternel en disant: "Si tu livres ce peuple en mon pouvoir, je vouerais ses villes à l’anathème."
3 Hina Gode da ilia sia: nababeba: le, E da ili fidi amola ilia da Ga: ina: ne dunu hasali dagoi. Amaiba: le, Isala: ili dunu da amo dunu amola ilia moilai huluane dafawane wadela: lesi. Ilia da amo soge ‘Homa’ (dawa: loma: ne da wadela: lesisu) dio asuli.
L’Éternel écouta la voix d’Israël et lui livra les Cananéens; et on les frappa d’anathème, eux et leurs villes, et l’on donna à ce lieu le nom de Horma.
4 Isala: ili dunu da Idome sogega sisiga: ma: ne, Ho Goumi fisili, logo amo da Agaba Gogomai doaga: musa: asi. Be logoga ahoanoba, ilia da bu da: i dione, egasu.
Ils partirent de Hor-la-Montagne dans la direction de la mer des Joncs, pour tourner le pays d’Edom. Le peuple perdit courage pendant cette marche,
5 Ilia da Godema amola Mousesema amane egai, “Dia abuliba: le nini Idibidi sogega fisili masa: ne, amo wadela: i ha: i manu amola hano hame hafoga: i sogega nini bogoma: ne, nini oule misibala: ?”
et il se plaignit de Dieu et de Moïse: "Pourquoi nous avez-vous tirés de l’Egypte, pour nous faire mourir dans ce désert? Car il n’y a point de pain, point d’eau, et nous sommes excédés de ce misérable aliment."
6 Amalalu, Hina Gode da wadela: i medosu sania Isala: ili dunuma asunasi. Isala: ili dunu bagohame da amoga gasomaiba: le, bogogia: i.
Alors l’Éternel suscita contre le peuple les serpents brûlants, qui mordirent le peuple, et il périt une multitude d’Israélites.
7 Isala: ili dunu da Mousesema misini, amane sia: i, “Dafawane! Ninia da di amola Hina Gode alima ougili egane sia: beba: le, wadela: i bagade hamoi. Wali, Hina Gode da amo sania fadegama: ne, Ema sia: ne gadoma!” Amaiba: le, Isala: ili dunu fidima: ne, Mousese da sia: ne gadoi.
Et le peuple s’adressa à Moïse, et ils dirent: "Nous avons péché en parlant contre l’Éternel et contre toi; intercède auprès de l’Éternel, pour qu’il détourne de nous ces serpents!" Et Moïse intercéda pour le peuple.
8 Amalalu, Hina Gode da Mousesema e da balasega sania hamoma: ne sia: i. E da amo sania, ifa amoga gosagisima: ne sia: i. Amalalu, nowa dunu da saniaga gasomai galea, e da amo sania ifaga gosagisi ba: beba: le, e da uhi dagoi ba: mu.
L’Éternel dit à Moïse: "Fais toi-même un serpent et place-le au haut d’une perche: quiconque aura été mordu, qu’il le regarde et il vivra!"
9 Amaiba: le, Mousese da balasega sania hamone, ifaga gosa: gisi. Nowa da sania amoga gasomai galea, e da amo sania balasega hamoi ba: loba, uhinisi dagoi ba: i.
Et Moïse fit un serpent d’airain, le fixa sur une perche; et alors, si quelqu’un était mordu par un serpent, il levait les yeux vers le serpent d’airain et était sauvé.
10 Isala: ili dunu da bu asili, Oubode sogebi fonobahadi ouesalu,
Les enfants d’Israël levèrent le camp, puis campèrent à Oboth.
11 asili, ilia da wadela: i hafoga: i soge Moua: be soge ea gusu la: idi diala, A:balime sogebi amoga fi esalu.
Partis d’Oboth, ils campèrent à lyyê-Haabarîm, dans le désert situé devant Moab, vers le soleil levant.
12 Amalalu, bu asili, ilia da Silede Fago amoga fi galu.
De là ils repartirent et campèrent dans la vallée de Zéred.
13 Amo yolesili, asili, ilia da Anone Hano ea ga (north) bega: fisisu hamoi. Amo sogebi da wadela: i hafoga: i soge A: moulaide soge ganodini diala. (Anone Hano da alalo amo da Moua: be soge amola A: moulaide soge afafasa.)
De là ils repartirent et campèrent sur la rive de l’Arnon située dans le désert et partant du territoire des Amorréens; car l’Arnon est la frontière de Moab, entre Moab et le territoire amorréen.
