< Ma:diu 9 >

1 Amaiba: le, Yesu E da bu dusagaiga aligila heda: le, hano degele, Hi moilaiga doaga: i.
Jésus étant monté dans la barque, traversa la mer et vint dans sa ville.
2 Ilia da gadoi dialu dunu debea da: iya ligisi, Ema oule misi. Yesu da ilia dafawaneyale dawa: su hou ba: beba: le, oloi dunuma amane sia: i, “Nagofe! Mae beda: ma! Dia wadela: i hou da gogolema: ne olofoi dagoi.”
Et voilà que des gens lui présentaient un paralytique gisant sur un lit. Or Jésus voyant leur foi, dit à ce paralytique: Mon fils, aie confiance, tes péchés te sont remis.
3 Be Sema olelesu dunu mogili da amo hou ba: beba: le, ilia asigi dawa: su ganodini amane sia: i, “Amo dunu da lasogole sia: sa!”
Et voici que quelques-uns d’entre les scribes dirent en eux-mêmes: Celui-ci blasphème.
4 Be Yesu da ilia asigi dawa: su ba: i dagoi. Amaiba: le, E amane sia: i, “Dili abuliba: le wadela: lewane dawa: sala: ?
Mais, comme Jésus avait vu leurs pensées, il dit: Pourquoi pensez-vous mal en vos cœurs?
5 Adi hou da asaboila: ? Na da gadoi diala dunuma, ‘Dia wadela: i hou da gogolema: ne olofoi dagoi,’ sia: ma: bela: ? O Na da ema, ‘Wa: legadole laloma!’ sia: ma: bela: ?
Lequel est le plus facile de dire: Tes péchés te sont remis, ou de dire: Lève-toi et marche?
6 Be Dunu Egefe da osobo bagade dunuma gogolema: ne olofosu ima: ne gasa defele gala. Amo dilia dawa: ma: ne, Na da hamomu.” Amalalu, E da gadoi dialu dunuma amane sia: i, “Wa: legadole, dia debea gisawane diasuga masa!”
Or, afin que vous sachiez que le Fils de l’homme a le pouvoir sur la terre de remettre les péchés: Lève-toi, dit-il alors au paralytique, prends ton lit et retourne en ta maison.
7 Amalalu, e wa: legadole, ea debea gaguia gadole, gisawane, ea diasuga asi.
Et il se leva et s’en alla dans sa maison.
8 Dunu huluane da amo hou fofogadigili ba: i. Gode da amo Hina hou osobo bagade dunuma iabeba: le, ilia da Godema nodonanu.
Mais, voyant cela, la multitude fut saisie de crainte, et rendit gloire à Dieu qui a donné une telle puissance aux hommes.
9 Amo sogebi yolesili, asili, Yesu da dunu ea dio amo Ma: diu amo su lidisu seseiga esalebe ba: i. Yesu da ema amane sia: i, “Nama fa: no bobogema!” Amalalu, Ma: diu da wa: legadole, Yesuma fa: no bobogei.
Lorsqu’il fut sorti de là, Jésus vit un homme nommé Matthieu assis au bureau des impôts, et il lui dit: Suis-moi. Et, se levant, il le suivit.
10 Yesu amola Ea ado ba: su dunu ilia da Ma: diu ea diasuga ha: i manusa: asi. Amalalu, su lidisu dunu amola wadela: i hamosu dunu bagohame ilima gilisibi ba: i.
Or il arriva que Jésus étant à table dans la maison, beaucoup de publicains et de pécheurs vinrent s’y asseoir avec lui et ses disciples.
11 Amo hou ba: beba: le, Fa: lisi dunu da Yesu Ea ado ba: su dunu ilima amane adole ba: i, “Dilia Olelesu dunu E da abuliba: le gilisili su lidisu amola wadela: i hamosu dunu ili gilisili ha: i nanabela: ?”
Les pharisiens voyant cela, disaient à ses disciples: Pourquoi votre maître mange-t-il avec les publicains et les pécheurs?
12 Yesu da ilia sia: nabi. E amane sia: i, “Hame oloi dagumui dunu da manoma legesu dunuma hame maha, - oloi dunu fawane.
Mais Jésus, entendant, dit: Ce ne sont pas ceux qui se portent bien qui ont besoin de médecin, mais les malades.