14 Amaiba: le, ‘Hina Gode Ea Gegesu Buga’ amo ganodini da agoane dedei gala, “moilai Wahebe amo da Soufa soge ganodini amola fago soge ganodini amola Anone Hano,
C’Est pourquoi l’on cite, dans l’histoire des guerres du Seigneur, "Vaheb en Soufa, et les affluents de l’Arnon;
15 amola fago ilia bega: asili A moilai amola Moua: be alalo defei gadenene diala.”
et encore le bassin des rivières, qui s’étend vers Chébeth-Ar et confine à la frontière de Moab…"
16 Amo yolesili, ilia da sogebi ea dio amo Si Hano amoga asi. Amogawi, Hina Gode da Mousesema amane sia: i, “Dunu huluane gilisima! Amasea, Na da ilima hano imunu!”
Puis, ils gagnèrent Beêr, ce puits à propos duquel le Seigneur dit à Moïse: "Assemble le peuple, je veux lui donner de l’eau."
17 Amo esoga, Isala: ili dunu da amane gesami hea: i, “Si hano! Dilia hano hamoma! Amasea, ninia da amo hano gesami hea: suga yosia: mu!
C’Est alors qu’Israël chanta ce cantique: "Jaillis, ô source! Acclamez-la!…
18 Amo si hano uli dogoi da hina bagade ilia mano amola ouligisu dunu ilia dogoi. Ilia da hina bagade ea galiamo amoga, amola ilia dagulu amoga dogoi.” Isala: ili dunu da wadela: i hafoga: i soge yolesili, Ma: dana sogega asi.
Ce puits, des princes l’ont creusé, les plus grands du peuple l’ont ouvert, avec le sceptre, avec leurs verges!…" Et de Midbar ils allèrent à Mattana;
19 Amo yolesili, ilia da Naha: iliele sogebiga asili esalu, asili Ba: imode sogega asi.
de Mattana à Nahalïel; de Nahalïel à Bamoth;
20 Amalalu, ilia da Ba: imode fisili, asili, Moua: be dunu ilia sogega asi. Amo soge da Bisiga Goumi ea gouha dialu. Midadi da wadela: i hafoga: i soge ba: i.
et de Bamoth, au plateau qui est dans la campagne de Moab, au sommet du Pisga, d’où l’on découvrait l’étendue du désert.
21 Amalalu, Isala: ili dunu da A: moulaide hina bagade Saihone ema sia: ne iasu dunu asunasi.
Israël envoya des députés à Sihôn, roi des Amorréens, pour lui dire:
22 Ilia da amane sia: i, “Ninia da dia sogedili baligili masa: ne, ninima logo doasima! Ninia amola ninia ohe da logo bagade hame yolesimu. Ninia da dia ifabi amola waini sagai amoga hame heda: mu. Ninia da dia hano uli dogoi amoga, hano hame manu. Ninia da dia soge ganodini, logodili fodoma: ne fasimusa: fawane ahoanumu.”
"Je voudrais passer par ton pays. Nous ne traverserons ni champs ni vignobles, nous ne boirons point de l’eau des citernes; nous irons par la route royale, jusqu’à ce que nous ayons passé ta frontière."
23 Be Saihone da Isala: ili dunu ilia logo hedofai dagoi. E da ea dadi gagui dunu gagadole, gadili asili, Ya: iha: se sogebi wadela: i hafoga: i sogega amogawi Isala: ili dunu doagala: i.
Mais Sihôn ne permit point à Israël de traverser son territoire; et Sihôn rassembla tout son peuple, marcha à la rencontre d’Israël, vers le désert et atteignit Yahça, où il livra la bataille à Israël.
24 Be Isala: ili dunu da amo gegesu ganodini, ilia ha lai dunu bagohame medole legei. Ilia da A: moulaide soge amo Anone Hano asili Ya: boge Hano amo soge dogoa dialu huluane fedelale, fi dialu. Ya: boge Hano da A: monaide dunu fi ilia soge alalo defei gala. Ilia da amo hame giadofai, bai A: monaide dunu da amo alalo defei gasawane gaga: su.
Israël le passa au fil de l’épée, et il conquît son pays depuis l’Arnon jusqu’au Jaboc, jusqu’aux possessions des Ammonites; car elle était forte, la frontière des enfants d’Ammon.
25 Isala: ili dunu da A: moulaide dunu ilia moilai huluane amo doagala: le, fedelai dagole, amo ganodini fi. Ilia da Hesiabone amola moilai huluane amo sisiga: le dialu, fedelai dagoi.
Israël s’empara de toutes ces villes; et il s’établit dans toutes les villes des Amorréens, à Hesbon et dans toutes ses dépendances.
26 Hesiabone da A: moulaide hina bagade Saihone, amo ea bisili moilai bai bagade. Saihone da musa: Moua: be hina bagade ema gegei galu. E da ea soge huluane asili Anone hano, amo huluane fedelai dagoi.
Car Hesbon était devenue la ville de Sihôn, roi des Amorréens, celui-ci ayant fait la guerre au précédent roi de Moab, et lui ayant pris tout son territoire jusqu’à l’Arnon.
27 Amaiba: le, gesami hea: su dunu da amane gesami hea: sa, ‘Hesiabone moilai bai bagade, hina bagade Saihone ea moilai, amoga misa. Ninia da amo moilai bu hiougi amola bu hahamoi dagoi ba: mu, amo hanai gala.
C’Est à ce propos que les poètes disaient: "Venez à Hesbon! Cité de Sihôn, qu’elle se relève et s’affermisse!
28 Hemonega, Saihone ea dadi gagui dunu da lalu ea ahoabe defele, Hesiabone moilai bai bagadega asi. Ea dadi gagui dunu da lalu agoane, A moilai bai bagade Moua: be soge ganodini wadela: lesi, amola Anone Hano ea banuguma agolo soge da lalu nebe agoane nei dagoi.
Car un feu a jailli de Hesbon, une flamme, de la ville de Sihôn, qui a dévoré Ar-en-Moab, les maîtres des hauteurs d’Arnon.
29 Moua: be fi dunu! Dilia da se bagade naba! Dilia ogogosu ‘gode’ Gimosie amoma nodone sia: ne gadosu dunu! Dilia da wadela: lesi dagoi. Dilia ‘gode’ da dilia dunu amo mugululi asi dunu hamoma: ne, logo doasi dagoi. Amola dilia uda ilia da A: moulaide hina bagade ea udigili hawa: hamosu uda hamoi.
C’Est fait de toi. Moab! Tu es perdu, peuple de Camôs!… Ses fils, il les laisse mettre en fuite, ses filles, emmener captives, par un roi amorréen, par Sihôn!
30 Be wali iligaga fi da wadela: lesi dagoi. Soge amo da Hesiaboneganini muni asili Daibone amola Noufa (Mediba gadenene), amo soge huluane ganodini fi, iligaga fi da wadela: lesi dagoi ba: sa.”
Hesbon perdu, nous les avons poursuivis de nos traits jusqu’à Dibôn; nous avons dévasté jusqu’à Nôfah, même jusqu’à Mèdeba!…"
31 Amaiba: le, Isala: ili fi dunu da A: moulaide fi dunu ilia soge ganodini fi.
Israël s’établit donc dans le pays des Amorréens.
32 Amola Mousese da Ya: isa moilai bai bagade doagala: ma: ne, logo noga: i amo hogomusa: , desega ahoasu dunu asunasi. Isala: ili dunu da Ya: isa moilai bai bagade amola e sisiga: le dialu moilai huluane amo moilai doagala: le fedelai dagoi. Ilia da A: moulaide dunu amogawi esalu amo sefasi dagoi.
Moïse envoya explorer Yazêr; on s’empara de ses dépendances, et l’on déposséda les Amorréens qui y demeuraient.
33 Amalalu, Isala: ili dunu da sinidigili, Ba: isia: ne sogega doaga: musa: logoga asi. Oge (Ba: isia: ne hina bagade) da ea dadi gagui dunu gagadole, Edeliai moilai bai bagadega Isala: ili dunu ilima doagala: musa: , mogodigili asi.
Puis ils se dirigèrent, en montant plus haut, vers le Basan. Og, roi du Basan, s’avança à leur rencontre avec tout son peuple, pour leur livrer bataille, à Edréi.
34 Hina Gode da Mousesema amane sia: i, “Ema mae beda: ma! Na da di amo Oge amola ea dunu huluane amola ea soge amo hasalima: ne, Na da amo hou dima imunu. Dia da Saihone, A:moulaide hina bagade amo da Hesiabone amoga ouligisu hou hamosu, dia da ema hamoi defele, Oge ema hamoma.”
Mais l’Éternel dit à Moïse: "Ne le crains point, car je le livre en tes mains, lui et tout son peuple, et son pays; et tu le traiteras comme tu as traité Sihôn, roi des Amorréens, qui résidait à Hesbon."
35 Amaiba: le, Isala: ili dunu da Oge amola egefelali amola ea fi dunu huluanedafa medole lelegei dagoi. Dunu afae esalebe hame ba: i. Amalalu, ilia da ea soge gesowale fi dialu.
Et ils le battirent, ainsi que ses fils et tout son peuple, tellement qu’ils n’en laissèrent survivre aucun; et ils conquirent son territoire.