13 Gode Sia: da agoane dedei diala, ‘Na da gobele salasu hou hame be gogolema: ne olofosu amola asigi hou fawane hanai gala.’ Amo ea bai hogola masa! Na da hou ida: iwane hamosu dunu lidimusa: hame misi. Na da wadela: i hou hamosu dunu lidimusa: misi.”
Allez donc et apprenez ce que veut dire: J’aime mieux la miséricorde que le sacrifice. Car je ne suis pas venu appeler les justes, mais les pécheurs.
14 Amalalu, Yone Ba: bodaise ea ado ba: su dunu da Yesuma doaga: le, amane sia: i, “Ninia amola Fa: lisi dunu da eso bagohame, Godema nodone sia: ne gadomusa: , ha: i manu hame naha. Be dia ado ba: su da amo hou hame hamosa. Abolebela: ?”
Alors s’approchèrent de lui les disciples de Jean, disant: Pourquoi nous et les pharisiens jeûnons-nous fréquemment, et vos disciples ne jeûnent-ils point?
15 Yesu E bu adole i, “Uda lamu dunu, e amola ea na: iyado dunu huluane da gilisili esalea, ea na: iyado da hame da: i dioiwane esala. Be hobea, uda lamu dunu da ilima samogeiba: le, ilia da e bu hame ba: muba: le, ilia da da: i dioiba: le, ha: i mae nawane hou hamomu.
Jésus leur répondit: Les fils de l’époux peuvent-ils s’attrister pendant que l’époux est avec eux? Mais viendront des jours où l’époux leur sera enlevé, et alors ils jeûneront,
16 Dunu da ilia abula hea gadelai amoga abula gaheabolo gala hame nodomesa. Gaheabolo abula da hea amoga hedolo fadegamu, amola gadelai da bu bagade hamomu.
Personne ne met une pièce d’étoffe neuve à un vieux vêtement, car elle emporte du vêtement tout ce qu’elle recouvre, et la déchirure devient plus grande.
17 Amola dunu ilia da waini gaheabolo amo ohe gadofo gaga hea ganodini hame sala. Agoane hamoi galea, waini gadofo da fudugala: le, wadela: idafa ba: mu. Waini amola da sogadigili, fisi dagoi ba: mu. Be waini gaheabolo da waini gadofo gaheabolo ganodini salimu da defea. Amasea, waini amola gadofo da noga: le dialumu.”
Et l’on ne met point de vin nouveau dans des outres vieilles, autrement les outres se rompent, le vin se répand, et les outres sont perdues; mais on met le vin nouveau dans des outres neuves, et tous les deux se conservent.
18 Yesu da amo sia: nanoba, Yu fi ouligisu dunu da Yesuma doaga: le, muguni bugili, Ema amane sia: i, “Na diwi da wahadafa bogoi. Be Dia da ea da: i amoga Dia lobo ligisia, e da bu uhimu.”
Comme il leur disait ces choses, un chef de synagogue s’approcha de lui et l’adorait, disant: Seigneur, ma fille vient de mourir; mais venez, imposez votre main sur elle, et elle vivra.
19 Amaiba: le, Yesu amola ea ado ba: su dunu ilia da wa: legadole, ea diasuga doaga: musa: asi.
Et Jésus, se levant, le suivait avec ses disciples.
20 Oloi uda afae amo da ode fagoyale gala ea maga: me bagade ahoasu, amo daYesuma fa: no bobogele, Ea abula fe digili ba: i.
Et voilà qu’une femme affligée d’une perte de sang depuis douze ans, s’approcha de lui par derrière et toucha la frange de son vêtement.
21 E da Yesu Ea abula digili ba: seauhimu, amo ea asigi dawa: su ganodini dawa: i galu.
Car elle disait en elle-même: Si je touche seulement son vêtement, je serai guérie.
22 Yesu da delegili, amo uda ba: i dagoi. E da ema amane sia: i, “Na diwi! Dia dogo denesima! Di da dafawaneyale dawa: beba: le uhi dagoi.” Amalalu, amo uda da hedolo uhibi ba: i.
Mais Jésus s’étant retourné, et la voyant, dit: Ma fille, ayez confiance, votre foi vous a guérie. Et cette femme fut guérie à l’heure même.
23 Amalalu, Yesu da sinagoge hina dunu ea diasuga doaga: loba, baidama dusu amola didigia: su dunu bagohame ba: i.
Or lorsque Jésus fut arrivé à la maison du chef de synagogue, et qu’il eut vu les joueurs de flûte et la foule tumultueuse, il disait:
24 E da ilima amane sia: i, “Gadili masa! Uda mano da bogoi hame. E da golai diala.” Amane sia: beba: le, dunu huluane da Eba: le oufesega: i.
Retirez-vous; car la jeune fille n’est pas morte, mais elle dort. Et ils se moquaient de lui.
25 Be ilia dunu huluane gadili sefasi ba: loba, Yesu da misini, amo uda mano ea lobo gagui. Amalalu, a:fini da wa: legadoi.
Après donc qu’on eut renvoyé la foule, il entra, prit la main de la jeune fille, et elle se leva.
26 Isala: ili dunu huluane amo soge ganodini da amo gasa bagade hou nabi dagoi.
Et le bruit s’en répandit dans tout le pays.
27 Yesu da amo sogebi yolesili, asili, si dofoi dunu aduna da Ema fa: no bobogelalebe ba: i. Ela da amane wele sia: i, “Da: ibidi ea mano, anima asigima!”
Comme Jésus sortait de là, deux aveugles le suivirent, criant et disant: Fils de David, ayez pillé de nous.
28 Yesu da diasu ganodini golili daloba, si dofoi dunu da Yesuma doaga: i. Yesu E amane sia: i, “Na da alia si fadegamu defele esala, amo alia da dafawaneyale dawa: bela: ?” “Ma, hina!” ela bu adole i.
Et lorsqu’il fut venu dans la maison, les aveugles s’approchèrent de lui. Et Jésus leur dit: Croyez-vous que je puisse faire cela? Ils lui dirent: Oui, Seigneur.
29 Amaiba: le, E da elea si digili ba: i dagoi. “Alia dafawaneyale dawa: i hou defele ba: ma!”
Alors il toucha leurs yeux, disant: Qu’il vous soit fait selon votre foi.
30 Amalalu, elea si da fadegai dagoi ba: i. Be Yesu da gasawane elama, eno dunuma mae adoma: ne sia: i.
Aussitôt leurs yeux furent ouverts, et Jésus les menaça, disant: Prenez garde que personne ne le sache.
31 Be ela da asili, Ea sia: mae nabawane, dunu huluane amo soge ganodini esalu ilima olelei dagoi.
Mais eux, s’en allant, répandirent sa renommée dans tout ce pays-là.
32 Amo dunu da gadili ahoananoba, eno dunu da sia: hamedei dunu amo ea dogoga Fio liligi aligila sa: i, Yesuma oule misi.
Après qu’ils furent partis, on lui présenta un homme muet, possédé du démon.
33 Yesu da amo wadela: i a: silibu fadegale fasi dagoi. Amalalu, amo dunu da ea lafidili bu sia: baoui. Dunu huluane fofogadigili amane sia: i, “Amo hou ninia Isala: ili soge ganodini degabodafa ba: sa!”
Or, le démon chassé, le muet parla; et le peuple saisi d’admiration disait: Jamais rien de semblable ne s’est vu en Israël.
34 Be Fa: lisi dunu da amane sia: i, “E da wadela: i a: silibu hina ea gasaga amo liligi fadegasa.”
Mais les pharisiens disaient: C’est par le prince des démons qu’il chasse les démons.
35 Yesu da ilia moilai huluane amoma doaga: le, ilia sinagoge diasu ganodini Gode Ea Hinadafa Hou olelelalu. E da oloi dunu huluane uhinisi dagoi.
Et Jésus parcourait toutes les villes et tous les villages, enseignant dans leurs synagogues, prêchant l’évangile du royaume et guérissant toute maladie et toute infirmité.
36 Be E da dunu bagohame gilisibi ba: beba: le, bagadewane asigi galu. Ilia da sibi ouligisu dunu hameba: le, gasa hame sidi agoane dialebeba: le, E da bagade asigisu.
Or en voyant cette multitude, il en eut compassion, parce qu’ils étaient accablés et couchés comme des brebis n’ayant point de pasteur.
37 Amaiba: le E da Ea fa: no bobogesu dunuma amane sia: i, “Dafawane! Ha: i manu yoi da bagade. Be faimu dunu da bagahamedafa.
Alors il dit à ses disciples: La moisson est abondante, mais il y a peu d’ouvriers.
38 Amaiba: le ha: i manu gamisu Hina Ema sia: ne gadoma. E da faimu dunu asunasima: ne, sia: ne gadoma.”
Priez donc le maître de la moisson qu’il envoie des ouvriers à sa moisson.

< Ma:diu 9 >